Personal investigador del grup de Polímers i Materials Avançats de la Universitat Jaume I de Castelló ha desenvolupat un mètode in vitro per predir i / o pronosticar la capacitat d'induir regeneració de teixits ossis i tous per part d'un biomaterial.
El procediment que es pretén patentar es basa en la comprovació de l'existència de diferents tipus de clústers de proteïnes relacionades amb l'activitat de regeneració òssia i de teixit tou adherides de forma diferencial a la superfície del biomaterial, a partir de la posada en contacte del sèrum del pacient amb aquest.
Des del punt de vista del pacient, en l'actualitat no existeix cap test de capacitat de regeneració personalitzat i desenvolupat per a pacients que van a rebre un implant o pròtesi.
Des del punt de vista del productor d'implants, qualsevol canvi o millora efectuada en aquests dispositius mèdics, tal com l'aplicació d'un tractament superficial, o el desenvolupament de noves composicions del biomaterial emprat en la seua fabricació, implica un costós i complicat procés d'avaluació de la biocompatiblitat del nou producte: almenys es necessiten 4 anys per a realitzar l'experimentació in vitro, in vivo i preclínica.
Addicionalment, està comprovada la poca correlació existent entre l'experimentació in vitro i in vivo.
Gràcies a aquest mètode, es pot aconseguir el marcatge CE i iniciar un assaig clínic per determinar prèviament l'efectivitat dels implants o pròtesis desenvolupats. Així, en un nou implant dental, s'intentaria determinar la seua capacitat d'osteointegració en comparació amb una referència. I, en el desenvolupament d'un pilar transepitelial, s'intentaria determinar la capacitat de segellat del teixit tou al voltant en comparació amb una referència. Per tant, aquesta nova tecnologia permetria una reducció en els temps necessaris a l'hora de desenvolupar nous productes.
Addicionalment, aquest mètode in vitro possibilitaria realitzar -prèviament a una intervenció- un test de capacitat de regeneració personalitzat i desenvolupat per a pacients que van a rebre un implant o pròtesi. D'aquesta manera, es disminuirien riscos per al pacient, es reduirien temps i s'estalviarien costos.
La invenció també comprèn un kit per dur a terme aquest mètode.