Com a exalumna de l’UJI de la carrera de Traducció i Interpretació m’agradaria compartir la meua experiència acadèmica i professional amb l’alumnat actual.

Vaig cursar la carrera de Traducció i Interpretació en la seua primera edició (1994-1998) i gran part de la meua preparació i amor a la professió li la dec al professorat excel•lent i dedicat que vaig tenir: la seua vitalitat, passió per ensenyar i interès per convertir la carrera de Traducció de l’UJI en un model d’excel•lència. He pogut seguir des de la distància i amb orgull com aquells primers anys d’esforç, dedicació i professionalitat són avui un projecte consolidat i de referència acadèmica, amb nombrosos projectes d’investigació, publicacions, cursos propis, màsters, etc.

Traure el màxim profit dels anys de formació universitària és fonamental per a després poder accedir amb èxit al mercat laboral, en el qual avui en dia no només cal ser, cal intentar ser el millor. Quan acabem la carrera, molts de nosaltres tenim unes ganes i una urgència massa grans per trobar treball i, això, a vegades, és contraproduent perquè podem acabar acceptant un treball que no és el que realment volem. És cert que no sempre és possible acabar treballant del que un vol, però us assegure que el mercat de la comunicació multilingüe ofereix moltíssimes possibilitats, sobretot amb una llengua meta com l’espanyol. Jo recomanaria a l’estudiantat de Traducció i Interpretació començar a “examinar” el mercat laboral ja en el tercer curs, per veure els distints tipus d’ofertes, els requisits que solen demanar-se i poder triar una especialització que tinga en compte les eixides professionals del seu interès (consultant llistes de distribució, portals de traducció, pàgines web d’associacions de traductors, etc.).

Per als qui seguisquen amb ganes d’estudiar una vegada acabada la titulació i tinguen la possibilitat de fer-ho, els recomanaria especialment cursar un postgrau especialitzat (avui en dia l’oferta de prostrats de traducció és enorme a tot Espanya –fins i tot en línia, sense necessitat cursar-lo presencialment– i inclou pràcticament totes les especialitats), que permet refermar els coneixements adquirits durant la carrera i realitzar unes pràctiques que serviran com a inici de la vida laboral. Al meu parer, passar de la carrera a voler traduir directament sense realitzar un període llarg de pràctiques (mínim 6 mesos) és un bot important i que pot fins i tot ser contraproduent si els clients observen que el traductor és “novell” i va un poc perdut. Durant les pràctiques, es referma l’ús de les eines i s’adquireix l’hàbit de traduir durant diverses hores seguides, una cosa a la qual no estem acostumats quan acabem la carrera (passar de traduir uns centenars de paraules a la setmana a haver d’entregar-ne 3.000 diàries, és un canvi considerable). A més, al principi hi ha moltes inseguretats quant a les traduccions que realitzem, sobretot si són textos altament especialitzats, i és recomanable treballar baix supervisió i poder preguntar els dubtes. Durant la carrera el professor ha estat ací per corregir-nos les traduccions, però una vegada entrem en el mercat laboral, la nostra traducció ha de ser perfecta (encara que és cert que sol haver-hi una fase de revisió posterior, però per poder fer-nos un nom hem de ser perfeccionistes en el nostre treball). Un primer contacte amb el món laboral a través d’unes pràctiques permet també conèixer els diferents perfils presents en la comunicació multilingüe (traductor, revisor, posteditor, corrector ortotipogràfic, localitzador, terminòleg, gestor de projectes, tester de videojocs o un altre material localitzat, gestor de memòries de traducció, especialista en traducció automàtica, documentalista multilingüe, intèrpret, gestor de continguts multilingües, etc.), molts d’aquests treballs que permeten establir-se per compte propi o treballar en plantilla.

En el meu cas, una vegada finalitzada la carrera a l’UJI, vaig realitzar unes pràctiques de 6 mesos en una empresa de traducció a Dublín en el marc del programa europeu Leonardo. Finalitzades les pràctiques, i amb un primer contacte ja assegurat, vaig decidir establir-me pel meu compte i vaig treballar com a traductora i revisora autònoma durant 8 anys, com a col•laboradora regular per a diverses empreses de traducció espanyoles i internacionals (no cal perdre de vista l’abast internacional de la nostra professió i les millors tarifes que es paguen en altres països). Durant aquests 8 anys no vaig deixar de continuar formant-me ni un sol dia, mitjançant l’autoaprenentatge i la realització de diversos cursos d’especialització i postgraus, en traducció i noves tecnologies, traducció jurídica, gestió de projectes, sector editorial i terminologia. Les professions relacionades amb la comunicació multilingüe són professions en constant evolució i que comprenen multitud d’especialitzacions, amb la consegüent exigència de formació al llarg de tota la vida professional. També tenim la sort de treballar en un camp en què és relativament fàcil canviar a diferents perfils (passar de traductor a post-editor, de revisor a gestor de projectes, de localitzador a terminòleg, etc.). En el meu cas, i després de realitzar estudis més especialitzats en terminologia, vaig decidir mirar vacants en aquest àmbit i, després de diversos processos de selecció, vaig tenir la sort de rebre una oferta d’ocupació com a terminòloga al Centre de Traducció dels Òrgans de la Unió Europea (CdT), a Luxemburg. Vaig començar el 2008, en l’equip de terminologia central, responsable de la coordinació de projectes de terminologia multilingüe en els 23 idiomes oficials de la UE. El nostre equip s’encarrega de preparar els glossaris en llengua origen (normalment anglès) que després s’envien als equips lingüístics perquè els completen amb els equivalents en el seu idioma. Normalment el procés implica les etapes següents: selecció de corpus de treball segons l’àmbit especialitzat, extracció de candidats a terme, selecció dels termes finals amb el seu context i font i preparació de definicions, tot això validat en la mesura que siga possible per experts en l’àmbit, i seguiment de la fase multilingüe, amb suport i formació als terminòlegs dels 23 idiomes oficials (prompte 24). Una altra part important del treball consisteix en la gestió i manteniment de totes aquestes dades terminològiques en la base terminològica interinstitucional IATE i la coordinació amb els equips centrals de terminologia de les altres institucions europees (Comissió Europea, Parlament, Consell, Tribunal de Comptes, Tribunal de Justícia, etc.) per harmonitzar els mètodes de treball, intercanviar informació, consolidar dades duplicats en IATE, etc.

Entre 2009 i 2011 vaig tenir la sort de poder coordinar el projecte ECHA-term, que va consistir en la creació d’un portal terminològic en línia per a l’Agència Europea de Substàncies i Mescles Químiques (TIRA) i la compilació d’unes 1.000 fitxes en 22 idiomes.

Després de tres anys i mig en l’equip de terminologia, vaig tenir l’oportunitat de treballar en l’equip de gestió de projectes de traducció de la mateixa organització (CdT) durant prop d’un any i mig i participar en l’enorme desafiament que suposa gestionar unes 300.000 pàgines anuals de traducció en llengua d’origen, moltes de les quals es tradueixen a tots els idiomes oficials i també a idiomes no oficials (noruec, islandès, rus, xinès, àrab, turc, etc.), amb terminis de lliurament de vegades molt urgents (24 hores) i un flux de treball prou complex en tractar-se d’un servei de traducció públic (externalització a través de llistes resultants de licitacions o preparació de contractes específics si no hi ha llistes en una determinada combinació lingüística o especialització). Actualment, he tornat a l’equip de terminologia central per reprendre els projectes de terminologia multilingüe i impulsar el manteniment de les dades del Centre de Traducció i les agències europees especialitzades en IATE.

Espere que aquesta descripció de la meua experiència personal anime l’estudiantat actual de Traducció i Interpretació a cercar i trobar el seu camí en l’apassionant sector de la comunicació multilingüe. Estic segura que el gaudireu.