Els avanços en aquests dos mètodes, que ja estan en fase d'assaig, han sigut presentats dins del novè seminari sobre el genoma de l'aranya roja, que se celebra a Logronyo amb l'assistència d'investigadors dels dotze països que participen en aquest consorci.

El biòleg serbi Miodrag Grbic, professor de la Universitat Western Ontario (Canadà) i de la Universitat de La Rioja i director d'aquest projecte, ha detallat aquests avanços en declaracions als periodistes, al costat d'Ivo Gut, un els responsables del Centre Nacional d'Anàlisi Genòmic; i a l'investigador de la Universitat Jaume I y del Consell Superior de Recerques Científiques Víctor Flors.

Aquest consorci científic va seqüenciar en 2011 el genoma de l'aranya roja i, des de llavors, treballa a aconseguir atacar els punts febles dels seus gens per a aconseguir el seu control sense l'ús de plaguicides, ja que aquesta és una de les espècies que millor adaptació ha demostrat per a resistir a aqueixos productes.

L'aranya roja és un àcar que ataca a les fulles de diferents cultius, com la tomaca, la vinya i el te, que s'adapta millor a climes càlids i que causa danys en el món valorats en uns mil milions d'euros a l'any, segons diferents estudis.

La Universitat de La Rioja va impulsar fa anys diverses recerques a la recerca de mètodes per al control d'aquesta plaga que pogueren evitar l'ús de plaguicides, tant per la repercussió que aquests tenen en el medi ambient com perquè aquest àcar s'adapta a ell en períodes de dos o tres anys.

Gràcies a conèixer el genoma de l'aranya roja, fa mesos, els investigadors van detectar el gen que permet a l'aranya roja aguantar temperatures baixes i hibernar, encara que per a reproduir-se i atacar als cultius necessita calor; i ja es treballa en el mètode per a desactivar aqueix gen i aconseguir que l'aranya roja mori a baixes temperatures.

 Est és un dels treballs que s'han presentat en el congrés que se celebra a Logronyo, on s'han donat a conèixer altres mètodes de control de la plaga, que estan una fase més avançada.
Un d'ells és el que desenvolupa un equip dirigit per Víctor Flors en la Universitat Jaume I de Castelló i el Consell Superior de Recerques Científiques, que es basa a explorar el mecanisme d'immunitat que desenvolupen les plantes, que «tenen memòria per a defensar-se del que els ha atacat», ha assegurat.

Ha explicat que es pot crear «una espècie de vacuna» com a estratègia per a «protegir una gran varietat de cultius» de dues formes: «amb productes específics que ataquen a la planta, però en una dosi xicoteta, perquè aprenga a lluitar»; i a través de «provocar estrès a la planta perquè el seu record l’ajude contra la plaga».

Flors ha detallat que aquests sistemes ja estan en fase d'assaig en alguns cultius i espera, pròximament, presentar les seues conclusions i crear «productes que possiblement no substituïsquen per complet als plaguicides, però sí reduiran el seu ús».

Una altra de les estratègies contra aquesta plaga és la radiació de llum ultraviolada, atès que investigadors japonesos han comprovat que té gens que fan a l'aranya roja molt sensible als rajos lluminosos directe i, de fet, molts exemplars moren per ella.

«Portem vuit anys treballant amb aquest genoma», ha destacat Ivo Gut, en el centre del qual d'anàlisi genòmic, a Barcelona, treballen 150 investigadors «en camps que van des del càncer fins a les malalties rares o l'agricultura, com en aquest cas».

La genòmica, ha assegurat Grbic, és la base per a controlar aquesta i altres plagues perquè es poden conèixer els punts en els quals atacar, «és com tenir un manual d'usuari de l'aranya roja» i, «així, hem vist què gens componen el seu sistema immune i si els afeblim, podem realitzar un control de la plaga».

Ha incidit que l'objectiu d'aquest projecte «no és eradicar a l'aranya roja» perquè «es tracta d'un ésser viu que té el seu lloc en l'ecosistema i la seua desaparició obriria la porta a altres plagues», però «sí cerquem el seu control fins a un nivell acceptable».

A més, ha conclòs, «hi ha altres aspectes d'aquest treball», ja que «hem comprovat que l'aranya roja és capaç de produir una espècie de nanopartícules que poden utilitzar-se en el desenvolupament de medicaments i de teixits i, de fet, ja hi ha empreses que treballen en aqueix camp».

Informació proporcionada per http://www.larioja.com/