La Universitat Jaume I de Castelló ha acollit la conferència d'Ali Lmrabet, periodista, escriptor i diplomàtic marroquí resident a Barcelona, aprofitant la seua visita a la Comunitat Valenciana per a rebre el premi Veu Llibre atorgat per part de PEN Català. Amb una ponència titulada «La lluita per la llibertat d'expressió des del periodisme independent al Marroc», el periodista, qui va ser condemnat i empresonat al seu país d'origen per textos publicats en la seua revista, ha explicat la realitat de la premsa marroquina i el seu context social i religiós, analitzant la llibertat d'expressió i la seua situació actual.
Després d'explicar els seus vincles amb Espanya i alguna de les investigacions històriques que està realitzant, Lmrabet ha recordat la seua experiència com a periodista al Marroc: «Des d'allí tenia en alta estima la premsa i la comunicació occidental, sobretot la francesa i l'americana. No obstant això, després d'eixir del meu país la meua estima va baixar moltíssim. Especialment en el cas de la Guerra de l'Iraq i la premsa americana». En relació a l'espanyola, ha confessat: «Ací també em va ocórrer una cosa semblant. Hi ha alguns temes en aquest país que no es poden tocar. És difícil treballar-los. La llibertat d'expressió total i completa no existeix ací a Espanya perquè no existeix en cap país».
«Quan vaig començar a exercir com a periodista vaig pensar que al Marroc hi havia moltes coses que havien de ser comptades. Sense ofendre a ningú, sense posar-se partidaris. Només volíem tractar temes importants», ha declarat el periodista, que postil·la: «No obstant això, no vam poder. Al Marroc hi ha tres grans temes que no poden ser tractats ni analitzats per la premsa: la monarquia, el conflicte del Sàhara occidental i la religió». En relació al primer tema prohibit, la monarquia, ha afirmat: «La realitat és que el pressupost de la família reial marroquina és 27 vegades més important que el de l'espanyola. Llavors, ens preguntem la raó per la qual la comissió de finances del parlament no discuteix el pressupost real. Res més. Al final vam haver d'anar a judici».
Lmrabet ha recorregut el seu passat professional al Marroc i ha enumerat els casos i judicis més rellevants. Entre tots ha destacat les relacionades amb els refugiats de l'ONU, el conflicte del Sàhara i els de temàtica religiosa. En aquest sentit, ha remarcat: «El problema és que, resulta, que jo tinc un cervell. Tothom té un. Hi ha molts conflictes i circumstàncies que són un contrasentit. Per exemple, com justifica el rei Mohamed VI ser el califa, el successor de Mahoma? O quina lògica té que el Marroc o, fins i tot, el propi rei, posseïsca destil·leries i un gran negoci relacionat amb l'alcohol si està prohibit en l'Islam?»
Per a finalitzar, després de ser preguntat sobre el racisme d'occident, Lmrabet ha conclòs: «És cert que existeix un racisme important. Jo ho he vist en moltes ocasions, però he d'admetre que no ho he viscut. Si parles la seua llengua o et vistes com ells, un occidental no veu al mateix immigrant». A més, ha volgut destacar que el racisme a Espanya «no és tan terrible com n'hi ha a França, per exemple. Encara que és indubtable que existeix. És tot a causa del gran desconeixement que hi ha del món musulmà».