En el meu cas, vaig cursar un batxiller científic, encara que no tenia clar què estudiar després de fer la prova de selectivitat. Finalment, vaig decidir matricular-me en el grau en Enginyeria Química principalment:

• Per les seues eixides laborals, on destaca la zona de Castelló per la seua potent indústria ceràmica i també encoratjada per un familiar que havia cursat el mateix grau i estava tenint una bona trajectòria laboral. 
• Pel seu programa de mobilitat, ja que tenia molt clar que volia participar en el programa Erasmus i vaig consultar l'oferta de places i possibles destins.

Ara mateix, després d'uns anys en el mercat laboral, també destacaria com a punt positiu la versatilitat dels enginyers químics. Durant els meus anys d'estudiant només contemplava la idea de treballar en una planta química o en un laboratori i mai em vaig imaginar que podia encaixar en un lloc com el que estic ara, menys tècnic i en una unitat de negoci. No obstant això, els molts coneixements tècnics que hem adquirit durant el grau tenen el seu valor pel fet que ens proporcionen més capacitat de comprensió que un perfil no tècnic en temes de planificació de produccions, suport tècnic, qualitat del producte, selecció de matèries primeres, viabilitat econòmica i un llarg etcètera.

La meua germana, ara mateix està cursant segon de batxillerat i li recalque la importància d'esforçar-se en batxillerat i, sobretot, en selectivitat, per a obtenir una bona mitjana, ja que cada dècima compta i pot ser determinant a l'hora d'entrar en un grau o en un altre.

També em sembla molt important triar bé el grau que cursaràs i informar-se prèviament del que t'espera una vegada el finalitzes. Podràs entrar directament al mercat laboral? Necessites un màster habilitant? Necessites una certa nota en el grau per a optar a aquest màster en una universitat pública? Necessites estudiar oposicions per a poder treballar del que t'agradaria? Quin és el salari mínim al qual pots optar únicament amb el grau? Els aconselle que parlen amb gent que ha cursat aquest grau per a conèixer millor la realitat a la qual t'enfrontes en finalitzar-lo i quines funcions pots exercir en una empresa. Últimament, dr sent molt «estudia el que t'agrade» però de res serveix estudiar el que t'agrada si després és molt difícil poder viure d'això.
 
Finalment, el millor consell que puc donar-los als futurs estudiants és que es beneficien de tots els programes de mobilitat que tinguen disponibles (Erasmus, SICUE, beques en col·laboració amb empreses, treballs d'estiu amb visat d'estudiant…). Ara, l'accés a estudis universitaris està a l'ordre del dia i diferenciar el teu CV de la resta és difícil, per això, des de la meua experiència personal, haver viscut experiències fora de casa i tenir soltesa en diferents idiomes, marca la diferència i fa que el teu currículum siga més atractiu per als reclutadors.
 
En el meu cas, soc de Castelló i em semblava millor no canviar de ciutat ni perdre massa temps per a arribar a la universitat. Després d'haver cursat el meu grau a l'UJI, el que més destaque i valore és la proximitat amb el professorat. En tractar-se d'una universitat xicoteta amb un nombre de professors més reduït, és més fàcil entaular relació amb ells i que et coneguen, una cosa tremendament positiva quan es tracta que et resolguen dubtes sobre les assignatures o que et coordinen pràctiques, programes de mobilitat i el treball de final de grau (TFG).
 
En el meu cas, em vaig beneficiar de dos programes de mobilitat durant la meua etapa universitària a l'UJI. 

La primera va ser anar-me'n d'Erasmus a Polònia (Opole), una etapa inoblidable en la qual vaig conèixer molta gent, tant d'Espanya com d'altres països europeus, vaig viure l'experiència universitària en una universitat també xicoteta amb molta proximitat al professorat, vaig descobrir un país (i més d'un) en el qual mai m'hauria imaginat que gaudiria recorrent diferents ciutats i aprenent la seua cultura i, per descomptat, personalment vaig créixer moltíssim en el que ara anomenen soft skills: independència i adaptabilitat a un entorn que no era el meu país i amb gent que no coneixia.

La segona va ser una beca oferida per l'UJI en el grau en col·laboració amb UBE, una empresa japonesa amb planta química en el Grau de Castelló i on treballe actualment. La beca consistia a realitzar una estada de quatre mesos a la universitat de Yamaguchi al Japó i redactar allí el treball de final de grau. Vaig considerar que aquesta era una oportunitat única i que li afegiria molt de valor al meu currículum quan entrara al mercat laboral, a més d'obrir-me les portes d'una empresa potent a Castelló. Com es pot veure, va resultar molt positiva en això últim, ja que tot just acabar els meus estudis, es van interessar en mi i em van voler formar per a posteriorment contractar-me.

M'agradaria esmentar que durant l'etapa universitària pots optar a visats d'estudiants per a treballs d'estiu en altres països. Gràcies a això, durant un estiu vaig treballar als Estats Units de server assistant, vaig perfeccionar el meu anglès, li vaig donar més valor al meu CV i vaig poder viatjar pel país.