Data: 12 de maig 2020
Esdeveniment: escape rooms virtuals
Títol: Dia de les Dones Matemàtiques
Lloc: en línia
El rescat de la maga Omega
El passadís de l'oblit recordat
Entitat: Departament de Matemàtiques i Grau de Matemàtica Computacional de l'ESTCE-UJI
Descripció: la Comissió «Dones i Matemàtiques» de la Reial Societat Matemàtica Espanyola (RSME) ha organitzat per al 12 de maig amb motiu del Dia de la Dona Matemàtica diverses activitats, entre les quals hi ha dues escape rooms virtuals que compten amb el patrocini del Departament de Matemàtiques i el Grau en Matemàtica Computacional de l'Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals de la Universitat Jaume I de Castelló.
Les dues escape rooms virtuals estan especialment orientades al públic infantil i juvenil, encara que les persones adultes també poden gaudir-ne. El seu objectiu és donar a conèixer el paper de les dones matemàtiques i trencar estereotips. Per a això, a través d'aquesta activitat lúdica es van presentant cronològicament diferents dones matemàtiques i els seus assoliments, mentre han de resoldre's diverses proves, prioritzant la temàtica davant de les proves.
El rescat de la maga Omega està especialment indicada per a l'estudiantat dels primers anys de primària (2n-3r curs). Aquesta escape room digital ha estat elaborada per Lara Ferrando Esteve, màster en Matemàtica Computacional i estudiant de doctorat de la Universitat Jaume I, i la professora de la Universitat Jaume I Irene Epifanio López, qui forma part de la Comissió «Dones i Matemàtiques» de la RSME i de l'Institut Universitari d'Estudis Feministes i de Gènere Purificació Escribano de l'UJI.
El passadís de l'oblit recordat, realitzada per Lucía Rey Lorenzo, màster en Professorat de Secundària de la Universitat de Santiago de Compostel·la, està especialment indicada per a estudiantat de secundària (3r-4t ESO). No obstant això, poden ser realitzades per estudiantat de nivells inferiors als proposats amb ajudes puntuals, i per descomptat, de nivells superiors, que les trobaran més fàcils. També estan disponibles en diversos idiomes: castellà, català, gallec i anglès.
El propòsit d'ambdues escape rooms és que es puga gaudir d'una estona divertida i desconnectar de la situació que ha obligat l'estudiantat a continuar amb les classes online. En l'escape room de secundària, la trama succeeix en un museu i en l'última setmana de curs, amb la idea de transmetre la sensació d'«un últim esforç i serem lliures». L'escape room de primària també fa l'ullet a la situació actual, on s'ha de rescatar a una nena maga que ha quedat tancada en l'ordinador en voler anar a visitar les seues amigues i amics del col·legi.
En les escape rooms s'han triat dones matemàtiques de totes les èpoques i llocs, una representació de la seua diversitat que mostra que qualsevol pot dedicar-se a les matemàtiques. Des d'Hipàtia d'Alexandria (Egipte, Àfrica), a Emmy Noether (Alemanya, Europa) o Maryam Mirzakhani (l'Iran, Àsia). També s'hi inclouen diverses àrees de les matemàtiques, de les més aplicades amb Florence Nightingale, a les més teòriques amb Sofia Kovalevskaya. Així mateix, es mostra una matemàtica com Julia Robinson que va tenir un desenvolupament infantil atípic: no va parlar fins als quatre anys. Una altra de les matemàtiques que apareixen és l'afroamericana Katherine Johnson, i Ada Lovelace, coneguda com la primera programadora de la història.
En definitiva, es busca trencar estereotips, inclòs aquell de «per a què serveixen les matemàtiques?»; per això es comenten els seus assoliments de manera divulgativa. Un dels exemples clars d'això és la matemàtica espanyola Ana Justel, que estudia els efectes del canvi climàtic des de l'Antàrtida.
A través de les pinzellades de les vides d'aquestes dones (en l'escape room de secundària hi ha enllaços per a ampliar opcionalment la informació), es descriuen les discriminacions que van sofrir moltes d'aquestes dones. Per exemple, Sophie Germain es va haver de fer passar per un home per a burlar les prohibicions d'estudiar en la universitat, perquè la Universitat Politècnica de París no va admetre dones fins a 1972! A més, la seua contribució sobre la teoria de l'elasticitat va ser decisiva per a la construcció de la Torre Eiffel. No obstant això, el seu nom no apareix entre els 72 gravats en la seua estructura, que van ser tots noms d'homes. El seu nom no es va incloure per ser dona. Avui dia, aquesta injustícia encara no s'ha corregit.
La Comissió «Dones i Matemàtiques» de la RSME es mostra satisfeta si aconsegueix fer arribar la història d'aquestes dones matemàtiques perquè es convertisquen en referents dels i les més joves, encara que són conscients que per a arribar a un bon grau d'autoconfiança és fonamental comptar amb el suport de l'entorn més pròxim.
Imatge realitzada per la Comissió «Dones i Matemàtiques» de la RSME