Ariel Mantecón, president de l'Organització Nacional de Bufets Col·lectius de Cuba, ha abordat en una conferència organitzada pel Departament de Dret Privat de la Universitat Jaume I la inversió estrangera a Cuba, des del punt de vista polític i econòmic, arran dels nous escenaris que s'estan donant per la modificació del referent de relacions exteriors amb Cuba a partir d'un acostament amb els Estats Units i una reobertura de les relacions diplomàtiques.
Segons ha explicat Mantecón, a Cuba s'està vivint un procés intern de canvi, una reconceptualització del model econòmic que es plasma en un document aprovat pel congrés del partit comunista, en el qual s'obri un capítol per a les inversions estrangeres. Així mateix, també s'ha elaborat un pla de creixement fins a l'any 2030 que té inclosa la perspectiva de la inversió estrangera com a solució, ja no només accidental, sinó de màxima importància per a molts sectors de l'economia. En aquest sentit, ha assenyalat que el model de la inversió ha anat creixent i té actualment tres modalitats principals: l'empresa mixta, que és la fórmula predominant, l'associació econòmica internacional i els contractes d'administració o gestió. En aquesta línia, ha assenyalat que es reben moltes visites i sol·licituds d'inversió per part de tots els sectors, amb un especial interès per part dels Estats Units.
«El país ha declarat unes finalitats específiques per a la inversió estrangera. No cal equivocar-se, Cuba no té un esquema obert i no ofereix igual tracte a l'inversor estranger que al subjecte nacional, però la llei sí que ofereix avantatges», ha apuntat. En aquesta línia, ha explicat que el model tracta de potenciar l'exportació de productes, és a dir, substituir importació, un gran problema estructural de la comunitat cubana que és netament importadora. Això significa produir aliments, modernitzar el patró tecnològic, desenvolupar infraestructures i modificar el patró energètic, que és un dels problemes substancials que té Cuba en aquest moment.
No obstant això, Mantecón ha posat en relleu alguns components que ha de tenir en compte l'inversor estranger, com són la mentalitat encara sobiranista de Cuba, que afecta l'eficàcia del sistema. «Ha d'haver-hi una reforma estructural en aquest sentit o no hi haurà cap avanç en el desenvolupament social de Cuba i en la seua reinserció en el nou esquema de supervivència», ha afirmat. Així, ha explicat que hi ha una direcció en el plantejament econòmic estratègic perquè l’empresariat privat siga el que cree el major percentatge del PIB, que actualment està en un 16%, i que s'aspira que siga del 65% en 2030.
També ha destacat altres factors que cal tenir en compte per part de l'inversor, com ara que el país no vol que la inversió estrangera siga de lliure mercat, sinó induïda cap als sectors que més necessita el país; la delicada situació de l'economia financera; la impossibilitat de contractar directament la força de treball a Cuba, que s'ha de realitzar a través d'empreses intermediàries; el sistema de lleis extraterritorials dels Estats Units que impedeixen, obstaculitzen i sancionen les relacions comercials amb Cuba, o la fragilitat de l'administració.
Així i tot, també ha subratllat alguns dels avantatges, com són la seguretat ciutadana, els 12 milions de consumidors o la garantia de pagament, encara que siga amb demora, que suposa que l'Estat done suport als negocis.