UJI

David Sánchez Salas

Última modificació: 09/12/2019 | Font: AlumniSAUJI

Estudis: HUMANITATS

Promoció: 2001-2005

Càrrec: Opositor 
 
 
«Recorde les classes en què descobria nous mons i creixia com a persona. Viviu intensament cada dia a l’UJI perquè serà un tresor que la vostra memòria custodiarà sempre i que us farà somriure en els moments durs de la vida.»
 
Aprofiteu cada moment. La meua experiència a la Universitat Jaume I ha sigut immillorable i inoblidable. Jo volia estudiar alguna carrera de l’àrea sanitària com ara Odontologia, Fisioteràpia o Veterinària, però a l’UJI no estaven i l’economia familiar no em permetia anar-me’n lluny a estudiar. Llavors vaig optar per la llicenciatura en Humanitats i passat el temps no em penedisc en absolut de la meua elecció. Vaig començar a cursar-la l’any 2001, a l’antic campus de Borriol (ho recorde com si fóra ahir) i des del principi em vaig trobar a la universitat com a la meua segona casa. Vaig conèixer persones fantàstiques i admirables entre el professorat i entre els meus companys i companyes de classe. De fet les meues millors amistats i les persones més importants en la meua vida la majoria són de l’UJI. Ja el 2002 ens vam traslladar al nou campus del Riu Sec, campus que vam veure créixer en els nostres anys d’universitat. Existia un cert esperit d’orgull per l’UJI quan comprovàvem que estudiàvem en una de les universitats més modernes d’Espanya i més acollidores. Teníem tot en un únic campus modern, ben situat i, per què no dir-ho, molt bonic i familiar. Des del principi em vaig impregnar en l’estructura de la universitat col•laborant en diversos projectes de l’UJI, treballant com a voluntari al principi i, després com a becari, en el procés d’harmonització europea de la meua llicenciatura. A més vaig assistir a tots els congressos que vaig poder i vaig aprofitar al màxim tant el gimnàs com les pistes de tennis on vaig participar en diversos tornejos universitaris. 
 
Recorde els moments en la cantina quan faltava algun professor. També quan anàvem als despatxos a veure si les notes dels exàmens estaven ja posades, les hores tombat al sol xarrant amb la meua amiga Celia Usó, els dies de biblioteca i, sobretot, les classes en què descobria nous mons i creixia com a persona, i no em resistisc a destacar les de Rosalía Torrent o Sonia Reverter. 
 
Quan vaig acabar la llicenciatura vaig cursar el Curs d’Adaptació Pedagògica en l’especialitat de Filosofia, un curs de postgrau en la Fundació Isonomia d’especialista en talleristes per a la igualtat i vaig acabar els set cursos de doctorat en el programa de Filosofia Política entre la UV i l’UJI. En acabar vaig trobar un bon treball com a guia turístic i investigador al Museu del Taulellet d’Onda on vaig estar quatre anys. A més d’impartir diversos cursos en l’EPA l’Aladern d’Onda per preparar l’alumnat de filosofia per a la prova d’accés a la universitat per a majors de 25 anys i de treballar en una acadèmia d’Onda com a professor de reforç. 
 
Mentre treballava al museu vaig seguir formant-me cursant un màster propi i un altre oficial en l’actual Institut Feminista de l’UJI del qual sóc soci des de 2002, on vaig presentar el meu treball de final de màster al setembre de 2012, dia del qual guarde un grat record. Per finalitzar, la meua formació en igualtat m’ha permès ocupar-me des de l’àmbit de la política de molts càrrecs relacionats amb la lluita contra el masclisme i contra la pobresa i la desigualtat en general. 
 
Gràcies a la Universitat Jaume I i al professorat que vaig tenir i a les meues amistats avui sóc qui sóc. Actualment no treballe perquè estic preparant-me les oposicions per ser professor de secundària en l’especialitat d’Història, un camí difícil que afronte amb optimisme perquè el meu somni quan vaig començar a cursar la carrera era dedicar-me a la docència o en filosofia o en història. A més de completar la meua formació amb italià i anglès. 
 
Per tant, us dic que aprofiteu cada segon a la universitat. Quan passen els anys, que passen ràpid, vos adonareu que estranyareu fins i tot els nervis abans d’un examen. La formació canvia el dia a dia de les persones, les fa evolucionar i créixer oferint-los més qualitat de vida. Viviu intensament cada dia a l’UJI perquè serà un tresor que la vostra memòria custodiarà sempre i que us farà somriure en els moments durs de la vida. I per molt que l’actual crisi us faça desesperar i us pose les coses més difícils, penseu que la millor eixida de la foscor passa per la ciència i la cultura. Us necessitem ben formats perquè junts creem un demà millor i traguem al nostre país del pou. Moltes gràcies i, us repetisc el mateix, gaudiu de cada moment a l’UJI.
 
 
 
 
Volem saber de tu! Envia'ns la teua experiència junt amb una fotografia a alumnisauji@uji.es. Si prefereixes el format vídeo (màx. 3 minuts), comparteix-nos-el mitjançant WeTransfer i envia'ns un correu amb les teues dades. 
Informació proporcionada per: AlumniSAUJI