Les línies de recerca de l'equip "Narratives dels relats audiovisuals contemporanis" s'articulen a partir dels següents eixos de reflexió que, al seu torn, es relacionen amb diferents temàtiques:

• Teoria i pràctica de les narratives audiovisuals contemporànies. El coneixement dels llenguatges audiovisuals i de les estructures dels relats audiovisuals sembla essencial per a entendre les transformacions que estan tenint lloc contínuament en l'univers dels mitjans de comunicació actuals, no solament en el context de l'entreteniment, sinó també en altres àmbits com el de la informació o el de la comunicació publicitària. D'una banda, es considera necessari l'estudi de les estratègies discursives que sustenten l'enunciació audiovisual, així com el paper rellevant del fóra de camp, l'articulació de veus narratives, la interrelació dels elements narratives i els materials expressius, la rellevància del so i de la composició musical en les narratives audiovisuals, etc. No obstant açò, en l'actualitat es pot constatar la debilitat d'alguns plantejaments que estan en la base de les diferents concepcions de la Narrativa Audiovisual. D'una banda, l'herència dels plantejaments lingüísticos i retòrics, als quals ha vingut sumant-se al llarg de la història una visió estreta de la semiòtica, tendent a la tipologización obsessiva; d'una altra part, l'aparició dels estudis culturals, que han aportat transversalitat i han vingut a reivindicar la figura de l'espectador, assenyalen la importància de replantejar i, si escau, reformular tot un seguit de teories fins ara no qüestionades o, com menys, repetides miméticamente. Entre les temàtiques possibles que aquesta línia de recerca es proposa desenvolupar, es poden destacar les següents: elaboració de metodologies d'anàlisis de textos audiovisuals, en els seus diferents suports (fotografia, còmic, cinema, televisió, videojocs, etc., en els seus diferents gèneres), teoria i pràctica del guió en cinema i televisió, estudi de la narrativa fílmica, narrativa de les sèries de televisió, narrativa dels videojocs i dels relats interactius, narratives de l'animació infogràfica, entre uns altres. Entre les aportacions recents en aquesta línia de recerca pels membres de l'equip destaquen el llibre de Francisco Javier Gómez Tarín titulat Elements de narrativa audiovisual. Expressió i narració (Santander: Shangrila Edicions, ISBN: 978-84-938281-2-7), publicat en 2011, l'article de Francisco Javier Gómez "La fallida dels paradigmes audiovisuals: Hibridació vs Cànon" en l'obra col·lectiva Continguts audiovisuals i cibercultura (La Llacuna: Societat Llatina de Comunicació Social, Quaderns Artesans Llatina, ISBN: 978-84-938428-4-0), publicat en 2011, l'article de Francisco Javier Gómez "Generation Kill: l'estètica de la mort", publicat en 2011, en la revista L'Atalante. Revista d'estudis cinematogràfics, 11, Gener-Juny, València (indexada en JCR-ISI) o l'article publicat per Eduardo Rodríguez Merchán en 2009, "Memoire et histoire dans l'ouvre courte de Luis G. Berlanga" (pàgines 76 a 82), en la revista Cinemaction, nombre coordinat per Pietsie Feenstra (ed.) Memoire de cinema espagnol (1975-2007) (París, ISBN : 978-2-84706-286-1).
• Noves manifestacions discursives: cinema postclàssic, postelevisión i videojocs. En les últimes dues dècades, hem assistit a una transformació molt profunda i notablement ràpida, especialment, en el mitjà fílmico. Els discursos audiovisuals de l'era digital han formulat manifestacions discursives i han fallit les jerarquitzacions i tipologies prèvies. El tret essencial que els caracteritza és la intermedialidad, les transcodificaciones i la hibridació discursiva. Així, sense pretendre abastar tot el conjunt de possibilitats que s'ha obert en l'actualitat, aquesta línia de recerca es proposa estudiar, essencialment, les següents: influència de les mecàniques de joc, sistemes d'interacció i immersió pròpies dels videojocs en la producció audiovisual d'entreteniment de caràcter fílmico, publicitari i documental; relacions entre suports i mitjans d'expressió audiovisuals, açò és, estudi dels vincles i dependències entre la producció audiovisual digital interactiva i els nous suports digitals (Internet, smartphones, tablets); narratives no-lineals i estudis mitjança "en el cinema postclàssic es pressuposa una competència a l'espectador des del punt de vista de l'enunciació institucional mai abans coneguda"; estudi de les estratègies retòriques en publicitat, on s'ha produït el pas de la persuasió a la seducció com a mecanisme discursiu; relacions entre ficció i documental estudi de les tendències d'hibridació que es constata amb l'aparició de documentals molt ficcionalizados i ficcions que es presenten com a reportatges, en una gamma gradual que permet albirar la desaparició dels límits anteriorment establits en les seues concepcions, accentuats en els webdocumentaries; etc. D'altra banda, es considera essencial aprofundir en el coneixement de les implicacions econòmiques i empresarials de l'entreteniment audiovisual digital interactiu. És evident que els nous discursos audiovisuals contemporanis i l'emergència del paradigma reticular tenen el seu correlat en l'actual panorama de l'estructura del sistema audiovisual i de l'organització de la producció i de la gestió de les empreses audiovisuals que estan implicades en els actuals processos de producció. Creiem que és necessari radiografiar els canvis que actualment s'estan produint en el camp de l'entreteniment audiovisual interactiu també des d'una perspectiva econòmica i empresarial, atès que els fluxos de capitals, la globalització de l'economia, l'optimització dels recursos per a la producció, etc., estan en la base de les profundes transformacions que estan tenint lloc en aquests moments en el panorama audiovisual. Entre les recerques desenvolupades per alguns membres de l'equip, es poden desatacar l'article de José Antonio Palao Errant, publicat en 2013, "Explicant a l'altre: l'hipernúcleo, una figura clau en la narrativa fílmica postclàssica", en L'Atalante. Revista d'estudis cinematogràfics, nº 15 (revista indexada en JCR-ISI); l'article de José Antonio Palao, publicat en 2012, "Hiperencuadre/Hiperrelato: Anotacions per a una narratología del film postclàssic Comunicació: revista Internacional de Comunicació Audiovisual, Publicitat i Estudis Culturals, nº. 10, pàg. 94-114; el llibre de Francisco Javier Gómez Tarín, publicat en 2010, L'anàlisi de textos audiovisuals. Significació i sentit (Santander: Shangri-l'Edicions); o el llibre col·lectiu coordinat per Javier Marzal Felici i Emilio Sáez Soro, publicat en 2013, Videojocs i cultura visual (La Llacuna: Societat Llatina de Comunicació Social, Quaderns Artesans Llatina, ISBN: 978-84-15698-32-6).
• Història dels mitjans audiovisuals. De manera general, el coneixement de la història dels mitjans audiovisuals constitueix una eina essencial per a comprendre en tota la seua complexitat i extensió la configuració actual de l'audiovisual contemporani, essencial per a l'anàlisi de les noves tendències creatives i comunicacionales que van sorgint i unes altres que s'aniran desenvolupant en el futur. Els camps d'interès són variats i abasten l'estudi de formes d'expressió i comunicació com el gravat, la fotografia, el cartell, el cinema, la ràdio, el cinema, la televisió i els videojocs, entre uns altres. L'estudi dels mitjans audiovisuals des d'un punt de vista diacrònic o històric es contempla des de diferents perspectives metodològiques: des de plantejaments pròpiament historicistes, els estudis culturals, l'economia política, la tecnologia, l'art i l'estètica, la semiòtica, l'hermenèutica, etc., sense evitar combinar-les amb la finalitat de perfilar aproximacions que permeten enriquir el coneixement dels diferents mitjans audiovisuals. El plantejament historicista no és incompatible amb la reflexió i el debat teòric sobre tòpics importants per a l'estudi dels mitjans com el problema dels gèneres -en fotografia o en cinema, per exemple-, el debat sobre la figura de l'autor en el panorama dels mitjans audiovisuals, les representacions de gènere en els mitjans, l'espectacularización de les representacions audiovisuals, la dicotomia documental vs. ficció, etc. Els principals interessos de l'equip de recerca i del programa estan dirigits a l'estudi de la història de la fotografia, del cinema i de la televisió a Espanya i en altres contextos geogràfics, a escala global. Entre les aportacions dels investigadors del programa de doctorat en el camp de la teoria i història de la fotografia, destaquem l'estudi d'Eduardo Rodríguez Merchán "Una història de la fotografia de premsa", publicat en 2003 (amb Rafael Gómez), en el llibre col·lectiu coordinat per Diego Cavall, Fotoperiodisme i edició. Història i límits jurídics (Madrid: Editorial Universitas, ISBN: 9788479911751) o l'estudi de Javier Marzal Felici, publicat en 2007, titulat Com es llig una fotografia. Interpretacions de la mirada (Madrid: Editorial Càtedra). Entre les aportacions dels membres de l'equip de recerca en el camp de la història del cinema, es poden destacar l'estudi d'Eduardo Rodríguez Merchán, publicat en 2013, ¡Benvingut, Mister Marshall! Seixanta anys d'històries i llegendes (Madrid: TB Editors), escrit amb Luis Deltell; l'article publicat en 2008, "La definitiva renovació generacional (1990-2005)", en Pietsie Feesntra i Hub Hermnas (eds.) Mirades sobre el passat i present del cinema espanyol. Fòrum Hispànic 32 (Ámsterdam-New Cork, pàg. 23-29, ISBN: 978-90-420-2473-1); o l'extensa obra de deu volums, coordinada per Eduardo Rodríguez Merchán, Diccionari del cinema iberoamericà. Espanya, Portugal i Amèrica (Madrid: SGAE), publicada en 2011. En el camp de la teoria i història de la televisió a Espanya, destaquem el llibre de José Antonio Palao, publicada en 2009, Quan la televisió ho podia tot: Qui Sap On en el cim del Modele Difusió (Madrid: Biblioteca Nova, ISBN: 9788497429078).

Aquestes recerques seran conduïdes i dirigides per l'Equip de Recerca "Narratives dels relats audiovisuals contemporanis", integrat per: Francisco Javier Gómez Tarín (Universitat Jaume I, Coordinador de l'Equip), José Antonio Palao Errant (Universitat Jaume I) i Fernando Canet Centellas (Universitat Politècnica de València).
El professor Eduardo Rodríguez Merchán participa en el programa de doctorat en Comunicació Audiovisual, Publicitat i Relacions Públiques per la Universitat Complutense de Madrid (referenciat).

Informació dels grups de recerca que participen en el programa de doctorat.