Activitats d'ensenyament aprenentatge

Per a aconseguir les competències marcades i definides en aquest pla d'estudis s'han previst les següents activitats d'ensenyament aprenentatge:

Ensenyament teòric. Exposició de la teoria per part del professorat i estudiantat que pren els apunts o amb participació de l’estudiantat (implica l’ús de tècniques com ara lliçó magistral, debats i discussions, etc.).

Ensenyament pràctic. Classes on l’estudiantat ha d’aplicar continguts apresos en les sessions de teoria. Inclou tant classes de problemes i exercicis com pràctiques de laboratori (implica l’ús de tècniques com ara la resolució de problemes, casos, simulacions, experiments, ús d’eines informàtiques, etc.).

Tutories. Treball personalitzat amb un estudiant o estudianta o grup, a l’aula o en un espai reduït. Normalment la tutoria suposa un complement al treball no presencial: negociar/orientar el treball autònom, seguir i avaluar el treball, orientar ampliació, etc. (implica l’ús de tècniques com ara l’ensenyament per projectes, supervisió de grups d’investigació, tutoria especialitzada, etc.).

Treball personal. Preparació per part de l’estudiantat, de forma individual o en grup, de seminaris, lectures, investigació, treballs, memòries, etc., per a exposar o lliurar en les classes tant teòriques com pràctiques.

Seminaris. Es tracta d’un espai per a la reflexió i/o aprofundiment dels continguts ja treballats per l’estudiantat amb anterioritat –teòrics i/o pràctics– (implica l’ús de tècniques com ara tallers monogràfics, cinefòrum, taller de lectura, convidar persones expertes, etc.).

Avaluació. Activitat que consisteix en la realització de proves escrites, orals, pràctiques, projectes, treballs, etc., utilitzats en l’avaluació del progrés de l’estudiantat.

Metodologies docents

Cada assignatura té la seua metodologia. El professorat pot utilitzar, entre les següents, aquelles que considere més adients per a la seua assignatura.

Avaluación contínua. La majoria de les assignatures  del grau plantegen més d'un itinerari d'avaluació, de manera que els alumnes poden acollir-se a un sistema d'avaluación contínua. Aquesta avaluació contínua es realitzarà de diverses formes: controls de curta durada al final de cada classe; carpetes d'aprenentatge; en assignatures amb gran càrrega de pràctiques, aquestes avaluen durant tot el curs, etc. En diverses assignatures es preveu que l'avaluació contínua es realitze  per la combinació de diverses de les formes descrites.

Lliçó magistral. Mètode expositiu consistent en la presentació d'un tema lògicament estructurat amb la finalitat de facilitar informació organitzada seguint criteris adequats a la finalitat pretesa. Centrat fonamentalment en l'exposició verbal per part del professor dels continguts sobre la matèria objecte d'estudi.

Resolució d'exercicis i problemes. Situacions on l’alumne ha de desenvolupar i interpretar solucions adequades a partir de l’aplicació de rutines, fórmules, o procediments per a transformar la informació proposada inicialment. Se sol usar com a complement a la lliçó magistral.

Aprenentatge basat en problemes (ABP). Mètode d’ensenyament-aprenentatge que pren com a punt de partida un problema, dissenyat pel professor, que l'estudiantat ha de resoldre per a desenvolupar determinades competències prèviament definides.

Estudi de casos. Anàlisi intensiva i completa d’un fet, problema o succés real amb la finalitat de conèixer-lo, interpretar-lo, resoldre’l, generar hipòtesi, contrastar dades, reflexionar, completar coneixements, diagnosticar-lo i, a vegades, entrenar-se en els possibles procediments alternatius de solució.

Aprenentatge per projectes. Mètode d'ensenyament-aprenentatge en el qual l’estudiantat du a terme la realització d’un projecte en un temps determinat per a resoldre un problema o abordar una tasca mitjançant la planificació, disseny i realització d’una sèrie d’activitats i tot açò a partir del desenvolupament i aplicació d’aprenentatges adquirits i de l’ús efectiu de recursos.

Aprenentatge cooperatiu. Enfocament interactiu d’organització del treball a l’aula en el qual els alumnes són responsables del seu aprenentatge i del dels seus companys en una estratègia de coresponsabilitat per a aconseguir metes i incentius grupals.

Aprenentatge a través de l'aula virtual. Situació d’ensenyament-aprenentatge en la qual s’usa un ordinador amb connexió a la xarxa com a sistema de comunicació entre professorat-alumnat i es desenvolupa un pla d’activitats formatives integrades dins del curriculum.

Avaluació

Per a totes les assignatures del grau s’ha definit un sistema d’avaluació que s’estructura en dues parts diferenciades i que s’indiquen a continuació:

Examen. Suposa la realització d’un examen en finalitzar l’assignatura, amb un pes en la qualificació final que oscil·la entre el 30 i el 70 %. Pot admetre diferents formats segons l’assignatura: examen de tipus test, resolució de problemes, desenvolupaments teòrics, examen oral, etc.

Avaluació contínua. Suposa la realització de diferents proves al llarg del semestre per a poder valorar el progrés de l’alumnat, amb un pes en la qualificació final que oscil·la entre el 70 i el 30 %.

Algunes de les proves que poden realitzar-se:

Avaluació de pràctiques de laboratori a partir de les memòries i informes de pràctiques.

Avaluació de tutoria. Entrevista de tutorització, observació, memòries i informes, etc.

Avaluació de treballs acadèmics. Resolució de problemes, prototips, projectes, casos, treballs, etc.

Avaluació de presentacions orals.

Avaluació de projectes en els quals un alumne o un grup de diversos alumnes han d'explorar i treballar un problema pràctic i aplicar-hi i integrar-hi coneixements interdisciplinaris.

Avaluació de dossiers d’aprenentatge. Conjunt documental elaborat per un estudiant que mostra la tasca realitzada durant el curs en una matèria determinada.

L'assignatura Pràctiques Externes l’avaluarà el coordinador o coordinadora, el tutor o tutora i el supervisor o supervisora de les pràctiques. Aquesta avaluació es realitzarà sobre la base dels informes que han de formalitzar el supervisor o supervisora en l'empresa (40 % de la nota final), el tutor o tutora (30 % de la nota final) i l'informe final elaborat per l'estudiant o estudianta (30 % de la nota final).

El treball de final de grau l’avaluarà un tribunal constituït per professorat del grau, i tindrà en compte la redacció i contingut tècnic del treball o projecte (60 % de la nota final), l’avaluació del tutor o tutora del treball de final de grau (10 % de la nota final) i la presentació i defensa pública d’aquest davant el tribunal (30 % de la nota final).

S’admetran tres modalitats de treball de final de grau: projectes d’enginyeria, treballs de recerca o un altre tipus de projectes de l’àmbit agroalimentari i del medi rural. La documentació del projecte d’enginyeria ha d’incloure com a mínim els apartats següents: memòria, annexos, pressupost, plans i plec de condicions.

La documentació dels treballs de recerca ha de constar d'introducció, objectius i pla de treball, materials i mètodes, resultats i discussió, conclusions, bibliografia i, si escau, annexos.

L’última modalitat del treball de final de grau ha de presentar una estructura similar a alguna de les dues anteriors, encara que es poden admetre variacions ateses característiques concretes de cada treball de final de grau.

Fixa’t bé en el programa de l’assignatura on apareix clarament la metodologia i l’avaluació que es durà a terme.