En el meu cas, a més se sumava el fet que soc d’un poble xicotet de la província de Terol, per això havia de decidir també la ciutat en la qual anava a passar, com a mínim, quatre anys estudiant lluny de casa i buscar allotjament.

Finalment vaig triar el grau en Turisme, que era la titulació que més cridava la meua atenció, per la diversitat d’assignatures i les eixides professionals que ofereix; i em vaig decantar per Castelló i l’UJI, perquè m’oferien tot el que jo necessitava: ciutat accessible i manejable, preu dels lloguers assequible i un clima favorable, i vaig descartar altres opcions que tenia com la Universitat de València, la Universitat Complutense de Madrid o la Universitat Autònoma de Barcelona..  

Va ser així com va començar la meua etapa universitària i el canvi vital que això comporta. Una època fascinant que cal viure al 100x100, per això recomane aprofitar tots els recursos que ofereix la Universitat i un campus com el de l’UJI, per a gaudir al màxim d’aquesta experiència, perquè només així s’aprén i es creix, tant en l’àmbit professional com personal.

En l’etapa universitària es creen relacions molt importants, tant entre els alumnes, com entre alumnes i professors. S’aprén a conviure i a treballar amb gent que opina i s’expressa de manera diferent a la teua, gent que treballa o treballarà en la teua mateixa àrea , i amb la qual després en el camp professional també podries entaular una nova relació.

És per això, que resulta essencial mantindre el vincle amb la Universitat, a través del seu programa Alumni, i d’aquesta manera poder continuar accedint a la biblioteca, a l’ús de les instal·lacions i serveis esportius, als descomptes en diferents comerços, així com a descomptes o tarifes especials per als esdeveniments culturals o cursos oferits.

A més, no es pot oblidar que l’UJI és un organisme viu, que es nodreix de la participació d’alumnes i exalumnes i que per tant,  és beneficiós per a tots mantindre aquest vincle que permet la retroalimentació i l’evolució conjunta.