Climent apel·la a construir una Europa social des del compromís universitari amb la formació crítica

11/07/2016 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir
  •  curs-mals-europa-5 Clausura-males-Europa

    D'esquerra a dreta: José Luis Breva, Vicent Climent i Francesc Michavila. | FOTO: A. Pradas

El rector de la Universitat Jaume I, Vicent Climent, ha apel·lat en la clausura del curs d'estiu «Els mals de l'Europa social: cercant solucions» a avançar en la formació, i especialment en la formació de l'esperit crític, de les futures generacions perquè aquestes contribuïsquen a la construcció d'una Europa amb més valors i més unida. Climent ha animat a construir el somni europeu des de l'activitat diària de cadascun. «Europa està feta de la matèria de la qual estan fets els somnis, i hem de tenir el valor de lluitar per aqueix somni, per nosaltres i per les futures generacions», ha afirmat.

Per a Climent, les universitats són una part essencial del moviment europeu des dels seus orígens medievals i, en aquest principi de segle XXI, «estem més compromeses que mai amb el procés de construcció de la Unió Europea», però d'una construcció que vaja més enllà de l'àmbit econòmic i que arribe, sobretot, a l'àmbit social. Per a això, ha apuntat que és fonamental recuperar l'esperit de Jacques Delors i realitzar un esforç major en l'educació dels ciutadans europeus, perquè s'estenga un coneixement real i profund sobre la història europea i, especialment, sobre les seues institucions.

«Els universitaris estarem compromesos amb aqueix somni europeu i la universitat seguirà apostant per construir Europa des de la mobilitat dels nostres estudiants i professors, des de la internacionalització dels nostres grups de recerca i, sobretot, des del desenvolupament d'una interculturalitat que, sense renunciar a la identitat més local, promoga la integració i construïsca aqueixa ciutadania europea intercultural que reclamava Adela Cortina», ha afirmat Climent.

Finalment, el rector de la Universitat Jaume I ha instat a treballar a tota la ciutadania i les institucions en una Europa més social i a comprometre's amb una construcció europea basada en la solidaritat i els valors de justícia social.

Per la seua banda, el director de la Càtedra Increa i rector honorari de la Universitat Jaume I, Francesc Michavila, ha assenyalat que l'Europa del futur és l'Europa dels joves, per la qual cosa ha instat a dirigir especialment els esforços de millora cap a aqueix col·lectiu. En aquest sentit, ha reivindicat els moviments ciutadans com una força de canvi i ha demanat als ciutadans que es mobilitzen, especialment aquells que tenen responsabilitats en l'àmbit educatiu.

El president del Consell Social de la Universitat Jaume I, José Luis Breva, per la seua banda, ha plantejat la necessitat de no oblidar que Europa és un bressol de valors i ha recordat que Europa, sent només el 7% de la població, representa el 20% del comerç mundial i el 50% de la despesa social. Breva, que s'ha declarat optimista davant el futur, ha demanat la necessitat d'actuar en els països d'origen de les crisis migratòries i ha plantejat una espècie de «pla Marshall» per a aquests països. En la seua opinió, la universitat, com a centre clau de la recerca i la formació superior, ha de potenciar-se com a eina de competitivitat per a Europa. «No podem competir més que amb recerca, i la universitat ha de ser una arma essencial», ha assegurat. També ha plantejat la necessitat d'una major implicació d'empreses i universitats, i ha posat l'exemple del lideratge mundial del sector de frites i esmalts ceràmics de Castelló per la seua gran aposta per la recerca. Finalment, ha reivindicat un major finançament per a les universitats, però també una major dedicació del professorat universitari a tasques de recerca i la transmissió del coneixement. També ha demanat una major divulgació de l'ètica per part de les universitats per a contribuir a construir un món millor.

Fotografies

 

Notícies de les altres sessions del curs:

Juliá: «Les universitats som l'únic agent que ha augmentat la seua inversió en R+D»

Cortina proposa situar els ciutadans en el centre del projecte europeu per a revitalitzar-lo

Climent posa en valor la mobilitat acadèmica i el treball en xarxa com a pilars fonamentals en la construcció europea

Puig reivindica un nou Tractat de Maastricht per a avançar cap a la unió fiscal a Europa i la cobertura social als seus ciutadans

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions