Les línies de recerca de l'equipe "Comunicació, publicitat i cultura digital" s'articulen a partir dels següents eixos de reflexió que, al seu torn, es relacionen amb diferents temàtiques:

• L'estatut de la imatge en la societat contemporània. En les últimes dècades, la conceptualització de la imatge ha patit canvis importants com a conseqüència, especialment, de la digitalització, que ha multiplicat la presència de la imatge i incrementat més la seua importància, si cap, en l'imaginari social contemporani. D'aquesta manera, sembla pertinent l'anàlisi de noves formes d'expressió i narració audiovisuals que sorgeixen contínuament en diferents contextos comunicatius, en camps com la fotografia, el cinema, la televisió, la imatge hipermedia, el periodisme, l'activisme polític, la publicitat, l'art, els videojocs, etc. En aquest context adquireix una rellevància de primer ordre l'estudi de les tendències en el camp de la creació i producció audiovisual, parant esment a l'aparició de noves pràctiques artístiques i al desenvolupament de nous formats comunicatius, com l'infotainment, l'advergaming, l'advertainment, etc., totes elles formes d'hibridació discursives. De forma creixent, assistim a l'emergència de noves formes d'entreteniment audiovisual basades en el concepte d'interactivitat. Així doncs, s'està produint una proliferació de peces audiovisuals digitals interactives que prenen les tècniques expressives i les estratègies narratives tradicionals i les hibridan amb el llenguatge i les mecàniques de joc del videojoc tradicional per a generar discursos molt diversos. Ens referim a peces com a videojocs publicitaris, pel·lícules interactives, videojocs cinematogràfics, web documentaries, etc. que troben en Internet el seu principal canal de distribució i en els dispositius mòbils (smartphones i tablets) el seu suport preferent. La configuració d'aquest tipus de productes culturals, encuadrables en els contextos informatiu-periodístic, publicitari i audiovisual (cinema-vídeo), necessita per al seu estudi el desenvolupament d'eines analítiques i estratègies metodològiques per a entendre la construcció dels processos de significació, que no pot ser complet sense atendre a l'anàlisi de les condicions de producció, distribució, explotació i consum d'aquests productes. Així doncs, en aquesta línia de recerca es para esment, asímismo, als estudis d'audiència i recepció, els estudis de gènere que analitzen les rutines productives i les representacions d'homes i dones en els discursos audiovisuals, l'anàlisi dels reptes que planteja, de forma genèrica, l'alfabetització audiovisual, en el camp de l'educomunicación, o l'estudi de l'organització de l'activitat productiva i de les noves tecnologies en els mitjans audiovisuals, així com les seues conseqüències sobre els continguts. Entre les aportacions en aquesta línia de recerca pels membres de l'equip destaquen l'article "Tendències i hibridacions de la cultura visual contemporània. Una visió panoràmica d'un projecte de recerca en curs", publicat per Javier Marzal Felici en 2011 (amb les investigadores Marta Martín Núñez i Maria Soler Campillo), en adComunica. Revista Científica sobre Estratègies, Tendències i Innovació en Comunicació, nº 2, pàg. 119-136 (DOI: http://dx.doi.org/10.6035/2174-0992.2011.2); l'estudi de les transformacions del periodisme televisiu contemporani, en el qual es va imposant amb força l'infoentretenimiento, fenomen analitzat en profunditat en el llibre publicat per Javier Marzal Felici i Andreu Casolà Ripollés Periodisme en televisió. Nous horitzons, noves tendències, editat per Comunicació Social, Edicions i Publicacions, en 2011; o sobre els canvis esdevinguts en les formes de consum cultural de la imatge com es planteja en l'article publicat per Javier Marzal Felici en 2011 (en co-autoria amb Maria Soler Campillo), "Hàbits de consum i usos de la fotografia en l'era digital entre estudiants de comunicació", a Comunicar. Revista Iberoamericana de Comunicació i Educació, nº 37, pàg. 109-116 (indexada en JCR-ISI).
