UJI

Nivell B1.2 Intermediate

Última modificació: 25/07/2014 | Font: SLT

Objectius generals de nivell

1. Objectius generals

a) Comprendre la informació general, les idees principals i els detalls més rellevants en textos orals estructurats amb claredat, produïts en llengua estàndard i articulats a velocitat pausada emperò natural. Aquests textos poden ser transmesos directament o per mitjans tècnics, sempre que les condicions acústiques siguen adequades i es puga tornar a escoltar el que s’ha dit.

b) Fer-se comprendre i mantenir la interacció encara que resulten evidents els errors, l’accent estranger i les pauses, vacil·lacions i interrupcions, per planejar el discurs o corregir errors. En aquest nivell és necessari un esforç de cooperació per part dels interlocutors.

c) Comprendre el sentit general, la informació essencial, les idees principals i els detalls més rellevants que es troben en textos escrits clars i ben organitzats, produïts en llengua estàndard i sobre temes generals, temes actuals o d’altres menys rutinaris relacionats amb les àrees d’especialitat dels aprenents.

d) Escriure textos senzills i cohesionats sobre temes generals i quotidians, o d’altres menys rutinaris d’interès personal en els quals es demana o transmet informació; es narren històries; es descriuen experiències, esdeveniments (reals o imaginats), sentiments, desitjos, aspiracions i intencions o s’expressen opinions de manera senzilla.

e) Desenvolupar el procés de reflexió sobre els elements morfosintàctics, lèxics i fonètics del nou idioma.

f) Consolidar gradualment l’actitud oberta i positiva que s’ha de mantenir davant una realitat plurilingüe i pluricultural que fomente la tolerància i el respecte mutu i que facilite la mobilitat i la cooperació internacionals.

g) Ampliar els coneixements sobre les singularitats pròpies de la societat i la cultura de la llengua estudiada amb la finalitat de continuar desenvolupant la competència comunicativa i la consciència intercultural.

h) Ampliar les estratègies de treball personal i desenvolupar l’aprenentatge autònom, utilitzant tots els recursos a l’abast que permeten l’aprenentatge al llarg de la vida. Mostrar habilitat per analitzar les pròpies necessitats comunicatives, desenvolupar el control del propi procés d’aprenentatge de la llengua per tal de millorar les tasques plantejades i assolir els objectius establerts.

i) Ampliar les estratègies de comunicació que faciliten la comprensió, expressió, interacció i mediació.

j) Ampliar el repertori lèxic i adquirir un vocabulari suficient per expressar-se sobre temes relatius a la vida quotidiana, com ara la família, el temps lliure, els sentiments i d’altres temes inclosos en el present nivell, encara que es necessite l’ajuda de pauses, reformulacions i repeticions. L’aprenent ha de mostrar un bon domini del vocabulari elemental, però pot cometre errors quan expressa pensaments més complexos i aborda temes i situacions poc habituals.

k) Mantenir un domini gramatical prou correcte perquè s’entenga el discurs. S’han de corregir les confusions de temps verbals o d ‘expressions que poden donar lloc a un malentès, sempre que algú indique que hi ha un problema.

l) Utilitzar la puntuació i l’ortografia de forma prou correcta, encara que es poden cometre errors sistemàtics referits a algun aspecte concret.

m) Utilitzar un nombre limitat de mecanismes de cohesió per enllaçar enunciats i crear un discurs clar i coherent, encara que l’aprenent d’aquest nivell faça servir freqüentment frases d’estructura simple.

n) Utilitzar el context, lingüístic i no lingüístic, com mitjà per incrementar la comprensió.

o) Identificar la funció i tipologia dels textos i documents de treball, tant orals com escrits (procedència, emissor, finalitat, etc.).

p) Adquirir gradualment la capacitat de percepció dels estats d’ànim de les persones que parlen.

q) Utilitzar eficaçment diccionaris, llibres i altres materials de consulta.

r) Identificar les característiques de la   llengua objecte d’aprenentatge   per contrast i comparació amb la llengua materna o altres llengües, quan siga necessari.

s) Apreciar el valor de la llengua estrangera com mitjà de comunicació amb persones que pertanyen a una cultura diferent i com element afavoridor de les relacions socials i interpersonals, a més de desenvolupar actituds de respecte cap a altres llengües i els seus parlants.

Al finalitzar aquest nivell encara cal esperar errors morfosintàctics, així com la utilització de pauses, reformulacions i repeticions, sobretot quan es parla de forma poc controlada. La pronunciació ha de ser intel·ligible encara que es produïsquen errors d’accentuació i entonació S’espera també que l’aprenent utilitze les estratègies adients per evitar que es trenque la comunicació.

2. Objectius per destreses

L’aprenent ha de ser capaç de prendre part de manera senzilla però suficient en una varietat de situacions comunicatives habituals o quotidianes sobre temes que li són coneguts o d’interès general, sempre que puga comptar amb l’ajuda de l’interlocutor, puga tornar a llegir els textos, puga utilitzar les reformulacions o demanar repetició en les produccions orals i quan les condicions de comunicació siguen apropiades.

El lèxic i les estructures s’hauran d’adequar a un tema determinat i a una situació comunicativa concreta.

Els aprenents hauran de ser capaços de reconèixer les diferències bàsiques d’ús entre el codi oral i l’escrit i entre els registres formal i informal i mostrar un coneixement suficient dels usos i convencions socials de la llengua.

2.1 Comprensió lectora

L’aprenent ha de ser capaç de comprendre els punts principals, la idea general i els detalls més rellevants en textos escrits clars, ben estructurats i en llengua estàndard que versen sobre temes generals o de la seva àrea d’interès.

L’aprenent haurà de ser capaç de comprendre informacions, descripcions, i articles breus sobre temes quotidians i d’interès general. Segons el tipus de lectura i en la mesura que l’estructura del text ho permeta (quantitat d’informació, manera d’organitzar aquesta informació, riquesa lingüística del text, etc.) l’aprenent estarà en condicions d’extreure tant la informació general com l’especifica.

Els textos que l’aprenent haurà de comprendre en aquest nivell inclouen:

Manuals o extractes de manuals de manuals, fulletons o fulls d’instruccions senzilles i clarament estructurades sobre el funcionament i ús d’aparells o dispositius, o procediments o disposicions a seguir per a desenvolupar una activitat (p.ex. matricular-se en un curs de llengua a l’estranger).
Textos informatius d’àrees de la vida quotidiana, tals com menús, horaris, anuncis públics o publicitaris, prospectes, etc., independentment del tipus de suport en què es presenten (electrònic o imprès).
Correspondència personal, comercial o professional d’exposició senzilla i clarament estructurada, independentment del tipus de suport en què es presente (carta, fax o correu electrònic).
Versions originals senzilles o adaptades d’obres literàries i de ficció, en llengua estàndard i sobre temes coneguts, que poden contenir referències culturals i alguns usos idiomàtics.
Notícies, articles no especialitzats i textos de seccions d’interès general que es troben en diaris i revistes de caràcter no específic.
Informes, programacions, memòries, plans, etc., relacionats amb l’àmbit laboral, redactats en llengua estàndard, clarament estructurats, el contingut dels quals no siga excessivament tècnic.

2.2 Comprensió auditiva

L’aprenent ha de ser capaç de comprendre la idea general i extreure’n informació sobre els punts principals i els detalls més rellevants en textos orals produïts en llengua estàndard, a velocitat pausada però natural, sempre que aquests textos versen sobre temes quotidians o d’interès general i es refereixen als àmbits públic, privat, professional i educatiu. Els accents dels parlants han de ser fàcilment comprensibles i l’ús dels registres no ha de comportar excessiva dificultat.

En certes condicions els aprenents han de ser capaços de captar els matisos d’aquesta informació, quan la velocitat és normal, la pronunciació clara, o quan es donen altres condicions favorables com ara la repetició del que s’ha dit o la ajuda que suposa l’ús del llenguatge no verbal.

Els textos que els aprenents han de comprendre en aquest nivell inclouen:

Instruccions, missatges i anuncis públics o publicitaris enregistrats, els quals poden comptar amb el suport d’imatges, sempre que les condicions d’audició siguen bones.
Converses de caràcter informal sobre temes quotidians i coneguts o inclosos en les àrees d’interès dels aprenents, independentment del canal utilitzat.
Extractes de programes de ràdio, televisió o Internet; pel·lícules i enregistraments en àudio o vídeo, sempre que els temes siguen familiars o d’interès general, es produïsquen en llengua estàndard i a ritme pausat i clar, però natural.
Monòlegs o xerrades sobre temes no especialitzats o d’interès personal o professional per a l’aprenent, sempre que es produïsquen en llengua estàndard, a velocitat pausada i clarament articulats.

2.3 Expressió oral i interacció

L’expressió oral inclou la producció oral per poder descriure, narrar o fer presentacions; la interacció o capacitat d’interactuar i el desenvolupament del discurs oral per tal de poder començar, mantenir i acabar una conversa.

L’aprenent ha de ser capaç d’expressar-se oralment, tant unidireccionalment com en situacions d’interacció, en situacions comunicatives quotidianes en l’àmbit privat, públic, professional o acadèmic, utilitzant amb correcció suficient i de manera adient els recursos bàsics de cohesió i coherència del discurs parlat, un vocabulari suficient i adequat, les convencions sociolingüístiques bàsiques d’intercanvi verbal, i una pronunciació i un ritme que facen suficientment comprensible el seu missatge.

Els aprenents han de ser capaços de:

Participar en converses de caràcter informal sobre temes generals o quotidians en les quals es narren, de forma senzilla, però suficientment adequada, experiències, fets, anècdotes, esdeveniments (reals o imaginaris), es descriuen persones, objectes i situacions i s’expressen idees, opinions, sentiments, desitjos, expectatives i plans.
Dur a terme de forma raonablement eficaç transaccions comercials habituals (en comerços, bancs, hotels, etc.) i gestions o operacions senzilles en organismes privats o públics de diversa índole.
Prendre part en entrevistes de l’àmbit laboral o acadèmic i participar amb eficàcia suficient en reunions, debats i discussions sobre qüestions pràctiques, no especialitzades o de l’àrea d’interès del candidats.
Fer anuncis públics, transmetre missatges i instruccions breus suficientment acurades sobre assumptes familiars i quotidians.

2.4 Expressió escrita

L’aprenent ha de ser capaç de produir diversos tipus textos sobre temes quotidians, com ara descripcions, narracions, exposicions i ressenyes. S’ha d’utilitzar un vocabulari suficient i adequat, i fer servir els recursos bàsics de cohesió i coherència textual, tot respectant les convencions ortogràfiques i de puntuació fonamentals.

L’aprenent ha de ser capaç d’escriure notes i comunicacions personals, omplir els impresos més habituals, descriure tant persones i objectes com llocs i situacions, relatar fets i esdeveniments presents, passats i futurs, expressar opinions, hipòtesis, actituds i sentiments de manera senzilla sobre temes quotidians i d’interès general i organitzar les idees i la informació de manera coherent i comprensible.

Els textos que l’aprenent haurà de ser capaç de produir inclouen:

Correspondència personal sobre temes coneguts que descriguen o expressen experiències, idees, sentiments, fets i esdeveniments, de forma senzilla i coherent.
Correspondència formal bàsica, fonamentalment destinada a sol·licitar i/o proporcionar informació i documentació en els àmbits públic, professional i acadèmic.
Formularis, impresos i qüestionaris amb informació personal i professional o acadèmica.
Notes, missatges, anuncis, currículums, informes, memòries i ressenyes i articles breus, d’estructura i contingut senzills.
Una àmplia varietat de textos de curta extensió, com ara històries, descripcions narracions i ressenyes.

Objectius generals de grau

EL MECR defineix el nivell B1.2 de la següent manera:

El nivell B1.2 presenta les dues mateixes característiques principals del B1.1, però s’hi afegeixen un nombre de descriptors que se centren en els intercanvis de quantitat d’informació, per exemple: prendre nota de missatges que deixa algú que sol·licita informació i explica un problema; proporcionar la informació concreta que requereix una entrevista o consulta (per exemple, descriure símptomes a un metge), tot i que es fa amb poca precisió; explicar el motiu d’un problema; resumir i donar l’opinió sobre una història curta, un article, una conferència, una entrevista o un documental, i respondre qüestions que exigeixen informació més detallada; portar a terme una entrevista preparada; preguntar alguna cosa sobre un tema i confirmar informació, encara que de manera ocasional ha de demanar que es repeteixi el que s’ha dit si la resposta de l’altra persona és ràpida o llarga; descriure de quina manera s’ha de fer alguna cosa i proporcionar instruccions detallades; intercanviar amb certa confiança informació acumulada sobre fets, rutines familiars i problemes que no són específicament quotidians.

1. Habilitats lingüístiques

1.1 Comprensió lectora

a) Comprendre rètols, cartells, prospectes, fulletons i manuals amb instruccions, indicacions i informació específica sobre el funcionament i utilització de productes o serveis.

b) Comprendre notes personals i missatges que contenen detalls sobre qualsevol activitat relacionada amb l’entorn de les persones aprenents.

c) Comprendre correspondència personal en la qual es transmeten emocions, es ressalta la importància personal de fets i experiències, es comenten notícies i es donen punts de vista.

d) Comprendre la correspondència comercial, professional i acadèmica més usual relacionada amb els interessos de l’aprenent, com ara informes i memoràndums, entre d’altres.

e) Comprendre els punts significatius en textos periodístics com ara els articles senzills o les notícies d’actualitat, o d’altres sobre temes professionals que s’integren en el camp d’especialització dels aprenents.

f) Comprendre els detalls rellevants dels missatges inclosos en textos adreçats a l’aprenent.

g) Comprendre lectures adients al nivell, tot seguint el desenvolupament argumental i mantenint viu l’interès pel text.

1.2 Expressió escrita

a) Escriure textos reals o imaginaris sobre temes quotidians o del entorn de l’aprenent que mostren la capacitat d’organitzar la informació, d’enllaçar amb coherència i correcció les idees i exposar-les amb la precisió suficient encara que les estructures i el lèxic emprats no estiguen del tot consolidats.

b) Escriure notes personals, missatges, instruccions i anuncis que continguen detalls sobre activitats, productes i serveis quotidians, els quals siguen comprensibles per al receptor, encara que continguen errors.

c) Escriure correspondència personal on es transmeten emocions, es comenten i ressalten fets o experiències, es comuniquen notícies, i s’expressen opinions personals de manera senzilla.

d) Escriure correspondència formal breu i senzilla de tipus comercial o professional relativa als interessos dels aprenents, els quals han de produir informació al voltant de temes inclosos en el llistat de continguts temàtics.

e) Escriure ressenyes i informes senzills on es destaquen aspectes significatius i s’inclouen els detalls rellevants establerts per la tasca que s’ha de dur a terme.

f) Mostrar un domini suficient del vocabulari i de les estructures per poder produir la una àmplia varietat de textos que s’utilitzen en situacions de la vida quotidiana, encara que es donen interferències i es facen servir reformulacions o solucions alternatives quan no es coneix una expressió o una paraula i els errors siguen encara evidents.

1.3 Comprensió auditiva

a) Comprendre amb detall anuncis i missatges orals expressats amb llengua estàndard, els quals continguen instruccions, indicacions o altres tipus d’informació, com ara la relacionada amb els àmbits propers als interessos dels aprenents.

b) Comprendre converses que no siguen lingüística ni proposicionalment complexes sobre aspectes quotidians, les quals es produeixen entre dos interlocutors i en presència de la persona aprenent.

c) Comprendre, en relació directa amb un interlocutor que parla pausadament, informació relativa a situacions personals, fets esdeveniments i necessitats de la vida quotidiana.

d) Comprendre, en comunicacions telefòniques, enunciats relatius a necessitats materials i relacions socials de la vida quotidiana, expressant sentiments, sensacions físiques i opinions personals formulades de manera senzilla.

e) Comprendre, encara que siga amb esforç, les idees generals de converses o discussions sobre temes habituals entre un nombre de interlocutors reduït, que tinguen lloc en presencia de l’aprenent, a condició que el discurs s’articule amb claredat i s’utilitze la llengua estàndard.

f) Comprendre i interpretar el contingut general i la informació rellevant de xerrades presentacions i debats no gaire complexos, sempre que la presentació estiga ben estructurada, l’articulació siga clara i l’exposició es produïsca en llengua estàndard.

g) Comprendre el contingut de negociacions i gestions comercials de la vida diària.

h) Comprendre la informació continguda en documents enregistrats en llengua estàndard referits a temes habituals o a l’entorn de la persona aprenent.

i) Comprendre la informació essencial de programes de ràdio, televisió o d’ altres mitjans, sobre temes quotidians, emesos i expressats amb claredat i en llengua estàndard. En poden ser exemples les entrevistes, els reportatges i els programes informatius sobre temes no especialitzats.

j) Comprendre, en termes generals, pel·lícules o extractes de pel·lícules en les quals el llenguatge siga clar i senzill i tant la imatge com l’acció ajuden a comprendre l’argument.

k) Seguir instruccions detallades relacionades amb formes d’orientar-se en un entorn geogràfic, processos senzills (elaboració de productes) o funcionament d’aparells tècnics habituals.

1.4 Expressió oral i interacció

Fer presentacions i comunicats breus, preparats amb antelació, sobre temes de l’entorn de la persona aprenent, els quals siguen clars i ben estructurats. L’aprenent ha de poder contestar de forma simple a les preguntes dels oients.

a) Participar amb eficàcia en una entrevista. Quan no hi haja un guió o qüestionari prèviament elaborat, l’aprenent haurà de ser capaç de reaccionar adequadament, per tal que no es trenque la comunicació. Els participants han de mostrar capacitat de cooperació.

b) Produir enunciats relatius a necessitats de la vida quotidiana, fets, esdeveniments, estats físics, sensacions, sentiments, relacions socials, experiències personals actituds, opinions pròpies, i acord i desacord. En aquest nivell encara són bastant freqüents les pauses, reformulacions i repeticions.

c) Prendre part activa en converses no gaire complexes amb un nombre reduït d’interlocutors, en les quals es narra o descriu algun fet; s’exposen idees i arguments; es defensen punts de vista; es formulen hipòtesis, s’expressa acord o desacord, es comparen i contrasten alternatives i s’aporten conclusions o es fan plans, encara que es produïsquen errors, pauses i vacil·lacions en seqüències d’una certa extensió.

d) Fer front a situacions que poden tenir lloc en comerços, oficines de correus o entitats bancàries, entre d’altres. En poden ser exemples retornar una compra defectuosa, formular una queixa o fer una reclamació.

e) Prendre part de manera eficaç en transaccions i gestions que requereixen un cert nivell de formalitat; s’ha d’exposar el que es vol dir amb prou claredat, mostrant la capacitat de negociar els aspectes corresponents. En poden ser exemples organitzar un viatge o canviar moneda, entre d’altres.

f) Intervenir amb certa eficàcia en discussions i debats sobre temes generals, o relacionats amb els interessos dels aprenents.

g) Narrar històries, fer resums de documentals o trames de llibres adients al nivell, donar-ne l’opinió personal, explicar el contingut general i alguns detalls rellevants. Els aprenents han de ser capaços de respondre a preguntes complementàries senzilles que requereixen aclariment de detalls.

h) Explicar com s’ha de fer alguna cosa mitjançant unes instruccions clares i coherents.

i) Produir, amb cert detall, descripcions sobre temes o objectes familiars.

j) Continuar desenvolupant la capacitat d’actuar i reaccionar de manera adequada davant el que han dit i fet altres persones.

Continguts

Continguts morfosintàctics

1. L’oració simple

1.1 Tipus d’oració, els elements constitutius i la seva posició.

1.1.1 Oració declarativa

L’oració declarativa afirmativa emfàtica: I did tell you.
Estil indirecte.
1.1.2 Oració interrogativa

Subject and object questions:

Who saw the accident? Did you see the accident?

Interrogatives parcials:

Echo questions. I saw Steve yesterday. Did you?

Formes el·líptiques: What for? Are you working or not?

1.1.3 Oració exclamativa

Amb estructura declarativa: That’s right! She’s so generous!

Amb estructura interrogativa: Isn’t it awful! How dare you!

1.1.4 Oració imperativa

Volició:Open the window, will you?

2. L’oració composta

Expressió de relacions lògiques: consolidació i ampliació.

2.1 Oracions de:

Coordinació: besides, in addition to, too/ as well.
Concessió: even though; ; in spite of + gerundi, in spite of + N; despite + gerundi; despite + N.
Oposició: only; except; On the other hand; However .
Comparació: the same + SN + as/that + SN + SV, (not) as/so + ADJ/ADV + as + SN (+ SV).
Causa i resultat: as , as a result of, so (that), so +ADJ/ADV + that + SV.
Finalitat: so that + SN + SV + SN.
Condició: in case, provided (that), as long as.
2.2 Relacions temporals

since; until; as; once; as soon as; at the time (that); on/before/after + - ing; every time (that).

2.3 Estil indirecte

Reporting orders / requests: The doctor told / me to stay in bed / us not to drink the water. The policeman asked them / to report the theft / sign a statement.
Reporting questions
He’d like to know if he can buy a ticket to London.
amb sèrie “wh-“: Do you know where she lives?

3. El sintagma nominal

3.1 Nucli

3.1.1 Substantiu

Noms que només existeixen en plural: scissors, clothes, tights, etc. o que són incontables: information, luggage, news, etc.
3.1.2 Gènere

Diferenciació:
Indicadors lèxics: male nurse, female student.
Afixació: bridegroom, widower.

3.1.3 Cas

Grup genitiu: The Secretary of State’s office.
Genitiu locatiu: We’re having dinner at Deborah’s.

3.1.2 Pronoms

Usos especials: I’ll eat anything; Have you lost something?
Ús referencial /no referencial de it: We’ve made it! How’s it going?
Recíprocs: each other; one another.

Indefinits: none (at all); each; either; neither; more; most; few; little.

Demostratius: Referència anterior i posterior
Reflexius: ús emfàtic.
Possessius. ús emfàtic.
Relatius:

Defining ; non – defining.
Ús obligat i opcional.

3.2 Modificació del nucli

Mitjançant:

Els determinants:

Ús i omissió de l’article definit amb referències generals i específiques.
L’article indefinit amb referència específica: A Mrs Smiley has phoned for you.
Quantificadors:

Col·lectius: a pack of cards; partitius: a lump of sugar; fraccions: half a kilo; percentatges: seventy five percent; números decimals: one point nine.
Pre-determinants: All the students have passed. The students have all passed.
Frases de relatiu:

whose + SN + SV : The man whose car I borrowed charged me for petrol.
Defining /non-defining relative clause: I do not buy magazines which are not interesting; I do not buy magazines, which are not interesting.

4. El sintagma adjectiu

4.1 Nucli

4.1.1 Classes

D’ús lexicalitzat (Collocations): the simple truth, a close friend, etc.
Atributiu: daily, weekly, main
Predicatiu: alive, all right, ill, well.
4.1.2 Grau

Formes d’expressar la gradació.

Afixos més comuns: happier / unhappier
Adjectius graduables i no-graduables: very/extremely cold; absolutely horrible.
Amb such and so: He is such a strange man; The risk of fire is not so high.
Ús del comparatiu: formes coordinades.
Ús del superlatiu:
Post-modificació amb enough. It’s not good enough.
4.2. Modificació del nucli mitjançant els sintagmes nominals, adjectius, adverbials, etc.

He was busy doing his homework

She had a flashy new car

5. El sintagma verbal

5.1 Nucli. Verb.

5.1.1 Classes:

V + SN + SN: She gave a note to Sean.

V + SN + SN: She gave Sean a note.

Verbs que regeixen infinitiu i/o – ing amb canvi de significat.
He stopped to smoke/ He stopped smoking.
Verbs lèxics (phrasal verbs): Amb dues partícules: get on with, put up with, etc.
5.1.2 Temps verbals. Aprofundiment i consolidació.

Expressió del present.
Expressió del passat.
Expressió del futur: future progressive; future perfect.
5.1.3 Aspecte:

Duratiu: will + be + - ing; present perfect progressive.
We will be working all day Monday / It has been raining non-stop all week.
Habitual: used to and would (Hàbits en passat).
Iteratiu: (keep on + - ing).

5.1.4 Modalitat: verbs modals:

Deducció: can/cannot / could (not) /must.   It can’t be Jane, it must be Susan.
Suggeriments / consells: ought (not) to.
Oferiments: shall
Voluntat: will; would
Hàbits en passat: would; used to
Preferència: I’d rather
Desig: I wish (that) + V past simple / V past perfect + (SN) / (SAdv)
5.1.5 Veu passiva i activa

Veu passiva:
Estructures:

going to be done/ will be done/ had been done.

5.2 Modificació del nucli.

Mitjançant:

Frases completives: It is likely (that) it will rain; I’m not sure how to do it; He left a message saying( that) he would be late.
Amb “wh-” com complement: This is not what I ordered; I know what you mean; I don’t know how to do it.
SN + to + INF: I want John to help me.
5.3. Funcions sintàctiques del sintagma: vegeu nivell B1.1.

6. El sintagma adverbial

6.1 Nucli. Locucions adverbials.

6.1.1 Classes:

6.1.1.1 Adverbis: (Vegeu nivell B1.1)

6.2 Modificació del nucli:

Mitjançant:

Adverbi en grau comparatiu d’igualtat / desigualtat: Susan did as well as Jane in the exam.

6.3 Posició dels elements del sintagma: ordre de les locucions adverbials (modo, lloc,temps).

7. El sintagma preposicional:

7.1 Preposició i locucions preposicionals.

Classes: (Vegeu nivell B1.1)

7.2. Modificació del nucli.

Mitjançant:

Sintagma adjectiu. (Vegeu nivell B1.1)
Sintagma preposicional. (Vegeu nivell B1.1)

7.3 Posició dels elements del sintagma

7.4 Preposition dependent adjectives and verbs: keen on, angry at, aware of; consist of, worry about, etc.

Continguts ortogràfics

1. Representació gràfica de fonemes i sons

1.1 Relació entre el so i la representació gràfica: thin, that, Thames, cart, celery, musician.

1.1.2. Dígrafs vocàlics: “av/aw, “ie”, “ei/ey”, “ui”: cause, law, obey, bruise

2. Grafemes amb nombroses correspondències fonèmiques: “ea” /ei/, /e/. /i:/:great, head, meat.

2.1. Introducció al concepte de homòfons i homògrafs.

2.2. Principals diferències entre la varietat estàndard britànica i americana.

Continguts fonètics i fonològics

1. Sons i fonemes vocàlics i les seves combinacions.

1.1 Vocals: qualitat breu i llarga:Conscienciació i producció dels exemples més usuals: match/badge.

1.1.1 Parells mínims: been/bin; cup/cap; full/fool.

1.1.2 Producció de diftongs, schwa, triftongs: tyre, diary, society.

2. Sons i fonemes consonàntics i les seves combinacions.

2.1 Agrupacions de consonants: Consonant clusters: tempt, texts, scratch. Producció correcta.

3. Accent i atonicitat /paradigmes tonals en el sintagma i l’oració

3.1 Discurs encadenat:

Reducció de pronoms: tell (h)im, tell (t)hem.
Formes reduïdes: + shwa. Consolidació.
Inserció de /j/ /w/ entre vocals: Blue w ink, toy j aeroplane.

3.2 Accent i ritme

Consolidació de les formes dèbils.
Canvi d’accent i reducció vocàlica: academy, academic; photograph,photography,
Paraules compostes:(nombre + nombre / Adjectiu + nombre): screwdriver,
Prominència: Asserció emfàtica o negació: I’m really enjoying this; I’m definitely not doing that!

3.3 Entonació

Wh- questions, open- choice questions, tag questions, echo question

Continguts semàntics

Els següents continguts temàtics són aplicables a tots els nivells i es tractaran d’acord amb els descriptors de cada nivell:

1. Identificació personal: dades personals necessàries per identificar-se i actuar en els àmbits personal i públic.

2. Habitatge, llar i entorn: l’habitatge En aquest nivell es poden incloure temes sobre la flora i fauna de l’entorn.

3. Activitats de la vida diària a casa i al treball; activitats de temps lliure; les professions.

5. Viatges: transport privat i públic.

6. Relacions humanes i socials.

7. Salut: física i mental.

8. Educació.

9. Compres i activitats comercials.

10. Alimentació i dietes.

11. Béns i serveis: transports, hospitals, etc.

12. Llengua i comunicació.

13. Fenòmens atmosfèrics més comuns, prediccions i cura del medi ambient.

14. Ciència i tecnologia: avanços científics, mitjans tecnològics.

Avaluació

a. Descripció de la prova

La prova consta de les següents parts:

ÀREA DE COMPRENSIÓ

Comprensió oral. En aquesta part, els examinands han de solucionar tasques sobre un mínim de dos textos orals de registres diferents. Les tasques poden ser del tipus marcar si les afirmacions són vertaderes o falses, de resposta múltiple o respondre preguntes de forma senzilla sobre els textos.

Comprensió escrita. Consisteix en un mínim de dos textos o fragments escrits de registres diferents. Les tasques a realitzar poden tractar sobre aspectes gramaticals, lèxics, microhabilitats lectores, etc. Els exercicis poden ser de resposta múltiple, transferència d'informació, ordenació d'informació, relacionar elements, etc.

EXPRESSIÓ ESCRITA

Els examinands han de redactar un text curt a triar entre dos, com ara un missatge electrònic, una nota curta, una postal, etc.; i un text més llarg a triar entre dos de tipologia narrativa, discursiva, descriptiva o informativa depenent del nivell.

CONEIXEMENTS GRAMATICALS I LÈXICS

Els examinands han de demostrar els coneixements sobre vocabulari i estructures bàsiques. Els aspectes gramaticals es poden avaluar en exercicis de producció específics (completar un text amb espais, etc.)

EXPRESSIÓ ORAL

Consisteix en un mínim de dues activitats de contingut i enfocament diferent (exposició sobre un tema i mantindre una conversa amb dos examinadors).

b. Criteris d’avaluació

ÀREA DE COMPRENSIÓ (40 punts)

Comprensió oral. Es donarà un punt per cada resposta correcta. Les respostes incorrectes o no contestades no resten.

Comprensió escrita. Es donarà un punt per cada resposta correcta. Les respostes incorrectes o no contestades no resten.

EXPRESSIÓ ESCRITA (20 punts)

Les tasques d’aquesta prova s’avaluaran d’acord amb els següents criteris:

Adequació. L’ajustament al format requerit; l’adequació al registre en funció del destinatari, propòsit i situació; la rellevància del contingut i el compliment de la tasca.
Cohesió i coherència. L’organització de la informació i de les idees; l’ús de connectors discursius, d’altres mecanismes d’interconnexió i dels signes de puntuació.
Riquesa. La varietat i precisió referent al contingut, estructures i lèxic.
Correcció. L’ús gramatical, sintàctic i lèxic correctes.

CONEIXEMENTS GRAMATICALS I LÈXICS (20 punts)

Es donarà un punt per cada resposta correcta. Les respostes incorrectes o no contestades no resten.

EXPRESSIÓ ORAL (20 punts)

En les dos parts de la prova oral s’avaluarà:

Adequació. Es refereix al compliment de la tasca: si la informació està relacionada amb el tema i la tasca i si segueix les pautes i/o punts que conformen la dita tasca, respectant els temps d’intervenció establits en les instruccions i l’extensió s’ajusta la que es requereix. En la fase d’interacció, el candidat demostra si sap iniciar, mantindre o acabar una conversació o demanar aclariments quan no entén.
Coherència i cohesió. Es refereix a l’organització de la informació i de les idees de manera lògica perquè el discurs siga fàcilment comprensible.
Fluïdesa. Es refereix a la capacitat d’expressar-se amb un ritme prou regular per a no interrompre la comunicació amb vacil•lacions o pauses excessives o massa llargues per al nivell.
Riquesa. Es refereix a la varietat i precisió del vocabulari i les estructures utilitzades en la mesura que la situació comunicativa ho demane i el nivell de competència ho permeta.
Correcció. Es refereix a l’ús correcte gramatical, sintàctic, lèxic i de pronunciació.

Per superar aquesta prova i obtenir el certificat d’APTE, cal obtenir un 50% en cada àrea i un 60% del total de la prova.

Informació proporcionada per: Servei de Llengües i Terminologia