L'escriptora i filòloga Najat El Hachmi ha inaugurat la segona edició del Cicle Internacional de Conferències «FeminisMES» organitzat per l'Institut Universitari d'Estudis Feministes i de Gènere Purificación Escribano de la Universitat Jaume I. El programa, que ha arrancat el dilluns 21 d'octubre, persegueix acostar temes d'actualitat dins del moviment i la teoria feminista en totes les seues formes al públic castellonenc i la comunitat universitària.

En la ponència inaugural, El Hachmi ha presentat la seua obra més recent, Siempre han hablado por nosotras, un assaig mitjançant el qual l'autora analitza i reflexiona sobre la identitat i feminisme des de la perspectiva «d’una dona immigrant i filla de família marroquina». Per a la filòloga, el llibre és un «manifest feminista que tracta temes que em provocaven un malestar molt important, amb una clara voluntat que siga un text accessible per a tots els públics», i afig: «Les generacions de dones més joves nascudes en famílies musulmanes tenen un desconeixement molt important sobre aquests temes tant ací com als seus països d'origen».

«El primer del que em vaig donar compte en començar a escriure el manifest va ser que, malgrat portar molt de temps parlant i reflexionant sobre el tema, tenia una certa por i precaució. Moltes de les coses de les quals puc parlar hui en el seu moment no les podia verbalitzar ni expressar en veu alta», ha assegurat. L'escriptora ha recordat que la «imposició de la llei del silenci» continua existint. Referint-se a les «dones que havent nascut en famílies musulmanes hem decidit fer un posicionament feminista i laic», ha subratllat que la llei del silenci «s'articula de moltes formes» com el «xantatge de la pertinença».

El Hachmi ha assegurat que «en l'entorn en el qual jo vaig créixer hi havia un món molt diferent per a homes i per a dones. L'educació i la cultura domestiquen i naturalitzen un discurs de violència que s'instaura dins d'un conjunt de codis i fa que ens acomodem a una situació que ens provoca malestar com a dones». En el mateix sentit, ha declarat que «si t'enfrontes a la realitat masclista de l'islam et converteixes en una traïdora en el teu grup de pertinença. Ningú vol ser traïdor, és una cosa molt dura. És un xantatge que radica en l'expulsió d'aquest grup, va més enllà del simbolisme o d’allò material».

«Existeix una forma més subtil de fer-nos callar que és la que fa referència a la por al racisme. Si expliques la situació de violència en la qual vius la resposta és racisme i rebuig. És un mecanisme que s'interioritza, creus que com a dona no pots parlar del que pateixes perquè s'arriba a la conclusió que nosaltres representem aqueix masclisme i som el problema», ha postil·lat la filòloga catalana, per a qui «l’antídot» és el coneixement real i ampli de la història del feminisme.

Quant a la política, El Hachmi ha defensat: «existeixen partits que utilitzen una realitat que desconeixen, s'apropien del discurs de les feministes i l'utilitzen per a les seues causes. Els interessa l'estereotip de la dona musulmana sotmesa a aquest context. Les que eixim a protestar contra les regles rebudes no els valem i som atacades». Seguint en el mateix àmbit, ha afegit que l'esquerra, enfront de l'auge de l'extrema dreta, ha optat per posicionar-se de manera contrària a ella: «Si la dreta rebutja l'islam, l'esquerra l'acosta i el promou. Això és un error posat que tira terra tot el treball que fem les feministes laiques d'origen musulmà». Per a l'escriptora, aquest «enganyós antiracisme també demana que callem, que no denunciem la situació que hem viscut perquè si ho fem fomentem el racisme».

L'escriptora ha advertit sobre la «visió simplista i reduïda del món islàmic», ja que aquesta falta d'informació deixa a les dones d'origen musulmà «en situació de vulnerabilitat pel que fàcilment se'ns pot vendre el discurs masclista. L'islam és una religió amb molta càrrega misògina que presenta un sistema de discriminació com una cosa normalitzada». També ha defensat que, a causa d'això, sembla que les experiències viscudes «són un tòpic, quan el masclisme en l'islam és la veritat contra la qual estem lluitant des de fa molt temps».

«L'islam no és una víctima. Té potència i recursos poderosos per a poder mantindre els seus discursos. Ara els partits d'esquerres van a la cerca de dones musulmanes amb mocador per a crear sentit de diversitat i inclusió, però neguen un sistema masclista i el perpetuen», ha subratllat. Per a la ponent, el realment «preocupant» és el discurs que els arriba a les generacions més joves: «Les dones han de complir una característica indispensable per a pertànyer a la comunitat musulmana. El mocador. Se'ls diu que han de tapar-se, que és un acte de resistència identitària davant l'opressió del sistema». Una realitat que acaba per «normalitzar la violència masclista i la discriminació de la religió musulmana».

Adoración Sales, secretària de l'Institut Universitari d'Estudis Feministes i de Gènere Purificación Escribano, ha volgut agrair com a entitat organitzadora de les jornades a EL Hachmi la seua participació en la inauguració del Cicle Internacional de Conferències «FeminisMes» i ha recomanat l'obra de l'escriptora després de llegir una cita del llibre, ja que «parla de feminisme, però de moltes més coses. És un manifest preciós, un llibre que afecta a tots i a totes».