COMPRENSIÓ ORAL
Objectius generals
Comprèn informació concreta relativa a temes quotidians o al treball i identifica tant el missatge general com els detalls específics sempre que el discurs estiga articulat amb claredat i amb un accent normal.
Objectius específics
Pot seguir converses animades entre parlants nadius. Capta amb algun esforç gran part del que es diu al seu voltant, però pot resultar-li difícil participar amb eficàcia en una discussió amb diversos parlants nadius si no modifiquen el seu discurs d'alguna manera.
Comprèn una conferència o una xarrada de la seua especialitat, sempre que el tema li resulte familiar i la presentació siga senzilla i estiga estructurada amb claredat.
Comprèn declaracions i missatges sobre temes concrets i abstractes, en llengua estàndard i amb un ritme normal.
Comprèn la majoria dels documentals radiofònics i un altre material gravat o retransmès pronunciat en llengua estàndard, i és capaç d'identificar l'estat d'ànim i el to del parlant.
Comprèn la majoria dels programes de televisió que tracten temes d’interès personal com, per exemple, entrevistes, conferències i informatius breus quan s'articulen de forma relativament lenta i clara.
EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ ORAL
Objectius generals
Realitza descripcions i presentacions clares i detallades sobre una àmplia sèrie d'assumptes relacionats amb la seua especialitat, ampliant i defensant les seues idees amb aspectes complementaris i exemples rellevants.
Pot participar en una conversa amb certa fluïdesa i espontaneïtat, la qual cosa possibilita la comunicació normal amb parlants nadius. Pot prendre part activa en debats desenrotllats en situacions quotidianes explicant i defenent els seus punts de vista.
Objectius específics
Realitza descripcions clares i detallades sobre una gamma extensa de temes d'interès general, desenvolupant idees subjacents amb punts secundaris i exemples rellevants.
Desenvolupa arguments amb claredat, ampliant amb certa extensió i defensant els seus punts de vista amb idees complementàries i exemples adequats fins a cert punt.
Construeix cadenes argumentals bastant ben raonades.
Explica punts de vista sobre un tema, analitzant els avantatges i els desavantatges de diverses opcions.
És capaç de fer una presentació breu sense preparació sobre un tema d'interés general amb la suficient claredat com perquè es puga seguir sense dificultat la major part del temps i les idees principals de la qual estan explicades amb una raonable precisió.
Comprèn el discurs articulat amb claredat adreçat a ell en converses corrents.
Transmet certa emoció i ressalta la importància personal de fets i experiències.
Aborda d'una forma clarament participativa converses extenses sobre la majoria de temes generals, fins i tot en un ambient amb sorolls.
Manté xarrades amb parlants nadius, encara que de vegades hagen d’adaptar el seu comportament lingüístic.
Pren part activa en discussions informals que es donen en situacions quotidianes.
Capta amb algun esforç gran part del que es diu en discussions que es donen al seu voltant, però li pot resultar difícil participar amb eficàcia en discussions amb diversos parlants nadius si aquests no modifiquen el seu discurs d'alguna manera.
Expressa i sosté les seues opinions en discussions.
Sol comprendre el que es diu i, quan és necessari, repeteix part del que algú ha dit per confirmar la comprensió.
COMPRENSIÓ LECTORA
Objectius generals
Llig amb independència, adaptant l'estil i la velocitat de lectura a diferents texts i finalitats i utilitzant fonts de referència apropiades de forma selectiva. Té un vocabulari passiu de lectura ample, però pot tenir alguna dificultat amb modismes poc freqüents.
Objectius específics
Comprèn qualsevol tipus de correspondència fent un ús esporàdic del diccionari.
És capaç de consultar texts extensos a fi de trobar la informació desitjada i sap recollir informació procedent de les distintes parts d'un text o de distints texts a fi de realitzar una tasca específica.
Comprèn articles i informes relatius a problemes actuals en què els autors adopten postures o punts de vista concrets.
Comprèn instruccions extenses i complexes que estiguen dins de la seua especialitat, inclosos detalls sobre condicions i advertències sempre que puga tornar a llegir els fragments difícils.
EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ ESCRITA
Objectius generals
Escriu texts clars i detallats sobre una varietat de temes relacionats amb la seua especialitat, sintetitzant i avaluant informació i arguments procedents de diverses fonts.
Objectius específics
Escriu texts clars i ben estructurats sobre temes complexos ressaltant les idees principals, ampliant amb certa extensió i defensant els seus punts de vista amb idees complementàries, motius i exemples adequats, i acabant amb una conclusió apropiada.
És capaç de descriure de manera clara i detallada una gamma de temes relacionats amb el seu camp d’interès.
És capaç d’escriure una ressenya d’una pel·lícula , un llibre o una obra de teatre.
Pot resumir l’argument i la seqüència de fets d’una pel·lícula o una obra de teatre.
És capaç de resumir informació i arguments procedents de diferents fonts.
Pot comprendre una conferència clarament estructurada sobre un tema familiar i prendre apunts sobre punts que considera importants, fins i tot si tendeix a concentrar-se en les paraules i per tant perd alguna informació.
Ús contextualitzat dels recursos programats en nivells anteriors, que es reforcen, i dels que es llisten a continuació, per a dur a terme les activitats i les funcions comunicatives del nivell.
1. GRAMÀTICA
ORACIÓ
Actitud del parlant i modalitats d’oració: exhortativa (Ti invito a pensarci bene), indicació del dubte (Non saprei quale scegliere); desideratives (Magari ti avessi ascoltato); interrogatives totals, parcials, disjuntives; exclamatives introduïdes per quanto, come, se (Quanto sono contenta!; come mi dà fastidio!) i amb interjeccions (Uhm!; Ahi!; Ehi!).
La negació: mitjançant un quantificador negatiu en anteposició anafòrica (A nessuno l’ha detto; Niente gli fa piacere) i amb meno (Dimmi se ti piace o meno). Reforç nominal de la negació (Neanche per sogno). La negació expletiva (Resto finché non arriva qualcuno).
Mecanismes d’evitació de l’agent: amb verbs impersonals en present i en passat (Si è andati a mangiare una pizza; Quando uno ha lavorato molto, si sente soddisfatto); construcció impersonal amb verbs reflexius en present (Ci si alza presto).
Orde dels elements: subjecte postverbal (Si conoscono tutti i particolari della vicenda); casos de pertorbació de l’orde en oracions exclamatives (Che bell’articolo ha scritto Giorgio!) i en relatives (Il libro che ha comprato Gianni è noiosissimo).
Orde dels elements marcats (vegeu “Discurs”).
Concordança subjecte-predicat-atribut, complement predicatiu; reconeixement de casos especials de concordança:
Expressions partitives: concordança en singular o plural (Una gran/buona parte di persone assiste/assistono); verbs en singular o plural amb subjectes units per les correlacions né…né i (o)…o (Né lui né lei verrà/verranno domani; Verrà lui o lei); subjectes units per la preposició con (Viene Piero con Paola).
Altres casos especials: cosa i qualcosa com a pronoms interrogatius o indefinits (Cosa è successo; Deve essere successo qualcosa di straordinario).
Concordança de l’adjectiu i del nom en frases impersonals (Bisogna essere pazienti) i en passives en el llenguatge de la publicitat (Affittasi camere).
Concordança del participi passat: consolidació de l’ús general amb essere o avere. Concordança amb el partitiu ne.
Ampliació a altres expressions idiomàtiques intransitives (Si è fatto/fatta notte).
Casos de tematització (Birra, non ne ho bevuto/bevuta molto/molta). Amb els pronoms mi, ti, ci i vi (Maria, non ti ho visto/a alla festa), amb si impersonal (Si è dormito; Si è usciti) i passiu (Si sono fatte tutte le verifiche; Si viene messi da parte).
Oració complexa
Coordinació copulativa, adversativa, disjuntiva, conclusiva, explicativa, distributiva afirmativa i negativa. (Vegeu “Enllaços”.)
Subordinació adjectiva: introduïda per preposició + cui/quale + indicatiu/subjuntiu segons el grau de certesa (L’articolo in cui parlavo dei miei è stato pubblicato; Le persone a cui interessi lo dicano subito); per che + indicatiu o subjuntiu (Sto cercando un lavoro che mi permetta di vivere bene).
Subordinació substantiva: en funció de subjecte (È inutile affaticarsi tanto; Spesso accade che si mette a piovere all’improvviso); en funció d’objecte: che + indicatiu i subjuntiu o condicional depenent del grau de certesa del parlant i del registre. Ús de di + infinitiu: omissió i ús optatiu (Conviene aspettare; Spero di ritrovarla; Mi dispiace (di) non poter accettare).
Ús de les subordinades nominals amb el mateix o diferent subjecte (Permetto a mia figlia di uscire/che esca da sola la sera; Spero di poterlo fare).
Interrogativa indirecta: ús de se, chi, quale, quando, come, perchè, dove + indicatiu, subjuntiu o condicional segons el grau de certesa i el registre (Mi chiedo dov’è/dove sia; Mi domando perché vorresti farlo); ús de se + infinitiu (Ha il dubbio se restare o no).
El mode i la correlació de temps en la transmissió d’informació amb verb principal en present i passat (Disse che sarebbe venuto un po’ più tardi).
Subordinació adverbial:
Causal: perché, poiché, giacché, siccome, che + indicatiu/condicional (La disturbo perché vorrei farle qualche domanda); per il motivo che, dato che, visto che, per la ragione che + indicatiu; per + infinitiu simple (Lavora per poter viaggiare).
Temporal: reforç de les construccions habituals amb quando, mentre + indicatiu; ús de (non) appena, nel/dal momento che/in cui, (sin) da quando + indicatiu (Non appena l’ho saputo gliel’ho detto); locucions ogni volta che, tutte le volte che + indicatiu; amb gerundi (Tornando a casa ne parliamo con calma); amb participi (Finito il lavoro me ne voglio andare).
Final: perché, affinché + subjuntiu; preposicions per, a, di, da + infinitiu.
Consecutiva: che, tanto, così + adjectiu/adverbi + indicatiu (Era tanto arrabbiato che faceva paura).
Condicional: expressió de condicions irreals amb se + indicatiu/subjuntiu (Se fosse stata un’amica, ti avrebbe avvisato); ús de les locucions a condizione che + subjuntiu; amb gerundi (Sforzandoti, te la caverai di sicuro).
Modal: reforç de les construccions habituals amb come + indicatiu (Fai come ritieni più opportuno); amb gerundi (Confessò tutto piangendo); amb senza + infinitiu (Abbiamo fatto tardi senza rendercene conto).
Concessiva: amb benché, sebbene + subjuntiu (Benché lo sappia non te lo dirà mai).
Comparativa: così…come, tanto…quanto, più/meno…di quando/quanto (non), più/meno…di come, più/meno di quello che + indicatiu o subjuntiu.
GRUP DEL NOM
Aprofundiment en la concordança en gènere i nombre dels adjacents (determinants i adjectius) amb el nucli (nom/pronom).
Nom
Classes de noms i comportament morfosintàctic (reforç i ampliació a nou lèxic): propis (Tunisi), comuns, concrets, abstractes (tolleranza), col·lectius (sciame centinaio), derivats, compostos.
Formació del gènere: noms diferents per a cada gènere (maiale/scrofa); noms que no canvien de forma (il/la pianista); noms que designen els dos gèneres (vittima).
Femení dels noms que indiquen professions (Il ministro Emma Bonino incontrerà il suo collega spagnolo). Noms estrangers (una chat, la mail).
Formació del nombre: reforç de les regles generals i casos especials (tempio/templi); noms invariables (brindisi). Noms usats només en singular o plural (il pepe, le forbici); noms amb doble plural (gli urli/le urla); noms amb doble forma en singular i plural (il frutto/i frutti, la frutta/le frutte); noms col·lectius: formació del plural amb variació del significat (il popolo/i popoli); noms estrangers (due yogurt); comptables i no comptables (collana/e, prezzemolo).
Determinants
Article determinat amb noms col·lectius, propis, cognoms i sobrenoms (il Manzoni); amb noms geogràfics (la Senna, le Alpi); amb valor distributiu (Il giovedì andiamo al cinema); amb les sigles (il sms). Article indeterminat amb noms propis (Si crede un Einstein) i amb noms estrangers (una mail).
Omissió de l’article: en locucions adverbials (A ragione); en locucions verbals (Dare fastidio); en fórmules abreujades (Affittasi monolocale). Article partitiu en algunes expressions (Avere del coraggio).
Possessius: la forma proprio amb valor de reforç del possessiu (È un modo mio proprio; Con le sue proprie mani) i amb verbs impersonals (Bisogna fare il proprio dovere). Presència i absència del possessiu (Per conto mio). Casos de col·locació posposada al nom (Da parte mia).
Demostratius: funcions díctica, anafòrica i catafòrica. La forma stesso amb funció identificativa i de reforç (La stessa strada; Il ministro stesso).
Indefinits: formació del gènere i del nombre, casos invariables (reforç). Ampliació de formes: parecchio, diverso, certo, tanto, niente, nulla (Per oggi niente compiti).
Numerals: cardinals, ordinals i multiplicatius. Apòcope i concordança de uno (Quarantun anni).
Valor substantiu dels cardinals (È un uomo sui cinquanta). Col·locació dels numerals usats com a adjectius amb xifres (A pagina 23; Una lunghezza di cm 34). Cardinals amb valor d'adjectius
indefinits (Te l’ho detto mille volte). Ordinals en algunes expressions (Il terzo mondo). Casos d'alternança de cardinals i numerals (Il Trecento = il quattordicesimo secolo; Il capitolo sei = il capitolo sesto); amb els dies del mes (Il primo maggio; Il due maggio). Els multiplicatius: doppio i les formes en -plo i -plice (Le doppie finestre; Il salto triplo; Un duplice problema).
Interrogatius i exclamatius: reforç de les formes i usos.
Complements del nom
Adjectius. Formació del gènere i nombre (reforç).
Formes invariables quant al gènere: acabats en -ista, -cida, -ita (surrealista, omicida, ipocrita) i altres casos (entusiasta, idiota).
Consolidació de la concordança quant al gènere i nombre amb el nom i el determinant.
Posició: ampliació d’adjectius que canvien de significat segons la seua col·locació anterior o posterior respecte al nom (La strada vecchia/La vecchia strada).
Nominalització (La stradale) i adverbialització (Camminare veloce).
Modificadors de l'adjectiu (Tutto bagnato; Proprio simpatica).
Graus de l'adjectiu (reforç). Adjectius sense grau superlatiu (colossale, enorme, straordinario).
Altres formes de complements del nom: noms en aposició (Conferenza stampa); construcció introduïda per preposició (Una persona dagli occhi verdi); oració adjectiva (L’offerta di cui mi hanno informato).
Pronoms
Pronoms personals: consolidació de l’ús de les formes de subjecte i complement; absència/presència, concordança amb el referent i col·locació.
Forma tònica sé (Pensa solo a sé). Si: Diferenciador semàntic, impersonal i de passiva reflexa. El pronom si impersonal amb les formes àtones i la seua transformació en se (se ne parla); la partícula ci adverbial amb les formes àtones i la seua transformació en ce (mi ci porta; ce la porta).
Ampliació de construccions pronominals freqüents (svignarsela).
Possessius: ús en algunes expressions (Ci ho rimesso del mio; Ho detto la mia).
Demostratius: stesso, colui/coloro.
Indefinits: chiunque, parecchio. Niente/nulla amb valor d'“è una piccola cosa” (Si arrabbia per niente).
Relatius (reforç). Formes chi i quanto (Mangia quanto vuoi).
Formes pronominals de numerals, interrogatius i exclamatius.
Consolidació de l'ús de la partícula ci: amb valor pronominal i de reforç semàntic i de la partícula ne amb valor partitiu. Ús en expressions freqüents (Aversene a male).
GRUP DEL VERB
Nucli –verb– i tipus de complements que regeixen cada verb (Partecipare a qualcosa).
Concordança del verb amb el subjecte i amb els seus complements (vegeu "Oració").
Verb
Conjugacions: consolidació de les formes regulars i irregulars; reconeixement de les formes regulars i irregulars més freqüents del pretèrit perfet simple.
Indicatiu: maneres d’expressar present, passat i futur (reforç).
Condicional compost per a expressar el futur del passat (Ero sicuro che mi avrebbe dato retta).
Subjuntiu: consolidació de les formes i dels usos en oracions simples (Magari fosse vero!) i en oracions subordinades. (Vegeu “Oració complexa”.)
Imperatiu: reforç de les formes i dels valors (orde, prec, invitació, consell, permís, prohibició).
Imperatius lexicalitzats freqüents (Figurati; Figuriamoci; Pensate).
Infinitiu simple i compost en construccions nominals (Navigare su internet). Valor de substantiu (Che ridere!). L’infinitiu en els distints tipus de subordinades (vegeu “Oració”).
Gerundi simple i compost. Ús independent en títols (Cantando sotto la pioggia) i en les subordinades (Rimase leggendo accanto al fuoco). Ús en oracions subordinades adverbials (vegeu “Oració complexa”).
Participi present i passat: reforç de formes i d’usos. Valor de substantiu (La camminata), d'adjectiu (Arrivò distrutto). Com a expressió de circumstància de temps (Finito il lavoro, me ne voglio andare).
Perífrasis verbals d'infinitiu (stare per; stare a).
Veu activa: elecció de l'auxiliar amb verbs que s'usen transitivament i intransitivament (reforç) (Il palazzo è bruciato / Ho bruciato le mie energie).
