La Premi Rei Jaume I Monserrat Calleja explica com el mesurament de paràmetres físics pot afavorir la detecció de virus, bacteris o cèl·lules tumorals

13/12/2022 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

La investigadora del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) en l'Institut de Microelectrònica de Madrid i Premi Rei Jaume I en Noves Tecnologies 2022, Monserrat Calleja, ha explicat durant la seua estada a la capital de la Plana, convidada per la Càtedra Ciutat de Castelló de la Universitat Jaume I, els últims avanços aconseguits per l'equip d'investigació que lidera en el camp de la biomedicina. La conferència ha estat també promoguda per la Fundació Premis Rei Jaume I, que es lliuren divendres 25 de novembre, amb la col·laboració de la Unitat de Divulgació Científica i Ciència Ciutadana del Vicerectorat d’Innovació, Transferència i Divulgació Científica de l’UJI.

Sota el títol «Física per a la biomedicina», aquesta apassionada científica ha detallat alguns dels projectes que han portat el grup investigador a aconseguir mesurar nous paràmetres de cèl·lules, virus, bacteris i proteïnes que permeten detectar de forma més primerenca i amb anàlisis més senzilles la presència de bacteris, virus o cèl·lules tumorals en l'organisme, per mitjà de biosensors que usen característiques físiques (com la massa) per a conèixer el seu estat.

En el cas de les cèl·lules tumorals, un dels processos més complexos, l'equip estudia com detectar amb major precisió, en la primera fase de testatge d'un nou fàrmac, si poguera o no ser eficaç. «Això permetria —ha comentat la científica— estalviar temps, diners i esforç en estudis que en etapes posteriors no demostren la seua eficàcia, o permetria fer més proves amb altres compostos i proporcionaria més recursos en aquells que ofereixen millors resultats en una etapa inicial».

Actualment es realitzen tests in vitro que permeten obtenir certes dades per a decidir si cal seguir o no amb el desenvolupament d'aqueix fàrmac (només el 5% dels quals acaben en estudi), però el propòsit de l'equip investigador és aconseguir mesurar altres aspectes de la mecànica de la cèl·lula i del seu entorn per a obtenir dades més fiables que servisquen per a decidir si s'ha de continuar o no per aqueix camí.

En el cas dels virus i els bacteris, les seues investigacions se centren en la contaminació ambiental i la COVID, amb l'objectiu de comptar i mesurar les propietats físiques de l'aire per a detectar-hi la presència de bacteris i virus. Avui dia compten amb un prototip sensor que els permet mesurar la massa i elasticitat d'aquests patògens individuals i que facilita la seua detecció en una anàlisi de sang.

«Encara no hi ha eines que ens permeten detectar determinades proteïnes presents en els tumors», ha explicat, i per això l’equip estudia amb mètodes òptics la vibració dels microsensors dipositats en els bio-anàlits (proteïnes, virus, bacteris i cèl·lules) amb la finalitat de localitzar-les en concentracions molt xicotetes, «quasi comptant-les una a una», ha descrit, i complementar amb altres aplicacions com els mètodes òptics de fluorescència. Aquesta experimentació també s'aplica en la detecció del VIH, especialment en nounats de països subdesenvolupats o en vies de desenvolupament, ja que la seua detecció precoç pot evitar el contagi del bebè.

Malgrat les dificultats tècniques o pressupostàries que presenten aquest tipus d'investigacions, Monserrat Calleja s'ha mostrat optimista i espera que prompte puguen ser una realitat aquestes noves eines per a posar-les a la disposició de la comunitat investigadora i que s'avance en la detecció i tractament d'aquesta mena de malalties.

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions