COMPRENSIÓ ORAL
Objectius generals
Comprèn les idees principals d'un discurs complex lingüísticament que tracte tant temes concrets com abstractes pronunciats en un nivell de llengua estàndard, incloent debats tècnics dins de la seua especialitat. Comprèn discursos extensos i línies complexes d'argumentació sempre que el tema siga raonablement conegut i el desenvolupament del discurs es facilite amb marcadors explícits.
Objectius específics
Pot seguir converses animades entre parlants nadius.
Comprèn una conferència o una xarrada de la seua especialitat.
Comprèn declaracions i missatges sobre temes concrets i abstractes, en llengua estàndard i amb un ritme normal.
Comprèn informació tècnica complexa com, per exemple, instruccions de funcionament, especificacions de productes i serveis quotidians.
Comprèn gravacions en llengua estàndard amb què pot trobar-se en la vida social, professional o acadèmica i identifica els punts de vista i les actituds del parlant així com el contingut de la informació.
Comprèn la majoria dels programes de televisió que tracten temes d’interès personal com, per exemple, entrevistes, breus conferències i informatius
EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ ORAL
Objectius generals
Realitza descripcions i presentacions clares i sistemàticament desenvolupades, ressaltant adequadament els aspectes significatius i els detalls rellevants que servisquen de suport.
És capaç d'utilitzar l'idioma amb fluïdesa i claredat sobre temes generals, acadèmics, de treball o d'oci, relacionant les idees desenrotllades.
És capaç d'expressar-se amb un alt grau d'espontaneïtat i amb un alt grau de correcció gramatical sense que es noten a penes les vacil·lacions a l'hora de buscar l’expressió més adequada, amb un nivell de formalitat adaptat a la situació.
Objectius específics
Realitza descripcions clares i detallades sobre una gamma extensa de temes d'interès general i relacionats amb la seua especialitat, assenyalant de manera adient punts rellevants i els detalls de suport necessaris.
Desenvolupa arguments sistemàticament, donant un èmfasi apropiat als aspectes importants i recolzant-se en detalls adequats.
És capaç d’explicar un argument de manera sistemàtica ressaltant adequadament els punts rellevants i els detalls de suport.
És capaç de fer una presentació sense preparació sobre un tema dins de la seua especialitat amb la suficient claredat com perquè es puga seguir sense dificultat i les idees principals de la qual estan explicades amb precisió.
És capaç de desviar-se de manera espontània d’un text preparat i filar aspectes interessants, demostrant fluïdesa i facilitat d’expressió.
Comprèn fil per randa el que se li diu en llengua estàndard, fins i tot en un ambient amb soroll de fons.
Transmet emocions i ressalta la importància personal de fets i experiències.
Aborda d'una forma clarament participativa converses extenses sobre temes generals i el seu àmbit professional, fins i tot en un ambient amb sorolls.
Manté xarrades amb parlants nadius, sense divertir-los o molestar-los involuntàriament, i sense exigir d'ells un comportament diferent del que tindrien amb un parlant nadiu.
Pren part activa en discussions informals que es donen en situacions quotidianes fent comentaris, expressant amb claredat els seus punts de vista, avaluant propostes alternatives, realitzant hipòtesis i responent-hi.
Capta sense esforç gran part del que es diu en discussions que es donen al seu voltant.
Expressa i sosté les seues opinions en discussions proporcionant explicacions, arguments i comentaris adequats.
COMPRENSIÓ LECTORA
Objectius generals
Llig amb un alt grau d'independència, adaptant l'estil i la velocitat de lectura a distints texts i finalitats i sense necessitat d’utilitzar fonts de referència. Té un vocabulari actiu de lectura ample i sap resoldre les dificultats plantejades per modismes poc freqüents mitjançant diferents recursos.
Objectius específics
Comprèn qualsevol tipus de correspondència sense necessitat de fer ús del diccionari.
Cerca amb rapidesa en texts extensos i complexos per localitzar detalls rellevants.
Identifica amb rapidesa el contingut i la importància de notícies, articles i informes sobre una sèrie extensa de temes professionals i decideix si és oportú una anàlisi més profunda.
Aconsegueix informació, idees i opinions procedents de fonts especialitzades dins del seu camp d'interès.
Comprèn articles especialitzats que no són de la seua especialitat sempre que puga utilitzar un diccionari de tant en tant per confirmar la seua interpretació de la terminologia.
Comprèn instruccions extenses i complexes que estiguen dins de la seua especialitat, incloent detalls sobre condicions i advertències.
Comprèn texts extensius en versió original.
EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ ESCRITA
Objectius generals
Escriu redaccions, informes i cartes que desenvolupen un argument, raonant a favor o en contra d'un punt de vista concret i explicant els avantatges i els desavantatges de diverses opcions. Sap sintetitzar informació i arguments procedents de diverses fonts.
Objectius específics
Escriu descripcions clares i detallades de fets i experiències reals o imaginàries en texts clars i estructurats, marcant la relació existent entre les idees i seguint les normes establides del gènere literari triat.
Escriu redaccions o informes que desenvolupen sistemàticament un argument, destacant els aspectes significatius i oferint detalls rellevants que servisquen de suport.
Sap avaluar les diferents idees o solucions que es puguen aplicar a un problema.
Escriu cartes que transmeten certa emoció i ressalta la importància personal de fets i experiències; comenta les notícies i els punts de vista de la persona amb qui s'escriu.
És capaç d’avaluar idees diferents o solucions d’un problema.
Pot resumir extractes de notícies, entrevistes o documentals que contenen opinions, arguments i discussions.
2.1. COMPETÈNCIES LINGÜÍSTIQUES
Ús contextualitzat dels recursos programats en nivells anteriors, que es consoliden, i dels que es llisten a continuació, per a dur a terme les activitats i les funcions comunicatives del nivell. (En segon curs es recullen i s’amplien els recursos del primer).
1. GRAMÀTICA
ORACIÓ
Actitud del parlant i modalitats d’oració. Interrogatives totals, parcials, disjuntives, retòriques (Posso parlar più chiaro) i de cortesia (Anche lei qui?).
La negació. Consolidació del que ja s’ha treballat i ampliació: la doble negació per a reforçar una afirmació (Non che non voglio farlo); reforç de l’afirmació mitjançant senza (Non l’ha fatto senza giusto motivo); la negació expletiva; la subordinació negativa (Ho fatto una passeggiata anziché studiare).
Mecanismes d’evitació de l’agent: amb verbs impersonals; construcció impersonal amb verbs reflexius en passat (Ci si è alzati presto).
Reconeixement de l’ús regional de la forma impersonal amb si en substitució de les formes verbals de 1a personal plural (Noi si parte).
Orde dels elements: casos de pertorbació de l’orde en exclamatives i relatives. Posició del subjecte en les interrogatives retòriques (Quando Michele è stato sincero?). Orde dels elements marcats.
Concordança. Reforç i ampliació de casos especials:
Expressions partitives: concordança en singular o plural (Un gran/piccolo numero di rappresentanti è venuto/sono venuti) i excepcions (La gran parte di voi ci crede *ci credete); concordança amb el quantificador indefinit en les enumeracions (Scaffali, cassetti, armadi, tutto era stato messo sottosopra).
Expressions fixades (Viva i campioni!; Due per due fa quattro).
En oracions de relatiu: concordança amb quelli (Lui è uno di quelli che si dà/danno da fare).
Concordança de l’adjectiu i del nom en oracions impersonals i passives en passat amb si (Quando si è stati svegli tutta la notte); en oracions impersonals amb omissió del complement objecte genèric (La vita rende insensibili).
En el llenguatge de la publicitat (cercansi segretarie).
Concordança del participi passat: expressions idiomàtiques intransitives usades en forma passiva (Non è stato/a preso/a nota); amb el partitiu ne (reforç); en els casos de tematització (reforç); combinacions de pronom reflexiu + pronom de CD (I soldi, se li è presi Maria); en construccions factitives (Li ho fatti chiamare); amb si impersonal i passiu (reforç); oracions subordinades de participi (Appena alzata; Appena mangiato).
Oració complexa
Coordinació copulativa, adversativa, disjuntiva, conclusiva, explicativa, distributiva afirmativa i negativa.
Subordinació adjectiva amb indicatiu o subjuntiu (reforç); oracions introduïdes per a + infinitiu (Saremo gli ultimi a ricordarlo).
Subordinació substantiva:
Consolidació en l’ús de les construccions en funció de subjecte i d’objecte, amb subjecte idèntic o diferent i en el discurs indirecte. Omissió optativa d’enllaços (Spero non crederai a quello che dice).
Interrogativa indirecta: reforç i ús del subjuntiu amb valor estilístic (Tutti si chiedono come mai abbia potuto farlo). Ús de se + infinitiu (reforç).
Ús de come + subjuntiu (Gli raccontò come non andasse d’accordo con la figlia). Ús de di + infinitiu: casos d’omissió de la preposició i ús optatiu (Mi rincresce (di) non poter accettare; Dubito (*di) che tu possa farlo). Construcció causativa (Lascialo uscire; Fagli stirare le camicie).
El mode i la correlació de temps en la transmissió d’informació amb verb principal en present i passat (reforç).
Subordinació adverbial: consolidació de les estructures treballades i ampliació:
Temporal: come, finché + indicatiu (Come l’ho visto l’ho subito riconosciuto); amb participi passat (Una volta arrivati, ci siamo presi un momento di relax) i amb gerundi (reforç).
Modal: come se, senza che, tranne che, eccetto che, a meno che + subjuntiu (Fai come se niente fosse; Ammetto tutto tranne che lui l’abbia vinta).
Causal: ús de connectors + indicatiu/condicional; locucions + indicatiu (per il fatto che; dal momento che; considerato che; in quanto (che); non perché, non che + subjuntiu (Piangeva non perché fosse preoccupato ma perché...); a/per + infinitiu compost (Sei stato un incosciente ad aver guidato così); amb participi (Offesa dal suo atteggiamento, non l’ho ancora chiamato); amb gerundi (Facendo freddo, preferisco non uscire). La locució per il fatto di + infinitiu (È triste per il fatto di essere stato bocciato).
Final: reforç i ús amb les locucions in modo che + subjuntiu i allo scopo di, al fine di + infinitiu; reconeixement de pur di + infinitiu.
Condicional: se + indicatiu/subjuntiu (reforç); locucions nel caso che, nell’eventualità che, nell’ipotesi che + subjuntiu; a + infinitiu (A sentirlo parlare, non sembrerebbe romano); amb participi (Espressa in un altro modo sarebbe un ottima proposta); reconeixement de la conjunció purché + subjuntiu.
Concessiva: nonostante, malgrado + subjuntiu; indefinits chiunque, qualunque, comunque + subjuntiu; pur, pure o anche + gerundi (Pur facendo freddo non prende mai la giacca); per + infinitiu (Per aver frequentato solo un anno parla l’inglese molto bene); nemmeno a, neanche a + infinitiu (Non si trova un biglietto a Natale neanche a pagarlo oro).
Consecutiva: talmente, a tal punto + adjectiu/adverbi + indicatiu (Era a tal punto stanco che dormiva in piedi); locucions in modo che, in maniera che + subjuntiu; tanto da, così da, in modo da, al punto di (o da) + infinitiu; da, per, di o da + infinitiu (Era tanto magra da fare spavento).
Comparativa: più/meno…più/ meno (Più me lo spiegava meno ci capivo); amb più che, piuttosto che/di + infinitiu (Piuttosto che parlare gridava).
Omissió optativa d’enllaços (L’avessi saputo prima ti avrei chiamato).
GRUP DEL NOM
Aprofundiment en la concordança en gènere i nombre dels adjacents (determinants i adjectius) amb el nucli (nom/pronom).
Nom
Classes de noms i comportament morfosintàctic. Casos de doble ús d’abstractes-concrets (l’amore è eterno finché dura; È venuto il mio amore).
Formació del gènere: reforç dels casos irregulars i ampliació a nou lèxic. Noms amb alternança de gènere i de significat (chicco/chicca; il fronte/la fronte).
Formació del nombre: reforç dels casos irregulars i ampliació a nou lèxic. Noms compostos: substantiu+substantiu (arcobaleno/arcobaleni); substantiu+adjectiu (cassaforte/casseforti); adjectiu+substantiu (altoparlante/altoparlanti); capo+nom (caposquadra/capisquadra); adjectiu+adjectiu (chiaroscuro/chiaroscuri); verb+substantiu (parafango/parafanghi); verb+verb (il/i dormiveglia); adverbi + verb (il/i viavai); preposició o adverbi+substantiu (il/i doposcuola, il dopopranzo/i). Casos particulars (ficodindia/fichidindia).
Determinants
Article determinat amb noms col·lectius, propis, cognoms, sobrenoms, amb noms geogràfics i amb sigles. Valor distributiu. Ús de l’article indeterminat amb noms propis i amb noms estrangers.
Omissió de l’article en locucions adverbials, verbals i en fórmules abreujades. Article partitiu en algunes expressions (Fare del mio meglio).
Usos particulars de l’article indeterminat amb els numerals (Un duecento persone). Omissió de l’article: en proverbis (“Uomo avissato mezzo salvato”); en telegrames (”Formulo vivi auguri buon esito convegno”). L’article partitiu (reforç).
Possessius: presència absència i col·locació (reforç). La forma altrui.
Demostratius: funcions díctica, anafòrica i catafòrica. La forma stesso. Ús del demostratiu quello + adjectiu (Quel ladro di Mario). La forma medesimo: funcions identificativa i de reforç (Lui medesimo me l’ha detto).
Indefinits: reforç i ampliació de formes (alcuno, tale, altrettanto, vario).
Numerals: cardinals, ordinals i multiplicadors; reforç dels aspectes treballats i ampliació de formes: ambedue i entrambi.
Interrogatius i exclamatius.
Complements del nom.
Adjectius.
Formació del gènere i el nombre: consolidació dels aspectes treballats.
Altres formes invariables: pari i els seus derivats (Numero pari; Pari opportunità). En adjectius de color formats per adjectiu+nom (Verde bottiglia; Grigio ferro); adjectius formats per dos adjectius (Idee piccolo-borghesi; Mezzo seccate); adjectius compostos (angloamericane, afrocubani).
Posició: canvi de significat segons la col·locació.
L’adjectiu qualificatiu amb funció d’intensificació (Una buona decina di metri; Una bella minestra).
Graus de l’adjectiu. Comparatius i superlatius orgànics (ulteriore, estremo, supremo). Ús de meglio/peggio amb funció d’adjectiu (La meglio gioventù).
Altres formes de complements del nom: noms en aposició, construcció introduïda per preposició i oració adjectiva.
Pronoms.
Pronoms personals: consolidació de l’ús de les formes de subjecte i complement; absència/presència, concordança amb el referent i col·locació amb les diferents formes verbals (Partito lui…; Rivedendolo; Vistosi perduto).
Pronoms personals subjecte: les formes egli/ella, esso/essa, essi/esse; plural de cortesia, plural didàctic (abbiamo dunque illustrato le ragioni per cui…) i narratiu (siamo a Pechino, una donna dall’aspetto…).
Forma tònica sé. Si: diferenciador semàntic, impersonal i de passiva reflexa.
Combinatòria de pronoms: formes àtones de OI + si impersonal (Gli si vuole bene) i de passiva reflexa + OD (La si vede spesso); pronoms reflexius + indirectes (Mi si chiudono gli occhi); altres combinacions amb ci com a modificador semàntic (Mi ci è voluta mezz’ora). Pronoms en construccions pronominals freqüents (ampliació del lèxic) (Darsela a gambe).
Demostratius: reforç de les formes treballades. Ús de medesimo, tale i ciò.
Indefinits: altri, alcuno, nessuno, altrettanto. Valor afirmatiu de nessuno/niente en frases interrogatives (C’è nessuno?; Serve niente?).
Possessius, relatius, numerals, interrogatius i exclamatius: consolidació dels aspectes treballats.
Consolidació de l’ús de la partícula ci: amb valor pronominal i de reforç semàntic; partícula ne amb valor partitiu; ús en expressions freqüents (Combinarne di tutti i colori).
Vi com a substitut de ci en situacions de registre formal. Partícula ne amb valor adverbial (Domani ne torna) i amb valor pronominal en substitució de complements regits per da (Non rimane che dedurne le derivazioni); ús en expressions d’ús freqüent (Farne di cotte e di crude).
GRUP DEL VERB
Nucli –verb– i tipus de complements que regixen cada verb (Basare qualcosa su qualcuno).
Concordança del verb amb el subjecte i amb els seus complements.
Verb
Conjugacions: consolidació en l’ús de les formes regulars i irregulars.
Indicatiu: valors temporals i aspectuals dels temps (reforç).
Valors aspectuals: imperfecte narratiu (Poco dopo si apriva una finestra…) i per a expressar acció imminent (L’aereo decollava già dalla pista quando…); plusquamperfet amb valor hipotètic (Se non fosse stato per lui, a quest’ora eravamo già arrivati); futur amb valor concessiu (Tu riuscirai a superare l’esame, ma non hai studiato), amb valor d’atenuació (Ti confesserò che ...) i amb valor imperatiu (Domani farai i compiti). Ús narratiu en la llengua escrita del pretèrit perfet simple i reconeixement del seu ús oral en les distintes varietats regionals.
Condicional simple i compost per a expressar notícies, fets no confirmats (Secondo le ultime notizie, l’incendio proseguirebbe/avrebbe proseguito in direzione nord). Condicional compost per a expressar acció no realitzada en el passat (Ieri sarei andata alla festa, ma avevo tanti impegni).
Subjuntiu: reforç de les formes i dels usos en oracions simples i subordinades; ús amb verbs impersonals en passat (Bisognava che tutti contribuissero).
Imperatiu: consolidació de les formes i de l’ús. Imperatius lexicalitzats freqüents.
Infinitiu simple i compost: funció atributiva (Gli anni avvenire). Infinitiu en els distints tipus de subordinades. (Vegeu “Oració complexa”.)
Gerundi simple i compost: ús independent, en perífrasis verbals i en oracions adverbials.
Participi present i passat.
Perífrasis verbals: d’infinitiu (Non fare altro che; Scoppiare a) i de gerundi (Andare + gerundi).
Veu activa: elecció de l’auxiliar amb verbs que s’usen transitivament i intransitivament.
Veu passiva, ús de essere i venire. La passiva reflexa en els temps compostos. Ús de l’auxiliar andare.
Correlació d’accions i concordança de temps i modes entre oracions principals i subordinades.
ADVERBI I LOCUCIONS ADVERBIALS
Ampliació d’expressions de circumstàncies de temps (in anticipo; dopo di che), de manera (decisamente) i de lloc (lassù, laggiù). (Vegeu “Dixi” en “Discurs”.) Adverbis de negació: influència en l’elecció del mode (Mai ho detto che sia stato lui); adverbis de dubte (magari, possibilmente); adverbis de quantitat modificadors de diferents categories (Non ne mangio affatto; È parecchio alto).
Adjectius amb valor adverbial (Si è mosso rapido-rapidamente).
Combinació d’adverbis (lì sotto; qui sopra; poi dopo).
Gradació de l’adverbi (maluccio, benone).
Ús d’adverbis relatius precedits de preposició (Vieni verso dove siamo noi).
Locucions adverbials (alla rinfusa; a vanvera) (ampliació).
ENLLAÇOS
Conjuncions i locucions conjuntives
Coordinants: consolidació i ampliació: copulatives, adversatives (anzi, piuttosto), distributives (sia…sia), conclusives (pertanto, ebbene) i explicatives (Vale a dire).
Subordinants: reforç i ampliació: causals (per il fatto che; giacché; dal momento che; considerato che); temporals (come; finché); finals (in modo che; allo scopo di); consecutives (talmente; a tal punto che; in modo/maniera che); condicionals (a patto che; nel caso che); modals (come se; eccetto che; senza che; a meno che); concessives (nonostante; malgrado); comparatives (tanto quanto..; più/meno…più/meno; più che; piuttosto che/di); interrogatives indirectes (quando mai).
Insistència en els usos de connectors amb més restriccions de registre.
Preposicions
Usos generals i insistència en els usos que generen dificultat: di (Non c’è molto di suo in quello che dice), a (Festa a sorpresa), da (Biglietto da 20 €), in (Vestirsi in lungo), con (Scarpe con il tacco), per (Ha pianto per la gioia), tra/fra (Tra l’altro), su (Ci vediamo sul tardi)
Regències freqüents: de substantiu (Spiegazione del funzionamento), d’adjectiu (Qualcosa di straordinario), d’adverbis (Di qua delle Alpi), de verbs (Opinione su che cosa sia il bene) (reforç i ampliació).
Locucions preposicionals (per via di; riguardo a; oltre a).
2. DISCURS
Cohesió
Manteniment del tema
Procediments gramaticals de coreferència: pronoms i adverbis o expressions amb valor anafòric, ús de l’article determinat amb noms ja presentats (Il Ministro si è dimesso), ús de l’article indeterminat amb valor anafòric quan el nom va modificat (Ha mollato il fidanzato, un impresentabile), valor anafòric dels possessius i demostratius.
Procediments lèxics: ampliació de sinònims, hiperònims/hipònims; a través d’un dels termes que entren en la definició, nominalització, ús d’expressions referencials: sottoscritto; suddetto; detto; menzionato (Furono restaurati la chiesa e il campanile di detta città). Proformes lèxiques (la questione; il fatto; questa soluzione; il tema...).
Coherència verbal temporal i aspectual en el discurs
Expressió de les relacions d’anterioritat, contemporaneïtat i posterioritat.
Desplaçaments dels valors dels temps verbals (reforç). Pretèrit plusquamperfet per a indicar anterioritat respecte a temps passats (Te l’avevo detto che è venuto).
Correlacions de temps i modes verbals en el discurs referit d’acord amb la situació comunicativa (amb desplaçament temporal i sense), el tipus d’informació (informació/influència, informació no vàlida/vàlida en el moment de l’enunciació/de validesa permanent) i la intenció de l’emissor (comprometent-se amb la veracitat de la informació o sense comprometre-s’hi) (Mi ha detto che lavora con lui nel progetto / che lavori con lui nel progetto; Ha detto che veniva / Ha detto che viene / Ha detto che di solito viene a quest’ora); ús d’expressions d’esment (a quanto pare; secondo + grup nominal; per X…; a dare ascolto a X). Procediments de transmissió d’informació amb verb introductori i sense (Lo interrogarono per delle ore. E lui: non ne so niente / E lui diceva che non ne sapeva niente); citacions encobertes sense che introductori (Lo interrogarono per delle ore: non ne sapeva niente).
Connectors
Sumatius (inoltre; anche; addirittura; anzi), consecutius (quindi; allora; così; per questo motivo; per questa ragione; dunque; perciò), contraargumentatius (invece; al contrario; mentre; contrariamente a; bensì; con tutto ciò; tuttavia; d’altra parte), justificatius (dato che; grazie a; dal momento che; visto che; il fatto è che).
Organització
Elements de textos orals o escrits:
Marcadors en funció del text i del registre:
D’iniciació: fórmules de salutació, presentació, introducció del tema, introducció d’un nou tema (reforç).
Estructuradors: ordenadors d’obertura (allora, dunque), de continuació (prima di tutto; innanzitutto; da una parte...dall’altra), de tancament (per finire; insomma); comentadors (detto questo…); digressors (a proposito di).
Reformuladors: explicatius (cioè; vale a dire; in altre parole), rectificatius (diciamo; beh; meglio ancora; anzi; insomma), de distanciament (in ogni caso; comunque) i recapitulatius (allora; in conclusione; insomma; infine; per farla breve).
Puntuació i paràgrafs: ús dels signes de puntuació com a marcadors del discurs. Correspondència entre els paràgrafs i les idees del discurs.
Marques gràfiques de classificació, èmfasi, referències (convencions de distribució i organització del text per a esquemes i índexs; subratllats i cometes, marges, vinyetes, sagnats, tipus de lletres).
Entonació i pauses com a marcadors d’unitats discursives i de relacions de sentit: correspondència de l’entonació amb els signes de puntuació; identificació i producció dels patrons entonatius propis dels actes de parla i les estructures discursives del nivell.
Elements propis de la conversació (en diferents registres i actituds):
Ampliació de marcadors conversacionals per a: dirigir-se a algú, saludar (Guarda un po’ chi si vede!; Mi fa piacere rivederla!), respondre a una salutació, començar a parlar (dunque, ecco, mah, be’, beh, sai che...), mantindre la paraula (Come (posso) dire, diciamo), sol·licitar a l’interlocutor que comence a parlar (E tu come la vedi?), mantindre l’atenció (Mi segui/e?; Ehi), cooperar, reaccionar (Non mi dire!), reforçar el contingut d’un enunciat (praticamente; circa; in qualche modo), implicar l’interlocutor (Non credi?), assentir (va be’; esatto; giusto; assolutamente), dissentir amb diferents matisos (Niente affatto; Neanche per sogno; Dici?), aclarir les opinions, demostrar implicació (Non ci si può credere!), prendre la paraula, iniciar una explicació, introduir un exemple (mettiamo, facciamo, prendiamo), demanar ajuda, agrair (Spero di poter ricambiare), repetir i transmetre, anunciar el final, despedir-se.
Recursos per a les reaccions esperades en les situacions i els intercanvis usuals (“parells adjacents”). Insistència en l’educació al registre.
Formes d’assenyalament en les diferents situacions d’enunciació i en el discurs diferit i el relat: ús de pronoms, demostratius i expressions de temps i espai.
Els demostratius en la conversació i en el text escrit (reforç). El demostratiu quello amb valor evocador (Che tempi quelli!).
Dixi espacial: oposició qui/lì per a referir-se a un lloc puntual davant de qua/là per a referir-se a un lloc indeterminat (Girava qua e là senza meta / *Girava qui e lì senza meta); combinació d’adverbis díctics per a concretar el lloc (là sopra; qui vicino, …); adverbis díctics i complements de lloc (Arrivo lì da qui in cinque minuti; Di là del fiume si trova il Trastevere).
Dixi temporal: valor díctic de les expressions in mattinata, in serata, in nottata; adverbis i locucions adverbials díctiques de temps (recentemente, attualmente, prossimamente, ultimamente); el temps verbal com a categoria díctica (vegeu concordança dels temps).
Transformació de díctics i marcadors en funció de les coordenades espaciotemporals: pronoms, demostratius i expressions de temps i espai. Diferències segons la situació d’enunciació i el registre (reforç).
Cortesia
Formes de tractament d’ús freqüent: persones gramaticals, ús de fórmules.
Atenuació de la presència del parlant (reforç i ampliació): passiva amb si (Mi si è rotto). Atenuació de la presència de l’oient (reforç).
Temps verbals matisadors: el futur (Cercherò di farlo).
Expressions corteses per a les funcions socials depenent del registre.
Respostes cooperatives: repetició de partícules, expressions apropiades.
L’entonació com a atenuador o intensificador en els actes de parla.
Inferències.
Sentits implícits d’expressions usuals en diferents situacions de comunicació (reforç i ampliació).
Ambigüitat il·locutiva (La settimana prossima si consegna il progetto) (informació, mandat, amenaça).
Implícits en les respostes massa breus o massa prolixes; en el to (irònic, escèptic, enfadat…); en construccions interrogatives orientades (Luigi ha detto che sei stata tu a farlo – Che ha detto che sono stata io?); en transformacions de temps verbals en l’estil indirecte (Ha detto che sia stata lei...).
Metàfores oracionals: expressions amb verbs de canvi (Rimanere di ghiaccio).
Tematització, focalització.
El·lipsi de la informació compartida. Realç de la informació compartida i de la informació nova amb recursos gramaticals, lèxics, d’entonació i accentuació. Canvis d’orde en els elements de la frase: diferències de valor informatiu (L’ha detto a Pietro / A Pietro, gliel’ha detto). Reduplicació (Voglio vedere, voglio).
Focalització per mitjà de determinades construccions: exclamacions; estructures amb funció de marc; estructures amb neanche / nemmeno, tanto, tanto che / da, tutto (Lui è tutto muscoli); enumeracions; lèxic amb tret + intens; grau superlatiu (Un’offerta eccezionalissima), afixos (manone); allargament fònic; pauses, sil·labeig i entonació focalitzadora.
Focalització amb operadors discursius de reforç (infatti; in verità), de concreció (in particolare; in concreto), d’insistència (proprio, appunto).
Mecanismes per a assenyalar que és informació compartida: tematització de més d’un element de la frase (Oggi a Maria, io, offrirle un lavoro, proprio non posso); mecanismes per a assenyalar que és informació nova (Dovremmo invitare Luisa - Giorgia, dovremmo invitare); rematització amb presència o sense d’un clític (Ha mangiato il pollo arrosto, il gatto); amb el verb essere (È Sandro che stavamo aspettando; È domani che deve partire); la tematització i rematització en les expressions idiomàtiques (L’animo, se l’è messo in pace); l’anteposició anafòrica.
3. LÈXIC I SEMÀNTICA
Vocabulari
Ampliació d’expressions per a complir les funcions que es treballen en situacions formals i informals, tant per a la llengua oral com per a l’escrita.
Ampliació del vocabulari de les situacions i els temes treballats. Exemple del món del treball: Indennizo; Busta paga; Ufficio di collocamento; variants (formal - informal), estàndard i registres familiars o professionals.
Sintagmes lexicalitzats i seqüències estereotipades d’ús freqüent (Discussione accesa; A fondo perduto; Senza arte né parte).
Modismes habituals relacionats amb les situacions i els temes treballats (Dirne quattro; Dare i numeri; Scoprire l’acqua calda).
Expressions freqüents d’italià col·loquial relacionades amb les situacions i els temes treballats (A tutta birra; Fare le ore piccole; Non vedo l’ora!).
Reconeixement de renecs freqüents.
Refranys freqüents relacionats amb les situacions i els temes treballats (Chi va con lo zompo impara a zoppicare; Patti chiari amicizia lunga).
Comparacions estereotipades (Sordo come una campana; Muto come un pesce).
Gentilicis.
Paraules i expressions llatines més comunes relacionades amb les situacions i els temes treballats (ultimátum; ad hoc; factotum).
Formació de paraules
Formació de paraules per derivació sense canvi de categoria amb prefixos (dis-, -in, -i, -im, a-, -anti, pre-, pos-, s-): disinnescare, disattivare, intollerare, posporre, scaricare; i sufixos (-ino -ista, -ario, - aio, -iere, -zione): fornaio, banchiere, scolarizzazione.
Formació de paraules per derivació amb canvi de categoria: substantivació amb sufixos a partir de verbs (miglioramento, abolizione, accesso, procedura), d’adjectius (avvilimento, crudeltà, durezza, costanza, avarizia), de participis (bocciatura, fornitura, affluente); adjectivació a partir de substantius (comunale, enigmistico, offensivo), de verbs (persuasivo, commovente); formació de verbs a partir de substantius (ironizzare), d’adjectius (pubblicizzare, fortificare), d’adverbis (indietreggiare); formació d’adverbis a partir de substantius (ginocchioni), d’adjectius (intensamente).
Formacions amb més d’un afix: de verbs (ringiovanire, addormentare), d’adjectius (sfacciato, spietato), de substantius (demoralizzazione, accelerazione). Afixos cultes més freqüents (-ite; -azia) (ampliació).
Diminutius, augmentatius, apreciatius (reforç). Despectius: -accio, -astro (postaccio, biancastro).
Intensius: arci-, extra-, mega-, ipo-, sub (megagalattico, ipocalorica, subaquatico). Valor apreciatiu dels sufixos en contextos familiars (Ci facciamo una birretta?; Ha un caratterino!). Regles de formació amb estos afixos (tesoro-tesoruccio). Lexicalització d’algunes paraules formades amb este tipus de sufixos (sgabuzzino, burrone, polpaccio).
Formació de paraules per composició (ampliació del lèxic).
Famílies de paraules (chiaro, chiarezza, chiarire, chiarimento, dichiarare, chiaroscuro).
Reconeixement de les categories lèxiques a partir dels seus trets característics.
Onomatopeies: formació de paraules (fruscio, rimbombare, sibilare).
Sigles i acrònims (CAP, Dvd).
Significat
Camps associatius dels temes treballats. Exemple sobre el transport amb tren (vagone-letto; cuccetta; scompartimento; vidimare-convalidare; controllore, la coincidenza).
Paraules de significat obert i substitució per les corresponents precises en el context (avere, constare di, contenere; dire, riferire, esporre) (reforç).
Paraules sinònimes o de significat pròxim relacionades amb les situacions i els temes treballats (brizzolati-grigi; costipazione-stitichezza) i antònims (abbondare-scarseggiare). Usos diferenciats segons el registre utilitzat.
Camps semàntics de les situacions i els temes treballats (muro, mura, parete, grata, inferriata…).
Polisèmia o paraules amb diferents significats (fiera, trama). Desambiguació pel context (Era molto fiera dei suoi risultati / la fiera dell’antiquariato).
Hiperònims/hipònims de vocabulari d’ús (cosmetico-cipria-rosetto).
Paraules pròximes formalment que solen produir dificultat (eruzione-irruzione, obiettivo-oggettivo).
Falsos amics i interferències lèxiques freqüents amb la llengua materna o altres segones llengües (accostare, contestazione).
Paraules homòfones/coincidents en la pronunciació (addetto-ha detto).
Vocables que canvien de significat segons la col·locació de l’accent (cápitano-capitáno).
Reconeixement i distinció de lèxic de registre formal i informal/col·loquial (dichiarare-deporre).
Reconeixement de recursos del llenguatge: metàfores i construccions de sentit figurat freqüents en la llengua (È un orso/una cima).
Metonímies d’ús freqüent (Veste solo Armani).
Reconeixement de lèxic quotidià subjecte a canvis de les varietats regionals més importants de
l’italià (cocomero-anguria; melone-poppone; salumiere-pizzicagnolo).
4. FONOLOGIA I ORTOGRAFIA
Recursos fònics
Consolidació en el reconeixement i producció dels fonemes: insistència en els fonemes vocàlics i consonàntics que presenten més dificultat. Pronunciació de les consonants dobles.
Intensificació sintàctica (reforç).
Reconeixement de la relaxació articulatòria en el llenguatge familiar i col·loquial.
Reconeixement de les pronunciacions regionals més significatives.
Elisió i apòcope.
Divisió sil·làbica.
Accent d’intensitat i reconeixement de les síl·labes tòniques amb accent gràfic i sense (reforç).
Casos de doble accentuació (záffiro/zafiro; uténsile/utensíle).
Accent emfàtic. L’accent com a recurs d’intensificació i focalització (A LEI l’ho detto, non a Paolo).
Pronunciació de les paraules estrangeres freqüents del nivell.
Entonació: identificació i producció dels patrons característics: entonació enunciativa; entonació interrogativa: general ascendent (Che ora è?); interrogativa exclamativa descendent (Ma perché non te ne vai ?); interrogativa ascendent amb tret de cortesia (Potresti chiamare paolo e avvertirlo?); interrogativa alternativa descendent (Me lo dici o non me lo dici?).
Entonació per a les funcions comunicatives treballades. Patrons melòdics específics de certes estructures sintàctiques: anteposició dels complements (dos possibilitats: In strada // c’era molta gente o In strada c’era molta gente); anteposició del verb al subjecte (una sola unitat, com en Ha vinto Luigi); divisió d’unitats en subordinades; entonació en clàusules explicatives i parentètiques.
Seqüències senzilles amb entonació característica: refranys i poemes senzills.
Correspondència entre les unitats melòdiques i la puntuació (reforç).
Reconeixement dels patrons melòdics més notoris de diferents varietats regionals.
Correspondència entre la distribució de pauses i l’estructura sintàctica i informativa.
Grups fònics: accents - atonicitat i entonació. Ritme i pauses.
Categories gramaticals tòniques (verbs, substantius, adjectius, pronoms tònics…) i àtones (articles, preposicions, conjuncions…). Agrupacions que normalment no admeten pauses (article i nom; nom i adjectiu; adjectiu i nom; verb i adverbi; verb i pronom àton; adverbi i adjectiu; adverbi i adverbi; formes verbals compostes i perífrasis verbals; la preposició amb el seu terme).
Correspondència entre la distribució de pauses i l’estructura sintàctica i informativa (delimitació de sintagmes, nuclis i complements, tema/rema, tòpic/comentari…).
Ortografia
Correspondència entre fonemes i lletres amb especial atenció als dígrafs i trígrafs.
Incidència de la intensificació sintàctica en la grafia de les paraules compostes (cosiddetto, sopravvento).
Consolidació en l’ús de les majúscules.
Consolidació en l’ús dels accents gràfics.
Ús dels signes de puntuació més freqüents: punt, coma, punt i coma, dos punts (reforç). Usos especials dels signes de puntuació: presència de punt en les abreviatures (Gent. mo, pag., Sig. Y Sigg.); de la coma en les aposicions, vocatius, incisos, darrere de la salutació d’obertura en la correspondència; dels dos punts en enumeracions, proposicions juxtaposades i citacions textuals.
Usos principals d’altres signes de puntuació: punts suspensius, interrogació, exclamació, parèntesi, guió, ratlla, cometes, apòstrof.
Signes auxiliars (accents, apòstrof).
Usos discursius dels diferents tipus de lletres.
Abreviatures, sigles i símbols.
2.2. COMPETÈNCIES LEXICOSEMÁNTIQUES
2.2.1 Ampliació del lèxic relacionat amb l'àmbit i la identificació personals:
- Documentació identificativa i certificats oficials
- Encapçalament i tractament en cartes formals
- Títols acadèmics i nobiliaris
- Estat civil
- Gentilicis
- Confessió religiosa
- Telecomunicació (telèfon, fax, correu electrònic, internet)
- Edat i fases de la vida
- Origen
- Professió
- Relacions familiars
- Idiosincràsia i descripció física
2.2.2 Ampliació del lèxic relacionat amb activitats de la vida diària:
2.2.2.1 El treball i l'activitat professional:
- Professions i activitats professionals
- Caracterització del treball i de la professió
- Lloc de treball i sector productiu
- Remuneració i drets laborals
- Funcions de l'ordinador
- Condicions laborals
- Acomiadaments i indemnitzacions
2.2.2.2 Ampliació del vocabulari relacionat amb el temps lliure:
2.2.2.3 Aficions:
- Activitats de temps lliure
- Jocs de taula
- Música
2.2.2.4 Esport:
- Llocs on es practica
- Material necessari
- Persones que hi participen
- Tipus d'esport i activitats físiques
2.2.2.5 Activitats culturals:
- Llocs on se celebren
- Lèxic relacionat
- Professions relacionades
- Accions relacionades
2.2.2.6 Vacances i viatges:
- Tipologia
- Llocs d’interès
- Professions relacionades
- Allotjament
- Instal·lacions
- Serveis
2.2.2.7 Anar de compres:
- Tipus de botigues
- Productes
- Activitats relacionades
- Mitjans de pagament i descomptes
- Reclamacions
2.2.2.8 Roba:
- Penyores
- Descripció
- Materials
- Accessoris
2.2.2.9 Mitjans de comunicació:
- Televisió i ràdio
- Tipus de programes
- Aparells i accessoris
- Professions relacionades
- Premsa i literatura
- Acomiadaments i indemnitzacions
2.2.3. Ampliació del lèxic relacionat amb l'alimentació:
- Aliments
- Components alimentaris i dieta sana
- Trastorns alimentaris
- Denominacions d'establiments d'hoteleria
- Adjectius per a caracteritzar aliments
- Sensacions i desitjos
2.2.4 Ampliació del lèxic relacionat amb l'habitatge:
- Tasques de la llar
- Tipus d'habitatge
- Arrendament
- Parts de la casa
- Restauració d'un habitatge
- Mobles i complements de la casa
- Electrodomèstics i utensilis més comuns
- Instal·lacions
- Caracterització d’objectes de la llar
2.2.5. Ampliació del lèxic relacionat amb l’entorn:
- Denominacions de llocs
- Paisatges
- Zones urbanes
2.2.5.1 Orientació i desplaçament:
- Punts cardinals i adjectius corresponents
- Desplaçament
- Accions relacionades amb els mitjans de transport públics
- Equipatge
- Professions
2.2.5.2 Serveis:
- Correus
- Telefonia
- Administració
- Banca
2.2.5.3. Mitjà de locomoció privat
- Automòbil
- Motocicleta
- Bicicleta
2.2.5.4. Medi ambient:
- Conceptes generals
- Catàstrofes mediambientals
- Fenòmens atmosfèrics
- Reciclatge
2.2.6. Ampliació del lèxic relacionat amb el cos humà, salut i higiene:
- Parts del cos i òrgans
- Activitats físiques
- Estats corporals determinats
- Estats d'ànim
- Activitats motrius, manuals i corporals
- Higiene i atenció corporal
- Cura de la roba
- Salut
- Malalties i simptomatologia
- Accidents i lesions
- Drogodependències i rehabilitació
- Assistència sanitària
- Personal sanitari
- Proves mèdiques
- Assegurança mèdica
- Medicaments
- Percepció dels sentits i moviments corporals
- Minusvalideses
2.2.7. Ampliació del lèxic relacionat amb la formació
- Personal d'institucions educatives
- Sistema educatiu
- Universitat
- Assignatures
- Activitats acadèmiques
- Tipus d'examen, notes i certificacions
- Titulacions
2.2.8. Ampliació del lèxic relacionat amb la ciència i tecnologia
- TIC
- Avanços tecnològics
2.2.9. Ampliació del lèxic relacionat amb les relacions personals i socials
- Persones
- Activitats
- Qualificació
2.2.10. Ampliació del lèxic relacionat amb la política i societat
- Formes de govern
- Partits polítics del país de la llengua
- Qualificació d'un sistema polític o d'un partit
- Estructura política del país de la llengua
- Càrrecs polítics
- Esdeveniments rellevants de la història recent del país
- Classes socials
- Ajudes socials
2.2.11. Institucions públiques
- Tipus d'institucions
- Sol·licituds i concessions
- Infraccions i multes
B ASPECTES LEXICOSEMÀNTICS
A continuació, es detallen els aspectes lexicosemàntics més rellevants per al nivell avançat:
1. Famílies lèxiques (polisèmia, antonímia, sinonímia, homonímia, hiperonímia i hiponímia).
2. Formació de paraules (derivació i composició).
3. Abreviatures i acrònims.
4. Onomatopeies i formació de paraules derivades.
5. Expressions comparatives.
6. Préstecs lingüístics i xenismes.
7. Diferenciació del registre del sinònims parcials.
8. Frases fetes, dites i refranys més freqüents.
9. Cognats i paraules transparents.
10. Diferències lèxiques més importants de les varietats diatòpiques.
2.3. COMPETÈNCIES SOCIOLINGÜÍSTIQUES
El coneixement de la societat i de la cultura de la comunitat o comunitats en què es parla la llengua objecte d’estudi és un aspecte del coneixement del món que té especial rellevància en el context de l’aprenentatge d’una llengua, ja que és probable que no forme part de l’experiència prèvia de l’estudiant o que el seu coneixement estiga deformat per estereotips.
Aquest coneixement, conjunt de creences i valors que conformen la identitat dels individus i dels pobles, configura una manera de veure i d’entendre el món i incideix en la forma de comunicar-se amb els altres. Caldrà desenvolupar en l’alumnat una consciència intercultural que li permeta fer-se’n conscient i interpretar les situacions de comunicació i les convencions socials amb què es trobarà en els seus intercanvis interculturals.
A continuació es llisten els àmbits que poden estar relacionats amb els trets distintius de la societat i la cultura de la llengua que s’estudia.
1. Vida quotidiana:
- Hàbits alimentaris: dieta, horaris, comportament a taula, etc.
- Horaris i hàbits de treball.
- Vacances i festes.
- Activitats de lleure.
2. Condicions de vida:
- Nivell de vida (diferències regionals, ètniques i de grup social).
- Habitatge.
- Prestacions socials (educació, sanitat, pensions,…).
- Paisatge i clima.
- Trets socioeconòmics (agricultura, ramaderia, pesca, indústria, comerç, turisme, banca, noves tecnologies…).
3. Relacions interpersonals:
- Estructura familiar i relacions de parentiu.
- Relacions entre generacions.
- Relacions entre homes i dones.
- Relacions en el treball.
- Estructura de la societat (grups socials, partits polítics, institucions religioses…).
- Relacions entre diferents comunitats.
- Relacions entre grups polítics i religiosos.
4. Valors i creences:
- Cultura i tradicions.
- Història i identitat nacional.
- Estructura social i canvis que s’hi produisquen.
- Institucions, política i seguretat.
- Religió.
- Altres cultures i grups socials (països estrangers, turisme, immigració).
- Manifestacions artístiques (literatura, arts plàstiques…).
- Sentit de l’humor.
5. Llenguatge corporal:
- Gests i postures.
- Expressions facials.
- Contacte visual.
- Contacte físic.
6. Convencions socials (normes de cortesia):
- Puntualitat.
- Indumentària.
- Regals.
- Celebracions (festes familiars, tradicionals…).
- Visites (durada, acomiadament…).
- Conversa (actituds, convencions i tabús).
- Actes de caràcter social (aniversaris, noces, soterraments…).
7. Comportaments rituals:
- Pràctiques religioses i ritus.
- Naixements, casaments, soterraments…
- Actitud de l’audiència en espectacles i cerimònies.
- Celebracions, festivals, balls…
- Tradicions paganes.
8. Saviesa popular:
- Refranys i expressions idiomàtiques.
- Cites d’autors famosos.
- Eslògans publicitaris.
- Expressions de moda.
9. Diferències de registre en contexts diferents:
- Formal.
- Estàndard.
- Informal.
- Col·loquial.
10. Dialectologia:
- Accent.
- Aspectes para lingüístics.
- Llenguatge corporal.
2.4. COMPETÈNCIES PRAGMÀTIQUES
La competència pragmàtica és la relació entre els parlants i el context social en que ocorre la comunicació. És a dir, la competència pragmàtica és saber usar la llengua per a realitzar una activitat com pot ser la de demanar alguna cosa o fer una cridada telefònica. També inclou l’habilitat de triar entre algunes opcions o formes diferents d’expressar alguna cosa per a usar la més adient a la situació. La competència pragmàtica inclou, per exemple, les funcions de demanar, ser cortès, fer bromes, expressar agraïment. A més a més inclou saber triar quan és adient demanar o fer compliments, o mostrar cortesia o bromejar i saber com fer-ho.
La competència en l’ús del discurs és saber expressar-se en una conversa, és més que dir frases o paraules soltes, és l’habilitat de combinar frases per a comunicar-se. Algú que ha assolit el nivell de competència discursiva pot expressar-se organitzadament i de manera eficaç i les persones amb les quals parla, l’entenen fàcilment.
A) COMPETÈNCIA FUNCIONAL
En el nivell avançat, el mínim de funcions que l’alumne haurà de saber expressar, a més de les assenyalades en els nivells bàsic i intermedi, són:
1. Funcions o actes de parla assertius
1.1 Comunicació:
- Saber identificar i anomenar.
- Saber constatar: afirmant, negant, suposant, assegurant, expressant dubte, possibilitat o impossibilitat.
- Saber afirmar.
- Saber generalitzar.
- Saber descriure.
- Saber cridar l'atenció sobre quelcom, fer insistència.
- Saber expressar records.
- Saber expressar opinions d'altres.
- Saber donar notícies.
- Saber formular hipòtesis: parlar de fets possibles o irreals.
- Saber assegurar.
1.2 Pregunta
- Saber informar-se.
- Saber assegurar-se.
1.3 Resposta
- Saber respondre.
- Saber respondre donant informació.
- Saber expressar que no se sap.
- Saber negar-se a contestar.
- Saber dir que no.
1.4 Preguntar per l'opinió de l'altre:
- Saber preguntar pel que un altre sap.
- Saber preguntar pel que un altre creu, suposa o està convençut.
2. Funcions o actes de parla valoratius
2.1 Expressar opinions:
- Saber expressar opinions i punts de vista.
- Saber prendre partit.
2.2 Emetre judicis de valor:
- Saber valorar positivament.
- Saber valorar negativament, criticar.
- Saber reconèixer amb agraïment.
- Saber llevar importància.
- Saber admetre.
- Saber reprovar.
- Saber retraure, culpar a l'altre.
- Saber lamentar.
2.3 Justificar, donar raons:
- Saber donar raons i justificar.
- Saber admetre i reconèixer.
- Saber disculpar-se.
2.4 Demanar a l'altre que prenga una postura:
- Saber demanar opinió.
- Saber demanar una valoració.
- Saber cercar corroboració.
- Saber exigir una justificació.
2.5 Acord i desacord:
- Saber expressar l'acord i el desacord.
- Saber contradir.
- Saber corregir.
- Saber concedir.
- Saber objectar.
- Saber reafirmar-se o persistir en el seu parer.
- Saber revocar una opinió o retractar-se’n.
2.6 Defensar la pròpia postura:
- Saber expressar interès
- Saber expressar estimacions.
- Saber expressar desitjos hipotètics.
- Saber expressar preferències.
- Saber expressar indiferència.
- Saber expressar desdeny o menyspreu.
- Saber expressar desinterès.
2.7 Preguntar per la postura de l'altre:
- Saber preguntar pels interessos de l'altre.
- Saber preguntar per estimacions.
- Saber preguntar per desitjos hipotètics.
- Saber preguntar per preferències.
3. Funcions o actes de parla expressius:
- Saber expressar simpatia i antipatia.
- Saber expressar compassió.
- Saber expressar agraïment.
- Saber expressar entusiasme, alegria, satisfacció, sorpresa.
- Saber expressar decepció, consternació, desconcert.
- Saber expressar flexibilitat.
- Saber expressar indiferència.
- Saber expressar resignació i impotència.
- Saber expressar esperança.
- Saber expressar por, temor, cautela.
- Saber expressar preocupació, tristesa, insatisfacció i dolor.
- Saber expressar avorriment, impaciència.
- Saber expressar enuig.
- Saber expressar horror o fàstic.
4. Funcions o actes de parla directius
4.1 Petició:
- Saber invitar.
- Saber proposar realitzar quelcom conjuntament.
- Saber demanar.
- Saber demanar ajuda.
- Saber expressar desitjos.
- Saber exigir.
- Saber demanar (en locals).
- Saber fer una comanda o encàrrec.
4.1.1 Ordres:
- Saber donar una ordre.
- Saber expressar prohibició.
4.1.2 Saber donar instruccions.
4.1.3 Saber reclamar.
4.1.4 Saber instar.
4.1.5 Saber advertir.
4.1.6 Saber amenaçar.
4.1.7 Saber animar.
4.1.8 Saber proposar:
- Accions conjuntes.
- Accions a l'altre.
- Accions pròpies.
4.1.9 Aconsellar:
- Saber donar un consell, recomanar.
- Saber desaconsellar.
4.2 Permís i prohibició:
- Saber donar permís, llicència.
- Saber denegar el permís o llicència.
4.3 Consulta:
- Saber demanar permís o llicència.
- Saber demanar propostes.
- Saber demanar consell.
- Saber demanar instruccions.
4.4 Oferiment:
- Saber preguntar per desitjos.
- Saber invitar a fer quelcom.
- Saber oferir ajuda.
- Saber invitar.
- Saber prometre.
4.5 Funcions o actes de parla compromisius.
4.5.1 Saber accedir a un prec:
- Saber reaccionar davant requeriments en general, peticions o desitjos, requeriments d’una acció conjunta, davant peticions d'ajuda, ordres, instruccions, advertències, amenaces, ànims, propostes.
4.5.2 Saber arribar a acords.
4.5.3 Saber acceptar i refusar oferiments:
- Reaccionant davant desitjos, oferiments de coses, oferiments d'ajuda, invitacions.
4.5.4 Saber negar-s’hi.
4.5.5 Saber titubejar.
4.6 Expressió d'opinions i condicions amb referència a una acció.
4.6.1 Intenció:
- Saber expressar intencions i carència d'elles, decisions i indecisions.
- Saber expressar que es prescindeix de quelcom.
4.6.2 Motivació:
- Saber expressar desitjos i intencions d'accions.
- Saber expressar preferències.
4.6.3 Factibilitat:
- Saber expressar capacitat i incapacitat, competència i la mancança de competència, disponibilitat, capacitat o incapacitat de maniobra, impediment i inhibició.
4.6.4 Obligació:
- Saber fer al·lusió a obligacions, prohibicions i permisos.
4.7 Preguntar per opinions i condicions amb referència a una acció
4.7.1 Intenció:
- Saber preguntar per intencions i carència d'elles, per decisions i indecisions, per què se’n prescindeix.
4.7.2 Motivació:
- Saber preguntar per desitjos i intencions d'accions, per preferències.
4.7.3 Factibilitat:
- Saber preguntar per la capacitat i la incapacitat, per la competència i la mancança de competència, per la disponibilitat, per la capacitat o la incapacitat de maniobra, per l'impediment i la inhibició.
4.7.4 Obligació:
- Saber preguntar per les obligacions, prohibicions i permisos.
5. Funcions o actes de parla fàctics i solidaris
5.1 Presa de contacte:
- Saber saludar-se.
- Saber preguntar per l'estat d'ànim i saber reaccionar-hi adequadament.
- Saber presentar i presentar-se.
- Saber adreçar-se a algú.
- Saber reaccionar adequadament quan s’hi adrecen.
- Saber demanar i donar permís per a entrar-hi.
- Saber reaccionar al telèfon, tant com qui realitza la telefonada, com el qui la rep.
- Saber encapçalar correctament les cartes formals.
5.2 Finalització de la presa de contacte:
- Saber acomiadar i acomiadar-se.
- Saber donar records.
- Saber acabar adequadament converses telefòniques.
- Saber finalitzar adequadament les cartes formals.
5.3 Consolidació de contacte:
- Saber disculpar-se i reaccionar-hi.
- Saber donar les gràcies i reaccionar-hi.
- Saber fer un compliment i reaccionar-hi.
- Saber felicitar i reaccionar-hi.
- Saber donar el condol i reaccionar-hi.
- Conèixer les expressions emprades per a brindar.
6. Funcions o actes de parla discursius
6.1 Intercanvi de paraula
- Saber demanar la paraula.
- Saber interrompre.
- Saber donar a entendre que hom vol continuar el discurs.
- Saber suscitar l'atenció de l'oient.
- Saber cedir la paraula.
- Saber invitar a parlar.
- Saber donar a entendre a algú que escolte.
- Saber donar a entendre a algú que calle.
6.2 Confirmació d'entesa:
- Saber tornar la pregunta.
- Saber demanar que es repetisca allò que no s’ha entès.
- Saber indicar que quelcom no s'ha entès.
- Saber demanar una explicació per quelcom que no s'ha entès.
- Saber demanar un exemple o un comentari.
- Saber expressar que s'ha entès el que escolta.
- Conèixer els signes de puntuació.
- Saber controlar si ha sigut entès acústicament.
- Saber controlar si el contingut del que ha dit ha sigut entès.
- Saber donar exemples o comentaris del que un mateix diu.
6.3 Estructuració del discurs:
- Saber introduir una conversa.
- En cas de dificultat per a expressar-se, saber usar fórmules de titubeig, preguntar per paraules o expressions, reformular, auto corregir-se.
- Saber enumerar.
- Saber donar exemples.
- Saber canviar de tema.
- Saber resumir.
- Saber ressaltar.
- Saber concloure.
7. Funcions o actes de parla referents als aspectes culturals específics
7.1 Presa de contacte.
7.2 Finalització de la presa de contacte.
7.3 Cooperació social.
7.3.1 Saber participar en una conversa com a oient actiu:
- Sabent-la començar i acabar adequadament.
- Sabent prendre i donar la paraula.
- Sabent canviar adequadament de tema.
- Sabent mantenir el torn de paraula.
- Sabent desenvolupar i exposar el tema.
- Sabent omplir els propis buits.
7.3.2 Saber reaccionar a una petició:
- Sabent acceptar o declinar una invitació.
7.3.3 Saber atenuar afirmacions:
- Emprant expressions atenuants introductòries.
- Emprant preguntes de confirmació.
7.3.4 Saber felicitar i fer compliments.
7.3.5 Acceptar i demanar ajuda:
- Saber demanar ajuda i consell adequadament.
- Saber oferir ajuda
7.3.6 Saber confirmar un oferiment:
- Sabent preguntar per la disposició de l'altre i per la seua factibilitat.
7.3.7 Donar el condol:
- Saber donar el condol i males notícies adequadament.
7.3.8 Auto corregir-se o expressar dubte:
- Saber corregir l'interlocutor adequadament i amb cortesia
- Disculpant-se,
- Preguntant pels seus coneixements ,
- Expressant dubte,
- Expressant parer, opinió,
- Objectant o argumentant,
- Refusant.
- Saber auto corregir-se per mitjà de comodins.
7.3.9 Saber expressar diferències d'opinió
7.3.10 Saber evitar malentesos i aclarir-los:
- Preguntant i sabent contestar-hi davant un possible malentès.
- Aclarint el propi discurs, opinió o valoració.
7.3.11 Saber agrair i reaccionar-hi adequadament.
7.3.12 Saber disculpar i disculpar-se, i reaccionar-hi adequadament
7.3.13 Saber incitar a una acció:
- Fent un oferiment o invitant adequadament:
· convidar.
· convidar a fer quelcom.
· proposar fer quelcom conjuntament.
· preguntar per la disposició.
- Revocant un permís o prohibint de manera cortesa:
· ordenar.
· denegar un permís.
· eximir, dispensar.
· expressar resignació.
- Requerint una acció de l'interlocutor:
· requerir quelcom de l'altre.
· aconsellar, recomanar.
· demanar quelcom.
· expressar preferència.
7.4 Sentiments
7.4.1 Saber expressar alegria, entusiasme:
- Ús adequat d'expressions i partícules.
7.4.2 Saber expressar sentiments negatius:
- Ús adequat d'expressions de desgrat, desaprovació, censura o antipatia.
7.4.3 Saber expressar sentiments positius:
- Ús adequat d'expressions de grat, aprovació o simpatia.
7.4.4 Saber expressar ira, tristesa, dolor:
- Ús adequat d'exclamacions.
B) COMPETÈNCIA DISCURSIVA
Un enfocament centrat en l’ús de l’idioma suposa considerar el text com a la unitat mínima de comunicació. Perquè un text siga comunicativament vàlid, ha de ser coherent quant al context en què es produeix o s’interpreta i ha de presentar una cohesió o organització interna que facilite la comprensió i que reflectesca la dinàmica de comunicació en què es desenvolupa. Els alumnes hauran d’adquirir, per tant les competències discursives que els permeten produir i comprendre texts coherents, cohesionats i adequats al nivell avançat. A continuació, es detallen els trets que els texts han de posseir:
1. Adequació a l’objectiu funcional:
- Intenció comunicativa.
- Context, cotext i situació: lloc, canal, interlocutors i relació entre ells.
- Registre i varietat de llengua.
- Tipologia textual i format.
- Mitjà: llenguatge oral i escrit.
2. Coherència textual:
- Pertinença del contingut: selecció de contingut rellevant.
- Estructuració del contingut: ordenació lògica de les idees.
- Selecció de les estructures morfosintàctiques i del lèxic adients.
- Context espacial i temporal.
3. Cohesió textual:
3.1 Inici del discurs
- Mecanismes iniciadors (presa de contacte)
- Introducció del tema
- Tematització
3.2 Desenvolupament del discurs:
- Desenvolupament temàtic i manteniment del tema.
- Deïxi.
- El·lipsi.
- Repetició.
- Reformulació. Paràfrasis i aclariments.
- Èmfasi.
- Expansió temàtica.
- Enumeració, seqüenciació temporal.
- Exemplificació.
- Al·lusions, referències, cites i evocacions.
- Definicions.
- Reforç: precisió i matisació.
- Contrast.
- Introducció de subtemes.
- Personalització.
- Canvi temàtic.
- Digressió.
- Recuperació del tema.
- Connectors textuals:
· Addició.
· Contrast.
· Finalitat.
· Exclusió, excepció.
· Causa.
· Condició.
· Comparació.
3.3 Conclusió del discurs.
- Resum/recapitulació.
- Indicació de tancament textual i tancament textual.
3.4 Discurs oral: iniciació i manteniment (recursos específics).
- Torn de paraula: presa, manteniment i cessió.
- Paper de l’interlocutor.
- Demostració de comprensió.
- Petició d’aclariments, interrupció…
- Exemplificació
- Recursos dilatoris: ús de mots falca.
- Autocorrecció, rectificació, expressió de dubte.
- Entonació com a recurs de cohesió oral.
3.5 Puntuació com a recurs de cohesió d’un text escrit: ús dels signes de puntuació:
- Ordenació de paràgrafs. Punt i seguit i punt i a part.
- Signes d’interrogació i exclamació.
- Guions i cometes en la transcripció de diàlegs.
- Comes entre oracions subordinades i en enumeracions.
- Punts suspensius.
- Guions o parèntesis per a informacions addicionals o aclaratòries.
2.5. GRAMÀTICA TEXTUAL: PROPIETATS DEL TEXT
A continuació es presenten els tipus de texts oral i escrits que estan relacionats amb aspectes comuns dels àmbits personal, públic, acadèmic i laboral. El seu grau de complexitat s’adiu als objectius del nivell avançat.
1. Expressió i interacció oral:
- Converses de caràcter col·loquial i transaccional.
- Converses de caràcter formal o semiformal.
- Monòlegs espontanis o preparats, adreçats a una audiència. Narracions de fets, experiències, exposició argumentada d’idees i presentacions de temes d’interès general no especialitzat.
- Participació en tertúlies i debats.
- Participació en activitats d’aprenentatge i d’avaluació (presentació d’un tema d’interès personal o professional, debats, simulacions, enquestes, entrevistes…)
- Participació en videoconferències, xats, blocs i altres mitjans que ens ofereixen les TIC.
2. Expressió i interacció escrita:
- Cartes formals: de sol·licitud, acceptació, reclamacions, queixes…
- Escrits personals, informes i articles relacionats amb els estudis o el treball.
- Formularis de reclamació, comunicat d’accidents o sinistres.
- Articles d’opinió (cartes al director, revista de l’escola…)
- Prendre apunts i fer resums.
- Escriptura creativa (cançons, eslògans, contes, narracions curtes…).
- Activitats d’aprenentatge i avaluació (crítiques d’espectacles, ressenyes, narracions, escriptura col·laborativa…).
- Participació en videoconferències, xats, blocs i altres mitjans que ens ofereixen en internet i les TIC.
3. Comprensió oral:
- Notícies, reportatges, debats, tertúlies, etc. emesos per ràdio o televisió.
- Espectacles en directe (teatre, cinema, esports, cançons…).
- Discursos, conferències…
4. Comprensió escrita:
- Diaris i revistes.
- Texts literaris (novel·la i assaig sobre temes d’interès general i de l’especialitat de l’aprenent)
- Manuals d’instruccions, catàlegs i prospectes.
- Tires còmiques, acudits i contes.
- Anuncis publicitaris.
- Diccionaris monolingües.
5. Mediació oral i escrita:
- Fer d’intermediari en transaccions i situacions socials per a amics, família, col·legues professionals, convidats estrangers…
- Resum de la informació essencial d’articles de diaris i revistes.
- Resum d’una xerrada o conferència sobre temes d’interès general o relacionats amb l’àmbit acadèmic o professional de l’alumne.
- Traducció global de texts no especialitzats relacionats amb situacions de la vida quotidiana (contracte de lloguer, de treball, acta d’una reunió…) i fragments d’articles en diaris, revistes i texts no especialitzats.
a. Descripció de la prova
La prova consta de les següents parts
ÀREA DE COMPRENSIÓ
Comprensió oral. En aquesta part, els examinands han de solucionar tasques sobre un mínim de dos textos orals de registres diferents. Les tasques poden ser del tipus marcar si les afirmacions són vertaderes o falses, de resposta múltiple o respondre preguntes de forma senzilla sobre els textos.
Comprensió escrita. Consisteix en un mínim de dos textos o fragments escrits de registres diferents. Les tasques a realitzar poden tractar sobre aspectes gramaticals, lèxics, microhabilitats lectores, etc. Els exercicis poden ser de resposta múltiple, transferència d'informació, ordenació d'informació, relacionar elements, etc.
EXPRESSIÓ ESCRITA
Els examinands han de redactar un text curt a triar entre dos, com ara un missatge electrònic, una nota curta, una postal, etc.; i un text més llarg a triar entre dos de tipologia narrativa, discursiva, descriptiva o informativa depenent del nivell.
CONEIXEMENTS GRAMATICALS I LÈXICS
Els examinands han de demostrar els coneixements sobre vocabulari i estructures bàsiques. Els aspectes gramaticals es poden avaluar en exercicis de producció específics (completar un text amb espais, etc.)
EXPRESSIÓ ORAL
Consisteix en un mínim de dues activitats de contingut i enfocament diferent (exposició sobre un tema i mantindre una conversa entre dos estudiants o amb l'examinador).
b. Criteris d’avaluació
ÀREA DE COMPRENSIÓ
Comprensió oral. Es donarà un punt per cada resposta correcta. Les respostes incorrectes o no contestades no resten.
Comprensió escrita. Es donarà un punt per cada resposta correcta. Les respostes incorrectes o no contestades no resten.
40 punts
EXPRESSIÓ ESCRITA
Les tasques d’aquesta prova s’avaluaran d’acord amb els següents criteris:
Adequació. L’ajustament al format requerit; l’adequació al registre en funció del destinatari, propòsit i situació; la rellevància del contingut i el compliment de la tasca.
Cohesió i coherència. L’organització de la informació i de les idees; l’ús de connectors discursius, d’altres mecanismes d’interconnexió i dels signes de puntuació.
Riquesa. La varietat i precisió referent al contingut, estructures i lèxic.
Correcció. L’ús gramatical, sintàctic i lèxic correctes.
20 punts
CONEIXEMENTS GRAMATICALS I LÈXICS
Es donarà un punt per cada resposta correcta. Les respostes incorrectes o no contestades no resten.
20 punts
EXPRESSIÓ ORAL
En les dos parts de la prova oral s’avaluarà:
Adequació. Es refereix al compliment de la tasca: si la informació està relacionada amb el tema i la tasca i si segueix les pautes i/o punts que conformen la dita tasca, respectant els temps d’intervenció establits en les instruccions i l’extensió s’ajusta la que es requereix. En la fase d’interacció, el candidat demostra si sap iniciar, mantindre o acabar una conversació o demanar aclariments quan no entén.
Coherència i cohesió. Es refereix a l’organització de la informació i de les idees de manera lògica perquè el discurs siga fàcilment comprensible.
Fluïdesa. Es refereix a la capacitat d’expressar-se amb un ritme prou regular per a no interrompre la comunicació amb vacil·lacions o pauses excessives o massa llargues per al nivell.
Riquesa. Es refereix a la varietat i precisió del vocabulari i les estructures utilitzades en la mesura que la situació comunicativa ho demane i el nivell de competència ho permeta.
Correcció. Es refereix a l’ús correcte gramatical, sintàctic, lèxic i de pronunciació.
20 punts
Per superar aquesta prova i obtenir el certificat d’APTE, cal obtenir un 50% en cada àrea i un 60% del total de la prova.