Estudis: HISTÒRIA I PATRIMONI
Promoció: 2024
«El sentiment d'entrar a la universitat, un sentiment tant estrany com esperançador.»
Arribar a un món nou on els companys són altres, els professors són diferents i l’espai és únic. Les meues condiciones van ser rares, un xicot que va repetir dues vegades i amb una baixa autoestima derivada d’una època depressiva. Escric açò perquè vegeu que la universitat és un espai divers i que no sempre els expedients impol·luts arriben a tindre una bona eixida en el món acadèmic i laboral. Aquesta etapa em va obrir sensacions, persones i coneixements nous que agraïsc profundament. No heu de tindre por de canviar a la universitat, és una cosa normal per on passem molts. Ací, a l’UJI, teniu casa vostra. Els dubtes que teniu a l'entrar són normals, però vos puc assegurar una cosa, els superareu i evolucionareu com a persones.
L'elecció de l’UJI va ser per la seua proximitat i també pel seu caràcter més pròxim a l'alumnat. Per a gent mitjanament introvertida, com és el meu cas, evitar classes grans i amb aglomeracions de gent era fonamental. Que no vos desanime que l’UJI es tracte d’una universitat relativament jove, el professorat i la mateixa universitat tenen un gran nivell. A més a més, en tractar-se d'un campus únic no hi ha grans dificultats i està tot a mà de l’estudiant.
Parlant del grau en Història i Patrimoni, m'agradaria destacar primer la interdisciplinarietat a l’hora d'allargar els coneixements cap l’història de l’art i la geografia. A més de comptar amb assignatures de tots els períodes històrics. També tinc el deure de parlar del professorat que ens ha acompanyat aquests quatre anys. Docents de gran nivell que ens han transmès el coneixement amb naturalitat i familiaritat, però, sobretot, amb l'ànim que formem un esperit crític. La proximitat dels docents deriva de formar part de diverses assignatures i de ser, per norma, grups reduïts. La convivència, llevat del fet que sempre hi ha alguns conflictes, és bona i fluida.
Quatre anys que m'han fet créixer de forma intel·lectual però, sobretot, com a persona. Són quatre anys que han estat plens de reptes, descobriments i dificultats. Notareu de seguida com puja el nivell intel·lectual i acadèmic; tindreu la necessitat de buscar i investigar i d'intentar innovar buscant noves vies o temes per a fer treballs i intervencions a classe. Ara bé, en l'àmbit personal, la universitat m’ha ajudat a deixar arrere algunes manies, alguns prejudicis i a superar certes èpoques de la meua vida.
En resum, eixir de la famosa zona confort. Amb els estudis de graus finalitzats puc dir que he tingut uns bons anys, he tingut una bona formació, he fet amics que tindré al costat en el futur i he aconseguit el que vaig pensar que mai tindria a les mans. A la gent que aneu a entrar i que per casualitat heu aplegat ací vos diré el següent: esteu davant d'una nova etapa vital, pot parèixer que la universitat se vos vol menjar, però heu de tindre força. Jo sempre dic, igual que un famós cuiner, que s'ha de donar garrot i tirar cap endavant. Gaudiu de l’experiència, per favor, la universitat vos influenciarà i vos posarà al límit en algun moment, però aguanteu. Sou persones amb les vostres condicions materials, amb gustos i vivències diferents, i la universitat pot ser un món on posar-les en comú. Sols em queda dir-vos una cosa: «Garrot!».
