Als futurs estudiants els diria en primer lloc que no es rendisquen mai, que no deixen d'intentar-ho, que creguen en ells mateixos, perquè si ells no ho fan, ningú ho farà per ells, que moltes vegades tens la sensació que no podràs, però sí que es pot. Personalment, animaria a tots a lluitar pels seus somnis i que no acceptaren un no per resposta, que si s'ho proposen poden arribar molt lluny. En el meu cas, per exemple, jo vaig triar aquesta carrera perquè des de xicoteta m'ha apassionat la novel·la negra, les sèries policíaques i investigar en general, sempre he sigut una persona molt curiosa i a la qual li agrada saber-ho tot i arribar al fons de totes les qüestions, però, sobretot, m'apassionava i m'apassiona el poder de la ment humana, poder entendre els comportaments dels delinqüents i arribar a comprendre quin és l'objectiu de les seues males accions o per quin motiu ho fan, què és el que els impulsa a cometre actes delictius i quines diferències hi ha entre ells i les persones que no cometen aquest tipus d'actes.

Vaig triar estudiar a l'UJI perquè oferia la possibilitat d'estudiar la criminologia enfocada a la seguretat i no sols al dret, es donava més importància al concepte com a tal. A més, havia estat investigant anteriorment totes les possibles opcions de mobilitat que hi havia, ja que, com ja he comentat amb anterioritat, soc una persona curiosa a la qual li agrada explorar i conèixer coses noves. No mentiré, trobar treball de criminòleg actualment és bastant complicat si no t'especialitzes o si no oposites als cossos i forces de seguretat de l'Estat o la penitencieria, però jo considere que és una carrera que obri moltes portes en l'àmbit internacional, ja que altres països com els Estats Units compten amb equips sencers de criminòlegs i estan molt més avançats en aquest aspecte. També vull comentar que no és una carrera per a tothom, si no t'agraden les lleis, eres massa aprensiu o no saps separar els teus sentiments del treball, és una carrera que probablement et costarà treball traure i que possiblement quan vages a exercir-la acabarà no sent el que pensaves, i això no és roín, equivocar-se és completament lícit i no passa res si després d'un parell d'anys ens adonem que aquesta carrera no és per a nosaltres, però cal tenir-ho present i  saber on ens estem ficant abans de començar. La carrera de Criminologia no és eixir al carrer i ser part del CSI com en les pel·lícules, és una carrera sacrificada, en la qual més del 50 % de les assignatures són de dret i, quan acabarem no serem part de la policia científica, ni anirem a les escenes del crim ni res de semblant, això forma part de l'àmbit de la criminalística. Un criminòleg és el que estudia el delinqüent, no l'escena del crim, i això cal tenir-ho clar i present per a no portar-nos una decepció quan fem la carrera. Animaria tots els futurs alumnes a indagar un poc abans de decidir què és el que volen fer, que miren les assignatures, els programes de mobilitat, les opcions de pràctiques i que valoren si és el que ells volen i pensaven que era o no per a no penedir-se després de les seues decisions. 

Jo vaig triar l'UJI no sols per comoditat, ja que jo visc en un poble de Castelló i per tant era la universitat que millor em venia i més a prop estava, sinó perquè, com he comentat abans, era de les poques universitats que tenia la carrera de Criminologia i Seguretat, perquè a la resta d'Espanya la carrera era Dret i Criminologia, per tant, la carrera estava més enfocada al dret i no tant a l'àmbit que a mi realment m'interessava que era la criminologia; a més, l'UJI compta amb un campus excel·lent, una biblioteca digna d'admiració i multitud de programes d'intercanvi que faciliten l'experiència internacional que jo personalment recomane moltíssim. I quant a la docència, he de dir que jo vaig tenir la mala sort que em va afectar l'època del covid i que no és el mateix ni des de lluny que fer les classes de manera presencial, però encara així no he tingut cap queixa dels meus docents, han sigut tots persones molt entregades al que estaven fent i que sempre intentaven tirar un cable si alguna cosa no acabava de quadrar.  A més d'això, la gran majoria de professors que imparteixen les classes tenen una professió relacionada amb l'assignatura que donen, molts d'ells són advocats, jutges o policies, entre altres, la qual cosa facilita la comprensió de les assignatures i et dona un enfocament més personal. 

La veritat és que l'etapa universitària m'ha regalat molts moments únics que m'encantaria repetir una i mil vegades més, experiències que mai podré oblidar. Una d'aquestes experiències és l'oportunitat que la universitat em va brindar per a complir el meu somni. Des de xicoteta, jo sempre havia volgut anar a Nova York, és una ciutat que em fascina i que jo considere el meu lloc en el món i, gràcies a les mobilitats internacionals, vaig tenir l'oportunitat no sols de viure allí durant quatre mesos, sinó que a més vaig estar estudiant en una de les universitats privades del barri de Brooklyn. Va ser una experiència inigualable que vaig gaudir moltíssim i que em va ajudar a créixer tant personalment com en l'aspecte educatiu, ja que vaig poder veure una altra perspectiva d'educació i aprendre coses que a Espanya no tenia l'oportunitat d'aprendre. A més d'aquesta experiència, també vaig tenir l'oportunitat d'anar d'Erasmus a Polònia, fer un intercanvi amb l'Argentina i les pràctiques com a titulada a Portugal. Tinc molt a agrair-li a l'UJI, ja que sense aquestes beques mai podria haver estat dos anys viatjant pel món i enriquint-me de les experiències viscudes i del canvi cultural. També és veritat que a mi ningú m'ha regalat res, i que si vols guanyar-te un lloc en aquestes beques has de treballar intensament i lluitar per a aconseguir-ho, no hi ha places per a tots i has de ser el millor per a poder obtenir-les, i això comporta temps, esforç i sacrifici, però des del meu punt de vista val la pena al dos-cents per cent. 

Crec que aquests programes alumni són importants perquè pots aprendre de gent que ja ha passat pel que tu estàs passant ara, perquè pot ser que tingues algun dubte que aquesta gent puga resoldre i molts exemples a seguir, gent que et pot aconsellar sobre què fer o què no fer, de com ser eficient i portar les situacions d'estrès, com organitzar-te, però, sobretot, ser un referent per al teu futur.