El nou Clúster de Computació Científica de l'UJI permetrà als seus grups d'investigació continuar treballant en la frontera del coneixement

13/07/2021 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

La Universitat Jaume I de Castelló ha posat en marxa el nou Clúster de Computació Científica que servirà per a potenciar les tasques d'R+D+i dels grups d'investigació universitaris de l'UJI en àrees com la química, els materials, la biofísica, la computació paral·lela i distribuïda, l'enginyeria o l'economia experimental i computacional. La renovada infraestructura també estarà disponible per a altres centres d'investigació públics o privats.

El nou equipament, situat en l'edifici Walhalla i gestionat pel Servei d'Informàtica, ha sigut finançat a través d'un projecte del Subprograma Estatal d'Infraestructures d'Investigació i Equipament Científic i Tècnic del Pla Estatal d'Investigació Científica i Tècnica i d'Innovació 2017-2020, cofinançat per la Unió Europea a través del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) amb un cost total d'inversió de 399.999,38 euros.

La renovació i modernització de l'equipament informàtic dedicat al càlcul científic millora àmpliament les prestacions i l'eficiència energètica de l'anterior equipament. De fet, s'ha duplicat el nombre de nuclis disponibles, però el consum només s'ha incrementat en un factor d'1,3x, al mateix temps que l'eficiència computacional ha augmentat en un factor 9,3x. Això permetrà als grups d'investigació de la Universitat continuar treballant en la frontera del coneixement, així com mantenir la complexitat i complementarietat dels estudis que es duen a terme per part de diferents grups en diferents línies d'investigació, «proporcionant-los una eina fonamental que els permetrà continuar sent competitius a escala internacional», segons explica el vicerector d'Investigació i Transferència, Jesús Lancis.

En opinió del coordinador del projecte, el catedràtic de Química Física Vicent Moliner, «el fet de disposar de recursos locals facilita i agilita enormement les tasques d'investigació, ja que permet realitzar proves i generar resultats intermedis en curts períodes de temps, així com dissenyar experiments o desenvolupar programari que pot ser aplicat, posteriorment, en àmbits molt diversos». Per al vicerector Jesús Lancis, «la creixent simbiosi entre l'ús de tècniques experimentals i els mètodes de computació ha contribuït al fet que, en les últimes dècades, els grans projectes d'investigació siguen interdisciplinaris».

L'Àrea d'Infraestructura de Sistemes del Servei d'Informàtica, encarregada des de la creació de la universitat pública de Castelló de la instal·lació, la gestió i el manteniment de les eines assignades al càlcul d'altes prestacions, ha sigut la responsable de gestionar a escala tècnica la instal·lació del nou equipament. S'espera que aquesta infraestructura «servisca per a aconseguir que molts dels futurs projectes tinguen una aplicació tecnològica i directa en el teixit productiu, contribuint a l'avanç científic i tècnic amb impacte social en àmbits com ara la salut pública, la discapacitat o altres àrees d'inclusió social», comenta l'equip investigador.

A l'UJI hi ha diversos grups les investigacions dels quals estan vinculades a l'ús d'ordinadors de grans prestacions. En l'àmbit de la química i els materials, els grups de Bioquímica Computacional, Química Teòrica i Computacional, Química Quàntica o Semiconductors Avançats; en el camp de la Biofísica, els grups de Biofísica Molecular i Transport en Membranes; en l'àmbit de la Computació Paral·lela i Distribuïda, el grup d'Arquitectures i Computació d'Altes Prestacions; en el camp de l'Enginyeria, els grups de Fluids Multifàsics, Càlcul d'Estructures i Mecànica Computacional, Biomecànica i Ergonomia, i en l'àmbit econòmic el grup d'Economia Experimental i Computacional.

Imatge amb ordinadors als dos costats (d'esquerra a dreta): Sergio Martí (Bioquímica Computacional), Manuel Dolz (Arquitectures i Computació d'Altes Prestacions), José I. Aliaga (Arquitectures i Computació d'Altes Prestacions) i Vicent Moliner (Bioquímica Computacional).

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions