Seminari: «Cartografies de les Violencies Extractivistes» Amb la participaciò de Kristina Sehlin MacNeil, co-directora del Centre d'Estudis Sami de la Universitat d'Umeå (Suècia) i Gabriel Castañares, director general de Polítiques Palanca per a l'acompliment de l'Agenda 2030

09/05/2022 | cufp
Compartir

Compartir

Facebook
Twitter
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

Data: 11 de maig de 2022

Acte: Seminari

Títol: «Cartografies de les Violències Extractivistes»

Hora: 13 – 14.30 h

Lloc: sala d'actes de l'Escola de Doctorat i Zoom (https://uji-es.zoom.us/j/7404595086 contrasenya: Pax2021)

Entitat: Càtedra UNESCO de Filosofia per a Pau de l'UJI

 

La Càtedra UNESCO de Filosofia per a la Pau de la Universitat Jaume I acollirà el pròxim 11 de maig una jornada centrada en l'anàlisi de les violències extractivistes, un nou concepte que cerca comprendre millor les formes de violència dirigides contra la naturalesa o contra les persones i causades per les activitats extractives. Es tracta d'un concepte encunyat per Kristina Sehlin MacNeil, co-directora del Centre d'Estudis Sami de la Universitat d'Umeå, a Suècia, que intervindrà durant l'esdeveniment de l'UJI.

Aquestes formes de violència directa, estructural o cultural inclouen la contaminació de sòls, aigües i aire, els impactes sobre la salut, les amenaces i assassinats, la corrupció o les pràctiques d'enginyeria social o ‘contrainsurgencia suau'. Precisament per a entendre millor aquestes formes de violència es llançarà durant la jornada l'Observatori Ibèric de la Mineria (MINOB), una iniciativa de ciutadania ambiental posada en marxa amb el suport del Ministeri de Drets Socials i l'Agenda 2030 pel Centre de Sabers per a a Sustentabilidade.

El MINOB, en la presentació del qual intervindrà el Director General de Polítiques Palanca per al Compliment de l'Agenda 2030, Gabriel Castañares, recopilarà observacions georreferenciadas de les vulneracions de drets socials i mediambientals causats per la indústria extractiva. Per primera vegada, es disponibilizarán de manera sistemàtica les evidències existents sobre cada cas, estant actualment en elaboració els 100 primers d'Espanya i Portugal, entre els quals s'inclouen ja casos d'Andalusia, Aragó, Astúries, Comunitat Valenciana, Extremadura i Galícia.

La intenció és que aquesta base de dades puga contribuir a les funcions d'inspecció i control de les administracions públiques i les forces de seguretat, així com a un millor coneixement sobre els impactes causats per la mineria per part de les institucions, els mitjans de comunicació, les ONG, els moviments socials i les comunitats locals afectades. De fet, MINOB comptarà un sistema de monitoratge i alerta primerenca per a detectar, mapear i denunciar vulneracions i males pràctiques, facilitant així l'exercici i la defensa dels drets ambientals i a mitigar les asimetries existents entre les comunitats afectades i el sector.

Informació proporcionada per: Càtedra UNESCO de Filosofia per a la Pau