UJI

Metodologia docent i sistemes d’avaluació

Cada assignatura té la seua metodologia. El professorat pot utilitzar, entre les següents, aquelles que considere més convenients per a la seua assignatura.

Ensenyament teòric: Exposició de la teoria per part del professorat i estudiantat pren anotacions o participa activament a l'aula (implica l'ús de tècniques com: lliçó magistral, debats i discussions, etc.)

Ensenyament pràctic: Classes on l'estudiantat aplicarà continguts apresos en les sessions de teoria. Les activitats formatives es realitzaran de manera habitual tant en aules polivalents, com en instal·lacions esportives (sales de musculació, sales de ritme, tatamis…) o espais singulars per a pràctiques de l'activitat física, mesuraments i presa de dades per a la comprovació pràctica i simulació dels ensenyaments teòrics.

Seminaris: Es tracta d'un espai per a la reflexió i/o aprofundiment dels continguts ja treballats per l'estudiantat amb anterioritat –teòrics i/o pràctics– (implica l'ús de tècniques com: tallers monogràfics, cinefòrum, taller de lectura, convidar experts, etc.).

Tutories. Treball personalitzat amb un o una estudiant o grup, a l'aula o en un espai reduït. Normalment la tutoria suposa un complement al treball no presencial: negociar/orientar el treball autònom, seguir i avaluar el treball, orientar ampliació, etc. (implica l'ús de tècniques com l'ensenyament per projectes, supervisió de grups d'investigació, tutoria especialitzada, etc.).

Avaluació .Activitat que consisteix en la realització de proves escrites, orals, pràctiques, projectes, treballs, etc., utilitzats en l'avaluació del progrés de l'estudiantat.

Treball personal. Preparació per part de l'estudiantat, de forma individual o en grup, de seminaris, lectures, investigació, treballs, memòries, etc., per a exposar o entregar en les classes tant teòriques com pràctiques.

Preparació d'exàmens. Revisió i estudi per als exàmens. Inclou qualsevol activitat d'estudi: estudiar per a l'examen, lectures complementàries, fer problemes i exercicis, etc.

La seqüenciació temporal prevista per a les activitats formatives alternarà els ensenyaments teòrics amb els ensenyaments de caràcter més pràctic en funció de la distribució d'hores de cada assignatura i de la manera més convenient des de la perspectiva metodològica i de contingut de cada assignatura.

Per a dur a terme l'avaluació cada professor o professora pot utilitzar alguna d'aquestes formes:

Elaboració de treballs acadèmics. Desenvolupament d'un treball escrit que pot anar des de treballs breus i senzills fins a treballs amplis i complexos i fins i tot projectes i memòries propis d'últims cursos.

Entrevista de tutorització i/o informes de personal expert. Testimoniatge escrit per un o una professional o tutor o tutora, sovint sobre la base de qüestionaris, on es valora la competència de l'estudiantat. Pot incloure reunions individuals o de grup per al seguiment i valoració del procés de treball realitzat (a més del resultat/producte).

• Examen escrit (test, desenvolupament i/o problemes). Inclou proves de desenvolupament de resposta llarga (prova escrita de tipus obert o assaig, en la qual l'alumnat construeix la seua resposta amb un temps limitat però quasi sense limitacions d'espai); de resposta curta (prova escrita tancada, en la qual l'alumnat construeix la seua resposta amb un temps limitat i amb un espai molt restringit); tipus test (prova escrita estructurada amb diverses preguntes o ítems en els quals l'alumnat no elabora la resposta, únicament assenyalarà la correcta o completarà amb elements molt precisos, com per exemple omplir espais en blanc), i/o exercicis i problemes (prova consistent en el desenvolupament i interpretació de solucions adequades a partir de l'aplicació de rutines, fórmules, o procediments per a transformar la informació proposada inicialment).

Memòries i informes de pràctiques. Treball estructurat que té la funció d'informar sobre els coneixements i competències adquirits durant les pràctiques i sobre els procediments seguits per a obtindre els resultats. Pot tindre des de format lliure a seguir un guió estructurat o, fins i tot, respondre a un qüestionari pràcticament tancat. Inclou la “memòria de pràctiques externes”.

• Observació/execució de tasques i pràctiques. Estratègia basada en la recollida sistemàtica de dades en el context d'aprenentatge: execució de tasques, pràctiques, etc. Pot ser sobre la base de qüestionaris i escales de valoració, registre d'incidents, llistes de validació i/o rúbriques que definisquen els nivells de domini de la competència, amb els indicadors respectius (dimensions o components de la competència) i els descriptors de l'execució (conductes observables). Pot incloure el control d'assistència i/o participació a l'aula.

Presentacions orals i pòsters. Exposició i/o defensa pública de treballs individuals o en grup per a demostrar els resultats del treball realitzat i interpretar les seues pròpies experiències.

Resolució de casos. Suposa l'anàlisi i la resolució d'una situació professional per a realitzar una conceptualització experiencial i buscar solucions eficaces.

Projectes. Situacions en les quals l'alumnat ha d'explorar i treballar un problema pràctic mitjançant l'aplicació i integració de coneixements interdisciplinaris.

Resolució d'exercicis i problemes. Prova consistent en el desenvolupament i interpretació de solucions adequades a partir de l'aplicació de rutines, fórmules, o procediments per a transformar la informació proposada inicialment.

Fixa’t bé en el programa de l’assignatura on apareix clarament la metodologia i l’avaluació que es durà a terme.

Informació proporcionada per: InfoCampus