En l'actualitat, una part de la societat segueix mostrant actituds negatives cap a l'homosexualitat, la bisexualitat i la transsexualitat. Açò provoca que algunes persones pertanyents al col·lectiu LGTBI adopten i interioritzen envers elles mateixes aqueixes actituds homòfobes imperants, i presenten el que es coneix com a homofòbia, bifòbia o transfòbia interioritzada. Algunes conductes, pensaments o actituds que poden ser indicadores de la presència d'homofòbia interioritzada són:

1. Control minuciós sobre qui coneix l'orientació sexual.
2. Sentir incomoditat davant la revelació de la pròpia orientació sexual.
3. Sentir incomoditat en interaccionar en públic amb una persona homosexual o bisexual.
4. Ser incapaç de parlar sobre temes relacionats amb l'homosexualitat o la bisexualitat en públic.
5. Sentir intimidació en llocs freqüentats per persones homosexuals o bisexuales.
6. Desig persistentde canviar la pròpia orientació sexual.
7. Pensar que les persones homosexuals o bisexuales no poden mantenir una relació de parella a llarg termini.
8. Pensar que les persones homosexuals o bisexuales són més promíscues que les heterosexuals.

En aquest sentit, és probable que aquesta discrepància entre el que la persona sent i els missatges que li arriben de la societat cree un conflicte intern que provoque malestar psicològic i requerisca intervenció psicològica. La intervenció, emmarcada en la tradició cognitivoconductual, s'aborda des de tres àmbits. En l'àmbit cognitiu, l'objectiu és l'eliminació dels pensaments irracionals i la substitució dels esquemes mentals distorsionats per nous patrons de pensament. En l'àmbit conductual, l'objectiu és incrementar les conductes que facen probable el contacte amb altres persones homosexuals o bisexuales sense que es produïsquen conductes d'evitació. En l'àmbit emocional, l'objectiu és el control i el maneig de les emocions associades, com la por o l'ansietat.