Estudis: INFERMERIA
Promoció: 2013-2017
Quan vaig finalitzar els meus estudis superiors va ser ben difícil saber que fer en aquesta nova etapa. Estava segura que el que volia era posar en pràctica tot allò aprés durant els quatre anys de carrera. Volia treballar, però on?
Aleshores, vaig veure un anunci en el qual es buscaven infermers per treballar a Noruega i em va cridar l’atenció. Investigant sobre aquest país i sobre aquesta feina, em vaig assabentar que els mesos treballats en la sanitat pública noruega compten per a la sanitat pública espanyola, per la qual cosa vaig decidir contactar amb l’empresa que publicava l’oferta i, després de dues entrevistes, una d’elles en anglés, vaig començar el curs obligatori de noruec amb modalitat en línia.
El curs va ser intensiu i al sisé mes de cursar-lo, vaig ser la primera candidata per marxar a Noruega a treballar d’infermera. El 13 de març del 2018 vaig arribar a Geilo, un poble de l’interior del país, on es trobaven a -25 graus de temperatura. Per a ser sincera, al principi no va ser fàcil. L’idioma, i concretament el dialecte de la zona, la cultura i el clima van ser tot un repte.
L’infermer a Noruega té a càrrec seu pacients, els quals necessiten una atenció especifica i de qualitat. Però per a mi va ser un poc difícil, ja que existia una barrera amb la llengua. Tot i això, vaig començar prestant gran atenció al llenguatge no verbal, sobretot al corporal, ja que és universal i dóna més informació de la que creiem. Tot és nou i és important saber escoltar, observar i respectar per poder aprendre i adaptar-nos a la nova cultura. Els noruecs solen ser servicials, respectuosos, pacients i seriosos. Valoren molt als infermers espanyols, saben que estem ben formats i ens cuiden perquè, a poc a poc, ens desenvolupem en aquest país. Al treball, no existeixen jerarquies, no existeix l’estrès i qualsevol opinió de millora és ben rebuda. Predominen les cures bàsiques, l’atenció holística del pacient i la ràtio d’infermera-pacient és reduïda.
Després de dir-vos dades positives i no tan positives, informar-vos que vaig tardar un mes a adaptar-me a la nova situació. El treball a la residència de Geilo em donava flexibilitat per viatjar i conéixer altres parts de Noruega però vaig decidir traslladar-me a Stavanger, una ciutat preciosa, en la que puc practicar hoquei gel, un dels meus esports preferits. A més a més, ara treballe en el departament de curta estància i rehabilitació en el que estic contínuament amb contacte amb l’hospital, on aplique més tècniques d’infermeria i tinc més responsabilitat.
Vos anime a que experimenteu aquesta aventura. Infermers, infermeres, Noruega vos espera amb els braços oberts.