Estudis: DRET
Promoció: 2011-2015
En el meu pas per l’UJI sempre vaig intentar aprofitar totes les opcions que ens concedia la Universitat: vaig participar en diferents competicions jurídiques, tant al nostre país com fora, fins i tot a Nova York, on vaig formar part d’un «Change the World Model United Nations» (simulacre del funcionament de Nacions Unides; bé de l’Assemblea General, del Consell de Seguretat, del G20...) amb altres persones procedents de tots els racons del món, va ser una experiència inoblidable.
En el meu cas, com que soc esportista d’elit, a més de passar moltes hores de biblioteca, també en vaig estar encara més dins de la piscina i del gimnàs de l’UJI. Gràcies al Programa per a esportistes d’elit i al mateix Servei d’Esports, tot junt amb la bona col·laboració de tota l’UJI em va facilitar la vida per a poder estudiar i nadar al més alt nivell, i això que no era fàcil. Els professors em tractaven com a qualsevol altre alumne, però quan necessitava algun canvi d’examen o tutoria, sempre estaven disposats ajudar-me, perquè sabien que estava en el pla específic per esportistes d’elit. Igualment, des del Servei d’Esports posaren a la meua disposició les instal·lacions esportives perquè poguera fer ús d’elles quan ho necessitara, sense horaris.
Aquest esforç va tenir la seua recompensa, i vaig aconseguir ser campiona autonòmica universitària durant tres anys consecutius, campiona d’Espanya Universitària en proves de 50 i 100 metres esquena, i també m’atorgaren, des de l’Associació de la Premsa Esportiva, el Premi a la Millor Esportista Universitària 2013.
Ho recorde tot amb gran estima, perquè vaig guanyar algun premi jurídic, molts altres esportius, i vaig conèixer molta gent; per descomptat, vaig fer molts amics que encara conserve avui dia.
El meu pas com a estudiant de l’UJI va ser molt intens i ben bonic. No cal anar-se’n a molts kilòmetres de casa per a tenir bones opcions, jo vaig renunciar a beques per estudiar als EUA i no em penedisc, perquè a l’UJI em van permetre conciliar la meua vida esportiva amb l’acadèmica i, naturalment, la personal.
Totes aquestes vivències m’han fet apreciar la importància de continuar vinculada a la Universitat, i una bona oportunitat és la que ofereixen els programes d’antic alumnat, representat a l’UJI per AlumniSAUJI.culturals. És un vertader luxe comptar amb aquests serveis.
Sempre hem de continuar formant-nos, no només acadèmicament sinó en tots els aspectes de la nostra vida, i per sort, actualment a les universitats no acostumen a formar persones perquè siguen bons estudiants i tinguen uns coneixements específics; sinó que s’intenta aconseguir individus ben formats amb pensament crític, moral pròpia, capacitat de decisió i sobretot amb una ment oberta a la societat, promovent la tolerància en tots els àmbits possibles.
La Universitat sempre ha estat font d’investigació i d’ensenyament superior, però hem evolucionat. Ara és més que un centre on s’imparteixen lliçons, tenim la possibilitat de debatre, d’explorar, d’experimentar, de compartir, en definitiva, de créixer com a persones, i poder fer-ho més enllà del període acadèmic. És un gran avantatge, i resulta imprescindible el suport dels seus antics i antigues alumnes.
Vivim en un món molt canviant, on és important que les universitats sàpiguen de primera mà com es troba l’àmbit laboral, quines necessitats hi ha i que els alumnes puguen conèixer experiències reals per a poder motivar-se i comprendre que no està tan lluny allò que volen del que fan.