Recomane estudiar el doble grau de Publicitat i RR.PP. i Periodisme perquè em sembla una manera meravellosa de conèixer distints àmbits de la comunicació.
En quatre anys pots obtindre les dues titulacions i, a més a més, ara per ara les funcions pròpies de la publicitat s'ajunten amb les del periodista, per exemple a gabinets de comunicació d'institucions públiques o departaments de comunicació d’empreses. 

El programa d’assignatures és molt variat i les instal·lacions de la Universitat Jaume I en matèria de comunicació son d'allò més punteres (videocàmares, ordinadors d'Apple, platós, microfonia, etc.). També cal destacar l'excel-lent relació de l'UJI amb diferents empreses de la comunicació per oferir pràctiques, com ara McCANN en Publicitat (gràcies al concurs 'Creatividad en vivo') o nombrosos mitjans de comunicació en Periodisme.
El professorat es centra molt en la part pràctica, quelcom essencial per entendre la professió comunicadora. A més a més, les instal·lacions de la Facultat de Ciències Socials són reconegudes per la seua gran qualitat.

En la meua etapa universitària vaig tindre la possibilitat de descobrir molts àmbits de la comunicació que desconeixia. Més enllà de conèixer persones que ara per ara són amics i que mai oblidaré, l'UJI em va permetre tindre contacte amb professions que son menys conegudes, com la figura del 'planner' o del 'copywriter' a una agència de publicitat. Diria que la Universitat em va oferir diversos camins professionals per triar gràcies a la riquesa del seu programa educatiu i el seu professorat. La Universitat Jaume I sempre tindrà un lloc molt especial al meu cor i és el punt de partida dels meus somnis professionals, a més de permetre'm crèixer com a persona de la mà de companys i professorat.

És molt interessant que antics alumnes de l'UJI que estan treballant puguen narrar la seua experiència als que ara acudeixen a les aules. Més enllà del professorat, és un assumpte cabdal que els estudiants que ara són treballadors, comunicadors, puguen guiar als alumnes perquè, a fi de comptes, fa poc que han passat per la seua situació i això pot portar optimisme i esperança als més joves. Hi ha eixides professionals i hi ha treball. Els joves necessiten comprensió, inversió en talent i testimonis reals i actuals.