COMPRENSIÓ ORAL
Objectius generals
Comprendre el sentit general, la informació essencial, els punts principals i els detalls més rellevants en textos orals clarament estructurats i en llengua estàndard, articulats a velocitat relativament lenta o mitjana i transmesos de viva veu o per mitjans tècnics, sempre que les condicions acústiques siguen raonablement bones o es puga tornar a escoltar el que s’ha dit.
Objectius específics
1. Captar les idees principals de conversacions prolongades, sempre que la dicció siga clara i s’utilitze un nivell de llengua estàndard.
2. Entendre conferencies o xarrades que tracten assumptes de la seua especialitat, sempre que el tema li resulte conegut i la presentació siga clara i estiga ben organitzada.
3. Comprendre informació senzilla de caràcter tècnic, com per exemple les instruccions d’ús de qualsevol aparell corrent.
4. Seguir instruccions detallades, fins i tot transmeses per mitjans tècnics (p. ex., informadors telefònics).
5. Seguir pel·lícules en què la part visual i l’acció il·lustren bona part de l’argument i en les quals la història és senzilla i el llenguatge és clar.
6. Comprendre una narració curta fins al punt de poder fer prediccions sobre el seu desenllaç posterior.
EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ ORAL
Objectius generals
Produir textos orals ben organitzats i adequats a l’interlocutor i al propòsit comunicatiu. Moure’s amb una correcció, fluïdesa i espontaneïtat que permeten mantindre la interacció, sent capaç de reaccionar, qüestionar o repetir allò que s’ha enunciat per a garantir la comprensió mútua. A vegades resultaran evidents l’accent estranger, les pauses per a planificar el discurs o corregir errors i caldrà una certa cooperació per part dels interlocutors.
Objectius específics
1. Realitzar descripcions senzilles sobre una varietat d’assumptes habituals dins de la seua especialitat.
2. Realitzar relacions detallades d’experiències descrivint sentiments i reaccions.
3. Relatar els detalls d’esdeveniments imprevisibles com, per exemple, un accident.
4. Descriure sons, esperances i ambicions, fets reals o imaginaris.
5. Narrar històries.
6. Desenvolupar arguments prou bé com perquè es puguen comprendre sense dificultat la major part del temps.
7. Fer una presentació breu i preparada sobre un tema dins de la seua especialitat amb la suficient claredat com perquè es puga seguir sense dificultat la major part del temps. Les idees principals de la presentació hauran d’estar explicades amb una precisió raonable.
8. Resumir i donar opinió sobre relats, articles, xarrades, discussions, entrevistes o documentals breus i respondre a preguntes complementàries que requereixen detalls.
9. Argumentar i explicar les seues opinions, plans i accions.
10. Expressar i respondre adequadament a sentiments com ara tristesa, interès o indiferència.
11. Contrastar i comparar alternatives per a triar una línia d’acció.
COMPRENSIÓ LECTORA
Objectius generals
Comprendre el sentit general, la informació essencial, els punts principals i els detalls més rellevants en textos escrits clars i ben organitzats en llengua estàndard i sobre temes generals, actuals, relacionats amb la pròpia especialitat, o en els quals es té un interès especial.
Objectius específics
1. Buscar en textos extensos o en diversos textos breus la informació específica necessària per a realitzar una tasca.
2. Identificar les conclusions principals de textos argumentatius escrits amb claredat.
3. Entendre la descripció d’esdeveniments, sentiments i desitjos en cartes personals, prou bé com per a mantindre correspondència amb amistats o persones conegudes.
4. Reconèixer la línia argumental general d’un text, sense arribar a entendre-ho tot amb detall.
EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ ESCRITA
Objectius generals
Escriure textos senzills i cohesionats, de caràcter públic o privat, sobre temes quotidians o en els quals es té un interès personal, i en què es demana o transmet informació; es narren històries; es descriuen experiències o esdeveniments, siguen aquests reals o imaginaris, sentiments, reaccions, desitjos i aspiracions; es justifiquen breument opinions i s’expliquen plans.
Objectius específics
1. Escriure cartes personals descrivint experiències, sentiments i esdeveniments fil per randa.
2. Escriure cartes per a donar o sol·licitar informació específica (p. ex., un curs o un itinerari de viatge).
3. Descriure somnis, esperances i ambicions.
5. Descriure persones conegudes utilitzant el llenguatge adequat.
6. Descriure l’argument d’un llibre o una pel·lícula i descriure també les seues reaccions.
7. Narrar històries senzilles utilitzant una varietat de temps verbals.
8. Exposar les raons i argumentar les seues opinions, plans i accions.
9. Escriure treballs o articles senzills i curts sobre temes del seu interès.
10. Resumir, fer informes i donar la seua opinió per escrit referent a informació factual que haja recopilat o a assumptes dins del seu camp laboral o d’interès.
2.1. COMPETÈNCIES LINGÜÍSTIQUES
1. L’ORACIÓ SIMPLE
1.1. Tipus d’oració, elements constituents i la seua posició. Repàs i ampliació.
1.2. Fenòmens de concordança.
1.2.1. OD clític partitiu ne + quantificador.
1.2.2. OD (clític 1a, 2a persona).
2. L’ORACIÓ COMPOSTA
2.1. Expressió de relacions lògiques. Repàs i ampliació.
2.1.1. Oposició.
2.1.1.1. Connectors: mentre, anzi, anziché.
2.1.2. Conseqüència.
2.1.2.1. Connectors: così... che, tanto... che, di mode che, talmente... che.
2.1.3. Comparació.
2.1.3.1. Proposició comparativa hipotètica: Principal + connector + V Imperf Subj / Plusq. Subj.
2.1.3.2. Connectors: come se.
2.1.4. Condició.
2.1.4.1. Connectors: purché, nel caso che, a condizione che, a patto che.
2.1.4.2. Període hipotètic de la impossibilitat.
2.1.4.2.1. Conseqüència en el present: es + V Cong. Trapass. + V Cond. Sempl.
2.1.4.2.2. Conseqüència en el passat: es + V Cong. Trapass. + V Cond. Comp.
2.1.4.4. Orde de les oracions: Principal + Subordinada; Subordinada + Principal.
2.1.5. Excepció.
2.1.5.1. Connectors: fuorché, tranne che, eccetto che, salvo (che), se non che, a meno che (non).
2.1.6. Relacions temporals.
2.1.6.1. Simultaneïtat.
2.1.6.1.1. Connectors: finché, fino a che, fin (a) quando, da quando.
2.1.6.1.2. Formes no personals del verb: participi passat, gerundi simple.
2.1.6.2. Anterioritat.
2.1.6.2.1. Connectors: (non) appena, una volta/in cui.
2.2. Estils directe i indirecte en present. Introducció.
2.2.1. Connectors.
2.2.2. Elements que varien.
3. EL SINTAGMA NOMINAL
3.1. Nucli.
3.1.1. Substantiu.
3.1.1.1. Gènere: Sense oposició (N + femmina / maschio, donna + N professió) i lexemes diferents.
3.1.1.2. Nombre.
3.1.1.2.1. Noms usats només en plural (le forbici). Noms col·lectius usats només en plural (i dintorni).
3.1.1.2.2. Noms usats només en singular (la prole).
3.1.1.2.3. Noms masculins amb forma plural en –a, repàs i ampliació.
3.1.2. Pronoms.
3.1.2.1. Possessius. Proprio, altrui.
3.1.2.2. Demostratius: amb oposició en gènere i nombre (medesimo, coloro).
3.1.2.3. Indefinits: amb oposició en gènere i nombre (alcuno); formes invariables (chiunque).
3.1.2.4. Numerals: amb oposició en gènere (entrambi/e); forma invariable (ambedue).
3.2. Modificació del nucli.
3.2.1. Determinants.
3.2.1.1. Demostratius: medesimo.
3.2.1.2. Possessius: proprio, altrui.
3.2.1.3. Quantificadors: numerals fraccionaris i duals; adjectius indefinits amb oposició en gènere i nombre (alcuno, altrettanto, certo, vario); formes invariables (qualunque).
3.2.1.4. Ús de l’art. det. amb noms de països, regions i altres àrees geogràfiques.
3.2.2. Aposició, Sintagma (S.N., S. Adj., S. V., S. Adv., S. Prep.).
3.2.3. Frase de relatiu. Repàs i ampliació.
3.2.3.1. Nexes amb antecedent: relatiu possessiu.
3.2.3.2. Nexes sense antecedent: chiunque, (d)ovunque.
3.3. Posició dels elements del sintagma.
3.4. Funcions sintàctiques del sintagma: Subj, OD, Atr.
4. EL SINTAGMA ADJECTIVAL
4.1 Nucli: Adjectiu.
4.1.1. Classes.
4.1.1.1. Indefinits.
4.1.1.1.1. De quantitat. Repàs i ampliació.
4.1.1.1.2. De qualitat. Repàs i ampliació.
4.1.1.2. Numerals.
4.1.1.2.1. Multiplicadors: doppio, triplo, quadruplo.
4.1.1.2.2. Fraccionaris: un terzo.
4.1.1.2.3. Distributius: a uno a uno, (uno) per uno, uno per volta, due alla volta, uno ciascuno, uno per ciascuno, ogni tre, etc.
4.1.2. Grau.
4.1.2.1. Superlatiu absolut: formes lexicalitzades i sufix –errimo.
4.1.2.2. Superlatiu relatiu. Repàs i ampliació.
4.2. Modificació del nucli: per mitjà de SAdv restrictiu (perfino, addirittura); S. Adj; SN; S. Prep o oració.
4.3. Posició dels elements del sintagma i fenòmens de concordança.
4.4. Funcions sintàctiques del sintagma: Atr, aposició.
5. EL SINTAGMA VERBAL
5.1. Nucli del sintagma: Verb.
5.1.1. Classes.
5.1.1.1. Verbs pronominals amb canvi de significat (farsene, fregarsene, importarsene, starsene, uscirsene, passarsela, sentirsela, prendresela, spassarsela, avercela).
5.1.1.2. Impersonals (accadere, succedere, capitare, bastare, etc.).
5.1.1.2.1. Construccions impersonals i les seues concordances. Repàs i ampliació.
5.1.1.3. Derivació per mitjà de prefixos: ri-, dis-.
5.2. Temps.
5.2.1. Expressió del passat. Indicatiu: Pass. Pross., Imperf., Pass. Rem., Trapass. Pross. Repàs i ampliació. Cond. Comp.
5.2.2. Expressió del futur. Indicatiu: Pres., Fut. Sempl., Fut. Comp., Cond. Comp. Repàs i ampliació.
5.3. Aspecte. Repàs i ampliació.
5.4. Modalitat.
5.4.1. Possibilitat: può darsi + Congiuntivo; Fut. Comp.
5.4.2. Hipòtesi:
5.4.2.1. Període hipotètic de la possibilitat. Repàs i ampliació.
5.4.2.2. Període hipotètic de la impossibilitat: Congiuntivo Trapass., Cond. Comp.
5.4.3. Desig: Magari + Congiuntivo Imperf.
5.4.4. Obligació: Indicatiu Fut. Sempl; andare + Part. Pass.; Avere da / Essere obbligato, tenuto a + Inf.
5.5. Veu passiva.
5.5.1. Construcció passiva. Auxiliar: andare.
5.5.2. Passiva reflexa.
5.6. Modificació del nucli.
5.7. Posició dels elements del sintagma i fenòmens de concordança.
5. 8. Funcions sintàctiques del sintagma: V, Subj, CC, CR, OD.
6. EL SINTAGMA ADVERBIAL
6.1. Nucli del sintagma: adverbi i locucions adverbials.
6.1.1. Classes. Repàs i ampliació.
6.1.2. Grau.
6.1.2.1. Comparatiu de superioritat, inferioritat i igualtat.
6.1.2.2. Superlatiu absolut i relatiu.
6.2. Posició dels elements del sintagma i posició en l’oració.
6.3. Funcions sintàctiques del sintagma: CC.
7. SINTAGMA PREPOSICIONAL
7.1. Nucli del sintagma: preposició i locucions preposicionals.
7.1.1. Classes: locucions preposicionals (lontano da, fuori di/da, insieme con, etc.).
7.2. Modificació del nucli.
7.3. Posició dels elements del sintagma.
7.4. Funcions sintàctiques del sintagma: CC, CR, OI, OD, CAg.
2.2. CONTINGUTS FONÈTICS, FONOLÒGICS I ORTOGRÀFICS
1. FONÈTICA I FONOLOGIA
1.1. Sons i fonemes vocàlics i les seues combinacions: Triftongs: /w/ + /j/ + vocal (seguiamo, quiete); vocal + /j/ + /w/ + vocal (aiuola, fumaiuolo); /w/+vocal+/j/+vocal (muoio, cuoio).
1.2. Sons i fonemes consonàntics i les seues combinacions.
1.2.1. Consonants intenses i geminades. Repàs i ampliació.
1.2.2. Funció diacrítica: sete / sette.
1.3. Processos fonològics.
1.4. Accent fònic/tonal dels elements lèxics aïllats.
1.4.1. Diferències accentuals entre l’italià i les llengües de la Comunitat Valenciana.
1.5. Accent i atonicitat/patrons tonals en l’oració.
1.6. Intensificació sintàctica.
2.3. ORTOGRAFIA
2.1. L’alfabet/els caràcters. Repàs i ampliació.
2.2. Representació gràfica de fonemes i sons. Repàs i ampliació.
2.2.1. Representació gràfica de les consonants intenses i geminades. Repàs i ampliació.
2.3. Ortografia de paraules estrangeres. Repàs i ampliació.
2.4. Ús de les majúscules.
2.5. Divisió de paraules a final de línia. Estructura sil·làbica. Repàs.
2.6. Prefixació amb duplicació consonàntica en la formació de verbs sobre base adjectival (arrossire).
2.4. COMPETÈNCIES LEXICOSEMÀNTIQUES
TEMES
S’han assenyalat els aspectes que l’alumnat ha de ser capaç de comprendre o produir (bàsics i derivats, concrets i abstractes) dels temes generals següents. Aquestes àrees temàtiques hauran de ser tingudes en compte per a futurs desenvolupaments curriculars, així com per a la programació dels departaments didàctics. A més del lèxic descrit en el nivell bàsic, l’alumnat haurà de conèixer:
a) Identificació personal
Lèxic relacionat amb la informació personal. Dades personals necessàries per a moure’s en els àmbits personal i públic en situacions quotidianes, amb amics i coneguts, i en visites turístiques a països estrangers, passaport, carnet d’estudiant, abonament de transport i documents identificatius.
Lèxic relacionat amb el caràcter, les emocions, les habilitats i la descripció física i psíquica de les persones, lèxic relacionat amb la vestimenta i els accessoris.
b) Habitatge, llar i entorn
L’habitatge: ampliació de tipus, ubicació, parts i distribució; lèxic propi del mobiliari, objectes i utensilis de l’habitatge: ampliació relacionada amb les distintes parts de la casa; la ciutat: situar-se en plànols, distingir les distintes parts; el camp: vida rural.
c) Activitats de la vida diària
Lèxic relacionat amb la rutina diària i les activitats en la casa, en el treball o en centres escolars a la ciutat i al camp. Horaris.
d) Temps lliure i oci
Lèxic relacionat amb les activitats de temps lliure i oci: esports, jocs, activitats culturals, excursions, música, lectura; llocs d’oci: lèxic relacionat amb elements d’un teatre, un museu, la platja, el cinema, espectacles, etc.; la ràdio i la televisió, premsa escrita, internet i les noves tecnologies: aficions i interessos; festes.
e) Mitjans de comunicació
Ràdio, televisió, internet, premsa, telefonia.
f) Viatges
Lèxic relacionat amb el turisme i l’emigració, mitjans de transport, vacances: naturalesa, turisme rural, platja, balnearis, muntanya, esports; viatges alternatius: vacances amb una ONG, camps de treball; allotjament: tipus.
g) Relacions humanes i socials
Lèxic relacionat amb els membres d’una família: ampliació; lèxic relacionat amb l’amistat, els sentiments, relacions amoroses; lèxic relacionat amb el món laboral, escolar i d’oci; convencions i tabús del comportament i de les conversacions; correspondència privada (família, amics); correspondència comercial senzilla (banc, publicitat, factures, etc.); correspondència formal senzilla (reclamacions, sol·licitud d’informació, de treball).
h) Salut i cures físiques
Parts del cos (ampliació); estat físic i anímic; símptomes i malalties comunes, tractaments i consells (ampliació); lèxic relacionat amb el món sanitari: malalties, consultes; estètica; higiene personal; consulta mèdica, accidents i urgències.
i) Educació i formació
Lèxic relacionat amb l’educació: distints nivells educatius, assignatures, informació i matrícula, qualificacions, certificats; lèxic relacionat amb les activitats de l’aula i el material escolar; lèxic relacionat amb el món universitari i les seues distintes opcions; estudis en l’estranger: intercanvis, beques, programes europeus, allotjament; la importància de conèixer altres llengües estrangeres.
j) Compres i activitats comercials
Noms d’objectes d’ús personal (ampliació del lèxic de la roba i accessoris, menjar, objectes per a la llar i de neteja, objectes d’oci, regals, etc.); selecció i comparació de productes; lèxic per a descriure aquests objectes d’ús personal (color, grandària); establiments i operacions comercials i bancàries bàsiques; preu, monedes, formes de pagament, targetes; correu comercial (banc, publicitat, factures, etc.).
k) Alimentació
Hàbits alimentaris en el país objecte d’estudi: menjar, plats i productes típics; lèxic relacionat amb els aliments, tipus d’envasos i porcions; quantitats, pesos i mesures; preparació de menjars; establiments de restauració; tipus d’alimentació, avantatges i inconvenients: dietes, menjars típics, menjar sa, menjar fem.
l) Béns i serveis
Serveis privats i públics: bancs, correus, arreplegada de fem, policia, hospitals, etc.
m) Llengua i comunicació
Lèxic relacionat amb l’aprenentatge d’un idioma; metallenguatge; diferents idiomes del món; mitjans de comunicació aplicats a la formació; llenguatge usat en l’entorn de l’aula; el llenguatge gestual; el llenguatge juvenil.
n) Medi físic i clima
Medi físic: accidents geogràfics; fenòmens atmosfèrics i climàtics; lèxic relacionat amb la flora i la fauna; lèxic relacionat amb la protecció del medi ambient (reciclatge, energies alternatives, etc.); el canvi climàtic.
o) Ciència i tecnologia
Lèxic bàsic relacionat amb aparells elèctrics i electrònics: instruccions d’ús bàsiques; lèxic bàsic relacionat amb el món científic i tecnològic (ordinadors, televisió, internet).
p) Política i societat
Sistema polític del país (institucions més conegudes, partits polítics i govern); entitats regionals i autonòmiques; administració i institucions públiques; altres organitzacions públiques i privades; religió.
ASPECTES LEXICOSEMÀNTICS
• Agrupacions semàntiques (temes i àrees lèxiques, parts d’un tot, exemples d’una categoria, etc.).
• Combinacions freqüents de paraules.
• Sinònims, antònims i paraules polisèmiques.
• Formació de paraules: prefixos i sufixos; composició i derivació de paraules.
• Expressions idiomàtiques comunes: proverbis i modismes.
• Modificació i transformació lexicosemàntica per mitjà de partícules i derivació per mitjà de sufixació/prefixació.
• Gramàtica del vocabulari (reconèixer la classe de paraula i les seues normes gramaticals d’ús com a part integrant del seu significat).
• Diferències bàsiques de registre.
• Paraules comunes de significat pròxim o fàcilment confusible.
• Paraules transparents (de significat idèntic o pròxim) i falsos amics comuns (de distint significat), semblants a termes de les llengües cooficials de la Comunitat Valenciana.
• Estrangerismes d’ús freqüent en les llengües cooficials.
• Paraules d’ús habitual procedents d’altres llengües (préstecs): sesta, quimono.
• Introducció a les diferències lexicosemàntiques bàsiques en les varietats més comunes de l’idioma.
2.5. COMPETÈNCIES SOCIOLINGÜÍSTIQUES
Un enfocament centrat en l’ús de l’idioma implica necessàriament la seua dimensió social. L’alumnat haurà d’adquirir les competències sociolingüístiques que li permeten comunicar-se amb efectivitat en el nivell especificat.
a) Relacions socials
Ús i elecció de salutacions: en arribar a un lloc, presentacions, acomiadaments, ús i elecció de les formes de tractament; construccions lingüístiques per a formes de salutació segons el moment del dia, fórmules de salutació per al retrobament després de molt de temps; recursos per a parlar de la salut, convencions gràfiques en la correspondència personal i formal, convencions per als torns de paraula; recursos per a parlar del temps climàtic; recursos per a concertar una cita de manera formal i informal; fórmules de pagament; construccions lingüístiques per a cridar l’atenció d’algú; ús i elecció d’interjeccions i frases interjectives.
b) Normes de cortesia
Fórmules de cortesia per a sol·licitar permís, ajuda, un servei, un producte; fórmules per a expressar agraïment, fórmules per a disculpar-se; fórmules per a fer compliments; expressions per a reaccionar davant de situacions inesperades, agradables...; fórmules de felicitació; fórmules per a expressar acord i desacord, convencions i tabús relatius al llenguatge, i expressar admiració, afecte, gratitud; expressar penediment i disculpes; descortesia deliberada: queixa, ira, etc.; utilització d’enunciats evasius.
c) Expressions de saviesa popular
Refranys, proverbis més comuns; valors, creences i supersticions més comunes.
d) Registre estàndard
Registre estàndard en situacions formals i informals.
e) Dialecte i accent. Variacions diatòpiques més comunes.
2.6. COMPETÈNCIES PRAGMÀTIQUES
La competència pragmàtica és la relació entre els parlants i el context social en què ocorre la comunicació. És a dir, la competència pragmàtica és saber usar la llengua per a realitzar una activitat com pot ser la de demanar alguna cosa o fer una telefonada. També inclou l’habilitat de triar entre algunes opcions o formes diferents d’expressar alguna cosa per a usar la més adient a la situació. La competència pragmàtica inclou, per exemple, les funcions de demanar, ser cortès, fer bromes, expressar agraïment. A més a més, inclou saber triar quan és adient demanar o fer compliments, o mostrar cortesia o bromejar i saber com fer-ho.
La competència en el maneig del discurs és saber expressar-se en una conversa, és més que dir frases o paraules soltes, és l’habilitat de combinar frases per a comunicar-se. Algú que ha assolit el nivell de competència discursiva pot expressar-se organitzadament i de manera eficaç i les persones amb les quals parla, l’entenen fàcilment.
A) COMPETÈNCIA FUNCIONAL
En el nivell intermedi, el mínim de funcions que l’alumne haurà de saber expressar, a més de les ja assenyalades en el nivell bàsic, són:
1. Actes assertius (funcions relacionades amb l’expressió del coneixement, l’opinió, la creença i la conjectura)
Afirmar, anunciar, assentir, dissentir, classificar, descriure, expressar acord/desacord, expressar desconeixement, expressar una opinió, formular una hipòtesi, identificar-se, presentar-se, informar, predir, rectificar, recordar alguna cosa a algú i expressar dubtes.
Inclou funcions com: descriure persones, objectes i llocs; repetir o transmetre informació en la mateixa situació o una altra; fer hipòtesis i graus de probabilitat, comparar idees, persones, llocs, situacions i accions.
2. Actes compromissaris (funcions relacionades amb l’expressió d’oferiment, intenció, voluntat i decisió)
Expressar la intencionalitat, el desig o la voluntat de fer alguna cosa, oferir alguna cosa (també ajuda), oferir-se a fer alguna cosa o un oferiment, rebutjar fer alguna cosa o un oferiment; accedir a un prec, una petició, una proposta, una amenaça; negar-se a un prec, una petició, una proposta, una amenaça i expressar decisió de fer alguna cosa; titubejar.
3. Actes expressius (funcions amb les quals s’expressen actituds i sentiments davant de determinades situacions)
Expressar alegria/felicitat, estima/simpatia, enuig, decepció, interès, desinterès, avorriment, incredulitat, resignació, esperances, preferències, satisfacció, sorpresa, temor, disgust, dolor i tristesa.
Inclou funcions com: interessar-se per algú o alguna cosa; compartir sentiments; expressar una queixa o una reclamació, disculpar/disculpar-se i acceptar disculpes.
4. Actes directius (funcions que tenen com a finalitat que el destinatari faça o no faça alguna cosa, tant si és un acte verbal com una acció d’una altra índole)
Alertar/advertir, donar instruccions, donar permís; demanar alguna cosa/ajuda, confirmació, informació, instruccions, opinió, permís, que algú faça alguna cosa.
Prohibir o rebutjar, proposar o sol·licitar, recordar alguna cosa a algú, aconsellar, suggerir.
Inclou funcions com: demanar amb caràcter immediat i amb cortesia; declinar o rebutjar justificant; aconsellar, animar i persuadir algú per a fer una cosa; suggerir activitats i reaccionar davant de suggeriments; planificar una activitat.
5. Actes fàctics i solidaris (funcions que es fan per a mantindre el contacte social i expressar actituds de respecte cap als altres)
Invitar, acceptar o declinar una invitació; agrair, atraure l’atenció; donar la benvinguda; saludar i acomiadar-se utilitzant diversos registres; expressar aprovació; felicitar; interessar-se per algú/alguna cosa; lamentar, demanar disculpes; expressar condolences, lamentar; dirigir-se a algú correctament; reaccionar adequadament quan es dirigeixen a un mateix; cedir la paraula; indicar que alguna cosa no s’ha comprés, reaccionar al telèfon; mantindre el buit amb paraules buides (mm, aha...); finalitzar adequadament les converses o les cartes; mediar.
Inclou funcions com: demanar, prendre i donar la paraula; reaccionar i cooperar en la interacció d’acord amb la situació; anunciar el tancament d’un discurs i tancar-lo; enumerar, exemplificar, aclarir aspectes, contrastar, emfatitzar, canviar de tema, resumir.
B) COMPETÈNCIA DISCURSIVA
Un enfocament centrat en l’ús de l’idioma suposa considerar el text com la unitat mínima de comunicació. Per tal que un text siga comunicativament vàlid, haurà de ser coherent amb el context en què es produeix la comunicació o s’interpreta la comunicació i ha de presentar una cohesió i organització interna que facilite la seua comprensió i que reflectisca, així mateix, la dinàmica de comunicació en què es desenvolupa.
L’alumnat haurà d’adquirir, per tant, les competències discursives que li permeten produir i comprendre textos, atenent la coherència i la cohesió adients a cada nivell.
2.7. GRAMÀTICA TEXTUAL: PROPIETATS DEL TEXT
a) Adequació al propòsit funcional
• Intencionalitat comunicativa.
• Context, cotext i situació.
• Registre i nivell de llengua.
• Mitjà: llenguatge oral i escrit.
b) Coherència textual
• Tipus i format de text: narratius, descriptius, dialogats, expositius i argumentatius (orals i escrits).
• Esquemes d’interacció i transacció del llenguatge oral (en situacions convencionals com comprar, menjar o reservar una habitació en un hotel).
