«L’UJI ha canviat molt, ha crescut tant en alumnat com en instal·lacions, ara mateix és com una xicoteta ciutat. El que m’agrada molt és que es realitzen actes molt diversos oberts a tot el món».
Eloy Moreno (Castelló de la Plana, 1976) és un dels escriptors més llegits d’Espanya. La seua primera novel·la, «El bolígrafo de gel verde», va ser, en el seu llançament amb Espasa, la més venuda aquell mes al nostre país i ha sigut traduïda a altres idiomes com l’italià o l’holandès. Després de l’experiència de la primera novel·la, l’autor va tornar el 2013 amb «Lo que encontré bajo el sofá», de nou de la mà d’Espasa. En aquesta novel·la ambientada a la ciutat de Toledo i que l’autor defineix com «la novel·la d’una generació indignada», podem endinsar-nos en un ampli retrat social i quotidià a través de personatges molt distints que fan gaudir i reflexionar al lector a parts iguals. La seua última novel·la es titula «El regalo» i va ser publicada a finals de 2015.
A més de novel·les i altres relats, Eloy combina la seua passió per l’escriptura amb el seu treball com a informàtic, ja que va estudiar Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió a la Universitat Jaume I i treballa a l'Ajuntament de Castelló.
En aquesta entrevista, concedida amb motiu de la seua segona novel·la, parla amb AlumniSAUJI de la seua experiència a l'UJI i de tot el que ha vingut després.
«El bolígrafo de gel verde» ja porta 13 edicions i més de 100.000 exemplars venuts, però els inicis no van ser tan senzills com puga semblar. Va començar com una novel·la autoeditada i amb un tour molt particular. Ara que han passat uns quants anys i dues novel·les, com recordes aquell procés?
Sí, és cert que van ser uns inicis difícils, perquè com que no tenia cap editorial se’m tancaven moltes portes, però al final va poder més la il•lusió i l’esforç, i a poc a poc la gent va començar a conèixer la novel·la i a comentar-la. Vaig estar més de 8 mesos anant de llibreria en llibreria intentant donar a conèixer el meu llibre i al final va pagar la pena.
En la teua segona novel·la «Lo que encontré bajo el sofá» queda molt patent, a través dels diferents personatges, la doble moral amb què jutgem els altres i a nosaltres mateixos.
Sí, totalment. El títol justament parla d’això, d’allò que amaguem davall el sofà, davall l’estora, darrere de la porta de casa nostra... M’agradava escriure sobre la doble moral que tots tenim, sobre la facilitat de criticar els altres sense mirar-nos el melic.
En aquesta novel·la, a més, abordes problemes socials com ara l’assetjament escolar (o bullying), els desnonaments o la corrupció, però també altres més personals com la fidelitat. Ha sigut difícil conjugar tants temes en una sola novel·la?
L’única cosa que he fet és eixir al carrer i preguntar. D’aquí, de la realitat, es pot obtenir tot. Com observaràs són temes quotidians, del dia a dia, temes que veiem tots els dies en les notícies però, això sí, vistos des d’una perspectiva diferent. Per exemple, en el llibre apareix una escena en què es representa com se senten les persones que han de desnonar una altra, i això no ix mai als periòdics.
Ets el que podríem anomenar un escriptor «de contacte». A diferència d’altres escriptors que solen confessar que és una tasca que assumeixen sense molt d’entusiasme, tu en canvi dediques molt de temps i esforç personal en la promoció dels teus llibres, en acostar-te directament sempre que pots als teus lectors. Fins i tot has creat un club de lectura.
Sí, per a mi és fonamental, crec que a partir d’ara serà un poc més “normal” en tots els escriptors, perquè ara tenim les eines per a poder estar en contacte directe amb els lectors i això és molt enriquidor.
I també ets molt actiu en xarxes socials. Has afirmat en diverses ocasions que internet ha tingut un paper important per a donar a conèixer el teu treball.
Sempre he dit que si no fóra per les xarxes socials les meues novel·les no estarien on estan. Quan jo vaig començar cap mitjà de comunicació em feia cas i vaig haver d’optar per facebook per a començar a promocionar el llibre. Gràcies a internet he pogut arribar a moltíssims lectors.
Compagines dues facetes que en principi poden semblar prou allunyades com són la d’informàtic i la d’escriptor, què t’aporta o t’ha aportat la teua formació acadèmica i professional a l’hora d’escriure i a l’inrevés?
Crec que, en realitat, una complementa l’altra. La meua faceta com a informàtic m’ha ajudat moltíssim en el tema de la promoció per internet, a desenvolupar la meua pròpia pàgina web, les meues xarxes socials... I quan vull escapar de tants números, tanta programació... doncs em pose a escriure.
Com ja hem dit vas estudiar la carrera a l’UJI, què és el que més trobes a faltar de la teua època universitària? La universitat ha anat canviant i creixent en aquests últims anys, com veus actualment l’UJI?
Ha passat ja molt de temps, jo vaig començar al campus de Penyeta Roja, imagina’t! L’UJI ha canviat molt, ha crescut tant en alumnat com en instal·lacions, ara mateix és com una xicoteta ciutat. El que m’agrada molt és que es realitzen actes molt diversos oberts a tot el món.
Des de fa ja alguns anys el fenomen alumni o antics i antigues alumnes es va ampliant i vertebrant a poc a poc a les universitats espanyoles perquè els egressat i egressades puguen continuar lligats al món acadèmic, així com conservar i entaular noves relacions amb persones d’una formació semblant. Des de la teua experiència personal, creus que és important per a l’antic alumnat seguir vinculat amb la seua universitat?
Totalment, jo he acudit i participat en diversos actes que s’han realitzat orientats a antics i antigues alumnes, crec que s’aconsegueix fomentar el món cultural de la ciutat i mantenir un vincle amb la Universitat.
I, finalment, explica’ns quins són els teus plans literaris futurs i on podran trobar-te els teus lectors pròximament.
Doncs encara no sé molt bé què faré, però segur que els meus lectors podran trobar-me en dos llocs: en les xarxes socials o en la carretera.
Si voleu conèixer més sobre Eloy Moreno, us animem a fer una ullada al seu web www.eloymoreno.com