Rosa Ballester: «Sense sensibilitat cap al pacient, no es pot ser un bon sanitari» Les persones malaltes constaten el valor d'una bona comunicació entre el personal medicosanitari i els pacients

23/07/2019 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir
  •  universitat-estiu-salut _MG_3047
  •  universitat-estiu-salut _MG_3064
  •  universitat-estiu-salut Universitat_Estiu_Curs_5_19DLL17_1_IN

    FOTO: Damián LLorens

Els catedràtics d’Història de la Ciència de la Universitat Miguel Hernández d’Elx, Rosa Ballester i Enrique Perdiguero, han coincidit en la necessitat d’una formació en eines comunicatives per al personal medicosanitari, dins del curs «Comunicació per a la salut centrada en les persones: cap a un abordatge interdisciplinari» de la Universitat d’Estiu de l'UJI, amb el propòsit de promoure l’empatia i la comprensió en la relació dels professionals amb els pacients. No obstant això, són conscients que aspectes culturals, socials i de la mateixa organització sanitària la fan complicada.

En la primera de les conferències, l’acadèmica numerària de la Reial Acadèmia de Medicina i Ciències Afins de la Comunitat Valenciana, Rosa Ballester, ha realitzat un recorregut històric per les diferents etapes de l’humanitarisme, que començaria amb el moviment de la Il·lustració fins a arribar a l’època actual. La catedràtica emèrita ha assegurat que «sense sensibilitat cap al pacient, no es pot ser un bon sanitari» i ha reivindicat una avaluació general del pacient per a millorar en el seu tractament i la necessitat d’augmentar la promoció de la salut, per a minimitzar les malalties.

Per la seua part, el catedràtic Enrique Perdiguero ha assegurat en la seua intervenció que «existeix una falta de formació en comunicació entre els professionals medicosanitaris, perquè no s’ofereixen les eines necessàries per a establir una bona comunicació i no tothom les té», encara que ha destacat que les associacions vinculades a la medicina familiar sí que disposen de formació específica en aquest camp per a aquest col·lectiu.

Perdiguero ha indicat que el personal medicosanitari «és més un professional de la malaltia que de la salut» i que existeixen molts aspectes socials i culturals  que impedeixen que es produisca una comunicació empàtica i eficaç entre sanitari i pacient, com el model mèdic hegemònic, on no hi ha espai per als aspectes socials, històrics o espirituals. 

Taula redona amb pacients, familiars i professionals 

Pacients, familiars i professionals han participat en una taula redona, moderada per l'especialista en Psicologia Clínica de la Universitat de València Vicenta Almonacid, en la qual han coincidit a assenyalar el valor i la positiva repercussió que té una fluida comunicació entre els professionals sanitaris i les persones malaltes.

En la primera intervenció, la infermera i pacient Matilde Saurí ha assegurat que és un «contrasentit que no existisca formació en comunicació dels professionals sanitaris quan el seu treball és estar contínuament amb les persones» i s'ha demanat que s'incloguen assignatures o mòduls que les contemplen, com ja s'ha fet en la universitat pública de Castelló.

Feli, pacient oncològica des de fa quasi dos dècades, ha explicat que al principi de la seua malaltia necessitava «empatia i afecte per part del personal medicosanitari» però que en aquest moment el que valora són tres coses «el rigor i la informació detallada; la rapidesa en els canvis de tractament; i la franquesa i sinceritat quan t'expliquen els efectes secundaris i les expectatives». 

En el cas d'Ana, malalta de càncer d'ovari, aquesta opina que els professionals disposen de poc de temps per a revisar els expedients: «Trobe a faltar que els metges tinguen més temps per a revisar la història i les teues circumstàncies abans que entres en la consulta». Considera important l'afecte i la proximitat de l'equip medicosanitari, encara que «és difícil, entre les visites programades, realitzar consultes puntuals sobre els efectes secundaris».

Per a Manuel, l'experiència comunicativa en els seus diferents processos ha sigut un poc negativa, perquè ha tingut la impressió que no se li ha fet arribar tota la informació necessària per a prendre les decisions més concordes amb la seua forma de pensar i que, fins i tot, a vegades, la informació proporcionada li ha creat més dubtes que solucions. 

Finalment, Matilde, familiar d'una persona que va sofrir un aneurisma, ha comentat que faria falta que el personal mèdic fos més conscient que «darrere de les malalties hi ha persones» i que és necessària molta més formació en comunicació per a oferir respostes «a les persones malaltes i també als familiars».

Per a tancar, un dels directors del curs, el professor Vicent Montalt, ha assegurat que «la paraula és terapèutica i contraterapèutica, i les paraules queden en la memòria cognitiva i emocional». Montalt ha indicat que «l’efectivitat de la comunicació passa per l’afectivitat, i sense aquesta, la comunicació no és eficaç».
 

Compassió, filantropia i humanitarisme sanitari contemporani en clau històrica. Rosa Ballester

Cultura professional versus cultura profana: la relació metge-pacient des de l’antropologia mèdica. Enrique Perdiguero

Imatges de la taula redona

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions