Periodisme, indústries culturals i comunicació política

12/01/2023 | InfoCampus
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

Les línies de recerca de l'equipe "Periodisme, indústries culturals i comunicació política" s'articulen a partir de tres grans tòpics que, al seu torn, es desglossen en diverses temàtiques:

  • Les transformacions del periodisme en l'entorn digital. La irrupció d'Internet, la web 2.0, els mitjans socials i les tecnologies digitals està introduint nombroses metamorfosis en el periodisme. La totalitat dels seus àmbits s'estan veient afectats pel canvi associat a l'univers digital: la producció, la distribució i el consum. Així, aquesta línia de recerca aborda les nombroses i complexes qüestions relacionades amb aquest fet. Entre les temàtiques possibles sobreixen les següents: els nous perfils professionals dels periodistes, l'alteració de les seues condicions de treball, els nous models de negoci per al periodisme, les noves qualitats associades a la informació periodística (multimedialidad, interactivitat, hipertextualidad), la transformació en l'elaboració dels continguts periodístics (narratives transmedia, noves formes de visualització de la informació, etc.), la convergència de suports i formats per a la difusió de les notícies, el procés de globalització de la informació, els canvis en els fluxos de circulació de les notícies en l'entorn digital, el paper dels nous suports (dispositius mòbils i xarxes socials) en el periodisme, els nous hàbits de consum de la informació periodística, la crisi de la credibilitat que afecta al periodisme, la participació del públic en l'àmbit periodístic, l'aparició de nous actors informatius o les noves funcions desenvolupades pel periodisme, entre uns altres. Entre les aportacions en aquesta línia de recerca pels membres de l'equip destaquen el llibre de Xosé López García titulat La metamorfosi del periodisme (Comunicació Social edicions, 2010) i els articles (tots dos indexats en JCR-ISI) "Premsa en Internet: nous models de negoci en l'escenari de la convergència" publicat per Andreu Casero-Ripollés en 2010 en la revista El professional de la informació, v. 19, n. 6, pàg. 595-601, DOI: 10.3145/epi.2010.nov05 i "Trets de l'estratègia dels cibermedios gallecs en la seua obstinació per promoure l'experimentació per al canvi periodístic" de Xosé López García publicat en 2011 en Estudis sobre el missatge periodístic, n. 17, pàg. 81-93.
  • Comunicació política, democràcia i redefinició de l'esfera pública en l'entorn digital. Internet, i especialment els mitjans socials i la web 2.0, han despertat una nova ona d'entusiasme sobre les seues possibilitats per a transformar la democràcia i la política. Les tecnologies digitals situen al ciutadà en el centre del procés comunicatiu i li concedeixen capacitats inèdites per a produir i distribuir missatges i expressar els seus punts de vista. A més, ofereixen un ampli i fàcil accés a la informació sobre les actuacions del sistema polític. D'altra banda, concedeixen als actors polítics l'oportunitat de produir i difondre autònomament els seus missatges comunicatius, eludint la mediació periodística. Alguna cosa que qüestiona el paradigma de la mediatització de la política. Sota aquesta perspectiva, les tecnologies digitals obrin l'oportunitat de reconfigurar les relacions de poder en la societat actual. Així, alteren les dinàmiques vigents del camp de la comunicació política i, igualment, redefineixen les relacions entre la comunicació, el periodisme i la democràcia en el marc de l'esfera pública. Aquesta línia de recerca aborda les nombroses i complexes qüestions entre les quals es trobes les temàtiques següents: la transformació de la comunicació política en el panorama digital, els canvis del paradigma de la meditació de la política en la digitalització, les noves formes de participació i activisme polític des d'una perspectiva comunicativa, l'ús dels mitjans socials aplicat a la comunicació política, el potencial democràtic i democratizante dels nous mitjans, l'aportació de la comunicació política i el periodisme a la democràcia en el context digital, les noves formes de fiscalització i monitoratge propiciades per les tecnologies digitals i el seu impacte comunicatiu, les mutacions en la formació de l'opinió pública en l'escenari digital, la transformació en les dinàmiques de construcció de l'agenda pública, l'elaboració de la informació política en l'era digital, les relacions entre periodistes i polítics i les seues conseqüències socials, el consum d'informació i comunicació política en l'univers digital incloent l'anàlisi de fenòmens com l'exposició selectiva i la polarització, el paper del periodisme en la proliferació de la desafecció cívica i, en suma, les conseqüències democràtiques del periodisme i la comunicació política. Entre les aportacions incloses dins d'aquesta línia de recerca dels membres de l'equip destaca l'article titulat "L'autorregulació professional davant els nous reptes periodístics: estudi comparatiu europeu" publicat per José Luis González en 2011 en Revista Llatina de Comunicació Social, n. 66, pàg. 426-453. Igualment, destaca l'article titulat "Political activism online: organization and mitjana relations in the case of 15M in" Spain publicat en 2014 per Josep Lluís Micó i Andreu Casero-Ripollés en Information, Communication & Society, 17 (7), pàg. 858-871, DOI: 10.1080/1369118X.2013.830634 (indexada en JCR-ISI). Finalment, també cal destacar l'article "Intervé Engagement Boundaries and Political Influence in" Europe publicat en 2014 per Andreu Casero-Ripollés i Pablo López-Rabadán en American Behavioural Scientist, 58 (7), 859-868, DOI: 10.1177/0002764213506207 (indexada en JCR-ISI).
  • Estructura i polítiques de comunicació en el context digital. El caràcter transversal de la digitalització provoca que els seus efectes es deixen notar en tots els àmbits del sistema comunicatiu. També l'organització i les dinàmiques de funcionament del mateix es troben sotmeses a les alteracions derivades de l'univers digital i la web 2.0. En aquest sentit, l'estudi de l'impacte d'aquests processos sobre l'estructura del sistema comunicatiu assumeix una notable importància. Açò implica analitzar tant la dimensió tecnològica, com l'econòmica com, especialment, la política. Per açò, al costat de l'estudi de l'estructura, aquesta línia prestarà una especial atenció als canvis patits per les polítiques de comunicació en l'entorn digital. Aquesta línia de recerca aborda les nombroses i complexes qüestions entre les quals es troben les temàtiques següents: l'estudi de les indústries culturals en el context digital, l'evolució dels actors comunicatius en l'entorn digital, els canvis en la concepció de les polítiques de comunicació, la transformació dels àmbits d'actuació de les polítiques de comunicació en el panorama digital, les alteracions en la regulació de la comunicació derivades de l'impacte de la digitalització, l'evolució econòmica de les empreses periodístiques i comunicatives en el context digital, l'aparició de noves formes d'empreses periodístiques (cooperativisme, senar-profit, emprendedurismo), el vessant industrial i estructural dels mitjans socials i la web 2.0, l'impacte de la tecnologia digital en el funcionament del sistema comunicatiu i els seus sectors, la introducció de la societat de la informació incidint en els seus aspectes positius i negatius, el paper i funcionament dels grups de comunicació en l'entorn digital, el paper de la comunicació local en el panorama digital, la incidència de la digitalització en el pluralisme, la concentració i la diversitat cultural, la globalització de la comunicació, les dinàmiques d'innovació impulsades per les empreses periodístiques i comunicatives i l'aparició de nous actors en el sistema comunicatiu i els seus efectes, entre uns altres. Entre les aportacions incloses dins d'aquesta línia de recerca dels membres de l'equip destaca l'article titulat "Auge i caiguda de Soitu, un exemple de mig nadiu digital a Espanya" publicat per José Luis González en 2010 en Comunicació i Societat, vol. XXIII, n. 2. Igualment, també destaca l'article titulat "Cibermedios locals: en la cruïlla per la indefinició de models en temps convulsos" publicat per Xosé López García en 2012 en Àmbits: Revista Internacional de Comunicació, n. 21, pàg. 9-24. Finalment, també cal destacar l'article titulat "Between Decline and a New Online Business Model: The Case of the Spanish Newspaper Industry" publicat per Andreu Casero-Ripollés i Jessica Esquerre-Castell en 2013 en Journal of Mitjana Business Studies, v. 10, n. 1, pàg. 63-78.

Aquestes recerques seran conduïdes i dirigides per l'Equip de Recerca "Periodisme, indústries culturals i comunicació política", integrat per: Andreu Casero Ripollés (Universitat Jaume I, Coordinador de l'Equip), José Luis González Esteban (Universitat Miguel Hernández d'Elx) i Xosé López García (Universitat de Santiago de Compostel·la).

El professor José Luis González Esteban, de la Universitat Miguel Hernández d'Elx, participa en el programa de doctorat en Nous Models Periodístics (referenciat).

El professor Xosé López García, de la Universitat de Santiago de Compostel·la, participa en el programa de doctorat en Comunicació i Informació Contemporània per la Universitat de Santiago de Compostel·la (referenciat).

Com es pot constatar, s'ha considerat convenient reforçar el Programa de Doctorat en Ciències de la Comunicació de la UJI, mitjançant la incorporació d'investigadors aliens a la institució en cadascun dels tres equips de recerca proposats. Creiem que la presència d'aquests investigadors permetrà que els estudis de doctorat en comunicació de la UJI, iniciats en el curs 1999-2000, i que ha derivat en la defensa de 42 tesis doctorals fins a l'actualitat (07/2014), permetrà consolidar els estudis de doctorat en ciències de la comunicació en aquesta universitat.

D'altra banda, es preveu la participació de professors estrangers en el programa de doctorat, amb els quals existeixen col·laboracions regulars, des de fa més d'una dècada, principalment a través dels grups de recerca que participen en el programa. Aquestes col·laboracions s'han concretat en la participació en tallers, seminaris i trobades científiques, en la realització d'informes d'avaluació de tesi i la participació en tribunals de tesis doctorals, en concret, en els casos d'esment de títol europeu.

Informació dels grups de recerca que participen en el programa de doctorat.

Informació proporcionada per: InfoCampus