Conclusions

15/07/2014 | Càtedra INCREA
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

Conclusions del curs d'estiu El govern de les universitats

Durant els dies 9, 10 i 11 de juliol a Benicàssim, més de 130 assistents pertanyents a més 30 universitats i a 10 organismes i institucions diferents han debatut sobre el govern de les universitats en tres sessions.

El primer dia, la sessió s'ha dedicat a plantejar l'estat del govern de les universitats des d'una perspectiva europea, així com de les grans qüestions obertes en el sistema universitari espanyol, per a posteriorment analitzar les reformes dutes a terme en els últims anys. Aquest diagnòstic ens ha permès centrar les necessitats de canvi.

En el segon dia, representants dels dos principals partits polítics ens han traslladat els seus punts de vista sobre com hauria d'afrontar-se la reforma en el govern de les universitats. Aquest dia s'ha completat amb una revisió de les bones pràctiques del govern universitari a tot el món.

L'últim dia, el debat s'ha tancat amb la perspectiva social a través de la intervenció d'agents socials i ocupadors relacionats amb el món universitari i la intervenció del President de la *CRUE sobre el camí cap al canvi.

Del debat al llarg de les sessions del curs, s'han pogut arreplegar algunes idees i propostes àmpliament acceptades que poden contribuir al desenvolupament d'una agenda de possibles canvis en el govern de les universitats. Aquests punts s'han inclòs a continuació a manera de conclusions del curs:

En primer lloc cal reconèixer que les universitats són institucions complexes la missió de les quals ha anat adaptant-se a cada moment a les demandes de la societat. Per tant, no cal esperar solucions màgiques que permeten resoldre de forma senzilla la problemàtica del govern universitari per a tot tipus d'institucions universitàries.

En el cas específic del sistema universitari espanyol, existeix un ampli consens sobre la necessitat de reformar el marc actual que regeix el sistema de govern universitari. Les raons en què es recolza aquesta demanda de reforma són molt variades, però, en tot cas, existeix la convicció general que el marc actual no serveix per a satisfer les necessitats de la universitat del futur.

Qualsevol que siga el nou model de *gobernanza, ha de recolzar-se en la importància de l'educació superior i en la confiança mútua entre les diferents administracions amb competències en l'àmbit universitari, la societat i les pròpies universitats. Aquest nou model ha de considerar l'àmplia correlació que existeix entre la qualitat dels sistemes universitaris i els recursos disponibles.
A més el nou model de govern ha de reforçar l'autonomia universitària, el model de finançament, la transparència en la gestió i l'exigència en la rendició de comptes de les universitats, ja que els sistemes de govern basats en aquests principis s'han mostrat més eficients.

Existeix també un ampli consens sobre la necessitat de desenvolupar un nou marc regulatori més flexible, que permeta d'una banda, una certa diversitat de models de govern entre universitats, i per una altra, que permeta a cada universitat una adaptació progressiva al nou model en funció de les particularitats de cada institució universitària.

En relació amb els models de govern de més èxit en el món, que poden adaptar-se al context universitari espanyol, existeix també un ampli consens a proposar un sistema dual, basat en un òrgan més executiu (board) i reduït, de no més de 30 membres i un òrgan més participatiu, orientat al debat de les polítiques i línies estratègiques (senate), més ampli, de fins a diversos centenars de membres. En tot cas, siga el que siga la composició concreta d'aquests òrgans, han d'estar constituïts per una majoria de representants de l'acadèmia.

En tots dos òrgans s'inclouran persones externes a la universitat, en un nombre significatiu, major en proporció al board que al senate. En tot cas, especialment  al board, que pel seu caràcter executiu es reunirà amb més freqüència, els membres externs a la universitat hauran de seleccionar-se de manera que s'assegure el seu compromís i dedicació i disposen d'un perfil professional adequat al compliment de les seues funcions.

Finalment, es proposa mantenir un espai de reflexió obert i permanent amb la participació de la comunitat universitària, els seus responsables, la representació de la societat civil i les administracions públiques per a debatre sobre les qüestions essencials de la universitat com la debatuda en aquest curs.

Benicàssim, 11 de juliol de 2014

Llistat d'assistents