Els incentius fiscals al mecenatge estan inicialment recollits en la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de Règim Fiscal de les entitats sense finalitats lucratives i dels incentius fiscals al mecenatge, publicada en el BOE de 24 de desembre de 2002, i que preveu que aquests incentius són aplicables als donatius, les donacions i les aportacions que es fan, entre d'altres, a favor de les universitats públiques.
Aquesta llei estava complementada per el Reial Decret 1270/2003, de 10 d'octubre, pel que s'aprova el Reglament per a l'aplicació del règim fiscal de les entitats sense finalitats lucratives i dels incentius fiscals al mecenatge. Aquest reglament regula el procediment per a la justificació dels donatius, donacions i aportacions deduibles pels subjectes passius de l'Impost sobre Societats i contribuents de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques; i la declaració informativa que han de presentar les entitats sense finalitats lucratives beneficiàries dels incentius regulats en el títol III de la Llei 49/2002 sobre les certificacions emitides dels donatius i aportacions percebudes.
No obstant això, la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l'Impost sobre Societats (que s'introdueix amb efectes d'1 de gener de 2015) modifica en la seua disposició final quinta alguns dels artícles de la Llei 49/2002.
Axí doncs, s'estableixen:
Són entitats beneficiàries de mecenatge les universitats públiques i els col·legis majors adscrits a aquestes universitats. Segons el títol III de la Llei 49/2002 al seu capítol I, artícle 16 apartat c), també es considera entitats beneficiàries del mecenatge a les entitats sense finalitats lucratives com les fundacions o les associacions declarades d'utilitat pública, entre d'altres, amb el què les fundacions universitàries i les associacions universitàries declarades d'utilitat pública també serien beneficiàries de mecenatge i, per tant, els seus mecenes podrien beneficiar-se dels corresponents avantatges fiscals.
Les formes de mecenatge, definides en la seua totalitat en el capítol II del títol III de la Llei 49/2002, inclouen:
Les deduccions fiscals que tenen les persones físiques i jurídiques per les seues aportacions a les entitats beneficiàries del mecenatge depenen de la forma de mecenatge.
A més, és important destacar que en el cas de les universitats com a entitats beneficiàries del mecenatge, en aplicació de la Disposició Addicional decimoctava de la Llei Orgànica 4/2007 per la que es modifica la Llei Orgànica 6/2001 d'Universiats (LOMLOU), els percentatges de deducció abans nomenats s'augmenten en cinc punts percentuals per als donatius i donacions establerts en l'article 17 de la Llei 49/2002 realitzats a favor d'universitats públiques i privades i d'entitats sense ànim lucratiu a les quals es refereix l'article 2 de la Llei 49/2002 (fundacions incloses), sempre que aquestes universitats desenvolupen ensenyaments de doctorat o tercer cicle d'estudis universitaris.
Aquestes universitats haurien de destinar l'import del donatiu o el bé o dret donat a programes d'investigació universitària i doctorat, havent de constar en la certificació que han d'expedir en els termes establerts en l'article 24 de la Llei 49/2002.
Quant a la certificació mencionada amb anterioritat, la Llei estableix que ha d'haver una justificació de la donació realitzada. Aquesta consistirà en una certificació expedida per la entitat beneficiària (art. 24). El contingut d'aquesta certificació i el procès a realitzar amb l'administració tributària queda explicat en el Reial Decret 1270/2003, de 10 d'octubre, pel que s'aprova el Reglament per a l'aplicació del règim fiscal de les entitats sense finalitats lucratives i dels incentius fiscals al mecenatge.
En la següent imatge s'observa un resum d'aquestes deduccions, tenint en compte que, com ja s'ha mencionat en l'apartat de les deduccions, una persona física o jurídica que volguera realitzar una donació a la universitat, podria incrementar aquestes deduccions en un 5%, si aquest donatiu es realitza a programes d'investigació universitària i doctorat.