La Càtedra de Cooperació i Desenvolupament Sostenible de la Universitat Jaume I ha realitzat un seminari virtual titulat «Generació d'aliances davant la COVID-19» amb l'objectiu de reflexionar sobre el moment actual de pandèmia i la necessitat d'establir una estratègia conjunta. El seminari estava emmarcat dins del programa d'activitats de la Càtedra per a 2021 en el marc del conveni de col·laboració que desenvolupa l'UJI amb la Generalitat Valenciana.
En la inauguració, Joan Antoni Martín, director de la Càtedra i vicerector d'Internacionalització i Cooperació de l'UJI, ha destacat «l'oportunitat de reflexió que implica una activitat d'aquest tipus». Per la seua part, Lourdes Sanchís, subdirectora general de Cooperació i Solidaritat de la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, ha posat de manifest com la pandèmia ha suposat tant una crisi sanitària com econòmica i social en la qual s'han vist revertits progressos socials aconseguits en els últims anys, una situació que requereix la generació d'aliances per a reforçar els avanços reeixits respecte als drets humans, la igualtat de gènere i la cooperació. «La crisi pot ser una oportunitat de formar la ciutadania en capacitat crítica amb un enfocament global en connexió amb l'Agenda 2030», ha apuntat.
Durant la primera part de la sessió, Marisa Rebagliato, professora de la Universitat Jaume I i experta en epidemiologia, ha presentat dades referents a diferents indicadors que mostren la situació actual a escala epidemiològica de la COVID-19, així com la cobertura de la vacunació en les diferents regions del món. A partir d'aquestes dades, s'evidencia la influència de la pandèmia en l'increment de la desigualtat i la pobresa, una bretxa que es troba no únicament entre països, sinó també en l'àmbit local. «Les profundes conseqüències per a la salut i l'economia de la pandèmia de COVID-19 estan recaient sobre els grups més vulnerables de la societat», ha afirmat. Per a acabar la seua intervenció, Rebagliato ha presentat la plataforma COVAX, una iniciativa composta per 190 països que busca l'accés equitatiu a les vacunes. «Un dels problemes és que, fins al moment, la iniciativa no ha tingut una gran repercussió; els països amb majors ingressos van realitzar acords bilaterals directes amb les empreses farmacèutiques i van acaparar les dosis disponibles. Complementàriament, les donacions que s'estan duent a terme responen a motivacions geopolítiques», ha explicat.
D'altra banda, Lourdes Sanchís ha remarcat com l'administració manté tres pilars d'acció enfront de la pandèmia: salvar vides i reforçar els sistemes de salut pública, protegir i recuperar els drets de les persones que presenten una major vulnerabilitat i mantenir el teixit productiu al mateix temps que reforçar la governabilitat democràtica. A més, ha destacat el paper de la cooperació descentralitzada a través de les institucions autonòmiques i locals que fa més de 30 anys que estan consolidant un treball conjunt solidari i coordinat per a fer front al desafiament que implica la pandèmia.
A continuació, Francisco J. Fernández, en qualitat de director de comunicació de Farmaindustria, ha posat en relleu el desafiament que ha comportat per a les farmacèutiques, que han fet el que s'esperava d'elles, i han assumit tres grans línies: la recerca que es va fer amb rapidesa i de forma cooperada, la producció i la distribució equitativa dels tractaments. «Una vacuna desenvolupada en nou mesos és una fita important. S'ha comptat amb els recursos científics, econòmics i de la cooperació entre institucions sanitàries com les agències del medicament per a aconseguir-ho», ha assenyalat. Així mateix, ha compartit el problema que implica la distribució: «Els països amb possibilitats van comprar de més en la primavera de l'any passat, van comprar a risc per a assegurar-se que, eixira la vacuna que eixira, en tingueren disponibilitat. La clau és distribuir els excedents i el desafiament és ser capaços de mobilitzar aquesta redistribució. No és una qüestió de disponibilitat de dosis, sinó de distribució», ha afirmat.
Posteriorment, Cristina Ramón, presidenta de la Coordinadora Valenciana d'ONGD, ha explicat els quatre grans problemes que ha posat de manifest la COVID-19 i que des de la coordinadora porten dècades denunciant: l'increment de la pobresa i la desigualtat que s'ha vist traduït en una desigualtat en l'accés a la vacunació, les desigualtats de gènere, el canvi climàtic i la feblesa de les dades. Com a oportunitat ha defensat que «la pandèmia pot servir de catalitzador del canvi: utilitzarem aquesta pandèmia com un mirall del món per a veure'ns i veure què està passant, la interdependència entre les diferents dimensions de la sostenibilitat i què podem canviar».
En la segona part del seminari, s'han plantejat els requisits per a una aliança efectiva que facilite l'abordatge de la pandèmia i, en aquest sentit, s'ha debatut sobre l'alliberament de patents. Francisco J. Fernández ha donat suport al model de protecció industrial i l'ha relacionat amb la rapidesa en la creació de les vacunes. En aquesta línia, ha plantejat la qüestió de si li correspon a la iniciativa pública assumir tot aquest risc en el procés que assumeixen les iniciatives privades i les companyies.
En contraposició, Cristina Ramón ha remarcat l'enriquiment per part de les farmacèutiques durant la pandèmia i ha posat de manifest la necessitat d'una aliança entre l'empresa, l'acadèmia i la ciutadania que plantege un Pla Mundial de Vacunació i fomente l'associació entre les oficines d'estadística de tot el món per a millorar la disponibilitat a l'hora de prendre decisions, a més de promoure una societat mundial resilient, inclusiva, transformadora i que restaure els drets humans.
Finalment, s'ha obert un espai de debat amb la resta d'assistents: representants d'Amnistia Internacional i de l'Observatori Psicosocial de Recursos en Situacions de Desastre de l'UJI, entre altres, per a debatre sobre la necessitat d'un accés universal al tractament i a les vacunes des d'una distribució justa i equitativa.
Com a conclusió, s'ha destacat la necessitat d'establir un Pla Mundial de Vacunació i accés al tractament equitatiu per a totes les persones des d'un enfocament de justícia basat en drets humans, en el qual s'hauria de fer una efectiva redistribució de les vacunes i enfortir els sistemes de salut, especialment dels països més empobrits.
Més informació: www.catedracooperacio.uji.es