UJI

Rellotge de Sol Equatorial-Polar

Última modificació: 26/09/2016 | Font: SCP

Els calendaris i els rellotges solars són instruments complementaris que sovint comparteixen una mateixa estructura material. De fet, i per això, els manuals de gnomònica els tracten sempre conjuntament, i per a consultar determinats models de rellotge solar és imprescindible conéixer la data. En el seu llibre Cronografia tòpica del calendari julià, publicat per la Universitat Jaume I l'any 1994, el professor Arcadi Garcia Sanz estudia alguns astrolabis del nostre entorn cultural que relacionen l'hora, la data i la posició dels astres en el cel.


El rellotge de Sol Equatorial-Polar, dissenyat per Joan Olivares i Rafael Amoròs per a la Universitat Jaume I de Castelló, és un model inèdit que anomenem Rellotge-calendari Equatorial-polar. Es tracta d'un rellotge únic, completament original, que combina el funcionament de dos tipus de rellotge clàssic i un de modern. En aquest tipus de rellotge el quadrant equatorial polar reprodueix l'esfera terrestre, està format per un cercle central que representa l'equador i una barra que fa d'eix de la Terra. S'orienta cap a l'estel polar i també al seu gnòmon. Les línies horàries són paral·leles i simètriques respecte al migdia i no depenen de la latitud. Aquest rellotge marca les hores del dia amb l'ombra dels semicercles, i la data la marca amb el raig de sol que passa a través d'aquests mateixos semicercles.

 

Rellotge de Sol Equatorial-Polar de la Universitat Jaume I

 

 

En les fotos següents es mostren alguns exemples del funcionament del Rellotge de Sol Equatorial-Polar de la Universitat Jaume I.

Data: equinocci de primavera o de tardor (els equinoccis són indiscriminables en un rellotge solar, ja que el sol ocupa la mateixa posició en tots dos). L’espai ocupat pels símbols zodiacals dels equinoccis (àries i balança) queda emmarcat completament per l’ombra dels semicercles equatorials.
Hora: falten uns minuts per a les quatre de la vesprada. Les ombres dels semicercles es projecten fins a ben a prop de la línia horària corresponent a aquesta hora.

 

Data: solstici d’hivern. El signe zodiacal de capricorn queda emmarcat per les ombres dels semicercles.
Hora: Passen uns minuts de les tres de la vesprada. La projecció de les ombres sobrepassa lleugerament la línia horària de les tre.

 

Data: Solstici d’estiu: el signe de cranc entre les ombres dels semicercles.
Hora: passen uns minuts de les 8 del matí.

 

 

«Omnia quae ventura sunt in incerto iacent, protinus vive»
«Tot allò que està per vindre és incert: viu ja des d’ara»

El lema inscrit al Rellotge de Sol Equatorial-Polar de l’UJI és una sentència de Sèneca que podem trobar al seu llibre De brevitate vitae, primer llibre, capítol 9. El filòsof reflexiona en aquest llibre sobre si la vida és breu o llarga i arriba a la conclusió que resulta breu per a aquells que no la saben aprofitar i és plena per als que l'aprofiten a cada moment. El seu consell aleshores és viure intensament el present.

Per a Sèneca el passat és l'única cosa certa i segura que tenim, el present és un instant i el futur és dubtós. Per això el savi és, segons el filòsof, qui realment sap aprofitar aquests tres moments temporals, qui sàviament recorda el passat, viu intensament el present i prepara el futur. Al contrari, per a qui no els sap aprofitar, per a qui oblida el passat, no viu el present i veu amb temor i por el futur, la vida és molt breu. Sèneca vincula l'aprofitament de la vida a la formació i el saber i conclou que a més formació i més coneixements es tenen més s'aprofita la vida.

 

 

Els rellotges solars i la gnomònica

Rellotge de sol: artifici que assenyala les diverses hores del dia per la il·luminació d'un cos exposat al sol o per l'ombra que un cos projecta sobre una superfície plana.
(Diccionari Català-Valencià-Balear)

Els rellotges solars clàssics són els aparells més antics coneguts utilitzats per a mesurar el temps i formen part del nostre patrimoni etnogràfic, científic i artístic. Antigament, era ben corrent trobar-los presidint les façanes d'esglésies, palaus, masos i cases de poble. El seu funcionament depén del moviment de la Terra i del Sol. El Sol es mou d'est a oest i l'ombra projectada en terra per un simple pal ens indica el moment del dia. És considerat el primer instrument científic; la seua aparició es remunta a l'any 3000 aC.

L'evolució dels rellotges solars ha estat constant des dels grecs, va experimentar importantes innovacions en l'època àrab i un gran impuls en l'edat medieval de la mà de l'orde de sant Benet, en la qual, sota la màxima "Ora et labora", s'organitzaven totes les hores del dia en temps d'oració i de treball. És en aquest moment quan es van construir els primers rellotges de sol a les façanes de les esglésies i monestirs. Però l'època daurada de la gnomònica arribarà als segles XVI i XVII amb científics importants com Nicolau Copèrnic i Galileu, que aportaran avenços rellevants en l'astronomia i la tecnologia. Alguns dels textos més importants sobre gnomònica foren escrits per científics valencians il·lustres com Pere Roiç (segle XV) i Vicent Tosca (segle XVII-XVIII). A mesura que anava evolucionant la ciència i la tecnologia apareixien models de rellotges mecànics amb més precisió i menys cars, i és aleshores, amb la Revolució industrial, que s'iniciarà la decadència dels rellotges de sol.

Durant molts anys, perduda la seua utilitat pràctica, els rellotges solars han estat oblidats i abandonats a la seua sort i a les inclemències del temps. Molts exemplars s'han perdut amb les reformes o restauracions d'edificis o s'hi han enrunat tots plegats. Però des de fa uns quants anys han aparegut arreu del món diverses associacions amb l'objectiu de catalogar, restaurar i conservar antics rellotges i, també, amb la finalitat de dissenyar-ne i construir-ne de nous. Per construir els rellotges solars actuals s'utilitzen molts tipus de materials diferents, en funció de la ubicació i de la creativitat dels dissenyadors i gnomonistes. La varietat de rellotges de sol també està present avui dia en institucions públiques, parcs, museus i cases particulars. Passejant per qualsevol població del món trobarem rellotges de sol de nova construcció; uns complementen el disseny urbanístic de places i jardins i d'altres actuen com a reclam turístic.

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions