UJI

GRATIARUM - Dret medieval en la Corona d’Aragó


grupo

Coordinació:
card Vicent García Edo

Dep. de Dret Privat

Nombre de doctors: 3

Pàgina web

Durant els segles XIII i XIV els estats peninsulars de la Corona d’Aragó es van configurar d’una manera prou perfecta des d’una perspectiva jurídica i institucional. Això va ser possible, en gran part, gràcies a la consolidació de la Cancelleria Reial, que va adquirir una gran importància a partir del regnat de Jaume I (1208-1276). El «dret privilegiat» que emanava de dita institució, actuant en nom del rei, es manifestava per mitjà de documents solts destinats a atendre assumptes puntuals, o a través de textos legislatius extensos, els més importants dels quals foren els Furs de València de 1238-71 i els Furs d’Aragó de 1247-76. Però ni els uns ni els altres, ni tampoc les Constitucions de Catalunya, un poc més tardanes, es poden separar de l’enorme quantitat de documents singulars, promulgats pels reis d’Aragó en formes molt diverses, com ara els mandats, les donacions, o els privilegis de tota mena, que aclarien, completaven o complementaven lleis anteriors de caràcter general o particular. La major part d’eixa documentació ha arribat als nostres dies, i constitueix la base del treball que venim realitzant des de fa molts anys. En l’actualitat estem seguint diverses línies de treball: els estudis i edicions cronològiques dels Furs de València i Aragó durant tot el regnat de Jaume I, la reconstrucció del llibre de privilegis de Morella (1232-1396), el diplomatari de fires i mercats (segles XII-XIV) de tota la Corona d’Aragó, o l’estudi de mig miler de documents inèdits de Jaume I.