Pablo Molinero (Castelló de la Plana, 1977) és ​alumni de​ Filologia Anglesa, encara que la seua trajectòria professional sempre ha estat lligada al teatre. Començà a l’Aula de Teatre Carles Pons on, junt a altres companys, formà la companyia teatral La Casual. Des de llavors, participa en diversos projectes de teatre i dansa ​amb companyies com ara Visitants​ Compañía de Teatro, ​La Danaus, Teatre de l’Home Dibuixat, La Fura dels Baus, Comediants, Sol Picó Compañía de Danza​ o La Viuda.

El 2003 engega la seua pròpia companyia, loscorderos.sc junt al també castellonenc David Climent i Pilar López, en la qual desenvolupen l’anomenat teatre bastard, un teatre en el qual el cos no està sotmès al text i amb el qual ens apropen a l’animal que tots portem dins.

Recentment l’hem pogut veure a l’espectacle de loscorderos.sc Afasians, the last conference, premi Ciutat de Barcelona, i a la sèrie d’Alberto Rodríguez La peste (Movistar Plus) ​amb actors com Paco León o Manuel Solo. Amb motiu dels seus darrers treballs, hem volgut parlar amb ell i sotmetre'l al qüestionari alumni. 

Per què ​Filologia Anglesa?
Encara no tenia molt clar a què volia dedicar-me. En certa manera sabia que fes el que fes en el futur, un idioma em seria útil. A més, m’agradava la literatura, i m’agradava viatjar.

Una paraula que defineix a l’estudiantat de Filologia (o el de la Facultat de Ciències Humanes i Socials) front a la resta d’estudiants.
Somniadors.

Una assignatura que et va marcar.
Pragmàtica, que és tot allò que envolta a la comunicació, per exemple, la comunicació no verbal.

Un professor difícil d’oblidar.
Francisco José Raga Gimeno, Pachi, el meu professor de Pragmàtica.

Un espai de l’UJI.
A l’antiga UJI de Borriol, a l’edifici d’Humanitats, on estava la cantina, quan entraves per la part est, és a dir, l’entrada a la Universitat més propera a Castelló, hi havia un garrofer, i una colla d’estudiants ens trobàvem allà per prendre l’aire; hi vam passar molt bones estones.

Un lloc especial de Castelló.
La platja de la Renegà.

​Tres paraules​ per descriure l’UJI.
Familiar, accessible i canyera.

Què creus que t’ha aportat l’UJI en la teua vida?
Va posar-me en contacte amb el món de la cultura i el coneixement, en certa manera va obrir la meua manera de pensar. I sobretot em va posar en contacte amb gent amb les mateixes inquietuds que jo. Va ser una època important en la meua formació com a individu, sobretot, les trobades amb altres estudiants d’Humanitats amb qui filosofàvem durant hores i somniàvem amb un món millor.

Què significa ser antic alumne d’aquesta Universitat?
Que m’estic fent major. És part del meu ADN, com la família.