Són diversos i tots especials els moments que vaig viure a l’UJI. Nits i nits eternes d’estudi a la biblioteca, exàmens impossibles de superar com ara Dret I o Informàtica, amistats i camaraderia, vesprades mítiques al sol a la cantina amb algun quinto, les paelles... en realitat podria continuar fins a omplir un full complet.

 

La veritat és que les instal•lacions de l’UJI eren de 10, les aules estaven fenomenal, reprografia funcionava molt bé, a la biblioteca hi havia sempre disponibilitat de portàtils, aules d’estudi per treballar en grup... Les instal•lacions i activitats esportives durant tot l’any també estaven molt bé; per un molt mòdic preu vaig estar un any sencer jugant tornejos de pàdel, per exemple. El tracte amb el professorat… Doncs hi havia de tot com en tots els llocs, però en la seua immensa majoria eren pròxims, amables i comprensius. Durant el primer quadrimestre del primer any em van operar del genoll i a penes vaig poder anar a classe i la gran majoria em va posar facilitats per a no perdre aquells quatre mesos per no poder assistir a classe.

 

Amb sinceritat, l’UJI no ha repercutit en excés quant a la meua carrera professional. És evident que la carrera universitària és una clau o un mur més que has saltat, però al meu parer hi ha un enfocament incorrecte, en absolut un alumne ix preparat per a la vida professional a posteriori. En el meu exemple particular, al segment concret del turisme en què estic treballant ni tan sols es toca de passada en els tres anys de diplomatura.