• Quantitat, qualitat, rellevància, ordre i claredat de la informació.
• Tema: enfocament i contingut.
• Selecció: lèxic, estructures sintàctiques i contingut rellevant.
• Contingut espaciotemporal.
• Referència espacial: ús d’adverbis i expressions espacials.
• Referència temporal: ús dels temps verbals, adverbis i expressions temporals.
c) Cohesió textual
• La puntuació com a recurs de cohesió del text escrit. Ús dels signes de puntuació.
• Recursos de cohesió del text oral: entonació, pauses, mitjans paralingüístics.
• Ús de marcadors del discurs.
• Marcadors espacials (d’ubicació).
• Marcadors temporals (per a expressar accions successives).
• Marcadors o connectors textuals entre oracions coordinades i subordinades.
• Marcadors o connectors textuals d’enllaç i relació lògica entre oracions i paràgrafs.
• Marcadors per a mantindre el discurs.
• Estructuració del discurs, divisió en parts:
• Inici del discurs. Iniciadors. Introducció del tema. Tematització i focalització: ordre de paraules, ús de partícules, etc. Enumeració.
• Desenvolupament del discurs. Desenvolupament temàtic. Manteniment del tema: referència, substitució, repetició. Sinonímia, camps semàntics. Expansió temàtica: exemplificació, reforç, contrast i introducció de subtemes. Canvi de tema.
• Manteniment i seguiment del discurs oral. Presa, manteniment i cessió del torn de paraula. Oferiment de suport, demostració de comprensió, petició d’aclariment, etc.
• Conclusió del discurs. Resum i recapitulació. Indicació de tancament textual. Tancament textual.
FORMATS DE TEXT
A continuació, es presenten els tipus de text orals i escrits que estan relacionats amb els aspectes més habituals dels àmbits personal, públic, acadèmic i laboral. El seu grau de complexitat estarà referit als objectius del nivell intermedi.
1) TEXTOS ORALS
a. En interacció
Intercanvis socials habituals (salutacions, acomiadaments, presentacions, disculpes, agraïments, permís, excuses, propostes d’activitats, benvingudes) i en ocasions especials (felicitació, brindis, condolences, elogis i compliments).
Converses informals amb intercanvi d’informació, experiències i punts de vista.
Converses formals en situacions habituals.
Comentaris, opinions i justificacions sobre temes coneguts de cultura o actualitat.
Debats preparats.
Transaccions per a demanar i oferir informació, béns i serveis i resolució de problemes concrets com tràmits administratius i comercials senzills.
Converses telefòniques.
Repetició i transmissió de missatges.
Aclariments, explicacions, resums o traduccions de missatges breus.
b. Comprensió com a oient
- Missatges i explicacions relacionats amb els àmbits coneguts (personal, estudis, treball, oci).
- Instruccions, consells i indicacions.
- Presentacions, descripcions i narracions contextualitzades.
- Anuncis publicitaris amb poca distorsió.
- Lletres de cançons senzilles clarament articulades.
- Notícies de temes sobre els quals es tenen referents.
- Informacions meteorològiques en televisió.
- Passatges curts sobre temes generals.
- Sèries i pel·lícules no complexes.
- Relats, entrevistes, conversacions sobre temes generals.
c. Producció
- Descripció i comparació de persones, objectes, activitats, llocs, condicions de vida, sentiments i aspectes socioculturals.
- Relats detallats d’esdeveniments, experiències o projectes futurs.
- Narracions d’històries.
- Resum i valoració de llibres i pel·lícules.
- Presentacions i argumentacions assajades sobre temes coneguts.
- Explicació, justificació d’idees i d’activitats.
2) TEXTOS ESCRITS
a) Interacció
- Missatges i cartes de caràcter personal (SMS, correus electrònics, xat, cartes) per a intercanviar informació, interessos, experiències, reaccions i sentiments.
- Cartes formals bàsiques.
- Qüestionaris sobre temes generals.
- Notes i missatges relacionats amb temes de treball, serveis, estudi i oci.
- Informes breus de caràcter informatiu i explicatiu.
- Missatges en fòrums virtuals sobre temes coneguts.
b) Comprensió
- Llistes (telèfon, agendes, guies d’oci, horaris, catàlegs, diccionaris bilingües i monolingües).
- Llibres de text i materials de treball del nivell.
- Documents “autèntics”: bitllets, entrades, cartes de restaurant, factures, etiquetes, plans.
- Pàgines web i blocs o semblants.
- Fullets turístics i comercials. Prospectes.
- Receptes.
- Instruccions i normes bàsiques.
- Anuncis de treball. Anuncis publicitaris.
- Periòdics i revistes amb referents coneguts, articles no especialitzats, reportatges, entrevistes, articles d’opinió, cartes al director.
- Còmics en registre estàndard o poc idiomàtic.
- Lletres de cançons i poemes senzills.
- Horòscops o semblants.
- Biografies.
- Contes i novel·les curtes (graduades per al nivell).
c) Producció
- Narració d’experiències, esdeveniments, històries, fets reals i imaginaris.
- Descripcions breus sobre persones, objectes, activitats, serveis i llocs.
- Descripció de plans i projectes. Compromisos i normes.
- Presentació d’informació i opinions.
- Argumentació sobre qüestions conegudes.
- Receptes. Instruccions.
- Biografies.
- Sol·licituds de treball. Currículum vitae.
- Escrits creatius. Diari.
3. AVALUACIÓ
a. Descripció de la prova
La prova consta de les següents parts:
ÀREA DE COMPRENSIÓ
Comprensió oral. En aquesta part, els examinands han de solucionar tasques sobre un mínim de dos textos orals de registres diferents. Les tasques poden ser del tipus marcar si les afirmacions són vertaderes o falses, de resposta múltiple o respondre preguntes de forma senzilla sobre els textos.
Comprensió escrita. Consisteix en un mínim de dos textos o fragments escrits de registres diferents. Les tasques a realitzar poden tractar sobre aspectes gramaticals, lèxics, microhabilitats lectores, etc. Els exercicis poden ser de resposta múltiple, transferència d’informació, ordenació d’informació, relacionar elements, etc.
EXPRESSIÓ ESCRITA
Els examinands han de redactar un text curt a triar entre dos, com ara un missatge electrònic, una nota curta, una postal, etc.; i un text més llarg a triar entre dos de tipologia narrativa, discursiva, descriptiva o informativa, depenent del nivell.
CONEIXEMENTS GRAMATICALS I LÈXICS
Els examinands han de demostrar els coneixements sobre vocabulari i estructures bàsiques. Els aspectes gramaticals es poden avaluar en exercicis de producció específics (completar un text amb espais, etc.).
EXPRESSIÓ ORAL
Consisteix en un mínim de dues activitats de contingut i enfocament diferent (exposició sobre un tema i mantindre una conversa entre dos estudiants o estudiantes o amb l’examinador o l’examinadora).
b. Criteris d’avaluació
ÀREA DE COMPRENSIÓ
Comprensió oral. Es donarà un punt per cada resposta correcta. Les respostes incorrectes o no contestades no resten.
Comprensió escrita. Es donarà un punt per cada resposta correcta. Les respostes incorrectes o no contestades no resten.
40 punts
EXPRESSIÓ ESCRITA
Les tasques d’aquesta prova s’avaluaran d’acord amb els següents criteris:
Adequació. L’ajustament al format requerit; l’adequació al registre en funció del destinatari, propòsit i situació; la rellevància del contingut i el compliment de la tasca.
Coherència i cohesió. L’organització de la informació i de les idees; l’ús de connectors discursius, d’altres mecanismes d’interconnexió i dels signes de puntuació.
Riquesa. La varietat i precisió referent al contingut, les estructures i el lèxic.
Correcció. L’ús gramatical, sintàctic i lèxic correctes.
20 punts
CONEIXEMENTS GRAMATICALS I LÈXICS
Es donarà un punt per cada resposta correcta. Les respostes incorrectes o no contestades no resten.
20 punts
EXPRESSIÓ ORAL
En les dos parts de la prova oral s’avaluarà:
Adequació. Es refereix al compliment de la tasca: si la informació està relacionada amb el tema i la tasca i si segueix les pautes i/o punts que conformen la dita tasca, respectant els temps d’intervenció establits en les instruccions i si l’extensió s’ajusta a la que es requereix. En la fase d’interacció, el candidat demostra si sap iniciar, mantindre o acabar una conversació o demanar aclariments quan no entén.
Coherència i cohesió. Es refereix a l’organització de la informació i de les idees de manera lògica perquè el discurs siga fàcilment comprensible.
Fluïdesa. Es refereix a la capacitat d’expressar-se amb un ritme prou regular per a no interrompre la comunicació amb vacil·lacions o pauses excessives o massa llargues per al nivell.
Riquesa. Es refereix a la varietat i precisió del vocabulari i les estructures utilitzades en la mesura que la situació comunicativa ho demane i el nivell de competència ho permeta.
Correcció. Es refereix a l’ús correcte gramatical, sintàctic, lèxic i de pronunciació.
20 punts
Per superar aquesta prova i obtenir el certificat d’APTE, cal obtenir un 50 % en cada àrea i un 60 % del total de la prova.