• Les transformacions dels mitjans de comunicació en l'escenari digital. D'una banda, la irrupció de les tecnologies digitals ha fet possible la convergència mediàtica: el cinema digital, la fotografia digital, la TV digital, la ràdio digital, la música digital, la puixant indústria dels videojocs, la premsa digital, el discurs publicitari, etc., han anat convergint, adoptant uns estàndards tecnològics comuns, i configurant a més un nou univers -el de l'audiovisual- que sembla ser, en aparença, bastant homogeni. No obstant açò, el vertader canvi cal situar-ho sobretot en la forma de consumir aquests béns culturals, a través d'internet i de les xarxes socials. En molts casos, s'ha passat d'una manera col·lectiva de consum -especialment evident en el cas del cinema (en les sales d'exhibició) i de la televisió (el model dominant durant dècades ha sigut el de les televisions generalistes comercials)- a un consum individualitzat, com a cinema (pel·lícules i documentals) i televisió (sèries de ficció, programes d'entreteniment, informatius, etc.) que es descarreguen (legal i il·legalment) a través de la xarxa de xarxes, fotografies que es comparteixen en les xarxes o la naixent tag TV (TV etiquetada) que consumim actualment (Alvarez Monzoncillo, 2011). En definitiva, cal subratllar que l'escenari de la convergència mediàtica no solament es pot apreciar amb claredat en les maneres d'expressió i narració audiovisual, sinó també en la pròpia estructura del sistema audiovisual, en la configuració de les indústries culturals i el desenvolupament i aplicació de les actuals polítiques de comunicació. En efecte, la convergència de mitjans guarda una estreta relació amb l'expansió de l'economia de mercat i té efectes indubtables en la configuració dels espais públics reals i virtuals que compartim (xarxes socials, internet) i, al temps, en la forma mateixa de concebre la cultura com a producció simbòlica, que incideix en la construcció de nous imaginaris socials. Així doncs, aquesta línia de recerca es proposa analitzar les relacions entre les estructures del sistema audiovisual, les noves tecnologies i l'emergència de noves formes d'expressió i narració, que emergeixen en noves formes discursives híbrides, transmedia i crossmedia, en àmbits com els de la informació, l'entreteniment i la publicitat, en els quals adquireix una importància creixent la interactivitat. L'emergència d'aquestes noves estructures comunicacionales es concreta obri diverses línies de recerca, entre les quals destaquen: l'estudi de l'economia política de la comunicació en el context audiovisual, l'estructura de les indústries culturals actuals, aparició de nous models de negoci en l'audiovisual contemporani, les tendències en programació en televisió i ràdio, el desenvolupament de nous formats i continguts audiovisuals, etc. Entre les aportacions d'aquesta línia de recerca, destaquen els articles (indexats en JCR-ISI) "Public Service Broadcasting"s Participation in the Reconfiguration of Online News Content" escrit per Rosa Franquet i Calvet et alii, publicat en 2013 en la revista Journal of Computer-Mediated Communication 18, pàg. 378-397, DOI: 10.1111/jcc4.12014; "Gestors de contingut en l'arquitectura de la producció multiplataforma. El cas de Televisió de Catalunya", publicat per la professora Franquet en 2010, en la revista El Professional de la Informació, 19 (4), en co-autoria amb Vila, M.I., o el llibre col·lectiu que analitza el fenomen de l'auge de l'infoentretenimiento en televisió, publicat per Javier Marzal Felici i Andreu Casolà Ripollés (eds.), Periodisme en televisió. Nous horitzons, noves tendències (Zamora i Sevilla: Comunicació Social, Edicions i Publicacions, ISBN: 978-84-92860-77-7).
• Tendències de la comunicació publicitària en l'era digital. L'emergència de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (Tics) i el seu principal referent "la Web 2.0" han provocat importants transformacions en el camp de la comunicació comercial i en la professió publicitària principalment en diferents aspectes: en l'estructura tradicional de l'agència de publicitat i les seues formes de negoci, en l'aparició de noves tendències estratègiques i creatives a les quals està abocant el panorama digital (i-commerce, geolocalización, xarxes socials, màrqueting mobile, noves tendències en publicitat exterior, sensory branding, neuromarketing), i en el paper del receptor, mentre que el protagonisme en aquest nou context és del receptor. Tot açò ha provocat canvis de base en la concepció de la professió publicitària en la qual, ara més que mai, es té especial interès per conèixer i cuidar al consumidor-client, provocant una creixent preocupació pels valors socials preconitzats en els missatges publicitaris i la repercussió social dels mateixos. Aquesta línia de recerca aborda les nombroses i complexes qüestions que conformen l'univers de la comunicació publicitària entre les quals es troben les temàtiques següents: l'estudi de l'estructura del sector publicitari, la gestió de la comunicació corporativa, l'adreça de comunicació, la planificació de mitjans, la imatge de marca i gestió d'intangibles en el context digital, les tècniques de recerca de mercats i el màrqueting, les tendències en el camp de la creativitat publicitària, l'anàlisi del discurs publicitari des de les perspectives metodològiques més variades (retòrica, semiòtica, estudis culturals, estudis de gènere, etc.), entre uns altres. Entre les aportacions incloses dins d'aquesta línia de recerca dels membres de l'equip destaca l'article de Juan Rei Fuentes titulat "Revisió crítica de la història de la retòrica des dels postulats de la comunicació", en la revestisca Àmbits, 21, pàg. 333-360; l'article "Publicitat i canvi alimentari. Estudi de les raons de compra utilitzades en la publicitat d'aliments espanyola", en la revista Doxa Comunicació, 15, pàg. 127-150, o el llibre Redacció publicitària (Barcelona: Editorial UOC, ISBN: 978-8497887083), publicat per Juan Rei Fuentes (amb Víctor Adobe Gros i Juan Sabaté López).
• Finalment, hem de destacar que els interessos d'aquest Equip de Recerca també estan dirigits cap a qüestions de caràcter purament epistemològic, açò és, a l'anàlisi de la naturalesa mateixa de la recerca científica en el camp de les ciències de la comunicació. La recent concessió d'un projecte de recerca pel Ministeri d'Economia i Competitivitat, sobre aquesta temàtica, amb el títol "El sistema de comunicació a Espanya sobre pràctiques socials de la comunicació. Mapa de Projectes, Grups, Línies, Objectes d'estudi i Mètodes", configura una línia de recerca de gran interès, transversal per al Programa de Doctorat en Ciències de la Comunicació que es proposa. Entre els principals objectius d'aquesta línia de recerca, creiem convenient destacar, d'una banda, l'establiment d'un banc de dades d'accés obert sobre Projectes, Grups, Línies, Objectes d'estudi i Mètodes de recerca, a través de la recopilació de les memòries científiques de les sol·licituds i dels informes de tots aquells projectes de recerca finançats des de 2007 per instàncies nacionals i autonòmiques, així com les Tesis Doctorals aprovades, segons les àrees citades. D'altra banda, el segon objectiu que considerem rellevant per al desenvolupament d'aquesta línia de recerca és l'elaboració d'una anàlisi de contingut per a estudiar la formulació dels objectes d'estudi, els enfocaments epistemològics, els mètodes i tècniques de recerca dels projectes i de les tesis i les seues línies de recerca dominants. Entenem que el desenvolupament d'aquest projecte de recerca, impulsat des de la Comissió de Política Científica de l'Associació Espanyola per a la Recerca en Comunicació (AE-IC), i el suport d'altres institucions com FELAFACS (Federació Llatinoamericana de Facultats de Comunicació Social) i ECREA (European Communication Research and Education Association), serà de gran utilitat per a millorar la qualitat de les metodologies de recerca emprades pels investigadors (veterans o en formació) vinculats al programa.

Aquestes recerques seran conduïdes i dirigides per l'Equip de Recerca "Comunicació, Publicitat i Cultura Digital", integrat per: José Javier Marzal Felici (Universitat Jaume I, Coordinador de l'Equip), Rosa Franquet i Calvet (Universitat Autònoma de Barcelona) i Juan Rei Fuentes (Universitat de Sevilla).
El professor José Javier Marzal Felici participa en el programa de doctorat en Ciències Socials de la Universitat Catòlica de Múrcia [no referenciat, pendent d'aprovació].
La professora Rosa Franquet i Calvet participa en el programa de doctorat en Comunicació Audiovisual i Publicitat de la Universitat Autònoma de Barcelona. (referenciada)
El professor Juan Rei Fuentes participa en el programa de doctorat interuniversitari en Comunicació de la Universitat de Cadis, Universitat d'Huelva, Universitat de Màlaga i Universitat de Sevilla. (no referenciat)

Informació dels grups de recerca que participen en el programa de doctorat.