UJI
  • UJI
  • Nivell B2.2 Upper Intermediate

Nivell B2.2 Upper Intermediate

Última modificació: 14/02/2017 | Font: SLT

Objectius generals de nivell

Aquest nivell suposa utilitzar l’idioma amb desimboltura i eficàcia en situacions habituals i d’altres més específiques que requereixen comprendre, produir i tractar textos orals i escrits conceptualment i lingüísticament complexos que versen sobre temes generals, actuals o propis del camp d’especialització del parlant, en una varietat de llengua estàndard (formal i informal) i amb un repertori lèxic ampli que encara no ha de ser excessivament idiomàtic.

Encara que les àrees temàtiques coincideixen amb les del nivell anterior, el nivell B2 va més enllà del B1 en els aspectes següents:

a) Pel que fa a l’aspecte de les categories funcionals, aquest nivell requereix un increment en l'inventari d’exponents. L’expansió en aquesta àrea funcional serà més evident en l’expressió d’emocions i en la forma de conduir, dirigir o desenvolupar les argumentacions.

b) S’ha de manifestar un increment notable del vocabulari per a expressar les nocions específiques que s’inclouen en les àrees temàtiques. En aquest nivell, el vocabulari segueix ampliant-se, però els interessos i les necessitats dels aprenents es diversifiquen progressivament, la qual cosa dificulta una proposta específica de vocabulari. S’espera un major grau d’autonomia i responsabilitat pel propi aprenentatge, així com un ús més eficaç dels llibres de referència, de qualsevol tipus de tecnologia disponible i de qualsevol font d’informació per a poder utilitzar el vocabulari apropiat que es necessita en cada situació.

c) Un altre aspecte rellevant és el reconeixement d’un marge més ampli de varietats de registre. Els aprenents haurien de distanciar-se progressivament del registre "neutre" i adquirir més experiència en situacions que requereixen un registre més formal o més col·loquial, a més de valorar en quin moment és més apropiat el seu ús. Des del punt de vista fonètic, els aprenents d’aquest nivell han de ser conscients dels patrons de reducció que es produeixen generalment en l’ús informal de les llengües i fer un esforç per adaptar les seves produccions orals als esmentats models.

d) Els aprenents han d’incrementar la seva habilitat d’entendre i utilitzar frases més complexes i la capacitat per a seguir o produir discursos més llargs i estructurats, a través, entre d’altres, de la utilització d’adverbis i pronoms anafòrics o genèrics per a referir-se als elements esmentats amb anterioritat. L’entonació adquireix rellevància a causa de la seva estreta relació amb el significat, i les oracions subordinades ja han de fer-se servir amb freqüència.

e) Ha d'incrementar-se la varietat d’estratègies dirigides a assolir un objectiu específic en les converses, tenint en compte que els aprenents ja han d’enfrontar-se a situacions menys predictibles. Els aprenents haurien de desenvolupar mecanismes de cooperació i esperar el mateix dels seus interlocutors. En aquest nivell, encara podran tenir dificultat per a reaccionar adequadament en front de canvis sobtats, ruptures inesperades o per a intervenir en transaccions que suposen excessiva dificultat. En aquests casos haurien d’utilitzar estratègies de compensació per a ajudar l’interlocutor a interpretar les seves idees. En aquest nivell, la interacció ha de ser menys restringida i la conversa ha de desenvolupar-se de forma més flexible i natural que en el nivell anterior. El fet que la conversa sempre té un objectiu determinat la converteix en alguna cosa més que un simple intercanvi verbal de patrons preestablerts.

f) Es requereix competència sociocultural i sociolingüística. Tots els temes, encara que es refereixen principalment a la vida quotidiana, estan impregnats de valors culturals. En el nivell anterior només es requereix tenir consciència dels aspectes culturals, però, en aquest nivell els aspectes interculturals han d’integrar-se de forma més profunda per a poder respondre amb major flexibilitat a les situacions i tenir més capacitat per a les relacions interpersonals i socials. Són necessàries la sensibilitat, l’obertura a noves experiències, la tolerància i l’acceptació de les diferències.

g) El progrés en les habilitats de lectura ha d’aplicar-se al tractament d’una major varietat de textos. En aquesta etapa s’han de tractar més àmpliament les àrees d’interès personal, les quals es reflecteixen en l’expressió escrita i la comprensió oral, ja siga a través de mitjans electrònics o de forma impresa. A mesura que el vocabulari s’expandeix i l’ús de recursos es fa més eficaç, augmenta la capacitat d’afrontar textos més complexos. També augmenta la capacitat de deduir els significats que es desitja extreure d’un text concret.

h) Per assolir un nivell més elevat en els processos de producció i recepció de la llengua, l’aprenent ha de tractar una amplia gama de textos. S’espera que el discurs siga fluid i l’entonació més natural. S’espera també una capacitat més ràpida en els processos d’interacció. La dificultat per identificar paraules i frases haurà de ser menor, especialment quan s’utilitzen formes reduïdes o l’accent no siga familiar. Ha d’augmentar la capacitat per entendre un discurs en el que es produeixen interferències per diversos motius (soroll o altres tipus de distorsió). Si els aprenents "perden el fil" han de ser capaços de recuperar-lo amb relativa facilitat. No es pretén una producció oral perfecta, això requeriria un excés d’aprenentatge a costa de l’oportunitat d’ampliar les experiències d’intercanvi. L’objectiu a assolir és que l’aprenent s’arrisque a un intercanvi comunicatiu ampli i ric.

S’espera que els aprenents siguen capaços d’utilitzar les estructures de la llengua amb facilitat i fluïdesa . Els aprenents han de ser conscients de dos aspectes destacats: la relació entre la llengua i la cultura que l’emmarca i la importància dels diferents registres. S’ han de saber adaptar la llengua a una àmplia varietat de situacions socials i han de poder expressar opinions i prendre part en intercanvis i discussions de manera que demostren coneixement suficient de les convencions socials i culturals de la llengua objecte d’estudi. Han de ser capaços de fer servir la lectura de diversos tipus de textos (autèntics i de ficció) per tal de poder obtenir àmplia informació sobre seus propis interessos i desenvolupar la capacitat d’expressar-los detalladament. Han de poder produir diversos tipus de textos orals i escrits que demostren coneixement dels registres formal i informal i de les associacions lèxiques més freqüents. Els aprenents han d’utilitzar la llengua de forma creativa i flexible, tenir l’habilitat de respondre apropiadament en front de situacions previstes o imprevistes i produir un discurs clar, adequat i ben estructurat sobre temes generals o de la seva especialitat.

Objectius generals de grau

En el nivell B.2.2, continuen presents les característiques ja esmentades per al B2.1.

L’èmfasi que es posa en la capacitat d’argumentació i el discurs social efectiu presenta un nou enfocament que suposa un millor control i ampliació de les estratègies discursives. Aquestes capacitats es mostren en l’ús de les estratègies de comunicació, com ara les diverses formes de contribuir al desenvolupament del discurs i relacionar eficaçment les intervencions pròpies amb les dels altres parlants.
Pel que fa a la coherència i la cohesió, en aquest nivell l’ús dels instruments de cohesió (referència gramatical, anafòrica, lèxica, etc.) pot ser encara limitat però ha de servir per unir les frases de forma clara i natural i crear les cohesions adients entre les diferents parts del discurs. L’aprenent ha d’utilitzar una àmplia gamma de connectors per establir clarament la relació entre les idees i desenvolupar arguments que destaquen de forma apropiada els punts més significatius. S’ha d’evitar l’abús de frases d’estructura simple (juxtaposicions i coordinacions repetitives).
Finalment, en aquest nivell es concentren els instruments de negociació, com ara la capacitat de persuadir per sol·licitar o exigir una compensació econòmica.

Objectius específics de nivell

En el nivell B2, de forma més evident, les capacitats que inclouen totes les destreses, tant oral com escrites es troben íntimament lligades i sembla convenient presentar els descriptors d’aquestes destreses de forma unitària.

Destreses de comunicació escrita: comprensió lectora i expressió escrita:

Objectius

a) Comprendre textos complexos que poden ser extensos, de caràcter general o específic, encara que el domini del vocabulari no sigui absolut, utilitzant fonts de referència i manifestant aquesta comprensió mitjançant la producció de tasques específiques.

b) Escriure textos clars i detallats amb certa complexitat sobre diversos temes que poden referir-se als camps d’especialització dels aprenents; manejar informació i arguments procedents de diverses fonts i utilitzar diversitat d’estils i intencionalitats comunicatives.

c) Utilitzar la lectura en llengua estrangera i altres recursos didàctics (diccionaris, llibres, materials multimèdia, Internet, etc.) per buscar informació, per gaudir dels moments d’oci o com una forma d’enriquiment personal.

Comprensió lectora

a) Llegir de forma comprensiva textos extensos i complexos (correspondència, premsa contemporània, articles i informes professionals, instruccions i textos literaris etc.) sobre una àmplia varietat de temes. L’alumne ha de ser capaç d’identificar-ne les idees més rellevants i adquirir progressivament una comprensió més profunda de la cohesió lèxica i gramatical per entendre l’estructura del text.

b) Comprendre textos o informes especialitzats, encara que no pertanyin al camp d’interès de l’alumnat. Per assolir aquest objectiu freqüentment s’hauran de consultar fonts com ara el diccionari o els mitjans tecnològics.

c) Identificar diferents opinions i punts de vista procedents de textos escrits que presenten un cert nivell de complexitat lingüística.

d) Comprendre instruccions que incloguin detalls i condicions específiques, rellegint el text si és necessari.

e) Utilitzar diferents estratègies de lectura i ser capaç d’inferir significats a partir del context lingüístic o extralingüístic utilitzant, quan calgui, el diccionari com a eina d’aprenentatge.

f) Desenvolupar l’interès per la lectura autònoma de textos i obres en la llengua objecte d’estudi.

g) Llegir de forma expressiva adaptant l’estil de lectura a la naturalesa del text i posant especial atenció en la pronunciació i l’entonació. Al llarg del curs els aprenents han de ser capaços de llegir diferents tipus de text en veu alta amb pronunciació, entonació, ritme i velocitat adequades i haver desenvolupat tècniques d’autocorrecció. Si alguns idiomes ho consideren adient podran valorar la competència per a dur a terme una lectura en veu alta, ja es tracti d’un text poètic, narratiu de distints subgèneres, una carta formal o informal, un guió teatral, etc.

Expressió escrita

a) Descriure fets i experiències, reals o imaginades, expressant clarament la relació entre les idees exposades i adaptant el discurs al tipus de text escollit.

b) Escriure ressenyes en les quals s’expressi clarament i detallada l’opinió personal sobre un llibre, una pel·lícula, una obra de teatre, etc.

c) Saber utilitzar les diferents tipologies textuals per escriure cartes personals i formals, notes, enquestes o informes entre d’altres, que tractin temes variats incloent la descripció de fets i experiències, la diversitat d’opinions i els arguments a favor i en contra sobre diversos temes, utilitzant un lèxic ric i variat i una àmplia gamma d’estructures i formats textuals.

d) Elaborar diversos textos i resums integrant la informació i els arguments obtinguts de diverses fonts.

e) Mostrar interès per desenvolupar la capacitat creativa en la producció de textos escrits.

f) Intercanviar informació, opinió, punts de vista i sentiments sobre fets i experiències en un context informal mitjançant cartes o correu electrònic, utilitzant la llengua amb eficàcia.

g) Mostrar interès per presentar els escrits de forma cuidada, respectant les normes ortogràfiques.

Mantenir un bon domini gramatical, encara que es puguin cometre equivocacions ocasionals o errors no sistemàtics i faltes sintàctiques menors les quals no siguin freqüents i sovint l’aprenent les pugui corregir. En aquest nivell la ortografia i la puntuació han de ser gairebé correctes,

Utilitzar un vocabulari ampli, tant del camp d’especialització de l’aprenent com de temes més generals. Es requereix un alt grau de precisió lèxica encara que es pugui produir alguna confusió o incorrecció en la tria de mots que no arribi a destorbar la comunicació. L’aprenent ha de poder formar paraules mitjançant els mecanismes de derivació i composició.

Destreses de comunicació oral: comprensió auditiva, expressió oral i interacció:

Objectius

a) Escoltar i comprendre un interlocutor o un discurs retransmès que tracta temes de la vida personal, acadèmica, social o professional, sempre que estigui ben estructurat, no hi hagi excessiu soroll de fons i el nivell de llengua no sigui excessivament idiomàtic.

b) Comprendre discursos complexos i extensos si el tema és familiar, detectant no només les idees principals sinó també la majoria de les complementàries.

c) Produir textos amb un bon control gramatical, fluïdesa, precisió i bona pronunciació sobre diferents temes i amb un nivell de formalitat adequat a les circumstàncies.

d) Comunicar-se espontàniament i amb bon control gramatical, fluïdesa i eficàcia sobre una àmplia varietat de temes, exposant clarament les idees i adaptant el discurs a la formalitat del context comunicatiu.

e) Interactuar amb parlants nadius de manera espontània, defensant punts de vista, exposant argumentacions i relatant fets i experiències. L’interlocutor no ha d’experimentar tensió o dificultat produïda per la falta de fluïdesa.

f) Mostrar una actitud de respecte i cooperació pel que fa a les exposicions orals dels companys, superar problemes de desconfiança en les pròpies capacitats, guanyar en confiança i seguretat i acceptar l’error com instrument d’aprenentatge.

g) Comprendre les varietats dialectals més significatives i incrementar progressivament el repertori d’expressions idiomàtiques que es poden comprendre i utilitzar.

h) Durant aquest període d’aprenentatge els alumnes han de fer ús d’una àmplia gamma de recursos didàctics i materials produïts en la llengua objecte d’estudi, integrar l’ús organitzat de recursos com les tecnologies de la informació i la comunicació com a eina d’aprenentatge de la nova llengua, i l’ús habitual i autònom de la lectura o de l’escriptura com a activitat d’oci.

i) Identificar i interioritzar la funció comunicativa de la llengua i els seus elements lingüístics, i seguir aplicant a la nova llengua l’aprenentatge de les estratègies de comunicació adquirides durant l’aprenentatge d’altres llengües conegudes.

Comprensió auditiva

a) Comprendre converses formals i informals entre parlants nadius, encara que la participació costi algun esforç i impliqui l’adaptació del discurs.

b) Comprendre les idees principals i els detalls rellevants de conferències, xerrades i altres formes de presentació acadèmica i professional d’una certa complexitat lingüística.

c) Comprendre el material enregistrat procedent dels mitjans de comunicació que tractin temes familiars o del camp d’especialització de l’alumne, identificant el contingut, els punts de vista i les opinions implícites, l’estat d’ànim i la intenció comunicativa del parlant.

d) Reconèixer els elements fonològics i fonètics, com els sistemes vocàlics i consonàntics, els patrons de ritme, accentuació i entonació de paraules aïllades, frases i textos amb l’objectiu de millorar la producció pròpia.

Expressió oral i interacció

Expressió oral

a) Realitzar descripcions i narracions clares i detallades sobre diversos temes entre els que s’inclouen els relacionats amb el camp d’especialització de l’aprenent, utilitzant un lèxic adient.

b) Exposar i argumentar idees, expressant opinions clares, detallades i ben estructurades sobre una àmplia varietat de temes que incloguin dades rellevants, argumentacions i exemplificacions per il·lustrar un discurs que pot ser preparat o espontani.

c) Realitzar presentacions en públic clares i organitzades sobre una varietat de temes mostrant capacitat per adaptar el discurs de forma espontània per a respondre a les qüestions que plantegi l’audiència.

d) Utilitzar de forma correcta els patrons de ritme, entonació, accentuació i pronunciació dels fonemes vocàlics i consonàntics i processos derivats d’aquests.

Interacció

a) Participar de forma activa en converses en llengua estàndard amb un parlant nadiu mostrant fluïdesa i confiança sobre temes d’interès general com el treball, la família, els amics, les aficions, els temes socioculturals, etc., encara que es produeixin situacions externes a l’intercanvi que podrien pertorbar el discurs.

b) Participar de forma activa en converses formals i si es dóna el cas, en reunions de treball, entenent amb detall les idees que expressa l'interlocutor i sent capaç de presentar i defensar alternatives o propostes, a més de respondre a les qüestions que puguin sorgir en aquestes reunions.

c) Expressar opinions, argumentacions i comentaris en discussions informals manifestant el punt de vista i responent a les qüestions que es puguin plantejar en referència a aquests punts.

d) Mostrar capacitat lingüística per resoldre conflictes, problemes, reclamacions, etc. en els quals el parlant demani responsabilitats i sigui capaç d’argumentar i utilitzar un llenguatge persuasiu per assolir el seu objectiu, establint les concessions que consideri oportunes.

e) Ser capaç de distingir el llenguatge formal i informal segons l'interlocutor i poder ajustar el discurs a aquests aspectes per tal de respectar les convencions socials. Fer servir les normes de cortesia, respecte d’opinions i torns de paraula.

f) Mostrar de forma evident una actitud oberta i favorable, considerant la interacció comunicativa com una font d’enriquiment personal.

g) Respondre a les formulacions de preguntes sobre diversitat de temes personals, socials i professionals de forma adequada als diversos contextos. Aquestes entrevistes es poden produir amb major o menor grau d’estructuració i planificació.

h) Mostrar capacitat de distanciar-se d’un text preparat per seguir algun punt interessant suscitat pels oients.

Continguts

Continguts morfosintàctics

1. L’oració simple

1.1 Tipus d’oració, els elements constitutius i la seva posició.

1.1.1 Oració declarativa

L’estil indirecte amb verbs enunciatius en un registre formal: he denied having anything to do with it.
Formes el·líptiques: Give the letter to the receptionist or the secretary. Whoever.

Come round before dinner, after we’ve eaten or even later. Whenever.

Omissió de constituents:

Omissió del subjecte: Told you so, Looks like rain, Serves you right, etc.
Omissió del verb: Not bad, that wine, Quite nice, that dress, etc.
Auxiliar emfàtic: I do want you to come with me.
Fronting: Here comes the boss, Round the room ran the children, etc.

Cleft sentences: What I admire about Sally is her courage; It’s Jack’s laziness that I can’t stand, etc.

1.1.2 Oració interrogativa

Interrogatives retòriques: Why worry? Who cares? What difference does it make?

Interrogatives parcials: Where from? What with?

Negative echo questions: A: She wasn’t here when Barry fell. B: She wasn’t ?

Omissió del subjecte / V (Aux): Having fun? You finished?

Disjuntives: Are you staying or leaving?

1.1.3 Oració exclamativa: frases col·loquials: Get on with it!

1.1.4 Oració imperativa

Auxiliar emfàtic: Do have a drink!

Amb modal verb: Don’t make so much noise, must you? Make a nice cup of tea, will / would you?

Formes el·líptiques: Everybody outside!

Amb inversió (Fronting): Off you go!; Down you get!

2. L’oració composta

Expressió de relacions lògiques: consolidació i ampliació.

2.1 Oracions de:

Coordinació: amb i sense inversió: not only...(but): Not only did he argue with his wife, he argued with his mother-in-law!; besides, in addition to, moreover, furthermore, on top of that, etc.
Concessió: even so, all the same, despite + gerundi; despite+ the fact that, no matter, etc.
Oposició: on the contrary, as opposed to.
Comparació: the older I get, the more understanding I am of other people’s failings.
Causa i resultat: owing to,on account of, so/such (that), therefore, or else, thus.                                                                                                                          
Expressions amb participi: Hearing the alarm go off, they ran towards the exit; Coming from London, she knows all about city life.
Finalitat: so as to, so that +SN + SV + SN, for someone to, etc.
Condició: suppose, supposing, assuming, provided that, providing that, given that; Should you need any help, don’t hesitate to ask.
Frases condicionals de tipus hipotètiques i mixtes: If I had known this concert was going to be so boring, I wouldn’t be here now; If I wasn’t going away next weekend, I’d be happy to babysit for you; If you were meeting your future in-laws for the first time, would you turn up in those clothes?

2.2 El·lipsis i substitució.

A: My parents want me to settle down and get married.

B: Mine want me to, too.

2.3 Relacions temporals

once; at the time (that);by the time (that); any time (that); on/before/after + - ing; every time (that); having + past part; whenever.

2.4 Frases completives (Vegeu nivell B2.1).

2.5. Oracions de relatiu: The demand for our product has reached the point where we will have to recruit more staff; The economy is entering into a recession, as a result of which we are now facing the prospect of mass redundancies.

3. El sintagma nominal

3.1 Nucli

3.1.1 Substantiu

Verb + particle compounds + adjective collocation: a heavy downpour, a scientific breakthrough, a nervous breakdown, a strict upbringing, etc.

Noun + noun collocation: Tuesday’s meeting; a night shift; a beer bottle

3.1.2 Gènere

3.1.3 Número

Pluralia tantum en – s: the contents of the book; the minutes of the meeting.
Substantius compostos: passers –by.
Singular i plural: data, species, etc.
Formes marcades: phenomena, phenomenon; analysis, analyses.

3.1.4 Cas (Vegeu nivell B2.1)

3.1.5 Pronoms

Cleft sentences amb it: It’s at six o’clock that we’re seeing the dentist, isn’t it?
Recíprocs.
Indefinits: whoever comes in last, please shut the door; whatever Joe says to Pat, he always upsets her; wherever I go, I always meet Jane.
Demostratius.          
Reflexius.
Possessius: emfatitzats per very own.

3.2 Modificació del nucli. (Vegeu nivell B2.1)

Mitjançant:

Els determinants. Consolidació i aprofundiment de nivells anteriors.
Ús i omissió de l’article definit:
amb referències generals i específiques

usos idiomàtics; ús tònic

amb referència anafòrica: The Hughes had two sons and two daughters. The sons emigrated to South Africa and the daughters both died of scarlet fever.

L’article indefinit amb referència específica.
Quantificadors: Colectius, partitius, números ordinals i cardinals, fraccions, percentatges, números decimals.
Prefixos d’ús freqüent: untidiness, illiteracy, etc.
SN: we Spaniards; people our age; etc.
SAdj posposat: the people involved; something more suitable, etc.
SV : the woman being questioned by the police; the person to contact, etc.
SAdv: two steps forwards, three steps back(wards).
SPrep sense modificació: 16 votes against.
Frase completiva: a message saying (that) he would be late.

4. El sintagma adjectiu

4.1 Nucli

4.1.1 Classes

Adjectius formats amb partícules: built-up area; overnight flight; faraway countries; etc.
Casos especials: comfortably off; highly regarded; outspoken; high - pitched
D’ús lexicalitzat (Collocations) Aprofundiment.
Atributiu.
Predicatiu.
4.1.2 Grau

Afixos més comuns: hyperactive; overpaid; underpaid; super-loud;ultramodern; reddish, etc
Gradable and non-gradable: slightly; pretty; quite; rather; hardly; sort of / kind of; absolutely;utterly, etc.
Ús del comparatiu: contrastiu: more good than bad; for better or for worse, etc.
Formes coordinades: the more expensive an item is, the more desirable it becomes.

Ús del superlatiu: Intensificació: the best holiday ever; the best holiday by far, etc.
4.2. Modificació del nucli mitjançant:

Vegeu nivell B2. 1

Frase completiva: sure (that) he’s here now; I’m unsure whether to leave; I’m not sure how to tell him.
Modificació múltiple: My suitcase is five kilos too heavy; This bag is far too big just to put these few things in.

5. El sintagma verbal

5.1 Nucli. Verb.

5.1.1 Classes:

Transitiu / no transitiu.
Ditransitiu.
Aprofundiment i consolidació del nivell B2.1

Verb patterns: Noun + to-infinitive: It might be a good idea to leave the car in the car park: I wish I’d had the chance to travel when I was your age.
Verbs lèxics (phrasal verbs) Consolidació i aprofundiment.

5.1.2 Temps verbals

Aprofundiment i consolidació dels temps verbals estudiats en nivells anteriors.

Expressió del present.
Expressió del passat.
Expressió del futur.
Futur amb construccions alternatives: You are bound to pass the exams; The General Manager is to visit us this afternoon; They are due to appear in court today; We aim to get the report finished this week.

5.1.3 Aspecte:

Duratiu.
Habitual: will( ‘ll) i would (‘d) per expressar tendencies generals i hàbits en present i passat.
Incoatiu.
AIteratiu.
Verbs amb significat dinàmic i d’estat: verbs dels sentits: I could feel the wind in my hair; I was just feeling the material when the assistant accused me of trying to shoplift.
5.1.4 Modalitat: verbs modals. Consolidació i aprofundiment dels nivells anteriors.

Hipòtesi : I should have known better ; He must have been really angry when he found out; That’ll be Fred at the door.
Possibilitat: The cat can’t have opened the fridge by itself!
Suggeriments / consells: You ought to have told someone about the missing money.
Prediccions i suposicions: By now you will have learned a lot of grammar; Genetic engineering won’t be banned this century.
Expressió del desig /penediment : ( If only/I wish (that)) I had more chance to speak English; Pete wasn’t travelling so much; I’d known what I was doing; I hadn’t been wasting my time; we weren’t going to be working so hard; I could come to the picnic; the sun would shine, etc.
Habilitat general i específica: When my sister was a child, she could use all electronic devices without difficulty, but I have never been able to use a computer.
Yesterday I couldn’t get any money from the cash machine, but this morning I was able to make a withdrawal.

Conducta molesta: My colleague will open the window even though it’s freezing outside; My boss would give me extra work to do just before it was time to leave the office.

5.1.5 Veu passiva i activa

Veu passiva. Consolidació i ampliació de nivells anteriors:
He’s been getting told off.

A man is being questioned.

Our guests are always made to feel welcome.

Causatives passives amb auxiliar have (get): She had her boyfriend book the flight for her. / She got her boyfriend to book the flight for her.
Causatives actives / passives: We made her jump / She was made to jump.

6. El sintagma adverbial (Aprofundiment i consolidació del nivell B2.1).

6.1 Nucli. Adverbi i locucions adverbials.

6.1.1 Classes:

Restrictius: just, hardly, briefly, instead, etc.
Actitudinals: surprisingly, personally, frankly, to be honest, admittedly, etc.
Discursius: besides, finally, ultimately, for instance, etc.

6.1.2 Grau

Positiu / relatiu: fairly easily; pretty badly; somewhat better; rather quickly; well enough, etc.
Contrast: most often i mainly

6.2 Modificació del nucli:

Mitjançant:

SN: five miles further down the road..
SAdv: further south; up north.
SPrep: up to Scotland.
However: However fast you go you won’t prove that you are a good driver.
Verb – adverb collocations: play music loudly / laugh out loud; take things easy/ do something easily; travel light / sleep lightly, etc.
Adverb – adjective collocations: fully aware; quite capable; highly embarassed; perfectly normal, etc.

6.3 Posició dels elements del sintagma:

Posició relativa dels elements en cadenes d’adverbis i locucions de manera, lloc i temps.

6.4 Funcions sintàctiques del sintagma adverbial. CC

7. El sintagma preposicional:

7.1 Preposició i locucions preposicionals

7.2 Modificació del nucli. (Vegeu nivell B2.1).

7.3 Posició dels elements del sintagma. (Vegeu nivell B2.1).

7.4 Funcions sintàctiques del sintagma preposicional: Subjecte, Comp. Agent, predicatiu, atribut, CN i CC.

7.5 Preposition dependent adjectives.

7.6 Preposition dependent verbs.

Continguts ortogràfics

1 Ús de l’apòstrof, cometes, punt i coma i els dos punts.

2 Representació gràfica de fonemes i sons.

2.1 Errors comuns: accomodation, conscience, guarantee, medicine, responsibility, quiet, quite, receive, successful, unnecessary, etc.

2.2 Paraules amb grafies similars però significats diferents: altogether / all together; effect / affect; lose / loose; specially / especially; stationary / stationery; principle / principal, etc.

2.3 Homófons: allowed / aloud; hair / hare; bear / bare; fair / fare; weather / whether, etc.

2.4 Homògrafs: We tied the ribbon into a huge bow; The bow of the ship was cracked from top to bottom.

Continguts fonètics i fonològics

Accent de paraules compostes i amb prefixos.
Pràctica i consolidació de la pronunciació de grups consonàntics i fonemes vocàlics que presenten dificultats especials.
Primary and secondary stress: double-stressed words.
Consonant clusters, allophones, syllabic consonants, glottal stops.
Homonyms and homographs.
Les paraules que es redueixen amb més freqüència.
Familiarització amb l'alfabet fonètic anglès (consonants, vocals simples i diftongs).
Paraules de pronunciació anòmala.
Pronunciació correcta de la frase.
Accentuació de la síl·laba nuclear de la frase.
Sentence stress
Elision
Ritme i entonació. Falling i Rising intonation en exclamacions, question tags, reply questions, preguntes, etc.
Entonació i ritme per a expressar agreement, sympathy, lack of sympathy, etc.
Accentuació de paraules a la frase per èmfasi: Prominence.
Principals diferències entre la pronunciació britànica i americana: casos evidents: coming, going to, formes no estàndards que apareixen a cançons, etc.

Continguts semàntics

Els següents continguts temàtics són aplicables a tots els nivells i es tractaran d’acord amb els descriptors de cada nivell:

1. Identificació personal: dades personals necessàries per identificar-se i actuar en els àmbits personal i públic.

2. Habitatge, llar i entorn: l’habitatge En aquest nivell es poden incloure temes sobre la flora i fauna de l’entorn.

3. Activitats de la vida diària a casa i al treball; activitats de temps lliure; les professions.

5. Viatges: transport privat i públic.

6. Relacions humanes i socials.

7. Salut: física i mental.

8. Educació.

9. Compres i activitats comercials.

10. Alimentació i dietes.

11. Béns i serveis: transports, hospitals, etc.

12. Llengua i comunicació.

13. Fenòmens atmosfèrics més comuns, prediccions i cura del medi ambient.

14. Ciència i tecnologia: avanços científics, mitjans tecnològics.

Avaluació

a. Descripció de la prova

La prova consta de les següents parts:

ÀREA DE COMPRENSIÓ

Comprensió oral. En aquesta part, els examinands han de solucionar tasques sobre un mínim de dos textos orals de registres diferents. Les tasques poden ser del tipus marcar si les afirmacions són vertaderes o falses, de resposta múltiple o respondre preguntes de forma senzilla sobre els textos.

Comprensió escrita. Consisteix en un mínim de dos textos o fragments escrits de registres diferents. Les tasques a realitzar poden tractar sobre aspectes gramaticals, lèxics, microhabilitats lectores, etc. Els exercicis poden ser de resposta múltiple, transferència d'informació, ordenació d'informació, relacionar elements, etc.

EXPRESSIÓ ESCRITA

Els examinands han de redactar un text curt a triar entre dos, com ara un missatge electrònic, una nota curta, una postal, etc.; i un text més llarg a triar entre dos de tipologia narrativa, discursiva, descriptiva o informativa depenent del nivell.

CONEIXEMENTS GRAMATICALS I LÈXICS

Els examinands han de demostrar els coneixements sobre vocabulari i estructures bàsiques. Els aspectes gramaticals es poden avaluar en exercicis de producció específics (completar un text amb espais, etc.)

EXPRESSIÓ ORAL

Consisteix en un mínim de dues activitats de contingut i enfocament diferent (exposició sobre un tema i mantindre una conversa amb dos examinadors).

b. Criteris d’avaluació

ÀREA DE COMPRENSIÓ (40 punts)

Comprensió oral. Es donarà un punt per cada resposta correcta. Les respostes incorrectes o no contestades no resten.

Comprensió escrita. Es donarà un punt per cada resposta correcta. Les respostes incorrectes o no contestades no resten.

EXPRESSIÓ ESCRITA (20 punts)

Les tasques d’aquesta prova s’avaluaran d’acord amb els següents criteris:

Adequació. L’ajustament al format requerit; l’adequació al registre en funció del destinatari, propòsit i situació; la rellevància del contingut i el compliment de la tasca.
Cohesió i coherència. L’organització de la informació i de les idees; l’ús de connectors discursius, d’altres mecanismes d’interconnexió i dels signes de puntuació.
Riquesa. La varietat i precisió referent al contingut, estructures i lèxic.
Correcció. L’ús gramatical, sintàctic i lèxic correctes.

CONEIXEMENTS GRAMATICALS I LÈXICS (20 punts)

Es donarà un punt per cada resposta correcta. Les respostes incorrectes o no contestades no resten.

EXPRESSIÓ ORAL (20 punts)

En les dos parts de la prova oral s’avaluarà:

Adequació. Es refereix al compliment de la tasca: si la informació està relacionada amb el tema i la tasca i si segueix les pautes i/o punts que conformen la dita tasca, respectant els temps d’intervenció establits en les instruccions i l’extensió s’ajusta la que es requereix. En la fase d’interacció, el candidat demostra si sap iniciar, mantindre o acabar una conversació o demanar aclariments quan no entén.
Coherència i cohesió. Es refereix a l’organització de la informació i de les idees de manera lògica perquè el discurs siga fàcilment comprensible.
Fluïdesa. Es refereix a la capacitat d’expressar-se amb un ritme prou regular per a no interrompre la comunicació amb vacil•lacions o pauses excessives o massa llargues per al nivell.
Riquesa. Es refereix a la varietat i precisió del vocabulari i les estructures utilitzades en la mesura que la situació comunicativa ho demane i el nivell de competència ho permeta.
Correcció. Es refereix a l’ús correcte gramatical, sintàctic, lèxic i de pronunciació.

Per superar aquesta prova i obtenir el certificat d’APTE, cal obtenir un 50% en cada àrea i un 60% del total de la prova.

Informació proporcionada per: Servei de Llengües i Terminologia