«Penyagolosa Trails Saludable Women» constata un retràs en l'envelliment cel·lular dels corredors d'ultra-trail

14/10/2019 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

La diputada d'Esports, Tania Baños, el director de Penyagolosa Trails HG, Tico Cervera, i el director del Servei d'Esports de la Universitat Jaume I, Carlos Hernando, han presentat els resultats de l'estudi «Penyagolosa Trails Saludable Women». Aquesta recerca científica l'han realitzat la UJI i Penyagolosa Trails HG, juntament amb l'Hospital Vithas 9 d'Octubre i la Càtedra Endavant de l'Esport del Vila-real Cf. Per a açò, van realitzar un complet estudi a 30 homes i 30 dones que van participar en la CSP de 109 quilòmetres, abans, durant i després de la prova.

El projecte s'ha focalitzat, en primera instància, a veure les diferències existents en la repercussió d'un treball de llarga durada entre els homes i les dones. I, en segon lloc, a mantenir una línia investigadora creixent a Espanya que permeta obtenir dades per a una millora de la salut dels corredors i corredores per mitjà del mesurament de factors psicològics, d'hàbits d'entrenament, així com paràmetres físics com l'evolució del pes i del component de la força, i marcadors bioquímics mitjançant analítiques sanguínies.

Tico Cervera assenyalava que «la recerca científica aplicada a l'àmbit esportiu és de gran rellevància i des de Penyagolosa Trails HG portem ja diversos anys apostant per recerques en corredors i corredores d'ultramaratón, que ens donen claus molt interessants per a analitzar el seu comportament durant carreres en les quals es realitza un gran esforç». En aquest sentit recordava que Penyagolosa Trails HG va iniciar les recerques en corredors i corredores d'ultramaratón en 2014, amb el Projecte Penyagolosa Trail Saludable i que ha permès desenvolupar processos molt ajustats a les necessitats del tipus d'esforç. El grup de recerca està consolidat i ja és un punt de referència en el desenvolupament de recerques en l'àmbit dels esports de llarga durada, sent la PTS i el projecte realitzat en la marató de València (Projecte CRS) els de major repercussió científica.

Conclusions de Penyagolosa Trails Saludable Women

Les principals conclusions de la recerca han sigut

  1. L'escurçament dels telómeros que es produeix en la població sedentària és diferent als corredors d'Ultra-trail. Cal assenyalar que un telómero és el final d'un cromosoma. Són seqüències repetitives d'ADN no codificante del cromosoma que protegeixen de qualsevol dany. Cada vegada que una cèl·lula es divideix, els telómeros s'escurcen. Amb el temps, els telómeros es tornen tan curts que la cèl·lula ja no pot dividir-se. Una de les conclusions de la recerca és que en els corredors es produeix un retard en l'escurçament dels telómeros, la qual cosa retarda l'envelliment cel·lular.
  2. Homes i dones mostren nivells similars de dany muscular en finalitzar una prova d'Ultra-trail i al cap de 24 hores, romanent aquests nivells significativament per sobre dels seus valors basals. No obstant açò, la percepció subjectiva de dolor general, avaluada mitjançant una escala visual analògica, és significativament major en els homes que en les dones en acabar la carrera. A més, a les 24 hores, els homes segueixen manifestant un dolor general significativament major que abans de la carrera, mentre que les dones ja normalitzen els seus valors passat aqueix temps.
  3. El millor resultat en homes es vincula amb la capacitat de mantenir-se més temps en intensitats supereiores al 85% del VO2max. En les dones aqueixa vinculació no es produeix, distribueixen el seu esforç d'una altra manera.
  4. La incidència d'enrampades no guarda relació amb la deshidratació ni amb la depleción electrolítica. Per contra, aquells corredors que van patir enrampades durant la CSP sí que mostren nivells de dany muscular significativament més alts, tant en la meta com 24 hores després de finalitzar la prova.
  5. El rendiment en una carrera d'Ultra-trail s'associa a valors ergoespirométricos clàssics com el VO2max i la velocitat que som capaces de desenvolupar en el nostre segon llindar ventilatorio, però també amb la màxima oxidació de greixos, la pressió inspiratoria màxima i l'aptitud neuromuscular. A més, dones i homes no mostren diferències estadísticament significatives en els tres factors esmentats anteriorment, mentre que els homes sí presenten valors significativament millors en les variables ergoespirométricas clàssiques.

Cal recordar que per a obtenir totes aquestes dades s'han analitzat en els 60 voluntaris i voluntàries, els hàbits d'entrenament, l'estat de forma i salut (ecocardiografías i proves d'esforç amb analitzador de gasos), la capacitat de generar nivells de força abans i després de la carrera, l'evolució dels paràmetres fisiològics, antropométricos i la seua evolució, percepció subjectiva de l'esforç durant la carrera, resposta cardíaca a l'esforç, paràmetres sanguinis abans de l'inici de carrera, 24 i 48 hores després, les variables genètiques relacionades amb el rendiment físic i la seua recuperació, espirometría i mesurament de l'activitat física. El valor de l'estudi mèdic ha ascendit aproximadament a 1500 € per participant.

 

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions