UJI

Nivell B2.1 Upper Intermediate

Última modificació: 25/07/2014 | Font: SLT

Objectius generals de nivell

Aquest nivell suposa utilitzar l’idioma amb desimboltura i eficàcia en situacions habituals i d’altres més específiques que requereixen comprendre, produir i tractar textos orals i escrits conceptualment i lingüísticament complexos que versen sobre temes generals, actuals o propis del camp d’especialització del parlant, en una varietat de llengua estàndard (formal i informal) i amb un repertori lèxic ampli que encara no ha de ser excessivament idiomàtic.

Encara que les àrees temàtiques coincideixen amb les del nivell anterior, el nivell B2 va més enllà del B1 en els aspectes següents:

a) Pel que fa a l’aspecte de les categories funcionals, aquest nivell requereix un increment en l'inventari d’exponents. L’expansió en aquesta àrea funcional serà més evident en l’expressió d’emocions i en la forma de conduir, dirigir o desenvolupar les argumentacions.

b) S’ha de manifestar un increment notable del vocabulari per a expressar les nocions específiques que s’inclouen en les àrees temàtiques. En aquest nivell, el vocabulari segueix ampliant-se, però els interessos i les necessitats dels aprenents es diversifiquen progressivament, la qual cosa dificulta una proposta específica de vocabulari. S’espera un major grau d’autonomia i responsabilitat pel propi aprenentatge, així com un ús més eficaç dels llibres de referència, de qualsevol tipus de tecnologia disponible i de qualsevol font d’informació per a poder utilitzar el vocabulari apropiat que es necessita en cada situació.

c) Un altre aspecte rellevant és el reconeixement d’un marge més ampli de varietats de registre. Els aprenents haurien de distanciar-se progressivament del registre "neutre" i adquirir més experiència en situacions que requereixen un registre més formal o més col·loquial, a més de valorar en quin moment és més apropiat el seu ús. Des del punt de vista fonètic, els aprenents d’aquest nivell han de ser conscients dels patrons de reducció que es produeixen generalment en l’ús informal de les llengües i fer un esforç per adaptar les seves produccions orals als esmentats models.

d) Els aprenents han d’incrementar la seva habilitat d’entendre i utilitzar frases més complexes i la capacitat per a seguir o produir discursos més llargs i estructurats, a través, entre d’altres, de la utilització d’adverbis i pronoms anafòrics o genèrics per a referir-se als elements esmentats amb anterioritat. L’entonació adquireix rellevància a causa de la seva estreta relació amb el significat, i les oracions subordinades ja han de fer-se servir amb freqüència.

e) Ha d'incrementar-se la varietat d’estratègies dirigides a assolir un objectiu específic en les converses, tenint en compte que els aprenents ja han d’enfrontar-se a situacions menys predictibles. Els aprenents haurien de desenvolupar mecanismes de cooperació i esperar el mateix dels seus interlocutors. En aquest nivell, encara podran tenir dificultat per a reaccionar adequadament en front de canvis sobtats, ruptures inesperades o per a intervenir en transaccions que suposen excessiva dificultat. En aquests casos haurien d’utilitzar estratègies de compensació per a ajudar l’interlocutor a interpretar les seves idees. En aquest nivell, la interacció ha de ser menys restringida i la conversa ha de desenvolupar-se de forma més flexible i natural que en el nivell anterior. El fet que la conversa sempre té un objectiu determinat la converteix en alguna cosa més que un simple intercanvi verbal de patrons preestablerts.

f) Es requereix competència sociocultural i sociolingüística. Tots els temes, encara que es refereixen principalment a la vida quotidiana, estan impregnats de valors culturals. En el nivell anterior només es requereix tenir consciència dels aspectes culturals, però, en aquest nivell els aspectes interculturals han d’integrar-se de forma més profunda per a poder respondre amb major flexibilitat a les situacions i tenir més capacitat per a les relacions interpersonals i socials. Són necessàries la sensibilitat, l’obertura a noves experiències, la tolerància i l’acceptació de les diferències.

g) El progrés en les habilitats de lectura ha d’aplicar-se al tractament d’una major varietat de textos. En aquesta etapa s’han de tractar més àmpliament les àrees d’interès personal, les quals es reflecteixen en l’expressió escrita i la comprensió oral, ja siga a través de mitjans electrònics o de forma impresa. A mesura que el vocabulari s’expandeix i l’ús de recursos es fa més eficaç, augmenta la capacitat d’afrontar textos més complexos. També augmenta la capacitat de deduir els significats que es desitja extreure d’un text concret.

h) Per assolir un nivell més elevat en els processos de producció i recepció de la llengua, l’aprenent ha de tractar una amplia gama de textos. S’espera que el discurs siga fluid i l’entonació més natural. S’espera també una capacitat més ràpida en els processos d’interacció. La dificultat per identificar paraules i frases haurà de ser menor, especialment quan s’utilitzen formes reduïdes o l’accent no siga familiar. Ha d’augmentar la capacitat per entendre un discurs en el que es produeixen interferències per diversos motius (soroll o altres tipus de distorsió). Si els aprenents "perden el fil" han de ser capaços de recuperar-lo amb relativa facilitat. No es pretén una producció oral perfecta, això requeriria un excés d’aprenentatge a costa de l’oportunitat d’ampliar les experiències d’intercanvi. L’objectiu a assolir és que l’aprenent s’arrisque a un intercanvi comunicatiu ampli i ric.

S’espera que els aprenents siguen capaços d’utilitzar les estructures de la llengua amb facilitat i fluïdesa . Els aprenents han de ser conscients de dos aspectes destacats: la relació entre la llengua i la cultura que l’emmarca i la importància dels diferents registres. S’ han de saber adaptar la llengua a una àmplia varietat de situacions socials i han de poder expressar opinions i prendre part en intercanvis i discussions de manera que demostren coneixement suficient de les convencions socials i culturals de la llengua objecte d’estudi. Han de ser capaços de fer servir la lectura de diversos tipus de textos (autèntics i de ficció) per tal de poder obtenir àmplia informació sobre seus propis interessos i desenvolupar la capacitat d’expressar-los detalladament. Han de poder produir diversos tipus de textos orals i escrits que demostren coneixement dels registres formal i informal i de les associacions lèxiques més freqüents. Els aprenents han d’utilitzar la llengua de forma creativa i flexible, tenir l’habilitat de respondre apropiadament en front de situacions previstes o imprevistes i produir un discurs clar, adequat i ben estructurat sobre temes generals o de la seva especialitat.

Objectius generals de grau

Aquest nivell suposa utilitzar l’idioma amb desimboltura i eficàcia en situacions habituals i d’altres més específiques que requereixen comprendre, produir i tractar textos orals i escrits conceptualment i lingüísticament complexos que versen sobre temes generals, actuals o propis del camp d’especialització del parlant, en una varietat de llengua estàndard (formal i informal) i amb un repertori lèxic ampli que encara no ha de ser excessivament idiomàtic.

El MCRE defineix aquest nivell destacant tres trets que caracteritzen un nou enfocament.

El primer és la capacitat d’exposar i justificar les opinions pròpies i mantenir-les a través de les explicacions i arguments adients, com ara les raons a favor i en contra de diverses opcions.
El segon tret és la capacitat de participar de forma eficaç, natural i fluida en el discurs oral; comprendre detalladament el que es diu en llengua estàndard, ser capaç d’iniciar el discurs, prendre el torn de paraula i acabar el torn apropiadament; intervenir amb un grau de fluïdesa i espontaneïtat que permeta la interacció amb parlants nadius sense que això supose incomoditat per a qualsevol de les dues part, ajustar-se als canvis de direcció, estil i èmfasi que formen part de les converses.
El tercer és un nou grau de consciència de la llengua: l’aprenent ha de ser conscient de gran part dels errors que comet i ha de ser capaç d’identificar els errors més freqüents i corregir-los, especialment aquells que poden produir malentesos.

Objectius específics de nivell

En el nivell B2, de forma més evident, les capacitats que inclouen totes les destreses, tant oral com escrites es troben íntimament lligades i sembla convenient presentar els descriptors d’aquestes destreses de forma unitària.

Destreses de comunicació escrita: comprensió lectora i expressió escrita:

Objectius

a) Comprendre textos complexos que poden ser extensos, de caràcter general o específic, encara que el domini del vocabulari no sigui absolut, utilitzant fonts de referència i manifestant aquesta comprensió mitjançant la producció de tasques específiques.

b) Escriure textos clars i detallats amb certa complexitat sobre diversos temes que poden referir-se als camps d’especialització dels aprenents; manejar informació i arguments procedents de diverses fonts i utilitzar diversitat d’estils i intencionalitats comunicatives.

c) Utilitzar la lectura en llengua estrangera i altres recursos didàctics (diccionaris, llibres, materials multimèdia, Internet, etc.) per buscar informació, per gaudir dels moments d’oci o com una forma d’enriquiment personal.

Comprensió lectora

a) Llegir de forma comprensiva textos extensos i complexos (correspondència, premsa contemporània, articles i informes professionals, instruccions i textos literaris etc.) sobre una àmplia varietat de temes. L’alumne ha de ser capaç d’identificar-ne les idees més rellevants i adquirir progressivament una comprensió més profunda de la cohesió lèxica i gramatical per entendre l’estructura del text.

b) Comprendre textos o informes especialitzats, encara que no pertanyin al camp d’interès de l’alumnat. Per assolir aquest objectiu freqüentment s’hauran de consultar fonts com ara el diccionari o els mitjans tecnològics.

c) Identificar diferents opinions i punts de vista procedents de textos escrits que presenten un cert nivell de complexitat lingüística.

d) Comprendre instruccions que incloguin detalls i condicions específiques, rellegint el text si és necessari.

e) Utilitzar diferents estratègies de lectura i ser capaç d’inferir significats a partir del context lingüístic o extralingüístic utilitzant, quan calgui, el diccionari com a eina d’aprenentatge.

f) Desenvolupar l’interès per la lectura autònoma de textos i obres en la llengua objecte d’estudi.

g) Llegir de forma expressiva adaptant l’estil de lectura a la naturalesa del text i posant especial atenció en la pronunciació i l’entonació. Al llarg del curs els aprenents han de ser capaços de llegir diferents tipus de text en veu alta amb pronunciació, entonació, ritme i velocitat adequades i haver desenvolupat tècniques d’autocorrecció. Si alguns idiomes ho consideren adient podran valorar la competència per a dur a terme una lectura en veu alta, ja es tracti d’un text poètic, narratiu de distints subgèneres, una carta formal o informal, un guió teatral, etc.

Expressió escrita

a) Descriure fets i experiències, reals o imaginades, expressant clarament la relació entre les idees exposades i adaptant el discurs al tipus de text escollit.

b) Escriure ressenyes en les quals s’expressi clarament i detallada l’opinió personal sobre un llibre, una pel·lícula, una obra de teatre, etc.

c) Saber utilitzar les diferents tipologies textuals per escriure cartes personals i formals, notes, enquestes o informes entre d’altres, que tractin temes variats incloent la descripció de fets i experiències, la diversitat d’opinions i els arguments a favor i en contra sobre diversos temes, utilitzant un lèxic ric i variat i una àmplia gamma d’estructures i formats textuals.

d)   Elaborar diversos textos i resums integrant la informació i els arguments obtinguts de diverses fonts.

e) Mostrar interès per desenvolupar la capacitat creativa en la producció de textos escrits.

f) Intercanviar informació, opinió, punts de vista i sentiments sobre fets i experiències en un context informal mitjançant cartes o correu electrònic, utilitzant la llengua amb eficàcia.

g) Mostrar interès per presentar els escrits de forma cuidada, respectant les normes ortogràfiques.

Mantenir un bon domini gramatical, encara que es puguin cometre equivocacions ocasionals o errors no sistemàtics i faltes sintàctiques menors les quals no siguin freqüents i sovint l’aprenent les pugui corregir. En aquest nivell la ortografia i la puntuació han de ser gairebé correctes,

Utilitzar un vocabulari ampli, tant del camp d’especialització de l’aprenent com de temes més generals. Es requereix un alt grau de precisió lèxica encara que es pugui produir alguna confusió o incorrecció en la tria de mots que no arribi a destorbar la comunicació. L’aprenent ha de poder formar paraules mitjançant els mecanismes de derivació i composició.

Destreses de comunicació oral: comprensió auditiva, expressió oral i interacció:

Objectius

a) Escoltar i comprendre un interlocutor o un discurs retransmès que tracta temes de la vida personal, acadèmica, social o professional, sempre que estigui ben estructurat, no hi hagi excessiu soroll de fons i el nivell de llengua no sigui excessivament idiomàtic.

b) Comprendre discursos complexos i extensos si el tema és familiar, detectant no només les idees principals sinó també la majoria de les complementàries.

c) Produir textos amb un bon control gramatical, fluïdesa, precisió i bona pronunciació sobre diferents temes i amb un nivell de formalitat adequat a les circumstàncies.

d) Comunicar-se espontàniament i amb bon control gramatical, fluïdesa i eficàcia sobre una àmplia varietat de temes, exposant clarament les idees i adaptant el discurs a la formalitat del context comunicatiu.

e) Interactuar amb parlants nadius de manera espontània, defensant punts de vista, exposant argumentacions i relatant fets i experiències. L’interlocutor no ha d’experimentar tensió o dificultat produïda per la falta de fluïdesa.

f) Mostrar una actitud de respecte i cooperació pel que fa a les exposicions orals dels companys, superar problemes de desconfiança en les pròpies capacitats, guanyar en confiança i seguretat i acceptar l’error com instrument d’aprenentatge.

g) Comprendre les varietats dialectals més significatives i incrementar progressivament el repertori d’expressions idiomàtiques que es poden comprendre i utilitzar.

h) Durant aquest període d’aprenentatge els alumnes han de fer ús d’una àmplia gamma de recursos didàctics i materials produïts en la llengua objecte d’estudi, integrar l’ús organitzat de recursos com les tecnologies de la informació i la comunicació com a eina d’aprenentatge de la nova llengua, i l’ús habitual i autònom de la lectura o de l’escriptura com a activitat d’oci.

i) Identificar i interioritzar la funció comunicativa de la llengua i els seus elements lingüístics, i seguir aplicant a la nova llengua l’aprenentatge de les estratègies de comunicació adquirides durant l’aprenentatge d’altres llengües conegudes.

Comprensió auditiva

a) Comprendre converses formals i informals entre parlants nadius, encara que la participació costi algun esforç i impliqui l’adaptació del discurs.

b) Comprendre les idees principals i els detalls rellevants de conferències, xerrades i altres formes de presentació acadèmica i professional d’una certa complexitat lingüística.

c) Comprendre el material enregistrat procedent dels mitjans de comunicació que tractin temes familiars o del camp d’especialització de l’alumne, identificant el contingut, els punts de vista i les opinions implícites, l’estat d’ànim i la intenció comunicativa del parlant.

d) Reconèixer els elements fonològics i fonètics, com els sistemes vocàlics i consonàntics, els patrons de ritme, accentuació i entonació de paraules aïllades, frases i textos amb l’objectiu de millorar la producció pròpia.

Expressió oral i interacció

Expressió oral

a) Realitzar descripcions i narracions clares i detallades sobre diversos temes entre els que s’inclouen els relacionats amb el camp d’especialització de l’aprenent, utilitzant un lèxic adient.

b) Exposar i argumentar idees, expressant opinions clares, detallades i ben estructurades sobre una àmplia varietat de temes que incloguin dades rellevants, argumentacions i exemplificacions per il·lustrar un discurs que pot ser preparat o espontani.

c) Realitzar presentacions en públic clares i organitzades sobre una varietat de temes mostrant capacitat per adaptar el discurs de forma espontània per a respondre a les qüestions que plantegi l’audiència.

d) Utilitzar de forma correcta els patrons de ritme, entonació, accentuació i pronunciació dels fonemes vocàlics i consonàntics i processos derivats d’aquests.

Interacció

a) Participar de forma activa en converses en llengua estàndard amb un parlant nadiu mostrant fluïdesa i confiança sobre temes d’interès general com el treball, la família, els amics, les aficions, els temes socioculturals, etc., encara que es produeixin situacions externes a l’intercanvi que podrien pertorbar el discurs.

b) Participar de forma activa en converses formals i si es dóna el cas, en reunions de treball, entenent amb detall les idees que expressa l'interlocutor i sent capaç de presentar i defensar alternatives o propostes, a més de respondre a les qüestions que puguin sorgir en aquestes reunions.

c) Expressar opinions, argumentacions i comentaris en discussions informals manifestant el punt de vista i responent a les qüestions que es puguin plantejar en referència a aquests punts.

d) Mostrar capacitat lingüística per resoldre conflictes, problemes, reclamacions, etc. en els quals el parlant demani responsabilitats i sigui capaç d’argumentar i utilitzar un llenguatge persuasiu per assolir el seu objectiu, establint les concessions que consideri oportunes.

e) Ser capaç de distingir el llenguatge formal i informal segons l'interlocutor i poder ajustar el discurs a aquests aspectes per tal de respectar les convencions socials. Fer servir les normes de cortesia, respecte d’opinions i torns de paraula.

f) Mostrar de forma evident una actitud oberta i favorable, considerant la interacció comunicativa com una font d’enriquiment personal.

g) Respondre a les formulacions de preguntes sobre diversitat de temes personals, socials i professionals de forma adequada als diversos contextos. Aquestes entrevistes es poden produir amb major o menor grau d’estructuració i planificació.

h) Mostrar capacitat de distanciar-se d’un text preparat per seguir algun punt interessant suscitat pels oients.

Continguts

Continguts morfosintàctics

1. l’oració simple

1.1 Tipus d’oració, els elements constitutius i la seva posició.

1.1.1 Oració declarativa

Respostes curtes: A: I can’t swim. B: Neither can my brother.
L’estil indirecte amb verbs enunciatius en un registre formal: he denied that he had been anywhere near the scene of the crime; he congratulated her on her success in the examination. (Vegeu sintagma verbal).

1.1.2 Oració interrogativa

Interrogatives parcials:

Echo questions A: I’m going to Greece on holiday. B: Are you? That’s brilliant!

Preguntes indirectes: Do you have any idea where the station is?

Volició: Will you buy a bottle of milk on your way home?

Amb “question tag”: Make a sandwich, would you?

1.1.3 Oració exclamativa

Vegeu nivell B1.2

1.1.4 Oració imperativa

Reforç pronominal: Don’t you ever say that again! Somebody answer the phone!

Auxiliar emfàtic: Do have a drink!

2. l’oració composta. Consolidació i ampliació dels nivells anteriors.

Expressió de relacions lògiques:

2.1. Oracions de:

Coordinació: furthermore, on top of that, etc.
Concessió: having said that, even though; despite+ gerundi; despite the fact that etc,.
Oposició:  whereas, nevertheless .
Comparació: frases fetes: the bigger the better; sooner or later, etc..
Causa i resultat: consequently, for that reason, due to, as a result of, so (that), so +ADJ/ADV + that + SV He spoke so quickly that I could hardly understand a word.
Finalitat: so as to, so that +SN + SV + SN.
Condició: (Ambinversió): Had I known ... ; in case, as long as, supposing, unless.
Frases condicionals de tipus hipotètic: Imagine you were meeting someone for the first time, how would you introduce yourself?

2.2 El·lipsis i substitució: She asked me to buy it so I did; He behaved as expected.He didn’t enjoy the film and neither did I.

2.3. Relacions temporals.

2.4 Frases completives en funció de Subj, Atrib, OD, CPred, OI i CC.: He left a message saying( that) he would be late.

2.5 Oracions subordinades substantives:

Amb what, who, how: It’s interesting how people respond to affection.
Amb – ever: Whoever comes, tell them I’m in a meeting.

3. El sintagma nominal. Consolidació i ampliació dels nivells anteriors.

3.1 Nucli

3.1.1 Substantiu. Comptables, incomptables, concrets, abstractes.

3.1.2 Gènere

Neutralització: spokesperon, chairperson, etc.

3.1.3 Número

Noms propis: the Smiths.
Reclassificació: Spanish wines; French cheeses.
Grau: diminutiu i augmentatiu: telly; doggie; supermodel; megastar, etc.

3.1.4 Cas

Grup genitiu: The Secretary of State’s office.
Doble genitiu: Some friends of Jack’s.
Genitiu locatiu: I’m celebrating my birthday at Susan and James’.

3.1.5 Pronoms

Non-gender specific use: A good teacher (or good teachers) will help their students to pass their exams.
Ús genèric de: we/you/they/one. Of course, you, the Spanish, enjoy better weather. One does one’s best, etc.
Usos especials: I’ll do anything you tell me; Would you like something to eat?
Ús de it amb referència no específica: We’ve made it! How’s it going?
Recíprocs.
Indefinits.
Demostratius: Ús anafòric i catafòric: These are the most difficult cases; The most difficult cases are these.      
Reflexius: ús emfàtic i semi-emfàtic: Do it yourself!; He did it for himself.
Possessius: emfatitzats per own.
Relatius.

3.2 Modificació del nucli

Mitjançant:

Els determinants:
Ús i omissió de l’article definit amb referències generals i específiques.
Usos idiomàtics: to look someone in the eye.
Classes: The tiger is threatened with extinction.
rups nacionals: The French generally eat better than the English.
Ús tònic: The Son Vida hotel is THE place to stay.
L’article indefinit amb referència específica: A Charlotte Jones wants to speak to you.
Substitució de a/an amb per: They earned 10 pounds a week; they worked eight hours per day.
Quantificadors:
Col·lectius: a pack of cards; partitius: a lump of sugar; números ordinals i cardenals: twice that number; thirty something; fraccions: half a kilo; a pound and a half; percentatges: seventy five percent; números decimals: one point nine .
Determinants: None of the students have passed; every other day;the whole of the class; loads of money; a small quantity of cash; far too much stuff, I’ve got too few friends, etc.
L’aposició frontal: A delightful Roman city, Chester is one of my favourite places to spend a day..
Sintagma nominal: a window seat, a milk bottle, etc.
Sintagma verbal:
Amb “causative have/get”: I’m going to get my hair cut at the new salon.
Sintagma adjectival:
Posposat: I’d like something better.
Amb “such”: Such men are dangerous; such a strong wind.
Sintagma adverbial: the journey home, three steps back.
Sintagma preposicional: Food for thought, a lack of consideration.
Non-defining relative clause: the package, which was lost on route, finally arrived yesterday.

4. El sintagma adjectiu. Consolidació i ampliació dels nivells anteriors.

4.1 Nucli

4.1.1 Classes

D’ús lexicalitzat (Collocations): the common cold; considerable skill, etc 
Atributiu.
Predicatiu.
Adjectius compostos: level-headed, down- to -earth, open-minded, etc.

4.1.2 Grau

Afixos més comuns: unadventurous, incapable, irresistible, impatient, illegible, disobedient, regardless, hellish, tearful, etc.
Amb so: The risk of fire is not so high.
Gradable and non-gradable: quite rather/ slightly / much/ less/more expensive than....
Ús del comparatiu:
Formes reduplicades i correlatives: the more the better; the sooner the better, etc.
Ús del superlatiu.

4.2 Modificació del nucli mitjançant:

Sintagma verbal: He was  happy taking long walks in the countryside.
Sintagma nominal: Sue was wearing a navy blue sweater.
Sintagma adjectiu: My sister has an enormous flashy diamond ring.
Sintagma adverbial: This box is twice as heavy as the other one.
Sintagma preposicional: The children were covered in mud.
Adjectiu + to – infinitive: It’s difficult to know with Sarah; The poor man is unlikely to last long.
Adjectiu + for + object: It’s important for young people to have qualifications; It was easy for us to hitch a ride from a lorry.
Funcions sintactiques:

Ordre usual dels adjectius en la frase: quality + size+ shape+colour+ material: I’ve bought a (beautiful) ( big) (L-shaped) brown( leather) sofa.

5. El sintagma verbal. Consolidació i ampliació dels nivells anteriors.

5.1 Nucli. Verb.

5.1.1 Classes:

Transitiu / no transitiu.
Ditransitiu.   
Verb patterns:
aim/learn/refuse etc. + to – infinitive: We aim to please; I managed to beat him at tennis.
choose/expect/prefer, etc.+ (object) + to – infinitive: He chose (us) to go with him ; she wants (me) to go to the meeting.
let/teach/remind, etc. + object + to – infinitive: My parents never let me play in the street; my tutor taught me how to make good lecture notes.
adore/imagine/ keep, etc. + -ing: I have never imagined travelling to a place like this; Keep talking while I hide the evidence!
Remember / forget: I remember going there as a child: Remember to post the letters, etc.
Try + to – infinitive. Try + -ing. Try using this; I tried to do it, but I couldn’t.
Reporting verbs:
beg/advise/encourage, etc. + hearer + to-infinitive: We begged them to give us our bags back; She advised me to get a good lawyer.
persuade / promise / reassure, etc + hearer + that clause: They reassured us that the problem would soon be solved; we promised them that we would be on time.
agree/offer/refuse, etc +to – infinitive: She refused to pay the bill; they offered to give us a lift.
admit / agree/mention, etc + that clause:She mentioned that she was buying a house; we agreed that it was foolish to continue.
admit/ deny/ suggest, etc. + -ing: They admitted stealing the painting; they denied having anything to do with the incident.
Verbs léxics (phrasal verbs):
Verbs intransitius: verb + particle: slow down, show off, go off, etc.

Verbs transitius:

verb + object + particle / verb + particle + object: bring children up / bring up children; turn a job down / turn down a job, etc.

verb + particle + object: come across someone; get over something, etc.

verb + particle + particle + object: cut down on something; do away with something/someone; put up with someone / something, etc.         

5.1.2 Temps verbals

Aprofundiment i consolidació dels temps verbals estudiats en nivells anteriors.

Expressió del present: present perfect progressive..
Expressió del passat.
Expressió del futur:  future perfect progressive.

5.1.3 Aspecte:

Duratiu: Perífrasis verbals: future perfect progressive. By the end of the year we will have been working on this project for six months.
Habitual: will / would for present and past habits; present continuous for annoying habits. As soon as she gets up every morning, my mother’ll put on the kettle. She’s always opening the window even though it’s freezing outside!
Incoatiu (Vegeu B1.2)
Iteratiu. (Vegeu B1.2)
Verbs amb significat dinàmic i d’estat: I think that Caracas is in Venzuela; I’m thinking of moving abroad.

5.1.4 Modalitat: verbs modals:

Hipòtesi en passat: can’t / could (not) /must/ may / might have done something
Suggeriments / consells: ought (not) to; might
Volició: will; would: If you’ll wash the dishes, I’ll put them away.
I wish / If only+ past simple and past perfect.

5.1.5 Veu passiva i activa

Veu passiva:
Passives amb subjecte redundant (dummy subject): It is said that… It is believed that…
Causatives passives amb auxiliar have (get): You should have the roof repaired.
Causatives actives: I made him do it.
OD com a subjecte passiu. Many films have been produced in Spain this year. Clearly, this film was directed by Almodóvar.

6. El sintagma adverbial

6.1 Nucli. Adverbi i locucions adverbials.

6.1.1 Classes:

Freqüència: seldom; infrequently.
Temps: at the time, back then.
Emfatitzadors: actually, really, indeed, simply, , certainly, rather, etc.

6.2 Modificació del nucli:

Mitjançant:

Adverbi en grau comparatiu d’igualtat / desigualtat: Things didn’t turn out as badly as we expected.

6.3 Posició dels elements del sintagma: ordre de les locucions adverbials.

6.4 Funcions sintàctiques del sintagma adverbial.: CC.

7. El sintagma preposicional:

7.1 Preposició i locucions preposicionals

Formes complexes:
De lloc: well above, down below, underneath, throughout, etc.
De temps: up to, prior to, throughout, etc.

7.2 Modificació del nucli

Mitjançant:

SN : a few minutes before midday.
SAdj: deeply in love; far behind the others.
SPrep: from behind the table.
SV: after writing his name.
Coordinació de nuclis: Make sure you drink plenty of water before, during and after meals.

7.3 Posició dels elements del sintagma

Desplaçament de la preposició (en frases interrogatives, oracions de relatiu, etc.) : I’ve no idea where we are going to; that is the man I told you about..

7.4. Funcions sintàctiques del sintagma preposicional: Subjecte, Comp. Agent, predicatiu, atribut, CN i CC.

7.5. Preposition dependent adjectives: optimistic about, fond of, useless at, etc.

7.6. Preposition dependent verbs: apologise for, congratulate someone on, blame someone for, etc.

Continguts ortogràfics

1. Ampliació dels usos dels signes ortogràfics i de puntuació

2. Abreviatures: P.S. ; p.t.o; a.s.a.p; etc.

2.1 Abreviatures que es fan servir en missatges SMS i en els “chats”: C u l8r; WOT R U TRYING 2 SAY; I LUV U, etc.

3. Representació gràfica de fonemes i sons

3.1 Relació entre el so i la representació gràfica

3.1.1 Producció correcta: island, language, people.

1.2 La –e final muda: not / note; hop / hope; cut / cute, etc.

1.3 h- inicial: eels / heels; hearing/earring, etc.

1.4 Diagrafs vocàlics: “oa/o/ow”: boat; clothes; bowl; “or / aw/ a”: corn; strawberry; balls: “o / au”: lorry; sausage, etc.

1.5 Afixació: spit / spitting; whip / whipped; fit / fitter; cute / cutest; thin / thinnest, etc.

4. Grafemes amb nombroses correspondències fonèmiques

4.1 Correspondències inusuals en noms propis i mots estrangeres.

4.2 Homòfons i homògrafs

4.3 Diferencies entre la varietat estàndard britànica i americana: realize / realise; colour / color; theatre / theater, centre / center, etc.

Continguts fonètics i fonològics

Aquest apartat no pretén ser exhaustiu ja que s’entén que quan sorgeixen dificultats en aquests continguts es tractaran de manera individualitzada.

Accent de paraules compostes i amb prefixos.
Canvi d'accent segons funció gramatical d'una paraula: contrast, import, etc.
Pràctica i consolidació de la pronunciació de grups consonàntics i fonemes vocàlics que presenten dificultats especials.
Grafemes muts i grafemes amb pronunciacions diverses: gh, ough, ow, etc.
Paraules de pronunciació anòmala.
Pronunciació correcta de la frase.
Accentuació de la síl·laba nuclear de la frase.
Ritme i entonació. Thought group.
Variacions rítmiques.
Accentuació de paraules a la frase per èmfasi.

Continguts semàntics

Els següents continguts temàtics són aplicables a tots els nivells i es tractaran d’acord amb els descriptors de cada nivell:

1. Identificació personal: dades personals necessàries per identificar-se i actuar en els àmbits personal i públic.

2. Habitatge, llar i entorn: l’habitatge En aquest nivell es poden incloure temes sobre la flora i fauna de l’entorn.

3. Activitats de la vida diària a casa i al treball; activitats de temps lliure; les professions.

5. Viatges: transport privat i públic.

6. Relacions humanes i socials.

7. Salut: física i mental.

8. Educació.

9. Compres i activitats comercials.

10. Alimentació i dietes.

11. Béns i serveis: transports, hospitals, etc.

12. Llengua i comunicació.

13. Fenòmens atmosfèrics més comuns, prediccions i cura del medi ambient.

14. Ciència i tecnologia: avanços científics, mitjans tecnològics.

Avaluació

a. Descripció de la prova

La prova consta de les següents parts:

ÀREA DE COMPRENSIÓ

Comprensió oral. En aquesta part, els examinands han de solucionar tasques sobre un mínim de dos textos orals de registres diferents. Les tasques poden ser del tipus marcar si les afirmacions són vertaderes o falses, de resposta múltiple o respondre preguntes de forma senzilla sobre els textos.

Comprensió escrita. Consisteix en un mínim de dos textos o fragments escrits de registres diferents. Les tasques a realitzar poden tractar sobre aspectes gramaticals, lèxics, microhabilitats lectores, etc. Els exercicis poden ser de resposta múltiple, transferència d'informació, ordenació d'informació, relacionar elements, etc.

EXPRESSIÓ ESCRITA

Els examinands han de redactar un text curt a triar entre dos, com ara un missatge electrònic, una nota curta, una postal, etc.; i un text més llarg a triar entre dos de tipologia narrativa, discursiva, descriptiva o informativa depenent del nivell.

CONEIXEMENTS GRAMATICALS I LÈXICS

Els examinands han de demostrar els coneixements sobre vocabulari i estructures bàsiques. Els aspectes gramaticals es poden avaluar en exercicis de producció específics (completar un text amb espais, etc.)

EXPRESSIÓ ORAL

Consisteix en un mínim de dues activitats de contingut i enfocament diferent (exposició sobre un tema i mantindre una conversa amb dos examinadors).

b. Criteris d’avaluació

ÀREA DE COMPRENSIÓ (40 punts)

Comprensió oral. Es donarà un punt per cada resposta correcta. Les respostes incorrectes o no contestades no resten.

Comprensió escrita. Es donarà un punt per cada resposta correcta. Les respostes incorrectes o no contestades no resten.

EXPRESSIÓ ESCRITA (20 punts)

Les tasques d’aquesta prova s’avaluaran d’acord amb els següents criteris:

Adequació. L’ajustament al format requerit; l’adequació al registre en funció del destinatari, propòsit i situació; la rellevància del contingut i el compliment de la tasca.
Cohesió i coherència. L’organització de la informació i de les idees; l’ús de connectors discursius, d’altres mecanismes d’interconnexió i dels signes de puntuació.
Riquesa. La varietat i precisió referent al contingut, estructures i lèxic.
Correcció. L’ús gramatical, sintàctic i lèxic correctes.

CONEIXEMENTS GRAMATICALS I LÈXICS (20 punts)

Es donarà un punt per cada resposta correcta. Les respostes incorrectes o no contestades no resten.

EXPRESSIÓ ORAL (20 punts)

En les dos parts de la prova oral s’avaluarà:

Adequació. Es refereix al compliment de la tasca: si la informació està relacionada amb el tema i la tasca i si segueix les pautes i/o punts que conformen la dita tasca, respectant els temps d’intervenció establits en les instruccions i l’extensió s’ajusta la que es requereix. En la fase d’interacció, el candidat demostra si sap iniciar, mantindre o acabar una conversació o demanar aclariments quan no entén.
Coherència i cohesió. Es refereix a l’organització de la informació i de les idees de manera lògica perquè el discurs siga fàcilment comprensible.
Fluïdesa. Es refereix a la capacitat d’expressar-se amb un ritme prou regular per a no interrompre la comunicació amb vacil•lacions o pauses excessives o massa llargues per al nivell.
Riquesa. Es refereix a la varietat i precisió del vocabulari i les estructures utilitzades en la mesura que la situació comunicativa ho demane i el nivell de competència ho permeta.
Correcció. Es refereix a l’ús correcte gramatical, sintàctic, lèxic i de pronunciació.

Per superar aquesta prova i obtenir el certificat d’APTE, cal obtenir un 50% en cada àrea i un 60% del total de la prova.

Informació proporcionada per: Servei de Llengües i Terminologia