#Seguimosdesdecasa: docència teoricopràctica cooperativa i participativa de pantalla a pantalla

15/07/2020 | Comissionat de la Rectora
Compartir

Compartir

Facebook
Twitter
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

Professorat: Eloísa Nos Aldás i Tamer Al Najjar. Departament de Ciències de la Comunicació.

Titulació: grau en Comunicació Audiovisual

Assignatura: Fonaments de Teoria de la Comunicació (CA0910)

Descripció de l'experiència: 

Introducció

Aquesta experiència presenta el procés d'adaptació a la docència a distància durant el segon semestre del curs 2019/2020 (confinament per la pandèmia de la covid-19) de l'assignatura Fonaments de Teoria de la Comunicació (CA0910), obligatòria, del primer curs del grau en Comunicació Audiovisual, amb un grup gran de 94 estudiants matriculats. A continuació, es realitza un recorregut pels reptes trobats i les solucions adoptades, tant en les classes teòriques com pràctiques, així com en el sistema d'avaluació.

El repte principal va ser trobar mecanismes d'adaptació d'un model d'aprenentatge cooperatiu i participatiu sobre competències i continguts de caràcter teoricocrític en l'entorn digital i a distància. L'assignatura CA0910 aborda el camp dels efectes de la comunicació mediàtica (definició, tipologia, implicacions) des de les principals teories i paradigmes de l'estudi de la comunicació que han intentat explicar-los (efectes directes, efectes limitats, efectes poderosos...) i les seues tendències més actuals en els escenaris digitals. L'aprenentatge de l'estudiantat es persegueix des del seu rol com a receptors i com a futurs productors els continguts dels quals tindran unes determinades conseqüències culturals.

El punt de partida és crear una comunitat d'aprenentatge dialògica i activa en la qual l'estudiant desenvolupe una motivació intrínseca a través de la seua implicació en el procés de treball, que relaciona constantment teoria i pràctica. El sistema d'avaluació és híbrid (2 activitats d'aprenentatge continu + prova final en dos parcials): 

  1. Una dinamització grupal basada en la metodologia de flipped classroom (10%): en classes de pràctiques, cada grup planteja i coordina una activitat sobre el tema treballat en la sessió teòrica prèvia (supervisada i discutida anteriorment en una tutoria obligatòria grupal i amb una duració màxima de 20-30 minuts).
  2. Un e-portafolis grupal com a espai de reflexió continuada sobre els efectes de la comunicació i els enfocaments per al seu estudi, la seua aplicació als contextos reals i la seua relació amb el seu aprenentatge previ (30%).
  3. Un examen final (60%) compost per un qüestionari (amb preguntes tipus test i preguntes curtes) i una pregunta de redacció. El caràcter teòric d'aquesta assignatura, a més de l'aprenentatge analític i crític, ens aconsella un percentatge que convide a aquest treball de memorització i identificació d'autors, teories i enfocaments.

Davant les noves circumstàncies, es van estudiar detalladament els pros i contres d'aquest plantejament i es van explorar les opcions (pedagògiques i tècniques) per a poder mantindre’l o adoptar canvis i alternatives.

Reptes i solucions adoptades:

  1. Treball participatiu i cooperatiu a distància per a les sessions teòriques i pràctiques: en la docència presencial s'utilitzava el Prezi de suport a les classes teòriques i el Genially en les pràctiques, a més de nombroses activitats participatives i cooperatives amb elements de ludificació (gamification). Es van trobar opcions per a mantindre el mateix estil docent d'aprenentatge: es va aclarir l'estructura de l'Aula Virtual per sessions setmanals, amb un espai per a teoria i un altre per a pràctiques, i es va introduir sempre una pàgina d'instruccions sobre com s'organitzaria la sessió, que incloïa, a més, enllaços a la sala de videoconferència i vídeos explicatius, de suport o interactius (amb Prezi-vídeos i altres eines d'enregistrament per a preparar microvídeos i tutorials). Emprem altres aplicacions per a crear espais de treball col·laboratiu (Drive, Google Docs o Padlet) i activitats interactives (Powtoon o Playposit per a vídeos, Educaplay o Mentimeter per a ludificar ). 
  2. Treball grupal a distància: les dinamitzacions de l'estudiantat han sigut molt interessants i encertades (fonamentals les tutories prèvies grupals per Meet), incloent-hi diverses Escape Room per Instagram o altres formes de ludificació que han mantingut la participació i il·lusió de la classe. No obstant això, ací trobem una de les nostres assignatures pendents, ja que, depenent del nivell inicial d'alfabetització digital de cada grup d'estudiants, la seua coordinació ha funcionat millor o pitjor. Se'ls va recomanar utilitzar els seus grups de comunicació (Whatsapp o missatgeria similar, videotrobades, algun grup treballava amb Discord) i tindre plataformes per a planificar-se i compartir avanços (com Drive, Google Docs o Trello), però vam detectar molta desigualtat entre grups (es va realitzar una autoavaluació inicial del treball grupal, però, pel nivell de desgast col·lectiu, va quedar pendent haver implementat de forma més sistemàtica una final incloent-hi aquests aspectes).
  3. Examen en línia amb part tipus test: per l'assignatura concreta i per a mantindre el contracte d'aprenentatge inicial amb el grup reduint al màxim incerteses i canvis, es va mantindre. Vam programar un qüestionari en Moodle (banc de preguntes ampli, preguntes i respostes aleatòries i temps limitat) més una pregunta de redacció a través d'una tasca de l'Aula Virtual (amb sistema Turnitin activat) i que també tenia diferents versions (vam crear diversos grups aleatoris a l'Aula Virtual i cadascun d'ells tenia l'accés restringit a una de les preguntes) i un temps limitat que els marcava un cronòmetre inserit en l'enunciat de la tasca. Es va acompanyar en tot moment a l'estudiantat des d'una sala de Meet per a recollir en temps real els dubtes i possibles incidències. També va ser clau la preparació (instruccions clares, fins i tot vídeos sobre la interfície de l'examen, i insistència en la seua responsabilitat personal i la seua ètica) i les sessions de revisió de l'aprenentatge posteriors.

Conclusió i valoració de l'aprenentatge 

Les condicions de confinament en un moment històric sense comparació per a professorat i estudiantat pot ser una variable que modifique la satisfacció d'aquest model en altres circumstàncies (assistien a les classes síncrones prop de 80 dels 94 estudiants). La motivació de l'estudiantat per aquests condicionants ha sigut molt elevada i la comunitat d'aprenentatge molt estreta de pantalla a pantalla.

La plataforma de videoconferència emprada és un element clau en la creació d'una comunitat d'aprenentatge: que l'estudiantat visualitze la resta de la classe (trobada que simule al màxim la presencialitat en mode mosaic ampli, de sèrie en Zoom, Extensió de Grid en Meet). També eines que dinamitzen la participació, com ara poder alçar la mà (de sèrie en Zoom, Extensió de Nod en Meet), demanar la paraula pel xat... La comunicació monòtona o unidireccional no funciona. Altres claus: continuar mirant-se als ulls (al cor de la càmera), dinamitzar i fragmentar els temps enfront de la pantalla, combinar activitat síncrona i asíncrona, interactuar constantment en grups grans i xicotets, intercalar activitats i anàlisis conjuntes que mantinguen un alt grau de participació i diàleg.

Enllaços d’interès: