► Recursos d'avaluació de la qualitat de les publicacions científiques:
A. Dimensions a nivell d'aportació
⇨ Mètriques de citació: nombre de cites (cites rebudes per part d'autor i autores influents, cites rebudes en publicacions influents, cites rebudes en seccions influents (metodologia, discussió) i cites rebudes l'últim/primer any) que una publicació ha rebut en treballs científics de diversa naturalesa, a través de bases de dades bibliogràfiques que tinguen la major cobertura possible i siguen, preferentment, de caràcter no comercial.
o Per conèixer quantes cites ha rebut un treball publicat o un autor es poden consultar les següents bases de dades i eines:
o Cites normalitzades: percentatge de citacions respecte a la mitjana mundial, o altres referències (geogràfiques o disciplinares)
o Percentil: posició de l'aportació (decil, tercil, quartil) en el llistat corresponent, indicant la grandària del llistat i/o el prestigi de la font que genera el llistat.
⇨ Mètriques d'ús i lectura: se centren en el volum de descàrregues, visualitzacions o visites que ha registrat una aportació en infraestructures digitals acadèmiques, repositoris científics o plataformes editorials
o Nombre de visualitzacions i descàrregues en Plataformes editorials de publicació en accés obert
o Nombre de visualitzacions i descàrregues en la pàgina web de la revista o editorial: consultar la pàgina web de la revista
o Nombre de visualitzacions i descàrregues en repositoris
o Nombre de visualitzacions i descàrregues en Scopus
o Inclusió en catàlegs de biblioteques
⇨ Mètriques d'influència o adopció social: s'orienten a esments provinents de fonts externes a l'àmbit acadèmic i als mitjans de publicació tradicionals, oferint una perspectiva sobre la influència, aplicabilitat o adopció d'un resultat d'investigació en contextos culturals, educatius, polítics o socioeconòmics. Per a la seua valoració poden ser pertinents mètriques com el nombre d'esments en mitjans de comunicació o en informes de polítiques públiques i, si fora el cas, beneficis de la seua adopció o ús.
o Nombre d'esments en documents no acadèmics en Agregadores de mètriques alternatives (per exemple, PlumX): mitjançant Scopus
o Nombre d'esments en documents no acadèmics en Fuentes directes dels agents no acadèmics: documents normatius, palesos, informes polítics o d'implementació de polítiques públiques, notícies en mitjans, guies clíniques, etc.
⇨ Mètriques de visibilitat social: recopilen informació provinent de diferents plataformes socials en línia, preferentment acadèmiques i especialitzades, incloent els esments o interaccions que les aportacions científiques reben. Aquest tipus de mètriques poden aportar informació complementària significativa sobre la capacitat per a la interacció social de la persona sol·licitant i sobre les audiències específiques, tant acadèmiques com professionals, que han mostrat interès.
Cal fer Descripció detallada de l'audiència amb la qual s'ha interaccionat, ressaltant varietat geogràfica, lingüística i influència
B. Dimensions a nivell de mitjà de difusió
⇨ Mètriques sobre l'impacte científic del mitjà: avaluen l'impacte d'una revista o editorial dins de la comunitat científica. Aquestes mètriques abasten una varietat d'indicadors que busquen determinar la rellevància i la influència del mitjà en el seu àmbit disciplinari, així com comparar el seu rendiment amb el d'altres publicacions similars.
o Impacte de revistes: posició (decil, tercil, quartil) del mitjà en un llistat de mitjans ordenats per Impacte
o Impacte d'editorials: posición (decil, tercil, cuartil) del medi en un listado de medios ordenats per impacte
⇨ Mètriques sobre qualitat en la gestió del mitjà: ofereixen informació sobre la qualitat en la gestió i en els processos editorials d'un mitjà. Aquestes mètriques poden incloure aspectes com a taxes d'acceptació, tipus de revisió per parells (oberta o no) i internacionalització, i es verifiquen mitjançant certificacions acreditatives que asseguren el compliment de bones pràctiques editorials estandarditzades.
o Segell de qualitat editorial
o Grau d'internacionalització: rellevància de les persones pertanyents a un comitè editorial i percentatge de persones afiliades a institucions estrangeres:
C. Dimensions relacionades amb la contribució científica en obert
⇨ Depòsit o publicació en repositoris digitals d'accés obert: es valorarà la difusió de les aportacions en accés obert i sense restriccions a través de repositoris institucionals, temàtics o generalistes. Es valorarà també la publicació en revistes i plataformes d'accés obert sense imposició de taxes a les/us autores/és ni a les/us lectores/és (modalitat “accés obert diamant"), especialment en plataformes de legitimada qualitat, com és el cas de Open Research Europe o altres plataformes impulsades per altres agències de finançament. En cap cas, la publicació en revistes d'accés obert, gold, diamant o en revistes híbrides eximeix el depòsit de les publicacions en un repositori; si bé, sent la primera vegada que s'inclou aquest requisit, els comités assessors tindran flexibilitat referent a això.
⇨ Compartició de dades, metodologies, programes d'ordinador i models d'aprenentatge automàtic: es valorarà la publicació, sempre que siga possible, de manera oberta i transparent de les dades d'investigació, metodologies i programes d'ordinador, a través infraestructures especialitzades o repositoris que complisquen amb estàndards de metadades i conservació a llarg termini, facilitant la seua replicabilidad, reproducibilidad, accessibilitat, reutilització i perdurabilitat, així com l'escrutini científic. És rellevant que en el cas dels resultats d'investigació el depòsit i/o publicació en obert es realitze en infraestructures i/o repositoris agregats o de confiança, que garantisquen el compliment d'estàndards internacionals (per exemple, Zenodo, GitHub o qualsevol dels repositoris presents en RECOLECTA). Per a una adequada descripció és necessari especificar els repositoris o infraestructures on es troben depositades les aportacions, així com el seu identificador únic persistent (per exemple, DOI, Handle, ARK, SWHID o, en general, una URI/URL única permanent). En aquest apartat es podran utilitzar evidències mètriques d'ús, lectura i reutilització, degudament contextualitzades. Es recomana així mateix oferir detalls sobre el nivell de compliment dels principis FAIR dels conjunts de dades presentades (fàcils de trobar, accessibles, interoperables i reutilitzables). Així mateix, es considera rellevant esmentar, en el seu cas, la reutilització efectiva d'aquests productes per altres projectes o equips d'investigació. Finalment, serà necessari consignar la data d'inclusió de la contribució en els respectius repositoris o infraestructures per a fomentar el rastreig cronològic de la seua difusió.
⇨ Ciència Oberta a la Societat: es valoraran les aportacions fruit de la generació de coneixement realitzada en col·laboració i amb la implicació activa de la ciutadania en tot o part de procés d'investigació (ciència ciutadana, ciència participativa, ciència comunitària, etc.) i/o en diàleg amb altres sistemes i agents socials (administracions públiques, comunitats locals, col·lectius, entitats, organitzacions del tercer sector, etc.). En aquest apartat podrien estar les aportacions realitzades sobre la base de projectes d'investigació (nom del projecte).