L’UJI analitza l’impacte del canvi climàtic sobre els cítrics

16/06/2016 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

Investigadors del Departament de Ciències Agràries realitzen un estudi pioner que combina l’estrès de sequera i la calor en els dos patrons més comuns emprats en citricultura.

Una investigació pionera de la Universitat Jaume I ha analitzat l’impacte conjunt de dos estressos fonamentals vinculats amb el canvi climàtic sobre el conreu de cítrics: la sequera i la calor, amb l’objectiu d’avançar en la formulació d’eines per a afrontar l’escalfament global. Els resultats del treball s’acaben de publicar en la revista BMC Plant Biology.

La falta de recursos hídrics i les elevades temperatures han estat estudiades tradicionalment «de forma aïllada, però hem de tenir en compte que les condicions adverses es donen a la natura simultàniament. Per aquest motiu, vam decidir combinar ambdós estressos i comprovar-ne els efectes», assenyala una de les autores de la recerca, Sara Izquierdo Zandalinas, investigadora del Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural.

Aquest treball ha aprofundit en l’impacte de la sequera i la calor sobre paràmetres fisiològics i de regulació hormonal en els dos patrons més comuns utilitzats en citricultura, el peu Citrange Carrizo i el mandarí Cleopatra. Una de les conclusions més importants de l’estudi és que el peu Citrange Carrizo –l’emprat en la major part de les varietats citrícoles conreades al camp valencià– sembla ser més tolerant a la combinació de sequera i calor que el Cleopatra. 

«Les principals causes d’aquesta major tolerància apunten a un augment de la transpiració, que donaria lloc a una menor temperatura de les fulles, unida a una menor incidència d’estrès oxidatiu», argumenta el professor i investigador del mateix departament Vicent Arbona.

A més, els resultats hormonals d’aquest estudi indiquen que les respostes dels cítrics a la combinació de sequera i calor «són específiques i no merament un efecte additiu dels estressos aïllats», afegeix Arbona.

TARONGERS MÉS ADAPTATS AL CLIMA EXTREM

Aquest estudi de la Universitat Jaume I constitueix una aproximació inicial per a saber «cap a on han d’avançar els patrons de cítrics amb factors reals perquè tinguen una major resistència a les condicions climàtiques més extremes que es preveuen per a l’àrea mediterrània», explica Sara Izquierdo, qui subratlla les possibilitats que ofereixen les tècniques de millora genètica i els cultius biotecnològics.

El professor Vicent Arbona i la investigadora Sara Izquierdo Zandalinas estan adscrits al Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural de la Universitat Jaume I. Desenvolupen la seua recerca en el grup d’investigació Ecofisiologia i Biotecnologia dirigit pel catedràtic Aurelio Gómez Cadenas. Entre les principals línies d’investigació d’aquest grup destaquen les respostes i els mecanismes de tolerància dels cítrics i altres cultius a estressos abiòtics, com ara les sequeres, les inundacions o la salinitat, i el seu control hormonal. A més, el grup aplica tècniques de biotecnologia com el cultiu in vitro i determina els canvis metabòlics de les plantes en resposta a l’estrès.

Videonotícia a CiènciaUJI TV

Zandalinas, S.I.; Rivero, R.M.; Martínez, V.; Gómez-Cadenas, A.; Arbona, V. (2016): «Tolerance of citrus plants to the combination of high temperatures and drought is associated to the increase in transpiration modulated by a reduction in abscisic acid levels». BMC Plant Biology, 16, 105.

 

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions