Oriol Comas: «No juguem per a aprendre, sinó perquè ens divertim»

02/07/2018 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

«No juguem per a aprendre, sinó perquè ens divertim i encara que un dels efectes col·laterals siga l'aprenentatge, no se li pot atribuir únicament aqueixa funció als jocs», ha assegurat Oriol Comas, escriptor i erudit dels jocs de taula, qui ha impartit la conferència inaugural «Un món de jocs» del primer curs d'estiu de la Universitat Jaume I de Castelló en 2018, «Intel·ligència en joc: beneficis dels jocs d'enginy per a la ment i el cos».

L'escriptor ha iniciat la seua intervenció explicant que al joc «li acompanya un sentiment de tensió i alegria i la consciència de “ser diferent” durant l'espai temps que dura la partida». Comas ha enumerat el decàleg del joc plantejat per «Barcelona juga», una agrupació de persones vinculades amb el món dels jocs, i en el qual s'inclouen conceptes com a cultura, criteri, diversió, repte, igualtat, experimentació, comprensió, sociabilitat, coneixement o llibertat.

Respecte a l'aprenentatge, Comas ha indicat que en l'escola hi ha dues maneres d'incloure els jocs, una seria usar els jocs per a l'aprenentatge i una altra seria introduir determinats mecanismes del joc en els processos d'aprenentatge, la trucada gamificació. L'escriptor opina que hem de transmetre als més xicotets la idea de «jugar per a divertir-se» i no és partidari de «deixar-los guanyar» perquè «el joc és un petit laboratori on aprendre tant a saber guanyar com a saber perdre».

Finalment, Comas ha realitzat un repàs històric per alguns dels jocs desarollados per la humanitat i ha explicat algunes de les característiques de tres d'ells: Mancala, Go i Escacs. El primer d'ells és el més antic i segons li va explicar un senegalès a Comas «és un joc per a relacionar-se, per a parlar mentre es juga»; el segon, de fa uns tres mil anys, s'aprèn fàcilment i s'acaba quan els jugadors decideixen. Finalment, els escacs, que té un mil·lenni d'antiguedad, i la versió actual (amb la reina), uns quatre-cents anys és un joc que té el seu origen en l'Índia o Pèrsia.

Dirigit pels professors Manuel Ignacio Ibáñez Ribes i Sigrid Gallego Moya, del Departament de Psicologia Bàsica, Clínica i Psicobiologia, el curs Intel·ligència en joc: beneficis dels jocs d'enginy per a la ment i el cos pretén respondre qüestions com si els jocs estimulen les aptituds mentals, afavoreixen l'aprenentatge o milloren la intel·ligència, des del rigor científic. A més, mostrarà fins al pròxim divendres 6 de juliol com aplicar els jocs de taula i d'enginy en diferents àmbits (escola, adolescència, avaluació, intervenció, rehabilitació neuropsicològica), tot açò des d'una perspectiva pràctica i lúdica.

Aquesta activitat, que compta amb la col·laboració de Asmodee, Homoludicus Castelló i Devir, està dirigida a alumnat i professionals relacionats amb la psicologia, l'educació, l'animació sociocultural i, en general, persones amb la ment inquieta.

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions