En les últimes dècades, s’han produït canvis en l'àmbit social, cultural, polític i econòmic, que han influït en la forma de vida de les persones. Aquest context ha precipitat l’augment de les addiccions i les conseqüències que comporten. Les addiccions més estudiades i visibles són les addiccions químiques; ara bé, existeixen les addiccions comportamentals, o addiccions sense droga, que són menys visibles i entre les quals podem destacar el joc patològic, l’addicció a Internet i al menjar, o la compra compulsiva.
L’addicció al menjar o la sobreingesta compulsiva es caracteritza per episodis de voracitat o fartades en què no es té el control sobre el que es menja. Se sol fer en solitari o d’amagat, i tot i que l’efecte immediat és gratificant, posteriorment apareixen sentiments de culpa, malestar i pensaments automenyspreatius. Aquest patró pot recordar la bulímia; ara bé, en el cas de la sobreingesta compulsiva no hi ha mètodes purgatius o restrictius. D’altra banda, Internet té un enorme potencial addictiu a causa de les seues característiques, i de fet s’han trobat patrons de consum que coincideixen amb els d’una addicció, on els usuaris deixen de banda els estudis, treball o relacions socials per romandre connectats a Internet, on poden aplegar a invertir més de vuit hores diàries.
En els últims anys s’han generat conductes consumistes en les quals no es compra per necessitat, sinó que es fa una compra simbòlica per les seues atribucions socials o autoidentificatives. Hi ha persones que no poden controlar l’impuls de comprar objectes innecessaris, excedint sovint les mateixes possibilitats econòmiques i com a resultat de l’intent de regular estats emocionals negatius. Finalment, però no menys important, una conducta addictiva amb gran impacte social, familiar i personal és l’addicció al joc, o joc patològic, on aquest es torna una prioritat per a l’individu, el qual aplega a patir síndromes d’abstinència greus en absència del joc. La liberalització del joc i l’augment de les cases d’apostes en els països industrialitzats ha fet que el nombre de jugadors patològics augmente generant xifres preocupants entre joves i grups minoritaris.
Tot i ser menys estudiades, aquestes addiccions psicològiques no són menys greus que les addiccions químiques. Ambdós tipus comparteixen característiques com la pèrdua de control, dedicar molt de temps a pensar o planificar la conducta addictiva, el canvi en l’estil de vida, l’aparició de la tolerància, la dependència i fins i tot la síndrome d’abstinència. Respecte a aquesta última, en el cas del joc patològic s’han registrat síndromes d’abstinència caracteritzades per l’aparició de vòmits, tremolor, diarrees, malsons, humor depressiu, irritabilitat i pensaments obsessius; de fet, el diagnòstic és equivalent al del diagnòstic de dependència de l'alcohol, la cocaïna o l’heroïna.