Veu passiva: ús de essere i venire (reforç). La passiva reflexa en els temps compostos (Si sono inviati i programmi ai partecipanti del corso).
Correlació d'accions i concordança de temps i modes, especialment quan el verb principal està en passat o condicional i en les subordinades amb subjuntiu o amb les formes no personals del verb.
Expressió de la contemporaneïtat (Non ti ho chiamato perchè pensavo che tu non fossi disponibile), de la posterioritat (Ero convinta che sarebbe rimasta a casa) i de l'anterioritat (Non sapevo che da giovane facesse il maestro). Correlació de temps en l’estil indirecte per a repetir o transmetre informació, ordes o peticions, en la mateixa o en diferents situacions de comunicació.
ADVERBI I LOCUCIONS ADVERBIALS
Ampliació d’expressions de circumstàncies de temps (precedentemente; in seguito), de manera (chiaramente) i de lloc (sopra, sotto). (Vegeu “Dixi” en “Discurs”.)
Adverbis de negació (reforç), de dubte (sicuramente, probabilmente, forse); de quantitat modificadors de diferents categories (È molto più semplice; Ci sono molte meno coincidenze; È sufficientemente presto).
Combinació d'adverbis (qui davanti; là dietro).
Diferències d'adverbis de situació (davanti-avanti; dietro-indietro).
Adverbis relatius i interrogatius (reforç).
Adverbis oracionals indicadors de l'actitud (personalmente, assolutamente, veramente, realmente).
Locucions adverbials (in fin dei conti). Locucions adverbials amb funció atributiva (Signora perbene). (Vegeu “Lèxic”.)
ENLLAÇOS
Conjuncions i locucions conjuntives
Coordinants: copulatives (pure, neppure, nemmeno), disjuntives (oppure), adversatives (però, tuttavia), distributives (né…né; non solo…ma anche), conclusives (dunque) i explicatives (infatti).
Subordinants: causals (poiché; siccome; per il motivo che; dato che; visto che; per la ragione che); temporals (quando; mentre; (non) appena; ogni volta che; tutte le volte che; nel/dal momento che/in cui; (sin) da quando); finals (affinché, perché); condicionals (se; a condizione che); consecutives (che; tanto; così; così…che; tanto…che); modals (come se; nel modo che); concessives (benché, sebbene); comparatives (così…come; tanto…quanto; più/meno…di quando/quanto (non); più/meno…di come; più/meno di quello che; meglio/peggio che); interrogatives indirectes (se, come, quanto). (Vegeu “Oració complexa”.)
Preposicions
Insistència en els usos que generen dificultat: di (Sono ingrassato di due chili), a (Lavare a secco), da (Mi viene da piangere), in (Tradurre in una lingua straniera), con (L’uomo con il cappotto), su (Cinque giorni su sette).
Regències freqüentes: de substantiu (Lettura della mano), d'adjectiu (Niente di bello), d'adverbis (La luce viene da lì), de verbs (Tengo a che tu possa farlo). Contraccions (reforç).
Locucions preposicionals (in confronto a; in mezzo a; in base a; a causa di; intorno a).
2. DISCURS
Cohesió
Manteniment del tema
Referència a elements discursius ja mencionats: el·lipsi dels elements presents en el context (Hai preso il cappotto? - Quello di mia moglie?; I corsisti furono informati che la lezione era stata cancellata: alcuni [corsisti] se ne andarono e altri [corsisti] aspettarono alla seguente lezione).
Procediments gramaticals de coreferència: pronoms i adverbis o expressions amb valor anafòric (quello, quell’anno, lì/là, qui/qua, nello stesso posto...). Ús de l'article determinat amb noms ja presentats (La mamma ieri ha cucinato il mio piatto preferito). Ús de l’article indeterminat amb valor anafòric quan el nom va modificat (Ha lasciato il contratto in ufficio, un documento fondamentale). Valor anafòric dels possessius i demostratius.
Procediments lèxics: sinònims (Gli insegnanti elementari - I maestri), hiperònims/hipònims (Fiat > automobil; Tazza > contenitore); a través d'un dels termes que entren en la definició (il dirigente, il politico, il presidente di…); nominalització (La merce arriverà nei prossimi giorni...; L’arrivo della merce è previsto...).
Coherència temporal i aspectual en el discurs
Relacions d’anterioritat, contemporaneïtat i posterioritat. Desplaçaments dels valors dels temps verbals (present d'indicatiu per passat) per a actualitzar la informació (Nasce nel 1924 e poi…); present d'indicatiu per futur per a indicar certesa; imperfecte d'indicatiu per present d'indicatiu per atracció de la principal (Carlo mi ha detto che cantavi bene); imperfet d'indicatiu per present amb valor de cortesia; selecció del mode segons l’actitud i la intenció de l’emissor (Si dice che sono/siano sopravvissuti); el pretèrit perfet amb valor de futur (Quando vedrai Pietro, digli che sei venuto per dargli questo).
Connectors: Sumatius (inoltre, anche), consecutius (quindi; allora; così; per questo motivo; per questa ragione), contraargumentatius (invece; al contrario; mentre; contrariamente a), justificatius (dato che; grazie a; dal momento che).
Organització
Elements de textos orals o escrits (no específics d’un sol canal o gènere):
Marcadors segons el text i el registre:
D’iniciació: fórmules de salutació (Distinto; Spettabile; Tutto ok?; Lieto di vederla!), presentació (Posso presentarle..?), introducció del tema (Volevo dirti che…; Vorrei parlarvi di…), introducció d'un nou tema (per quanto riguarda; rispetto a).
Estructuradors: ordenadors d'obertura (allora), de continuació (prima di tutto), de tancament (per finire).
Reformuladors: explicatius (cioè), rectificatius (diciamo, be’) i recapitulatius (allora; in conclusione). Operadors de reforç (in realtà), de concreció (per/ad esempio; specialmente) i de focalització (per quanto riguarda; ecco; dico).
Puntuació i paràgrafs: atenció especial a l’ús dels següents signes de puntuació com a marcadors del discurs: punt, punt i coma, dos punts, punts suspensius, interrogació, exclamació, parèntesis, ratlla.
Correspondència entre els paràgrafs i les idees del discurs.
Marques gràfiques de classificació, èmfasi, referències (convencions de distribució i organització del text per a esquemes i índexs; tipus de lletra, subratllats i cometes).
Entonació i pauses com a marcadors d’unitats discursives i de relacions de sentit: correspondència de l’entonació amb els signes de puntuació; identificació i producció dels patrons entonatius propis dels actes de parla i les estructures discursives del nivell.
Elements propis de la conversació (en diferents registres i actituds).
Marcadors conversacionals per a: dirigir-se a algú, saludar, respondre a una salutació, començar a parlar, mantindre la paraula (ee, ehm, mm), sol·licitar a l'interlocutor que comence a parlar (E tu che ne pensi?; Senti, io ti voglio fare una domanda), mantindre l'atenció (Senti un po; Capisci?; Capito?; Guarda; Vedi), cooperar (Sì; Certo; Ho capito), reaccionar (Davvero!; Dici sul serio?), implicar l'interlocutor (Come già sai; Lo sai che...), assentir (certo; effettivamente; dipende; perfetto), dissentir amb diferents matisos (sì; ma), aclarir les opinions (Non voglio dire questo, ma...; Quello che volevo dire è che), demostrar implicació (Non mi dire!; Davvero; È incredibile!), prendre la paraula (Io volevo dire; Scusate un attimo; Un momento; Ma scusa), iniciar una explicació (Niente, che...; Guarda, ti voglio raccontare...), introduir un exemple (diciamo), demanar ajuda, agrair, repetir i transmetre (Ha detto che...; Ha chiesto come...), anunciar el final (Allora rimaniamo d’accordo così...; Allora, niente, mi fai uno squillo domani...), despedir-se (Va bene, ti lascio).
Recursos per a les reaccions esperades en les situacions i els intercanvis usuals (“parells adjacents”): preguntar per una persona al telèfon - respondre; preguntar per l’estat general de les coses - respondre; oferir - acceptar (Mi immagino che / non vorrai...- Certo che lo voglio!; Come no!; Sarebbe fantastico!; Dai, andiamoci!); refusar - insistir (Purtroppo temo che... - Ma ne sei sicuro? Dai… / Dai, su.../ Guarda che…); demanar un favor - acceptar (Mi faresti un piacere? / Avrei bisogno di un favore - Senz’altro); demanar ajuda - concedir-la (Dammi una mano / Mi dai una mano?; - Ci mancherebbe altro); demanar un objecte - donar-lo (Mi passi / puoi passare + grupo nominal; - Certo, eccolo); fer compliments - llevar importància (Complimenti, hai lavorato moltissimo!: - Figurati! Tanto è il mio dovere; - Dai, mica tanto;), etc.
Formes d’assenyalament en les diferents situacions d’enunciació (conversació, telèfon, xat, carta, etc.) i en el discurs diferit i el relat: ús en cada cas dels pronoms, demostratius i expressions de temps i espai (io, tu, lui, lei; Adesso; In questo momento; Oggi; Ieri; Domani; Fra tre ore…. Allora; In quel momento; Quel giorno; Il giorno prima; Il giorno dopo; Tre ore dopo …; qui, questo, venire ì, quello, andare).
Els demostratius en la conversació: configuracions diverses de l’oposició questo / quello segons la situació (Prendi questa scatola e portala in cantina; Prendi quel cappotto marrone che vedi laggiù; In questo momento sto aprendo la porta; Chiamami fra cinque minuti); demostratius acompanyats de complements per a localitzar el referent (Sai che ho convinto quella ragazza che non voleva prestarmi gli appunti?); el demostratiu quello amb valor d'article determinat (Di queste due scarpe, quella marrone è più economica). Demostratius en el text escrit: usos anafòrics dels demostratius (Nadia e Marina non sono venute alla riunione; questa ha detto che ... e quella che ...); demostratiu amb valor de relatiu (Quelli che vogliono venire alla gita si devono iscrivere in segretaria).
Transformació de díctics i marcadors depenent de les coordenades espaciotemporals: pronoms, demostratius i expressions de temps i espai. Diferències segons la situació d’enunciació i el registre (Vieni qua oggi stesso! Mi ha detto di venire qui oggi stesso / Mi ha detto di andare lì proprio quel giorno).
Cortesia
Formes de tractament d’ús freqüent: persones gramaticals; ús de fórmules.
Atenuació de la presència del parlant: 2a persona (Ti preoccupi per loro e...); pronoms indefinits (Ognuno fa come sa fare); plural majestàtic. Atenuació de la presència de l'oient: amb se o impersonal (Si deve consegnare subito; Bisogna cambiare la ruota alla macchina); 2a p. del plural (Siete tutti degli ingenui).
Temps verbals matisadors: imperfet d'indicatiu i condicional (Mi accompagneresti al supermercato?).
Expressions corteses per a les funcions socials: donar ordes, demanar, corregir, etc. (Ti importa…?; Per piacere, potrebbe...?; Ti prego di...; Ti ringrazierei se…; Va meglio, ma...)
Respostes cooperatives: repetició de partícules, expressions apropiades (Sì, sì, certo, lo dica in segreteria; Ci mancherebbe altro).
Inferències
Sentits implícits d’expressions usuals en diferents situacions de comunicació (La sai l’ora? – (Sì, sì la so) Sì, sono le quattro meno un quarto; Sai dove si trova il forno? – (Sì certo, ci vado tutti i giorni) Sì, quando esci di casa, prendi la prima a destra, è a cinque passi).
Ambigüitat il·locutiva (Fa caldo, informació del temps, petició d’obrir la finestra, expressió d’una intenció; Vado in spiaggia; intenció de no anar de compres Non faremo shopping).
Implícits en les respostes massa breus o massa prolixes; en el to (irònic, escèptic, adulador…).
Metàfores oracionals: estructures comparatives usuals amb essere (È ostinato come un mulo); expressions amb verbs de canvi (Diventare rosso come un peperone).
Tematització, focalització
El·lipsi de la informació compartida.
Realç de la informació compartida i de la informació nova amb recursos gramaticals (orde, reduplicació, construccions), lèxics, d’entonació i accentuació. Canvis d’orde en els elements de la frase i diferències de valor informatiu (Pietro viene / Viene Pietro). Reduplicació (È una città bella bella).
Focalització mitjançant determinades construccions: anteposició anafòric(La stessa proposta ha fatto oggi il direttore); focalització mitjançant recursos lèxics (Dico, ma non capite che ci dobbiamo fare qualcosa?); focalització i intensificació d'un element amb exclamació (Che bel giardino che hai!); enumeracions (La cucina è ben fornita, ha: caffettiera, pentola a pressione, frullatore...); lèxic amb tret + intens (stupendo!); grau superlatiu (È la persona più carina che abbia mai conosciuto); amb tutto (Tremava tutta); afixos (stramiliardario); allargament fònic (Camminò per il bosco che era neeero); amb pauses o sil·labeig (Te l’ho già detto non-sono-statoio); entonació focalitzadora (A MARÍA bisogna dirlo).
3. LÈXIC I SEMÀNTICA
Vocabulari
Varietat d’expressions per a complir les funcions que es treballen en situacions formals i informals (vegeu I, 1 i 3), tant per a la llengua oral com per a l’escrita.
Ampliació del vocabulari de les situacions i els temes treballats (vegeu II, 1). Exemple: El món del treball: Intermedi (disoccupazione, contratto, colloquio); Avançat 1 (imprenditore; libero profesionista; tempo pieno); variants (formal - informal), estàndard i registres familiars o professionals.
Sintagmes lexicalitzats i seqüències estereotipades d'ús freqüent (Colpo di fulmine; Patata bollente).
Modismes habituals relacionats amb les situacions i temes treballats (In bocca al lupo!; Mandare a quel paese).
Expressions freqüents d’italià col·loquial relacionades amb les situacions i els temes treballats (Ma che faccia che ha!; Che figura!).
Reconeixement de renecs freqüents.
Refranys freqüents relacionats amb les situacions i els temes treballats (A buon intenditore poche parole; Paese che vai usanza che trovi).
Principals gentilicis. Sufixos més comuns (-ano, -ese, -ino, -ico, -ale, -ero, -olo).
Paraules i expressions llatines més comunes relacionades amb les situacions i els temes treballats
(Curriculum vitae); A priori/posteriori.
Reconeixement del llenguatge dels diccionaris: terminologia i abreviatures.
Formació de paraules
Formació de paraules per derivació sense canvi de categoria amb prefixos (dis-, -in, -i, -im, a-, -anti, pre-, pos-, s-): accusare, illogico, improbabile, antinucleare, prepotente; i sufixos (-ino -ista, -ario, - aio, -iere, -zione): postino, dentista, bibliotecario.
Reconeixement dels afixos cultes més freqüents (tele-; -logo).
Diminutius: -ino, -ello, -etto, -ett-ino, -ell-ino (stellina, orsetto, asinello, bacettino) i augmentatius: -one, (bacione). Apreciatius: -uccio (caruccio). Intensius: stra-; iper-; sotto- (stramiliardario, ipermercato, sottopasaggio). Lexicalització d’algunes paraules formades amb este tipus de sufixos (bagnino, piumone, salvietta).
Formació de paraules per composició: amb base verbal (fermacapelli, autoabbrozante, telecomando), amb base nominal (calzamaglia, cassapanca). Expressions lexicalitzades (Un nonsoché).
Famílies de paraules (giorno, giornale, giornalaio, giornalista, aggiornare, aggiornamento).
Reconeixement de les categories lèxiques a partir dels seus trets característics.
Sigles i acrònims (NATO, Mp3).
Significat
Camps associatius dels temes treballats. Exemple en relació amb els llibres (casa editrice, giallo, tascabili).
Paraules de significat obert (dire, fare) i substitució per les corresponents precises en el context (avere, possedere; dire, raccontare).
Paraules sinònimes o de significat pròxim relacionades amb les situacions i els temes treballats (iscrivirsi-segnarsi-immatricolarsi; precipitare-accelerare-affrettare) i antònims (appassionato-freddo- distante). Usos diferenciats segons el registre utilitzat.
Camps semàntics de les situacions i els temes treballats (raccoglitore, cassettone, contenitore, pattumiera).
Polisèmia o paraules amb diferents significats (pesca). Desambiguació pel context (È vietata la pesca di tonno nel Mediterraneo / quella pesca è marcia).
Hiperònims/hipònims de vocabulari d’ús (abitazione-bilocale-casa a schiera).
Paraules pròximes formalment que solen produir dificultat (fondare-fondere).
Falsos amics i interferències lèxiques freqüents amb la llengua materna o altres segones llengües (spalla, equipaggio).
Paraules homòfones / coincidents en la pronunciació (lacca-l’acca).
Vocables que canvien de significat segons la col·locació de l’accent (cámice-camíce; principi-princípi).
Reconeixement i distinció de lèxic de registre formal i informal/col·loquial (andare-assistere; dire-esporre).
Reconeixement de recursos del llenguatge: metàfores i construccions de sentit figurat freqüents en la llengua (Avere una testa dura / un cuore d’oro).
Metonímies d’ús freqüent (Ci siamo bevuti una bottiglia).
4. FONOLOGIA I ORTOGRAFIA
Recursos fònics
Reconeixement i producció dels fonemes: insistència en els fonemes que presenten més dificultat (/dz /, /ts/, /dȝ /, /tʃ /, /ʃ /, /ʎ /, /ɳ/, /s/, /z/).
Fonemes vocàlics. Distinció i articulació dels fonemes vocàlics, en les distintes posicions: vocals obertes i tancades (reforç). Pronunciació de les vocals en diftongs ascendents (piano, fiume, guerra) o descendents (voi, altrui, neurologo), triftongs (guai, aiuole, irrequieto) i hiats (corteo, caffeina, beato).
Fonemes consonàntics: insistència en la distinció de les diferents oposicions en relació amb el punt d’articulació (/l/ - / ʎ /), la vibració de les cordes vocals (/s/ - /z/, /f/ - /v/) i el mode d’articulació (/ʎ / - / ɳ /; /b/ - /d/).
Reconeixement i pronunciació de semiconsonants /j/ i /w/ i semivocals /i/ i /u/ (yatch /jↃt/, whisky/’wiski/).
Consonants dobles: insistència en la pronunciació (/r/ - /rr/).
La intensificació sintàctica després de monosíl·labs, de polisíl·labs aguts i d’algunes paraules greus (come, dove, qualche, sopra).
Reconeixement de la relaxació articulatòria en el llenguatge familiar i col·loquial.
Elisió (reforç). Ús escrit i parlat. Casos de lliure elecció (M’ha detto; Se n’è andato).
Apòcope (reforç). Ús escrit i parlat. Apòcope sil·làbic i vocàlic (bello, grande santo, buono, uno, nessuno). Ús facultatiu (andar/andare via; in particolar/e modo).
La divisió en síl·labes: grups consonàntics inseparables: s + consonant (na-sco, mo-stra); dígrafs i trígrafs (ra-gio-ne; bre-scia-no), diftongs (fiam-ma; feu-do).
Accent d’intensitat i reconeixement de les síl·labes tòniques amb especial atenció als casos que oferixen més dubte (*báia/baía; *oási/óasi; *crátere/cratére). Reconeixement i pronunciació de síl·labes tòniques amb accent gràfic i sense.
Pronunciació de les paraules estrangeres freqüents del nivell.
Entonació: identificació i producció dels patrons característics de l’entonació enunciativa (afirmativa i negativa) distingint tipus d’asseveració (ordinària, categòrica, amb insinuació, amb incertesa); de l’entonació interrogativa general. Entonació per a les funcions comunicatives treballades. Modulacions pròpies de funcions comunicatives específiques: alegria, amenaça, fúria, humor, ironia, sorpresa, tristesa.
Correspondència entre la distribució de pauses i l’estructura sintàctica i informativa.
Grups fònics: accents - atonicitat i entonació. Ritme i pauses.
Categories gramaticals tòniques (verbs, substantius, adjectius, pronoms tònics…) i àtones (articles, preposicions, conjuncions…). Agrupacions que normalment no admeten pauses (article i nom; nom i adjectiu; adjectiu i nom; verb i adverbi; verb i pronom àton; adverbi i adjectiu; adverbi i adverbi; formes verbals compostes i perífrasis verbals; la preposició amb el seu terme).
Correspondència entre les unitats melòdiques i la puntuació: entonació corresponent als dos punts, el punt i coma, els punts suspensius i el parèntesi.
Ortografia
Correspondència entre fonemes i lletres amb especial atenció als dígrafs i trígrafs (reforç). Casos en què el grup gli- no és trígraf (glicerina, glicine). Casos de i sense valor aparent: plurals en -cia/-gia (ciliegie), 1a persona plural d'indicatiu i subjuntiu (segniamo), 2a persona plural del subjuntiu (segniate), en algunas paraules (specie, effigie, superficie, terminació -ciente).
Divisió de paraules a final de línia: grups vocàlics i consonàntics separables i inseparables; separació de paraules amb prefixos i sufixos.
Ús de les majúscules (reforç): majúscules inicials en noms d’individus, realitats úniques, llocs geogràfics, noms d’entitats, obres artístiques, literàries, musicals. La majúscula de respecte (RingranziandoLa, Le porgo distinti saluti).
Accents gràfics (reforç). Regles generals d’accentuació gràfica (vegeu també l’apartat “Accent d’intensitat i reconeixement de les síl·labes tòniques”).
Ús dels signes de puntuació més freqüents: punt, coma, punt i coma, dos punts.
Signes auxiliars: accents, apòstrof (reforç).
Usos principals d’altres signes de puntuació: punts suspensius, interrogació, exclamació, parèntesi, guió, ratlla, cometes, apòstrof.
Usos discursius dels distints tipus de lletres (normal, cursiva, negreta, subratllat).
Expressió de xifres i números: casos d’escriptura de les quantitats en xifres i casos d’escriptura en lletres.
Abreviatures, sigles i símbols.
3. COMPETÈNCIES LEXICOSEMÁNTIQUES
3.1 Ampliació del lèxic relacionat amb l'àmbit i la identificació personals:
- Documentació identificativa i certificats oficials
- Encapçalament i tractament en cartes formals
- Títols acadèmics i nobiliaris
- Estat civil
- Gentilicis
- Confessió religiosa
- Telecomunicació (telèfon, fax, correu electrònic, internet)
- Edat i fases de la vida
- Origen
- Professió
- Relacions familiars
- Idiosincràsia i descripció física
3.2 Ampliació del lèxic relacionat amb activitats de la vida diària:
3.2.1 El treball i l'activitat professional:
- Professions i activitats professionals
- Caracterització del treball i de la professió
- Lloc de treball i sector productiu
- Remuneració i drets laborals
- Funcions de l'ordinador
- Condicions laborals
- Acomiadaments i indemnitzacions
3.2.2 Ampliació del vocabulari relacionat amb el temps lliure:
3.2.2.1 Aficions:
- Activitats de temps lliure
- Jocs de taula
- Música
3.2.2.2 Esport:
- Llocs on es practica
- Material necessari
- Persones que hi participen
- Tipus d'esport i activitats físiques
3.2.2.3 Activitats culturals:
- Llocs on se celebren
- Lèxic relacionat
- Professions relacionades
- Accions relacionades
3.2.2.4 Vacances i viatges:
- Tipologia
- Llocs d’interès
- Professions relacionades
- Allotjament
- Instal·lacions
- Serveis
3.2.2.5 Anar de compres:
- Tipus de botigues
- Productes
- Activitats relacionades
- Mitjans de pagament i descomptes
- Reclamacions
3.2.2.6 Roba:
- Penyores
- Descripció
- Materials
- Accessoris
3.2.2.7 Mitjans de comunicació:
- Televisió i ràdio
- Tipus de programes
- Aparells i accessoris
- Professions relacionades
- Premsa i literatura
- Tipologia textual
3.2.2.8 Actes Socials:
- Expressions comunes
- Activitats relacionades
- Llocs on se celebren
3.3 Ampliació del lèxic relacionat amb l'alimentació:
- Aliments
- Components alimentaris i dieta sana
- Trastorns alimentaris
- Denominacions d'establiments d'hoteleria
- Adjectius per a caracteritzar aliments
- Sensacions i desitjos
3.4 Ampliació del lèxic relacionat amb l'habitatge:
- Tasques de la llar
- Tipus d'habitatge
- Arrendament
- Parts de la casa
- Restauració d'un habitatge
- Mobles i complements de la casa
- Electrodomèstics i utensilis més comuns
- Instal·lacions
- Caracterització d’objectes de la llar
3.5 Ampliació del lèxic relacionat amb l’entorn:
- Denominacions de llocs
- Paisatges
- Zones urbanes
3.5.1 Orientació i desplaçament:
- Punts cardinals i adjectius corresponents
- Desplaçament
- Accions relacionades amb els mitjans de transport públics
- Equipatge
- Professions
3.5.2 Serveis:
- Correus
- Telefonia
- Administració
- Banca
3.5.3. Mitjà de locomoció privat
- Automòbil
- Motocicleta
- Bicicleta
3.5.4. Medi ambient:
- Conceptes generals
- Catàstrofes mediambientals
- Fenòmens atmosfèrics
- Reciclatge
3.6 Ampliació del lèxic relacionat amb el cos humà, salut i higiene:
- Parts del cos i òrgans
- Activitats físiques
- Estats corporals determinats
- Estats d'ànim
- Activitats motrius, manuals i corporals
- Higiene i atenció corporal
- Cura de la roba
- Salut
- Malalties i simptomatologia
- Accidents i lesions
- Drogodependències i rehabilitació
- Assistència sanitària
- Personal sanitari
- Proves mèdiques
- Assegurança mèdica
- Medicaments
- Percepció dels sentits i moviments corporals
- Minusvalideses
3.7 Ampliació del lèxic relacionat amb la formació
- Personal d'institucions educatives
- Sistema educatiu
- Universitat
- Assignatures
- Activitats acadèmiques
- Tipus d'examen, notes i certificacions
- Titulacions
3.8 Ampliació del lèxic relacionat amb la ciència i tecnologia
- TIC
- Avanços tecnològics
3.9 Ampliació del lèxic relacionat amb les relacions personals i socials
- Persones
- Activitats
- Qualificació
3.10 Ampliació del lèxic relacionat amb la política i societat
- Formes de govern
- Partits polítics del país de la llengua
- Qualificació d'un sistema polític o d'un partit
- Estructura política del país de la llengua
- Càrrecs polítics
- Esdeveniments rellevants de la història recent del país
- Classes socials
- Ajudes socials
3.11 Institucions públiques
- Tipus d'institucions
- Sol·licituds i concessions
- Infraccions i multes
B ASPECTES LEXICOSEMÀNTICS
A continuació, es detallen els aspectes lexicosemàntics més rellevants per al nivell avançat:
1. Famílies lèxiques (polisèmia, antonímia, sinonímia, homonímia, hiperonímia i hiponímia).
2. Formació de paraules (derivació i composició).
3. Abreviatures i acrònims.
4. Onomatopeies i formació de paraules derivades.
5. Expressions comparatives.
6. Préstecs lingüístics i xenismes.
7. Diferenciació del registre del sinònims parcials.
8. Frases fetes, dites i refranys més freqüents.
9. Cognats i paraules transparents.
10. Diferències lèxiques més importants de les varietats diatòpiques.
4. COMPETÈNCIES SOCIOLINGÜÍSTIQUES
El coneixement de la societat i de la cultura de la comunitat o comunitats en què es parla la llengua objecte d’estudi és un aspecte del coneixement del món que té especial rellevància en el context de l’aprenentatge d’una llengua, ja que és probable que no forme part de l’experiència prèvia de l’estudiant o que el seu coneixement estiga deformat per estereotips.
Aquest coneixement, conjunt de creences i valors que conformen la identitat dels individus i dels pobles, configura una manera de veure i d’entendre el món i incideix en la forma de comunicar-se amb els altres. Caldrà desenvolupar en l’alumnat una consciència intercultural que li permeta fer-se’n conscient i interpretar les situacions de comunicació i les convencions socials amb què es trobarà en els seus intercanvis interculturals.
A continuació es llisten els àmbits que poden estar relacionats amb els trets distintius de la societat i la cultura de la llengua que s’estudia.
1. Vida quotidiana:
- Hàbits alimentaris: dieta, horaris, comportament a taula, etc.
- Horaris i hàbits de treball.
- Vacances i festes.
- Activitats de lleure.
2. Condicions de vida:
- Nivell de vida (diferències regionals, ètniques i de grup social).
- Habitatge.
- Prestacions socials (educació, sanitat, pensions,…).
- Paisatge i clima.
- Trets socioeconòmics (agricultura, ramaderia, pesca, indústria, comerç, turisme, banca, noves tecnologies…).
3. Relacions interpersonals:
- Estructura familiar i relacions de parentiu.
- Relacions entre generacions.
- Relacions entre homes i dones.
- Relacions en el treball.
- Estructura de la societat (grups socials, partits polítics, institucions religioses…).
- Relacions entre diferents comunitats.
- Relacions entre grups polítics i religiosos.
4. Valors i creences:
- Cultura i tradicions.
- Història i identitat nacional.
- Estructura social i canvis que s’hi produisquen.
- Institucions, política i seguretat.
- Religió.
- Altres cultures i grups socials (països estrangers, turisme, immigració).
- Manifestacions artístiques (literatura, arts plàstiques…).
- Sentit de l’humor.
5. Llenguatge corporal:
- Gests i postures.
- Expressions facials.
- Contacte visual.
- Contacte físic.
6. Convencions socials (normes de cortesia):
- Puntualitat.
- Indumentària.
- Regals.
- Celebracions (festes familiars, tradicionals…).
- Visites (durada, acomiadament…).
- Conversa (actituds, convencions i tabús).
- Actes de caràcter social (aniversaris, noces, soterraments…).
7. Comportaments rituals:
- Pràctiques religioses i ritus.
- Naixements, casaments, soterraments…
- Actitud de l’audiència en espectacles i cerimònies.
- Celebracions, festivals, balls…
- Tradicions paganes.
8. Saviesa popular:
- Refranys i expressions idiomàtiques.
- Cites d’autors famosos.
- Eslògans publicitaris.
- Expressions de moda.
9. Diferències de registre en contexts diferents:
- Formal.
- Estàndard.
- Informal.
- Col·loquial.
10. Dialectologia:
- Accent.
- Aspectes para lingüístics.
- Llenguatge corporal.
5. COMPETÈNCIES PRAGMÀTIQUES
La competència pragmàtica és la relació entre els parlants i el context social en que ocorre la comunicació. És a dir, la competència pragmàtica és saber usar la llengua per a realitzar una activitat com pot ser la de demanar alguna cosa o fer una cridada telefònica. També inclou l’habilitat de triar entre algunes opcions o formes diferents d’expressar alguna cosa per a usar la més adient a la situació. La competència pragmàtica inclou, per exemple, les funcions de demanar, ser cortès, fer bromes, expressar agraïment. A més a més inclou saber triar quan és adient demanar o fer compliments, o mostrar cortesia o bromejar i saber com fer-ho.
La competència en l’ús del discurs és saber expressar-se en una conversa, és més que dir frases o paraules soltes, és l’habilitat de combinar frases per a comunicar-se. Algú que ha assolit el nivell de competència discursiva pot expressar-se organitzadament i de manera eficaç i les persones amb les quals parla, l’entenen fàcilment.
A) COMPETÈNCIA FUNCIONAL
En el nivell avançat, el mínim de funcions que l’alumne haurà de saber expressar, a més de les assenyalades en els nivells bàsic i intermedi, són:
1. Funcions o actes de parla assertius
1.1 Comunicació:
- Saber identificar i anomenar.
- Saber constatar: afirmant, negant, suposant, assegurant, expressant dubte, possibilitat o impossibilitat.
- Saber afirmar.
- Saber generalitzar.
- Saber descriure.
- Saber cridar l'atenció sobre quelcom, fer insistència.
- Saber expressar records.
- Saber expressar opinions d'altres.
- Saber donar notícies.
- Saber formular hipòtesis: parlar de fets possibles o irreals.
- Saber assegurar.
1.2 Pregunta
- Saber informar-se.
- Saber assegurar-se.
1.3 Resposta
- Saber respondre.
- Saber respondre donant informació.
- Saber expressar que no se sap.
- Saber negar-se a contestar.
- Saber dir que no.
1.4 Preguntar per l'opinió de l'altre:
- Saber preguntar pel que un altre sap.
- Saber preguntar pel que un altre creu, suposa o està convençut.
2. Funcions o actes de parla valoratius
2.1 Expressar opinions:
- Saber expressar opinions i punts de vista.
- Saber prendre partit.
2.2 Emetre judicis de valor:
- Saber valorar positivament.
- Saber valorar negativament, criticar.
- Saber reconèixer amb agraïment.
- Saber llevar importància.
- Saber admetre.
- Saber reprovar.
- Saber retraure, culpar a l'altre.
- Saber lamentar.
2.3 Justificar, donar raons:
- Saber donar raons i justificar.
- Saber admetre i reconèixer.
- Saber disculpar-se.
2.4 Demanar a l'altre que prenga una postura:
- Saber demanar opinió.
- Saber demanar una valoració.
- Saber cercar corroboració.
- Saber exigir una justificació.
2.5 Acord i desacord:
- Saber expressar l'acord i el desacord.
- Saber contradir.
- Saber corregir.
- Saber concedir.
- Saber objectar.
- Saber reafirmar-se o persistir en el seu parer.
- Saber revocar una opinió o retractar-se’n.
2.6 Defensar la pròpia postura:
- Saber expressar interès
- Saber expressar estimacions.
- Saber expressar desitjos hipotètics.
- Saber expressar preferències.
- Saber expressar indiferència.
- Saber expressar desdeny o menyspreu.
- Saber expressar desinterès.
2.7 Preguntar per la postura de l'altre:
- Saber preguntar pels interessos de l'altre.
- Saber preguntar per estimacions.
- Saber preguntar per desitjos hipotètics.
- Saber preguntar per preferències.
3. Funcions o actes de parla expressius:
- Saber expressar simpatia i antipatia.
- Saber expressar compassió.
- Saber expressar agraïment.
- Saber expressar entusiasme, alegria, satisfacció, sorpresa.
- Saber expressar decepció, consternació, desconcert.
- Saber expressar flexibilitat.
- Saber expressar indiferència.
- Saber expressar resignació i impotència.
- Saber expressar esperança.
- Saber expressar por, temor, cautela.
- Saber expressar preocupació, tristesa, insatisfacció i dolor.
- Saber expressar avorriment, impaciència.
- Saber expressar enuig.
- Saber expressar horror o fàstic.
4. Funcions o actes de parla directius
4.1 Petició:
- Saber invitar.
- Saber proposar realitzar quelcom conjuntament.
- Saber demanar.
- Saber demanar ajuda.
- Saber expressar desitjos.
- Saber exigir.
- Saber demanar (en locals).
- Saber fer una comanda o encàrrec.
4.1.1 Ordres:
- Saber donar una ordre.
- Saber expressar prohibició.
4.1.2 Saber donar instruccions.
4.1.3 Saber reclamar.
4.1.4 Saber instar.
4.1.5 Saber advertir.
4.1.6 Saber amenaçar.
4.1.7 Saber animar.
4.1.8 Saber proposar:
- Accions conjuntes.
- Accions a l'altre.
- Accions pròpies.
4.1.9 Aconsellar:
- Saber donar un consell, recomanar.
- Saber desaconsellar.
4.2 Permís i prohibició:
- Saber donar permís, llicència.
- Saber denegar el permís o llicència.
4.3 Consulta:
- Saber demanar permís o llicència.
- Saber demanar propostes.
- Saber demanar consell.
- Saber demanar instruccions.
4.4 Oferiment:
- Saber preguntar per desitjos.
- Saber invitar a fer quelcom.
- Saber oferir ajuda.
- Saber invitar.
- Saber prometre.
4.5 Funcions o actes de parla compromisius.
4.5.1 Saber accedir a un prec:
- Saber reaccionar davant requeriments en general, peticions o desitjos, requeriments d’una acció conjunta, davant peticions d'ajuda, ordres, instruccions, advertències, amenaces, ànims, propostes.
4.5.2 Saber arribar a acords.
4.5.3 Saber acceptar i refusar oferiments:
- Reaccionant davant desitjos, oferiments de coses, oferiments d'ajuda, invitacions.
4.5.4 Saber negar-s’hi.
4.5.5 Saber titubejar.
4.6 Expressió d'opinions i condicions amb referència a una acció.
4.6.1 Intenció:
- Saber expressar intencions i carència d'elles, decisions i indecisions.
- Saber expressar que es prescindeix de quelcom.
4.6.2 Motivació:
- Saber expressar desitjos i intencions d'accions.
- Saber expressar preferències.
4.6.3 Factibilitat:
- Saber expressar capacitat i incapacitat, competència i la mancança de competència, disponibilitat, capacitat o incapacitat de maniobra, impediment i inhibició.
4.6.4 Obligació:
- Saber fer al·lusió a obligacions, prohibicions i permisos.
4.7 Preguntar per opinions i condicions amb referència a una acció
4.7.1 Intenció:
- Saber preguntar per intencions i carència d'elles, per decisions i indecisions, per què se’n prescindeix.
4.7.2 Motivació:
- Saber preguntar per desitjos i intencions d'accions, per preferències.
4.7.3 Factibilitat:
- Saber preguntar per la capacitat i la incapacitat, per la competència i la mancança de competència, per la disponibilitat, per la capacitat o la incapacitat de maniobra, per l'impediment i la inhibició.
4.7.4 Obligació:
- Saber preguntar per les obligacions, prohibicions i permisos.
5. Funcions o actes de parla fàctics i solidaris
5.1 Presa de contacte:
- Saber saludar-se.
- Saber preguntar per l'estat d'ànim i saber reaccionar-hi adequadament.
- Saber presentar i presentar-se.
- Saber adreçar-se a algú.
- Saber reaccionar adequadament quan s’hi adrecen.
- Saber demanar i donar permís per a entrar-hi.
- Saber reaccionar al telèfon, tant com qui realitza la telefonada, com el qui la rep.
- Saber encapçalar correctament les cartes formals.
5.2 Finalització de la presa de contacte:
- Saber acomiadar i acomiadar-se.
- Saber donar records.
- Saber acabar adequadament converses telefòniques.
- Saber finalitzar adequadament les cartes formals.
5.3 Consolidació de contacte:
- Saber disculpar-se i reaccionar-hi.
- Saber donar les gràcies i reaccionar-hi.
- Saber fer un compliment i reaccionar-hi.
- Saber felicitar i reaccionar-hi.
- Saber donar el condol i reaccionar-hi.
- Conèixer les expressions emprades per a brindar.
6. Funcions o actes de parla discursius
6.1 Intercanvi de paraula
- Saber demanar la paraula.
- Saber interrompre.
- Saber donar a entendre que hom vol continuar el discurs.
- Saber suscitar l'atenció de l'oient.
- Saber cedir la paraula.
- Saber invitar a parlar.
- Saber donar a entendre a algú que escolte.
- Saber donar a entendre a algú que calle.
6.2 Confirmació d'entesa:
- Saber tornar la pregunta.
- Saber demanar que es repetisca allò que no s’ha entès.
- Saber indicar que quelcom no s'ha entès.
- Saber demanar una explicació per quelcom que no s'ha entès.
- Saber demanar un exemple o un comentari.
- Saber expressar que s'ha entès el que escolta.
- Conèixer els signes de puntuació.
- Saber controlar si ha sigut entès acústicament.
- Saber controlar si el contingut del que ha dit ha sigut entès.
- Saber donar exemples o comentaris del que un mateix diu.
6.3 Estructuració del discurs:
- Saber introduir una conversa.
- En cas de dificultat per a expressar-se, saber usar fórmules de titubeig, preguntar per paraules o expressions, reformular, auto corregir-se.
- Saber enumerar.
- Saber donar exemples.
- Saber canviar de tema.
- Saber resumir.
- Saber ressaltar.
- Saber concloure.
7. Funcions o actes de parla referents als aspectes culturals específics
7.1 Presa de contacte.
7.2 Finalització de la presa de contacte.
7.3 Cooperació social.
7.3.1 Saber participar en una conversa com a oient actiu:
- Sabent-la començar i acabar adequadament.
- Sabent prendre i donar la paraula.
- Sabent canviar adequadament de tema.
- Sabent mantenir el torn de paraula.
- Sabent desenvolupar i exposar el tema.
- Sabent omplir els propis buits.
7.3.2 Saber reaccionar a una petició:
- Sabent acceptar o declinar una invitació.
7.3.3 Saber atenuar afirmacions:
- Emprant expressions atenuants introductòries.
- Emprant preguntes de confirmació.
7.3.4 Saber felicitar i fer compliments.
7.3.5 Acceptar i demanar ajuda:
- Saber demanar ajuda i consell adequadament.
- Saber oferir ajuda
7.3.6 Saber confirmar un oferiment:
- Sabent preguntar per la disposició de l'altre i per la seua factibilitat.
7.3.7 Donar el condol:
- Saber donar el condol i males notícies adequadament.
7.3.8 Auto corregir-se o expressar dubte:
- Saber corregir l'interlocutor adequadament i amb cortesia
- Disculpant-se,
- Preguntant pels seus coneixements ,
- Expressant dubte,
- Expressant parer, opinió,
- Objectant o argumentant,
- Refusant.
- Saber auto corregir-se per mitjà de comodins.
7.3.9 Saber expressar diferències d'opinió
7.3.10 Saber evitar malentesos i aclarir-los:
- Preguntant i sabent contestar-hi davant un possible malentès.
- Aclarint el propi discurs, opinió o valoració.
7.3.11 Saber agrair i reaccionar-hi adequadament.
7.3.12 Saber disculpar i disculpar-se, i reaccionar-hi adequadament
7.3.13 Saber incitar a una acció:
- Fent un oferiment o invitant adequadament:
· convidar.
· convidar a fer quelcom.
· proposar fer quelcom conjuntament.
· preguntar per la disposició.
- Revocant un permís o prohibint de manera cortesa:
· ordenar.
· denegar un permís.
· eximir, dispensar.
· expressar resignació.
- Requerint una acció de l'interlocutor:
· requerir quelcom de l'altre.
· aconsellar, recomanar.
· demanar quelcom.
· expressar preferència.
7.4 Sentiments
7.4.1 Saber expressar alegria, entusiasme:
- Ús adequat d'expressions i partícules.
7.4.2 Saber expressar sentiments negatius:
- Ús adequat d'expressions de desgrat, desaprovació, censura o antipatia.
7.4.3 Saber expressar sentiments positius:
- Ús adequat d'expressions de grat, aprovació o simpatia.
7.4.4 Saber expressar ira, tristesa, dolor:
- Ús adequat d'exclamacions.
B) COMPETÈNCIA DISCURSIVA
Un enfocament centrat en l’ús de l’idioma suposa considerar el text com a la unitat mínima de comunicació. Perquè un text siga comunicativament vàlid, ha de ser coherent quant al context en què es produeix o s’interpreta i ha de presentar una cohesió o organització interna que facilite la comprensió i que reflectesca la dinàmica de comunicació en què es desenvolupa. Els alumnes hauran d’adquirir, per tant les competències discursives que els permeten produir i comprendre texts coherents, cohesionats i adequats al nivell avançat. A continuació, es detallen els trets que els texts han de posseir:
1. Adequació a l’objectiu funcional:
- Intenció comunicativa.
- Context, cotext i situació: lloc, canal, interlocutors i relació entre ells.
- Registre i varietat de llengua.
- Tipologia textual i format.
- Mitjà: llenguatge oral i escrit.
2. Coherència textual:
- Pertinença del contingut: selecció de contingut rellevant.
- Estructuració del contingut: ordenació lògica de les idees.
- Selecció de les estructures morfosintàctiques i del lèxic adients.
- Context espacial i temporal.
3. Cohesió textual:
3.1 Inici del discurs
- Mecanismes iniciadors (presa de contacte)
- Introducció del tema
- Tematització
3.2 Desenvolupament del discurs:
- Desenvolupament temàtic i manteniment del tema.
- Deïxi.
- El·lipsi.
- Repetició.
- Reformulació. Paràfrasis i aclariments.
- Èmfasi.
- Expansió temàtica.
- Enumeració, seqüenciació temporal.
- Exemplificació.
- Al·lusions, referències, cites i evocacions.
- Definicions.
- Reforç: precisió i matisació.
- Contrast.
- Introducció de subtemes.
- Personalització.
- Canvi temàtic.
- Digressió.
- Recuperació del tema.
- Connectors textuals:
· Addició.
· Contrast.
· Finalitat.
· Exclusió, excepció.
· Causa.
· Condició.
· Comparació.
3.3 Conclusió del discurs.
- Resum/recapitulació.
- Indicació de tancament textual i tancament textual.
3.4 Discurs oral: iniciació i manteniment (recursos específics).
- Torn de paraula: presa, manteniment i cessió.
- Paper de l’interlocutor.
- Demostració de comprensió.
- Petició d’aclariments, interrupció…
- Exemplificació
- Recursos dilatoris: ús de mots falca.
- Autocorrecció, rectificació, expressió de dubte.
- Entonació com a recurs de cohesió oral.
3.5 Puntuació com a recurs de cohesió d’un text escrit: ús dels signes de puntuació:
- Ordenació de paràgrafs. Punt i seguit i punt i a part.
- Signes d’interrogació i exclamació.
- Guions i cometes en la transcripció de diàlegs.
- Comes entre oracions subordinades i en enumeracions.
- Punts suspensius.
- Guions o parèntesis per a informacions addicionals o aclaratòries.
6. GRAMÀTICA TEXTUAL: PROPIETATS DEL TEXT
A continuació es presenten els tipus de texts oral i escrits que estan relacionats amb aspectes comuns dels àmbits personal, públic, acadèmic i laboral. El seu grau de complexitat s’adiu als objectius del nivell avançat.
1. Expressió i interacció oral:
- Converses de caràcter col·loquial i transaccional.
- Converses de caràcter formal o semiformal.
- Monòlegs espontanis o preparats, adreçats a una audiència. Narracions de fets, experiències, exposició argumentada d’idees i presentacions de temes d’interès general no especialitzat.
- Participació en tertúlies i debats.
- Participació en activitats d’aprenentatge i d’avaluació (presentació d’un tema d’interès personal o professional, debats, simulacions, enquestes, entrevistes…)
- Participació en videoconferències, xats, blocs i altres mitjans que ens ofereixen les TIC.
2. Expressió i interacció escrita:
- Cartes formals: de sol·licitud, acceptació, reclamacions, queixes…
- Escrits personals, informes i articles relacionats amb els estudis o el treball.
- Formularis de reclamació, comunicat d’accidents o sinistres.
- Articles d’opinió (cartes al director, revista de l’escola…)
- Prendre apunts i fer resums.
- Escriptura creativa (cançons, eslògans, contes, narracions curtes…).
- Activitats d’aprenentatge i avaluació (crítiques d’espectacles, ressenyes, narracions, escriptura col·laborativa…).
- Participació en videoconferències, xats, blocs i altres mitjans que ens ofereixen en internet i les TIC.
3. Comprensió oral:
- Notícies, reportatges, debats, tertúlies, etc. emesos per ràdio o televisió.
- Espectacles en directe (teatre, cinema, esports, cançons…).
- Discursos, conferències…
4. Comprensió escrita:
- Diaris i revistes.
- Texts literaris (novel·la i assaig sobre temes d’interès general i de l’especialitat de l’aprenent)
- Manuals d’instruccions, catàlegs i prospectes.
- Tires còmiques, acudits i contes.
- Anuncis publicitaris.
- Diccionaris monolingües.
5. Mediació oral i escrita:
- Fer d’intermediari en transaccions i situacions socials per a amics, família, col·legues professionals, convidats estrangers…
- Resum de la informació essencial d’articles de diaris i revistes.
- Resum d’una xerrada o conferència sobre temes d’interès general o relacionats amb l’àmbit acadèmic o professional de l’alumne.
- Traducció global de texts no especialitzats relacionats amb situacions de la vida quotidiana (contracte de lloguer, de treball, acta d’una reunió…) i fragments d’articles en diaris, revistes i texts no especialitzats.
a. Descripció de la prova
La prova consta de les següents parts
ÀREA DE COMPRENSIÓ
Comprensió oral. En aquesta part, els examinands han de solucionar tasques sobre un mínim de dos textos orals de registres diferents. Les tasques poden ser del tipus marcar si les afirmacions són vertaderes o falses, de resposta múltiple o respondre preguntes de forma senzilla sobre els textos.
Comprensió escrita. Consisteix en un mínim de dos textos o fragments escrits de registres diferents. Les tasques a realitzar poden tractar sobre aspectes gramaticals, lèxics, microhabilitats lectores, etc. Els exercicis poden ser de resposta múltiple, transferència d'informació, ordenació d'informació, relacionar elements, etc.
EXPRESSIÓ ESCRITA
Els examinands han de redactar un text curt a triar entre dos, com ara un missatge electrònic, una nota curta, una postal, etc.; i un text més llarg a triar entre dos de tipologia narrativa, discursiva, descriptiva o informativa depenent del nivell.
CONEIXEMENTS GRAMATICALS I LÈXICS
Els examinands han de demostrar els coneixements sobre vocabulari i estructures bàsiques. Els aspectes gramaticals es poden avaluar en exercicis de producció específics (completar un text amb espais, etc.)
EXPRESSIÓ ORAL
Consisteix en un mínim de dues activitats de contingut i enfocament diferent (exposició sobre un tema i mantindre una conversa entre dos estudiants o amb l'examinador).
b. Criteris d’avaluació
ÀREA DE COMPRENSIÓ
Comprensió oral. Es donarà un punt per cada resposta correcta. Les respostes incorrectes o no contestades no resten.
Comprensió escrita. Es donarà un punt per cada resposta correcta. Les respostes incorrectes o no contestades no resten.
40 punts
EXPRESSIÓ ESCRITA
Les tasques d’aquesta prova s’avaluaran d’acord amb els següents criteris:
Adequació. L’ajustament al format requerit; l’adequació al registre en funció del destinatari, propòsit i situació; la rellevància del contingut i el compliment de la tasca.
Cohesió i coherència. L’organització de la informació i de les idees; l’ús de connectors discursius, d’altres mecanismes d’interconnexió i dels signes de puntuació.
Riquesa. La varietat i precisió referent al contingut, estructures i lèxic.
Correcció. L’ús gramatical, sintàctic i lèxic correctes.
20 punts
CONEIXEMENTS GRAMATICALS I LÈXICS
Es donarà un punt per cada resposta correcta. Les respostes incorrectes o no contestades no resten.
20 punts
EXPRESSIÓ ORAL
En les dos parts de la prova oral s’avaluarà:
Adequació. Es refereix al compliment de la tasca: si la informació està relacionada amb el tema i la tasca i si segueix les pautes i/o punts que conformen la dita tasca, respectant els temps d’intervenció establits en les instruccions i l’extensió s’ajusta la que es requereix. En la fase d’interacció, el candidat demostra si sap iniciar, mantindre o acabar una conversació o demanar aclariments quan no entén.
Coherència i cohesió. Es refereix a l’organització de la informació i de les idees de manera lògica perquè el discurs siga fàcilment comprensible.
Fluïdesa. Es refereix a la capacitat d’expressar-se amb un ritme prou regular per a no interrompre la comunicació amb vacil·lacions o pauses excessives o massa llargues per al nivell.
Riquesa. Es refereix a la varietat i precisió del vocabulari i les estructures utilitzades en la mesura que la situació comunicativa ho demane i el nivell de competència ho permeta.
Correcció. Es refereix a l’ús correcte gramatical, sintàctic, lèxic i de pronunciació.
20 punts
Per superar aquesta prova i obtenir el certificat d’APTE, cal obtenir un 50% en cada àrea i un 60% del total de la prova.