La Universitat Jaume I, a través de l’Oficina Tècnica d’Obres i Projectes, ha configurat els sistemes de climatització dels edificis per a aconseguir una bona ventilació en les aules i diferents espais del campus, a més de mantenir unes condicions de temperatura suportables de cara als pròxims mesos.

Tots els edificis de la Universitat Jaume I disposen d’un sistema de climatització i ventilació forçada, és a dir, tenen la capacitat de renovar l’aire viciat de cada espai per aire net de l’exterior, fins i tot en espais en els quals existeixen aparells tipus split, on es disposa de sistemes d’aportació i renovació d’aire. En aquest sentit, els sistemes s’han configurat perquè es faça una renovació màxima d’aire, de forma que la recirculació siga la mínima, impulsant l’aire de l’exterior i extraient l’aire interior. A més, a les instal·lacions de ventilació i climatització de tots els edificis de l’UJI es realitza una neteja, desinfecció i canvi de filtres periòdicament.

D’altra banda, els edificis més actuals disposen de sondes de CO₂ en les instal·lacions de climatització i ventilació per tal de mesurar el nivell de concentració de diòxid de carboni, en ppm (parts per milió), un valor que indica la qualitat de l’aire. Aquesta referència dona una idea de les renovacions d’aire que cal fer en un espai. Una xifra normal de concentració estaria al voltant de 600 ppm. En moments puntuals es podria superar aquest valor, com ara a l’entrada de l’alumnat en una classe, però això no implica que siga una atmosfera tòxica. En qualsevol cas, el sistema de ventilació forçada garanteix que a les aules l’aire es renova totalment entre 6 i 9 vegades cada hora.

Així i tot, es recomana obrir les finestres uns 10 minuts abans o a l’inici de cada classe per a facilitar la recirculació de l’aire a través del sistema de ventilació de l’edifici. Una vegada passats uns minuts es poden tancar totalment o parcialment les finestres per a evitar corrents molestes d’aire. Així mateix, és aconsellable obrir 10 minuts cada hora aproximada de classe o en els descansos en classes de llarga durada.

A més, s’està realitzant un mostreig dels nivells de CO₂ en diversos moments del dia a les aules dels centres i en diferents nivells d’ocupació. Des de l’OTOP, també s’estan elaborant documents més específics per a cada centre, amb detalls dels treballs realitzats segons les seues necessitats específiques.

Respecte a la recomanació genèrica d’obrir les finestres i portes per a ventilar, està indicada per a certs espais on no es disposa de ventilació forçada. Tot i això, es pot obrir alguna finestra per a ajudar a renovar l’aire, però no hi ha obligació de tindre totes les finestres i les portes obertes, atès que, segons l’oratge, això pot produir corrents d’aire molests. També cal tindre en compte que l’aire que entra directament de l’exterior a través de les finestres i portes no té cap tipus de filtratge, mentre que l’aire que s’impulsa pel sistema de climatització sí.

Per últim, cal indicar que els edificis estan compartimentats en sectors d’incendi, segons les normes de construcció respecte a la protecció contra incendis. Les portes de sectorització serveixen per a evitar que un possible foc passe d’un sector a un altre. Si les portes tallafocs es deixen subjectades amb falquetes, fustes o cartons, facilitaran el corrent d’aire en l’edifici, però no faran la seua funció en cas necessari, per la qual cosa no és recomanable fer cap actuació sobre aquestes portes.