Vicent Climent: «Rànquings sí, però variats i plurals» El llibre «Los rankings universitarios, mitos y realidades» aporta les claus per a la interpretació de les classificacions d'universitats

14/06/2013 | MARÍA BENAVENTE MARTÍNEZ
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir
  • Presentació llibre rankings universitaris rankings llibrerankingsuniversitaris

    L'acte va comptar amb la presència de personalitats del món de la universitat i la cultura. | FOTO: ÀLEX PÉREZ

La Llotja del Cànem, Seu de la Ciutat, va acollir el 5 de juny la presentació del llibre Los rankings universitarios, mitos y realidades, editat pel rector de la Universitat Jaume I, Vicent Climent; el rector honorari, Francesc Michavila, i María Ripollés, subdirectora de la Càtedra INCREA d’Innovació, Creativitat i Aprenentatge de l’UJI.

L’acte va estar presidit, a més dels esmentats editors, per Federico Gutiérrez, exrector de la Universitat de Cantàbria i expresident de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE); Juan Julià, exrector de la Universitat Politècnica de València (UPV), i José Luis Valencia, director del Periódico Mediterráneo.

María Ripollés va explicar que aquest llibre naix en un context de sobreinformació generada per la multitud de rànquings universitaris existents, els quals tracten de simplificar una realitat tan complexa com les universitats. En aquest sentit, el principal valor que aporta Los rankings universitarios, mitos y realidades és precisament «proposar les claus per poder interpretar la informació, de vegades contradictòria, que proporcionen els distints rànquings universitaris».

José Luis Valencia, per la seua banda, va aportar l’òptica periodística destacant que, tot i que els rànquings universitaris no sempre reflecteixen la vertadera realitat dels centres universitaris, és indubtable la seua «importància social» de cara a l’elecció d’una universitat on cursar els estudis. 

«Els rànquings universitaris són molt venerats, tal volta en excés» va afegir Michavila en la seua intervenció, en què va apuntar que malgrat que la seua funció és aportar transparència al sistema universitari, sol haver-hi poca transparència en els processos d’elaboració dels rànquings i, sobretot, en la seua utilització.

Aquesta darrera idea va ser la clau de la intervenció de Juan Julià, que va declarar que «el problema no són els rànquings, sinó més prompte l’ús que se'n fa en els mitjans de comunicació». «La majoria de les universitats que encapçalen els principals rànquings tenen uns preus de matrícula elevats, però aquesta informació no es diu», va explicar l’exrector de la UPV. Amb aquesta premissa, Julià va posar èmfasi en la necessitat d’interpretar el que diuen els rànquings abans de fer-ne un ús «injust» per desprestigiar les universitats que no figuren en les primeres posicions.

Federico Gutiérrez, per la seua banda, va fer referència a un dels capítols del llibre que ell mateix ha escrit i en què planteja: «Si als ciutadans se’ls preguntara quina és la seua preferència [...], si tenir una millor societat o tenir alguna de les nostres universitats entre les 100 millors del món, sens dubte respondrien que la primera opció». Així doncs, Gutiérrez va destacar que «les universitats no han de treballar obsessionades pels rànquings, sinó apassionades per millorar la societat».

El rector de la Universitat Jaume I, Vicent Climent, va ser l’encarregat de clausurar l’acte. En la seua intervenció, Climent va assenyalar que les universitats no han de sobrevalorar els rànquings, sinó utilitzar-los per millorar. «Rànquings sí, però variats i plurals, que ens servisquen per conèixer-nos millor i establir àrees de millora», va declarar.

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions