El pediatre Adolfo Gómez Papi ha defensat a l’UJI la lactància materna, no només pels beneficis que aporta als bebès, sinó també pels beneficis que aporta a les mares i per la influència en els ciutadans de futur, així com una criança natural on es fomente el vincle entre el bebè i els progenitors. Gómez Papi ha impartit la xarrada «Lactància materna: nutrició, amor i vincle» dins del cicle de conferències SOMos organitzat per la Facultat de Ciències de la Salut de la universitat pública de Castelló.

El professor associat de la Universitat Rovira i Virgili ha iniciat la seua exposició comentant que els bebès ja disposen des d’abans de nàixer de certes habilitats «amb la finalitat d’enamorar a sa mare perquè ella els cuide, perquè la necessiten per a sobreviure». Aquestes habilitats estan relacionades amb el reconeixement de la veu o de l’olor de la mare o amb el fet de ser capaços de quedar-se mirant fixament, perquè la seua visió propera està prou desenvolupada.

Segons Gómez Papi, els bebès són persones que viuen el present, se senten bé o malament, el seu objectiu és el benestar, se senten confortats per la mare o el pare i la no atenció és molt estressant per a ells, per això la reclamen habitualment per mitjà del plor. El pediatre ha enumerat aquestes característiques per a recalcar que durant les seues primeres hores de vida s’estableix el vincle afectiu entre la mare i el seu fill o filla i que al llarg del primer any la mare és capaç d’influir en la sensació d’afecció per a regular les emocions del bebè.

En la seua opinió, és recomanable tenir-los als braços, dormir amb ells o portar-los pegats al cos, perquè «és transmet una sensació de seguretat que els proporciona un creixement més independent i de majors són persones més càlides, estables i positives». Gómez Papí s’ha mostrat partidari de la criança natural, on els bebès estan a prop de la mare, encara que és conscient de les limitacions de la societat occidental actual.

El metge ha usat dades d’investigació per demostrar que el famós còlic del lactant és en gran part, «l’expressió de la falta de la mare», perquè «hi ha estudis que demostren que els còlics han disminuït quan ha canviat aquesta situació o que no es produeixen en societats com algunes tribus africanes on la mare està sempre amb el bebè» ha comentat.

«El pit és més que un aliment» ha assegurat en l’última part de la conferència per indicar que protegeix la salut mental de la mare i serveix per a establir o reforçar el vincle entre mare i bebè quan es produeixen situacions especials com els bebès prematurs o la depressió postpart, per això es recomana l’aplicació del mètode cangur, que propicia el contacte del bebè i els seus progenitors quan el seu estat obliga a passar temps en la incubadora.  

Imatges