Narratives audiovisuals contemporanis, publicitat i cultura digital

12/01/2023 | InfoCampus
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

Les línies de recerca de l'equipe "Comunicació, publicitat i cultura digital" s'articulen a partir dels següents eixos de reflexió que, al seu torn, es relacionen amb diferents temàtiques:

  • L'estatut de la imatge en la societat contemporània. En les últimes dècades, la conceptualització de la imatge ha patit canvis importants com a conseqüència, especialment, de la digitalització, que ha multiplicat la presència de la imatge i incrementat més la seua importància, si cap, en l'imaginari social contemporani. D'aquesta manera, sembla pertinent l'anàlisi de noves formes d'expressió i narració audiovisuals que sorgeixen contínuament en diferents contextos comunicatius, en camps com la fotografia, el cinema, la televisió, la imatge hipermedia, el periodisme, l'activisme polític, la publicitat, l'art, els videojocs, etc. En aquest context adquireix una rellevància de primer ordre l'estudi de les tendències en el camp de la creació i producció audiovisual, parant esment a l'aparició de noves pràctiques artístiques i al desenvolupament de nous formats comunicatius, com l'infotainment, l'advergaming, l'advertainment, etc., totes elles formes d'hibridació discursives. De forma creixent, assistim a l'emergència de noves formes d'entreteniment audiovisual basades en el concepte d'interactivitat. Així doncs, s'està produint una proliferació de peces audiovisuals digitals interactives que prenen les tècniques expressives i les estratègies narratives tradicionals i les hibridan amb el llenguatge i les mecàniques de joc del videojoc tradicional per a generar discursos molt diversos. Ens referim a peces com a videojocs publicitaris, pel·lícules interactives, videojocs cinematogràfics, web documentaries, etc. que troben en Internet el seu principal canal de distribució i en els dispositius mòbils (smartphones i tablets) el seu suport preferent. La configuració d'aquest tipus de productes culturals, encuadrables en els contextos informatiu-periodístic, publicitari i audiovisual (cinema-vídeo), necessita per al seu estudi el desenvolupament d'eines analítiques i estratègies metodològiques per a entendre la construcció dels processos de significació, que no pot ser complet sense atendre a l'anàlisi de les condicions de producció, distribució, explotació i consum d'aquests productes. Així doncs, en aquesta línia de recerca es para esment, asímismo, als estudis d'audiència i recepció, els estudis de gènere que analitzen les rutines productives i les representacions d'homes i dones en els discursos audiovisuals, l'anàlisi dels reptes que planteja, de forma genèrica, l'alfabetització audiovisual, en el camp de l'educomunicación, o l'estudi de l'organització de l'activitat productiva i de les noves tecnologies en els mitjans audiovisuals, així com les seues conseqüències sobre els continguts. 
  • Les transformacions dels mitjans de comunicació en l'escenari digital. D'una banda, la irrupció de les tecnologies digitals ha fet possible la convergència mediàtica: el cinema digital, la fotografia digital, la TV digital, la ràdio digital, la música digital, la puixant indústria dels videojocs, la premsa digital, el discurs publicitari, etc., han anat convergint, adoptant uns estàndards tecnològics comuns, i configurant a més un nou univers -el de l'audiovisual- que sembla ser, en aparença, bastant homogeni. No obstant açò, el vertader canvi cal situar-ho sobretot en la forma de consumir aquests béns culturals, a través d'internet i de les xarxes socials. En molts casos, s'ha passat d'una manera col·lectiva de consum -especialment evident en el cas del cinema (en les sales d'exhibició) i de la televisió (el model dominant durant dècades ha sigut el de les televisions generalistes comercials)- a un consum individualitzat, com a cinema (pel·lícules i documentals) i televisió (sèries de ficció, programes d'entreteniment, informatius, etc.) que es descarreguen (legal i il·legalment) a través de la xarxa de xarxes, fotografies que es comparteixen en les xarxes o la naixent tag TV (TV etiquetada) que consumim actualment (Alvarez Monzoncillo, 2011). En definitiva, cal subratllar que l'escenari de la convergència mediàtica no solament es pot apreciar amb claredat en les maneres d'expressió i narració audiovisual, sinó també en la pròpia estructura del sistema audiovisual, en la configuració de les indústries culturals i el desenvolupament i aplicació de les actuals polítiques de comunicació. En efecte, la convergència de mitjans guarda una estreta relació amb l'expansió de l'economia de mercat i té efectes indubtables en la configuració dels espais públics reals i virtuals que compartim (xarxes socials, internet) i, al temps, en la forma mateixa de concebre la cultura com a producció simbòlica, que incideix en la construcció de nous imaginaris socials. Així doncs, aquesta línia de recerca es proposa analitzar les relacions entre les estructures del sistema audiovisual, les noves tecnologies i l'emergència de noves formes d'expressió i narració, que emergeixen en noves formes discursives híbrides, transmedia i crossmedia, en àmbits com els de la informació, l'entreteniment i la publicitat, en els quals adquireix una importància creixent la interactivitat. L'emergència d'aquestes noves estructures comunicacionales es concreta obri diverses línies de recerca, entre les quals destaquen: l'estudi de l'economia política de la comunicació en el context audiovisual, l'estructura de les indústries culturals actuals, aparició de nous models de negoci en l'audiovisual contemporani, les tendències en programació en televisió i ràdio, el desenvolupament de nous formats i continguts audiovisuals, etc. 
  • Tendències de la comunicació publicitària en l'era digital. L'emergència de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (Tics) i el seu principal referent "la Web 2.0" han provocat importants transformacions en el camp de la comunicació comercial i en la professió publicitària principalment en diferents aspectes: en l'estructura tradicional de l'agència de publicitat i les seues formes de negoci, en l'aparició de noves tendències estratègiques i creatives a les quals està abocant el panorama digital (i-commerce, geolocalización, xarxes socials, màrqueting mobile, noves tendències en publicitat exterior, sensory branding, neuromarketing), i en el paper del receptor, mentre que el protagonisme en aquest nou context és del receptor. Tot açò ha provocat canvis de base en la concepció de la professió publicitària en la qual, ara més que mai, es té especial interès per conèixer i cuidar al consumidor-client, provocant una creixent preocupació pels valors socials preconitzats en els missatges publicitaris i la repercussió social dels mateixos. Aquesta línia de recerca aborda les nombroses i complexes qüestions que conformen l'univers de la comunicació publicitària entre les quals es troben les temàtiques següents: l'estudi de l'estructura del sector publicitari, la gestió de la comunicació corporativa, l'adreça de comunicació, la planificació de mitjans, la imatge de marca i gestió d'intangibles en el context digital, les tècniques de recerca de mercats i el màrqueting, les tendències en el camp de la creativitat publicitària, l'anàlisi del discurs publicitari des de les perspectives metodològiques més variades (retòrica, semiòtica, estudis culturals, estudis de gènere, etc.), entre uns altres. 
  • Teoria i pràctica de les narratives audiovisuals contemporànies. El coneixement dels llenguatges audiovisuals i de les estructures dels relats audiovisuals sembla essencial per a entendre les transformacions que estan tenint lloc contínuament en l'univers dels mitjans de comunicació actuals, no solament en el context de l'entreteniment, sinó també en altres àmbits com el de la informació o el de la comunicació publicitària. D'una banda, es considera necessari l'estudi de les estratègies discursives que sustenten l'enunciació audiovisual, així com el paper rellevant del fóra de camp, l'articulació de veus narratives, la interrelació dels elements narratives i els materials expressius, la rellevància del so i de la composició musical en les narratives audiovisuals, etc. No obstant açò, en l'actualitat es pot constatar la debilitat d'alguns plantejaments que estan en la base de les diferents concepcions de la Narrativa Audiovisual. D'una banda, l'herència dels plantejaments lingüísticos i retòrics, als quals ha vingut sumant-se al llarg de la història una visió estreta de la semiòtica, tendent a la tipologización obsessiva; d'una altra part, l'aparició dels estudis culturals, que han aportat transversalitat i han vingut a reivindicar la figura de l'espectador, assenyalen la importància de replantejar i, si escau, reformular tot un seguit de teories fins ara no qüestionades o, com menys, repetides miméticamente. Entre les temàtiques possibles que aquesta línia de recerca es proposa desenvolupar, es poden destacar les següents: elaboració de metodologies d'anàlisis de textos audiovisuals, en els seus diferents suports (fotografia, còmic, cinema, televisió, videojocs, etc., en els seus diferents gèneres), teoria i pràctica del guió en cinema i televisió, estudi de la narrativa fílmica, narrativa de les sèries de televisió, narrativa dels videojocs i dels relats interactius, narratives de l'animació infogràfica, entre uns altres. Entre les aportacions recents en aquesta línia de recerca pels membres de l'equip destaquen el llibre de Francisco Javier Gómez Tarín titulat Elements de narrativa audiovisual. Expressió i narració (Santander: Shangrila Edicions, ISBN: 978-84-938281-2-7), publicat en 2011, l'article de Francisco Javier Gómez "La fallida dels paradigmes audiovisuals: Hibridació vs Cànon" en l'obra col·lectiva Continguts audiovisuals i cibercultura (La Llacuna: Societat Llatina de Comunicació Social, Quaderns Artesans Llatina, ISBN: 978-84-938428-4-0), publicat en 2011, l'article de Francisco Javier Gómez "Generation Kill: l'estètica de la mort", publicat en 2011, en la revista L'Atalante. Revista d'estudis cinematogràfics, 11, Gener-Juny, València (indexada en JCR-ISI) o l'article publicat per Eduardo Rodríguez Merchán en 2009, "Memoire et histoire dans l'ouvre courte de Luis G. Berlanga" (pàgines 76 a 82), en la revista Cinemaction, nombre coordinat per Pietsie Feenstra (ed.) Memoire de cinema espagnol (1975-2007) (París, ISBN : 978-2-84706-286-1).
  • Noves manifestacions discursives: cinema postclàssic, postelevisión i videojocs. En les últimes dues dècades, hem assistit a una transformació molt profunda i notablement ràpida, especialment, en el mitjà fílmico. Els discursos audiovisuals de l'era digital han formulat manifestacions discursives i han fallit les jerarquitzacions i tipologies prèvies. El tret essencial que els caracteritza és la intermedialidad, les transcodificaciones i la hibridació discursiva. Així, sense pretendre abastar tot el conjunt de possibilitats que s'ha obert en l'actualitat, aquesta línia de recerca es proposa estudiar, essencialment, les següents: influència de les mecàniques de joc, sistemes d'interacció i immersió pròpies dels videojocs en la producció audiovisual d'entreteniment de caràcter fílmico, publicitari i documental; relacions entre suports i mitjans d'expressió audiovisuals, açò és, estudi dels vincles i dependències entre la producció audiovisual digital interactiva i els nous suports digitals (Internet, smartphones, tablets); narratives no-lineals i estudis mitjança "en el cinema postclàssic es pressuposa una competència a l'espectador des del punt de vista de l'enunciació institucional mai abans coneguda"; estudi de les estratègies retòriques en publicitat, on s'ha produït el pas de la persuasió a la seducció com a mecanisme discursiu; relacions entre ficció i documental estudi de les tendències d'hibridació que es constata amb l'aparició de documentals molt ficcionalizados i ficcions que es presenten com a reportatges, en una gamma gradual que permet albirar la desaparició dels límits anteriorment establits en les seues concepcions, accentuats en els webdocumentaries; etc. D'altra banda, es considera essencial aprofundir en el coneixement de les implicacions econòmiques i empresarials de l'entreteniment audiovisual digital interactiu. És evident que els nous discursos audiovisuals contemporanis i l'emergència del paradigma reticular tenen el seu correlat en l'actual panorama de l'estructura del sistema audiovisual i de l'organització de la producció i de la gestió de les empreses audiovisuals que estan implicades en els actuals processos de producció. Creiem que és necessari radiografiar els canvis que actualment s'estan produint en el camp de l'entreteniment audiovisual interactiu també des d'una perspectiva econòmica i empresarial, atès que els fluxos de capitals, la globalització de l'economia, l'optimització dels recursos per a la producció, etc., estan en la base de les profundes transformacions que estan tenint lloc en aquests moments en el panorama audiovisual. Entre les recerques desenvolupades per alguns membres de l'equip, es poden desatacar l'article de José Antonio Palao Errant, publicat en 2013, "Explicant a l'altre: l'hipernúcleo, una figura clau en la narrativa fílmica postclàssica", en L'Atalante. Revista d'estudis cinematogràfics, nº 15 (revista indexada en JCR-ISI); l'article de José Antonio Palao, publicat en 2012, "Hiperencuadre/Hiperrelato: Anotacions per a una narratología del film postclàssic Comunicació: revista Internacional de Comunicació Audiovisual, Publicitat i Estudis Culturals, nº. 10, pàg. 94-114; el llibre de Francisco Javier Gómez Tarín, publicat en 2010, L'anàlisi de textos audiovisuals. Significació i sentit (Santander: Shangri-l'Edicions); o el llibre col·lectiu coordinat per Javier Marzal Felici i Emilio Sáez Soro, publicat en 2013, Videojocs i cultura visual (La Llacuna: Societat Llatina de Comunicació Social, Quaderns Artesans Llatina, ISBN: 978-84-15698-32-6).
  • Història dels mitjans audiovisuals. De manera general, el coneixement de la història dels mitjans audiovisuals constitueix una eina essencial per a comprendre en tota la seua complexitat i extensió la configuració actual de l'audiovisual contemporani, essencial per a l'anàlisi de les noves tendències creatives i comunicacionales que van sorgint i unes altres que s'aniran desenvolupant en el futur. Els camps d'interès són variats i abasten l'estudi de formes d'expressió i comunicació com el gravat, la fotografia, el cartell, el cinema, la ràdio, el cinema, la televisió i els videojocs, entre uns altres. L'estudi dels mitjans audiovisuals des d'un punt de vista diacrònic o històric es contempla des de diferents perspectives metodològiques: des de plantejaments pròpiament historicistes, els estudis culturals, l'economia política, la tecnologia, l'art i l'estètica, la semiòtica, l'hermenèutica, etc., sense evitar combinar-les amb la finalitat de perfilar aproximacions que permeten enriquir el coneixement dels diferents mitjans audiovisuals. El plantejament historicista no és incompatible amb la reflexió i el debat teòric sobre tòpics importants per a l'estudi dels mitjans com el problema dels gèneres -en fotografia o en cinema, per exemple-, el debat sobre la figura de l'autor en el panorama dels mitjans audiovisuals, les representacions de gènere en els mitjans, l'espectacularización de les representacions audiovisuals, la dicotomia documental vs. ficció, etc. Els principals interessos de l'equip de recerca i del programa estan dirigits a l'estudi de la història de la fotografia, del cinema i de la televisió a Espanya i en altres contextos geogràfics, a escala global. Entre les aportacions dels investigadors del programa de doctorat en el camp de la teoria i història de la fotografia, destaquem l'estudi d'Eduardo Rodríguez Merchán "Una història de la fotografia de premsa", publicat en 2003 (amb Rafael Gómez), en el llibre col·lectiu coordinat per Diego Cavall, Fotoperiodisme i edició. Història i límits jurídics (Madrid: Editorial Universitas, ISBN: 9788479911751) o l'estudi de Javier Marzal Felici, publicat en 2007, titulat Com es llig una fotografia. Interpretacions de la mirada (Madrid: Editorial Càtedra). En el camp de la teoria i història de la televisió a Espanya, destaquem el llibre de José Antonio Palao, publicada en 2009, Quan la televisió ho podia tot: Qui Sap On en el cim del Modele Difusió (Madrid: Biblioteca Nova, ISBN: 9788497429078).
  • Finalment, hem de destacar que els interessos d'aquest Equip de Recerca també estan dirigits cap a qüestions de caràcter purament epistemològic, açò és, a l'anàlisi de la naturalesa mateixa de la recerca científica en el camp de les ciències de la comunicació. El germen de esta línea de investigación fue el Proyecto de Investigación coordinado MapCom, financiado por el Ministerio de Economía y Competitividad,
    entre 2013 y 2017, que ha derivado en algunas publicaciones de interés como la obra colectiva Investigar en la era neoliberal. Visiones críticas sobre la investigación en comunicación en España, editado por Aaron Rodríguez Serrano y Samuel Gil Soldevilla, y publicado por la Colección Aldea Global en 2018; o el artículo "Comparación del impacto de libros y artículos de investigadores españoles de comunicación a través de Google Scholar en 2019", publicado por Javier Marzal Felici, Aaron Rodríguez Serrano y María Soler Campillo en la Revista Española de Documentación Científica, n. 1, v. 44, 1-15, en 2021. Se trata de una línea de trabajo que continuaremos trabajando, dada la relevancia de esta temática.

Informació dels grups de recerca que participen en el programa de doctorat.

Informació proporcionada per: InfoCampus